IN FERNEM LAND

GLYNDEBOURNE 2015: THE RAPE OF LUCRETIA DE BENJAMIN BRITTEN


 

Després del parèntesi lleuger i depurador  del PROMS d’ahir i sense moure’ns del Regne Unit, marxem al prestigiós Festival de Glyndebourne per assistir a una representació de l’òpera ce cambra de Benjamin Britten, “The Rape of Lucretia” (La violació de Lucrècia) una òpera estrenada en el mateix festival el 12 de juliol de 1946, estrena que va protagonitzar l’excelsa contralt Kathleen Ferrier , dirigida per Ernest Arsemet i en la que el company de Britten, el tenor Peter Pears assumia el rol de Cor masculí.

L’òpera no s’havia tornat a representar a Glyndebourne i aquest any s’ha programat després que la companyia en gira del Festival (Glyndebourne Tour) la portés per vàries ciutats angleses, en una magnífica i colpidora producció de la directora Fiona Shaw, protagonitzada per Christine Rice, que en fa una autèntica creació.

L’òpera està estructurada en un pròleg i dos actes i compte amb dos personatges (el cor femení i el masculí) que narrant els fets ocorreguts a Roma durant el govern de Tarquisius.

Sinopsis:
Pròleg:
El cor masculí i femení explicant la situació a Roma sota el govern de Tarquini el Superb en lluita contra una invasió grega, amb la ciutat enfonsada en la depravació. Els dos cors descriuen el seu propi paper com a intèrprets cristians de la història pagana que està a punt de començar. Durannt l’òpera el Cor Masculí narrarà els pensaments dels personatges masculins, mentre que el Cor Femení ho farà amb els femenins.
Acte 1er
Quadre 1. Un campament militar a les portes de Roma, en una nit xafogosa. Col·latío, Juni i Tarquini beuen lamentant-se de la infidelitat de les dones. Només Lucrècia, l’esposa de Col·latí, és famosa per la seva sòlida virtut. Tarquini es proposa la perdició de la respectada dama seduint-la. (Interludi: representació del camí a cavall de Tarquini a envers Roma.)
Quadre 2. Lucrècia resta asseguda al costat de la seva dida i la seva serventa, al costat de la filosa. Tarquini es presenta i sol·licita allotjament per aquesta nit.

Acte 2on
Quadre 1. Els etruscs han causat terribles estralls a Roma. Però, com es pot comparar la destrucció externa enfront de la desolació interior?. Els romans encara conserven un últim bastió d’integritat enfront dels depravats etruscs, i es tracta de la virtuosa Lucrècia. Però Tarquini entra per la força en l’alcova de Lucrècia, i malgrat la forta defensa d’aquesta, és ultratjada.
Interludi: cant coral amb el tema del sofriment de Crist, quan la virtut és «assetjada pel pecat.
Quadre 2on. Blanca i Llúcia donen la benvinguda alegrement al nou dia arranjant pomells de flors, però resten horroritzades en assabentar-se dels esdeveniments de la nit anterior. Lucrècia exigeix veure al seu marit i s’acomiada de la vida. Encara Col·latí li declara la seva confiança i el seu amor, però per a Lucrècia el suïcidi sembla ser l’única possibilitat de provar la seva innocència i s’apunyala. El dol i la consternació general (passacaglia) per la seva mort desemboquen en promesa de salvació cristiana (epíleg).

La directora de la producció que ara es representa a Glyndeborne vol donar un gir més actual i trenca la distància dels narradors fent-los partícips de la història i convertint-los en arqueòlegs de les runes romanes on es reviuen els fets, interactuant amb els personatges de la narració d’una manera molt més emotiva i suggestiva. El treball dramàtic amb els cantants és intensíssim i el resultat és teatralment extraordinari, ajudat per una posada en escena de gran impacte, en mig de les runes i amb un disseny de llums que encara dramatitza més els fets.

El per a mi desconegut Leo Hussain dirigeix una reduïda London Symphony Orchestra amb resultats òptims, ja sigui per la fluïdesa de la narració, com per cura en la transparència de les sonoritats d’una òpera, bella però no fàcil, i farcida de grans detalls orquestrals i complexitat sonora.

Vocalment el conjunt és esplèndid, un gran treball de conjunt però per sobre de tots cal esmentar a Christine Rice que a part de ser la digníssima dama romana ha de commoure en un final veritablement dramàtic, potser els seus greus no tenen la rotunditat d’una veritable contralt però la veu és plena i la intèrpret molt notable. L’acompanyen una Kate Royal sumptuosa com a Cor Femení, Matthew Rose interpretant l’emotiu marit, Duncan Rock el malèfic Tarquinius d’una rotunditat corporal  mercurial més notòria que la vocal, però és un cantant convincent que intenta donar matisos a un rol necessàriament ingrat, mentre que Allan Clayton segueix fil pel randa l’escola Pears, que com ja us he dit va estrenar el rol.

Benjamin Britten
THE RAPE OF LUCRETIA

Lucretia Christine Rice
Male Chorus Allan Clayton
Female Chorus Kate Royal
Tarquinius Duncan Rock
Collatinus Matthew Rose
Bianca Catherine Wyn-Rogers
Junius Michael Sumuel
Lucia Louise Alder

London Philharmonic Orchestra
Direcció musical Leo Hussain

Direcció d’escena Fiona Shaw
Escenografia Michael Levine
Disseny de vestuari Nicky Gillibrand
Disseny de llums Paul Anderson

Enllaç per veure el vídeo al web de The Telegraph:

http://www.telegraph.co.uk/culture/music/glyndebourne/11790003/Glyndebourne-presents-The-Rape-of-Lucretia.html

Portar aquestes òperes no habituals en les programacions dels teatres a IFL representa per a mi una gran satisfacció, espero que molts de vosaltres sigueu curiosos i vulgueu endinsar-vos en aquesta magnífica òpera.

Si no vaig errat a Barcelona només hem tingut l’oportunitat de veure aquesta òpera l’any 1990 en una magnifica versió de concert amb l’antiga OCB dirigida per Franz-Paul Decker al Palau de la Música Catalana amb Margaret Marschall, Melissa Evans, Bernadette Greevy, Cathenine Wyn-Rogers (fent el mateix rol 25 anys abans que en aquesta representació que avui comento), Maldwyn Davies, George Fortuna, Oskar Hillebrandt i Brian Matthews.  Potser ja tocaria una estrena escènica i aquesta producció és ideal. Si voleu insistir amb aquesta magnífica proposta de Glyndebourne 2015 podeu provar-ho aquí.

14 comments

  1. josep olive

    No em puc extendre tot el que voldria donat que no estic a casa (escric amb certes dificultats de conexió i des de la sempre dificultosa pantalleta del telèfon), però precisament ho estic fent des de Lewes, un poblet que està al costat de… Glyndebourne! 🙂

    Vaig poder presenciar aquesta producció el passat diumenge i és esplèndida! Òpera aquesta que m’havia preparat molt bé perquè amb Britten cal estar atent a tot, als subtils i minúsculs detalls musicals, al texte, a la dramatúrgia, al contexte…a tot! I és que amb un desplegament mínim instrumental (13 solistes!) i amb dos cors reduïts a la seva mínima expressió, com bé ho has explicat, Britten aconsegueix el resultat musical i dramàtic de tota un gran orquestra!

    Mestre absolut de sensacions musicals pures, Britten en ofereix òperes de càmera que tenen un abast miraculosament impactant, amb les seves barreges dramatúrgiques típiques. En aquest cas introduint metàfores de rel cristianes en un mon pre-romà!

    Tot en aquesta òpera desperta el meu interès, i la proposta de Glyndeburne no fa més que engrandir-la. I la meravellosa música de Britten respon al paradigma mozartià amb el que cada nota és musica, acció i teatre alhora. Música total. Art total.

    M'agrada

    • No saps pas com m’hagués agradat veure aquesta representació a Glyndebourne. Me n’alegro que ho gaudissis tant, suposo que al teatre aquesta escena deu fer molt d’impacte, perque a la TV ja el fa i immers en la foscor del teatre deu ser excel·lent, és clar que veure als cantants en primers plans també és un gran avantatge per entrar molt més en aquesta història.
      Jo crec que hi ha dos compositors que sabien com ningú com escriure pel teatre, i aquest són Puccini i Britten, les seves obres tenen una sapiència teatral extraordinària.
      Potser aquest estiu hi haurà propostes més luxoses, però tan autèntiques com aquesta, no ho sé.

      M'agrada

  2. Niklaus Vogel

    Benvolgut Joaquim, de nou m’has donat una alegria. L’any 2007 vam veure una producció d’aquesta òpera amb el nostre enyorat Tristany al Teatro Real que ens va deixar un meravellós record. Era una producció del Daniele Abbado amb la Monica Groop com a Lucretia i vam sortir fascinats amb la música de Britten, així que ara tindré una bona oportunitat de rememorar-la.
    Moltes gràcies i una abraçada.

    M'agrada

    • Tot és qüestió de temps i unes certes ganes. Jo trobo que Britten té la gran virtut de saber escriure molt pel teatre i això és fonamental. No tens cap obligació de que t’agradi però penso que per intentar-ho tampoc prendràs mal 🙂

      M'agrada

  3. m.a.

    L’única vegada que l’he sentida en directe va ser amb l’aleshores OCB dirigida per Decker, al Palau. Recordo que em va deixar força impactada. Dubto si amb posterioritat s’ha tornat a interpretar a Barcelona. Ja tocaria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: