ROH 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Grigòlo-Hampson-Lindsey-Fomina-Rice-Yoncheva; Schlesinger-Pidó)

Recuperar la mítica producció de Les Contes d’Hoffmann de la ROH, deguda a John Schelinger, amb un vestuari fastuós de la gran Maria Björson i una escenografia bigarrada per a la qual els anys han passat de manera definitiva, bé mereixia un repartiment que tot i no intentar superar a Domingo, Serra, Baltsa, Cotrubas i Ghiulevev, al menys mantingués el llistó alt per preservar-la com un dels referents quan es parla d’aquesta òpera, però la Royal Opera House de Londres no ha estat gens encertada en aquesta nova retransmissió cinematogràfica de la temporada 2016/2017, proposant un cast a totes totes insuficient i vulgar, impropi de la categoria de la immensa majoria de produccions operístiques que presenta en les seves temporades. Continua llegint

GLYNDEBOURNE 2015: THE RAPE OF LUCRETIA DE BENJAMIN BRITTEN

 

Després del parèntesi lleuger i depurador  del PROMS d’ahir i sense moure’ns del Regne Unit, marxem al prestigiós Festival de Glyndebourne per assistir a una representació de l’òpera ce cambra de Benjamin Britten, “The Rape of Lucretia” (La violació de Lucrècia) una òpera estrenada en el mateix festival el 12 de juliol de 1946, estrena que va protagonitzar l’excelsa contralt Kathleen Ferrier , dirigida per Ernest Arsemet i en la que el company de Britten, el tenor Peter Pears assumia el rol de Cor masculí.

L’òpera no s’havia tornat a representar a Glyndebourne i aquest any s’ha programat després que la companyia en gira del Festival (Glyndebourne Tour) la portés per vàries ciutats angleses, en una magnífica i colpidora producció de la directora Fiona Shaw, protagonitzada per Christine Rice, que en fa una autèntica creació. Continua llegint

LA ROH AL CINEMA: RISE AND FALL OF THE CITY OF MAHAGONNY

Una de les noves produccions més esperades de la temporada 2014/2015 de la ROH londinenca era l’òpera Rise and Fall of the City of Mahagonny (Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, és a dir Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny), una obra sempre difícil de portar en escena, ja sigui en l’àmbit del teatre musical o en l’operístic, ja que l’obra de Weill i Brecht és complexa per a veus no líriques degut a la gran  orquestració requerida, i per altre part les veus habituades, educades i impostades en l’àmbit líric semblen encotillades en uns personatges i situacions més propers al cabaret berlinès o si voleu al Broadway novaiorquès.

Una de les dificultats en la interpretació rau en el permanent anar i venir del declamat o Sprechgesang i el cant líric i impostat, quelcom que no totes les veus són capaces de fer. La dificultat rau en saber adequar-se a l’estil, quelcom que és més difícil del que podria semblar. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: LES CONTES D’HOFFMANN

No fa gaire parlàvem de la rutina de certes o moltes representacions de la temporada operística a la Staatsoper de Viena, doncs bé la representació de Les contes d’Hoffmann que va tenir lloc al Metropolitan i que es va transmetre en la temporada cinematogràfica del teatre novaiorquès el dissabte 31 de gener, és també pura rutina, començant per la direcció musical de Yves Abel, d’una vulgaritat sorprenent i l’escènica de Bartlett Sher, d’una depriment foscor i una lletjor estètica que no ajuda gens a aixecar l’esperit d’un equip vocal també rutinari i molt més que discret.

Definitivament aquesta temporada del MET al cinema és la més fluixa de totes les vistes fins ara i suposo que només aixecarà el vol en les dues properes transmissions, la del dissabte vinent amb el doble programa de Iolanta i El Castell de Barbablava, i la del 14 de març amb La donna del lago rossiniana. Continua llegint

EL MESSIAH DE THE SIXTEEN (Keit-Rice-Ainsley-Williams;Christophers)

gravat antic de Marienberg amb l’imponent església de Marienkirche a la dreta

No sembla gaire idoni acomiadar l’estiu amb un oratori tan habitual a les dates nadalenques, però l’actualitat mana i el passat 14 de setembre de 2012 va tenir lloc dins el marc del Festival de música que es celebra cada any a la localitat de Marienberg, i a l’església evangèlica luterana de Santa Maria, el concert d’obertura a càrrec del prestigiós grup anglès The Sixteen que dirigeix Harry Christophers des de 1977, any de la seva fundació, i en el qual es va interpretar l’oratori MESSIAH de George Friederic Handel.

La versió no cal dir que és esplèndida, tant per la bellesa de la interpretació, com per l’adequació estilística del grup i també del quartet solista, format per la soprano Gillian Keit, la contralt Christine Rice, el tenor John Mark Ainsley i el baix Roderick Williams. Continua llegint