IN FERNEM LAND

L’espectacular retorn d’Elina Garanča


Karel Mark Chichon i Elina Garanča al Victoria Hall de Ginebra el 5 de novembre de 2015 Fotografia © Enrique Pardo

Karel Mark Chichon i Elina Garanča al Victoria Hall de Ginebra el 5 de novembre de 2015
Fotografia © Enrique Pardo

No sé que ha passat, però ens hem quedat sense el Romeo d’Elina Garanča a I Capuleti e i Montecchi del Liceu. Primer molts varem creure que ho havia cancel·lat tot arran de la malaltia i posterior traspàs de la seva mare, però Garanča després del preceptiu dol ha anat retornant a la seva activitat i en canvi el Liceu ja es va anticipar anunciant la luxosa substituta (Joyce DiDonato) per a les representacions previstes en el mes de maig de l’òpera de Bellini i per tant ella no vindrà, quelcom que em sap molt de greu.

A jutjar pel concert que ha fet a Ginebra i que avui us porto a IFL, així com per la recent  Charlotte del Werther a Viena, Garanča està en un estat vocal espectacular, tant que a Ginebra ens ha regalat alguna sorpresa que no sé si deu ser algun presagi d’ampliació de repertori o només una llicència tan atrevida com engrescadora.

L’únic retret que puc fer-li és que té una tendència a ensucrar-ho tot una mica massa, temptació per altra banda comprensible ja que amb una veu tan bonica, dúctil i capaç, no és d’estranyar que es recreí i s’agradi, i si està dirigida per el seu marit que li deixa fer tot i una mica més, la dosi de melassa està més que servida. De fet el senyor Chichón quan dirigeix només a l’Orchestre de la Suisse Romande, que és l’encarregada d’acompanyar a la mezzo en aquest concert celebrat a Ginebra el passat dia 5 de novembre, també ho ensucra tot, començant per la tria d’uns fragments que predisposen a la banda sonora d’anunci de producte luxós.

Jo la part orquestral us l’he estalviada i només he respectat la intervenció de la senyora Garanča, que estic segur que us agradarà molt.

Va començar de manera manierista amb “Repentir” de Gounod (1893), una preciosa melodia que recorda molt el “Mon coeur s’ouvre à ta voix” de la Dalila de Saint-Saëns (1877), personatge i òpera que caldria que la mezzo incorporés ja al seu repertori.

Després va oferir una altra dosi d’ensucrada exaltació de bellesa melòdica amb l’Ave Maria de Vladimir Vavilov sobre un tema de Giulio Caccini.

I en la primera aportació operística va saltar la sorpresa ja que va cantar l’ària de Leonora de La Forza del destino, “Pace, pace, mio Dio“. L’estil és més belcantista que verdià, però és per sucar-hi pa, jo estic exultant.

No sé si això és una primera aproximació a un futur assalt a repertoris de soprano spinto, quelcom que jo no desitjaria, no fos cas que li passés el mateix que a Urmana, és clar que també podria ser tan sols una llicència, un divertimento luxós, que ella es pot permetre, perquè la demostració que fa de capacitat tècnica i vocal és de traca i mocador i nosaltres li agraïm.

Després va retornar a la seva vocalitat de mezzosoprano amb la preciosa ària de Zayda del Dom Sebastien de Donizetti, “Que faire… Sol adoré de la”, una òpera que caldria recuperar si o si. Aquí la cantant fa front al belcanto de manera admirable i amb una veu sumptuosa i sensual com quasi ningú.

Amb el “Voi lo sapete” de la Cavalleria Rusticana,  Garanča ens ofereix una Santuzza més de Pedralbes que de Palerm, res a veure amb la siciliana ultratjada i venjativa, però només podem que reclinar-nos davant de l’exuberància d’un cant tan polit, ple i satisfactori, i d’una veu tan sumptuosa.

Tanca oficialment el concert amb la “Chanson bohèmienne” de la Carmen de Bizet, i ella que es motiva d’allò més quan sent aires espanyolitzants en la música, es deixa anar, això sí, sempre controlant fins l’últim alè del seu cant i la seva emissió.

La tanda de propines s’inicia amb les “carceleras” de Las hijas del Zebedeo de Ruperto Chapí , un clàssic en tots els concerts de la cantant i que en cada interpretació afegeix petites variacions de mestratge i domini tècnic admirables, i si no, escolteu detingudament el llarg, llargíssim final trinat de l’interminable frase que demostra alhora un domini del cant legato prodigiós.

Després va venir un discutible “Granada” de Agustín Lara, una cançó poc adequada a la veu femenina, diria jo, però que ella una vegada més, la porta al seu terreny fent embogir al fred públic ginebrí.

Espero que us hagi agradat i no voldria que després d’escoltar el concert us enfadéssiu amb ella per deixar-nos plantats, potser és ella la que es va enfadar quan el públic barceloní li va donar l’esquena i no va comprar entrades pel concert que ens havia d’oferir al Palau de la Música i que es va haver de suspendre per una baixíssima ocupació.

OSR – Orchestre de la Suisse Romande
Karel Mark Chichon, direction
Elina Garanča, mezzo-soprano
 
Johann Sebastian Bach
Suite pour orchestre n° 3 en ré majeur, Air
Charles Gounod
Repentir
Edward Elgar
Enigma Variations, Nimrod
Vladimir Vavilov – Giulio Caccini
Ave Maria, Air pour soprano
Giuseppe Verdi
La forza del destino, Ouverture
Giuseppe Verdi
La forza del destino, Air de Leonora  “Pace, pace mio Dio”
Amilcare Ponchielli
La Gioconda, Danse des heures
Gaetano Donizetti
Dom Sébastien, Romance de Zaïda “Que faire… Sol adoré de la”
Pietro Mascagni
Cavalleria rusticana, Intermezzo orchestral
Pietro Mascagni
Cavalleria rusticana, Romance de Santuzza “Voi lo sapete”
Georges Bizet
L’Arlésienne, Suite n° 2 – Menuet et Farandole
Georges Bizet
Carmen, Chanson bohème
propines:
Ruperto Chapi
Las hijas del zebedeo “Carceleras”
Agustín Lara
Granada
Victoria Hall de Ginebra 5 de novembre de 2015
 
No cal dir que aquí ho podreu escoltar tantes vegades volgueu.
Demà us parlaré del concert inaugural del LIFE Victoria 2015 que tindrà lloc aquesta nit amb un liederabend de la mezzosoprano  CHRISTIANNE STOTIJN acompanyada per JOSEPH BREINL, interpretant Schubert, Berg i Mahler.

Un comentari

  2. Guillem Tnom

    Aquesta noia … em va deixar bocabadat el primer cop que la vaig veure cantar en espanyol, fa anys … Fins i tot li vaig enviar un email d’adhessió eterna …

    Totalment d’acord amb tu, Joaquim … A moments tanta tècnica … Tant esplendor … Però ja prosperarà, segur!

    Moltes gràcies!

    M'agrada

    Respon
  3. Isolda

    Una veu preciosa, técnica i estil perfectes. Estic molt d’acord amb la teva definició com una “Santuzza de Pedralbes….” El seu cant tan elegant i refinat a vegades resulta una mica distant i fred.Però jo en voldria moltes com ella.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      És una interpretació molt sorprenent i inesperada, cantants com Bumbry o Verrett van fer coses similar, alternant rols de soprano i mezzo, però no tinc gaire clar que aquesta sigui la intenció de Garanca, més aviat vull creure que es tracta d’un caprici

      M'agrada

      Respon
  10. Leonor

    ¡Gracias, Joaquim! Verdaderamente, muy bien vocalmente (aunque esa Santuzza es exquisitamente desgarrada, muy exquisita) Elina Garança.
    Esto no es por comparar, en absoluto; hace tiempo afirmé que había escuchado las conocidas “Carceleras” a la Lorengar y resultaba que nadie (nadie, nadie) la había escuchado: no fue sueño, ahí van.

    Y aquí, a partir del minuto 11.

    Por cierto, ¡estupenda Elina! ¡Besos, infernems!

    M'agrada

    Respon
  11. joaquim

    Impresionant! L’estil es pot discutir, mes la veu es tant prodigiosa i bella,
    que et deixa bocabadat, esmaper4dut i garratibat (reclinatori), i a més
    amb una musicalitat de primer ordre,
    Pace, pace de La Forza del Destino, sorprenent i sensacional.
    Gràcies, Joaquim, una vegada més, per aquest post, que será motiu de revisió
    moltes vegades.

    M'agrada

    Respon
  12. Jan

    He al·lucinat amb el “pace pace mio dio”. Penso que no hauria de fer el salt a rols spinto de Verdi però sí que podria probar de cantar Anna Bolena i Maria Stuarda, que penso que les podria fer de manera sensacional (i sense necesitat de baixar-se res). M’ha sorpès que hagi intentat un parell de coses per a soprano, perquè em donava la sensació que el que ella pretenia a partir d’ara era ampliar el seu repertori cap al de mezzo més dramàtica. L’altre dia per exemple, va cantar l’ària de la Buillon d’Adriana Lecouvreur en un concert, que no és pas per mezzo lírica, Veurem cap a on tira. Ara per ara, és espectacular, la millor mezzo de l’actualitat.

    M'agrada

    Respon
  13. alex

    Garanca es una excelente voz y una excelsa cantante , quizàs un poquito o algo excesivamente aristocràtica, de ” no mancharse “, lo cual es un elogio por mi parte.
    Yo ya escuché su Romeo versión concierto el pasado año en Ginebra, con una también y notable Ekaterina Siurina como Giulietta. Excelente función

    ¿ se saben realmente las razones de su cancelación en el Liceu ? ¿ acaso ha eliminado ya el Romeo de su repertorio ?
    Me pareció leer hace ya tiempo, que a Garanca le gustaria cantar Tosca , pero tengo mis dudas
    Quizàs la tengamos en el 2017, si se confirma La Favorite en la programación liceista

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No m’estranya gens el teu eufòric entusiasme, veus belles unides a cantants belles i tan musicals, elegants i curoses, no es troben precisament com a bolets. Haurem de fer un altar major per encabir-hi el reclinatori com a just embolcall.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari