El dia 10 de gener s’iniciava a la Staatsoper de Viena un únic cicle de la Tetralogia wagneriana que el teatre austríac oferirà per streaming de pagament,com tots els que ofereix a diferència de Munich que sempre són en obert i per tnat de franc.

A la representació de Das Rheingold que avui comento la seguiran la d’ avui amb Die Walküre, i els dos propers diumenges amb Siegfried el dia 17 i el conclusiu Götterdämmerung el dia 24, en l’única edició enguany a Viena de la monumental partitura.

A l’espera de les tres intenses jornades, el pròleg funciona amb un cast complidor, sense exultants alegries, però sense alarmants preocupacions, tots els integrants són  habituals a Viena, molts de la companyia estable i per tant prou coneguts.

Tomasz Konieczny és un Wotan jovenil amb problemes d’afinació i d’homogeneitat en el registre, mentre que la Fricka de Michaela Schuster quasi sembla la mare de Wotan, el domina tant en l’escena com en la rotunda vocalitat.

Vocalment la Freia de Caroline Wenborne és magnífica, una gran veu, però per on lloc s’intueix la jovial fragilitat de la deessa de la joventut.

Imponent la majestàtica elegància de l’Erda d’Anna Larsson, mentre que les filles del Rin em semblen excessivament lleugeres, alguna més aviat feridora fins i tot.

A banda de l’esmentat Wotan,, cal mencionar els excel·lents: Alberich de Jochen Schmeckenbecher (fixa una mica massa), el Loge de Norbert Ernst ) està esdevenint un referent en aquest rol) i els dos sòlids gegants, Ain Anger (Fasolt) i Sorin Coliban (Fafner), mentre que caldrà esperar a Siegfried per emetrà el judici complert al Mime de Herwig Pecoraro, físicament allunyat d’un nan, però vocalment esperançador. Bridges no hauria de cantar el Froh, sobretot tenint en compte la Freia que li ha tocat per parella, a banda que vocalment no té ni categoria d’escolanet, i Daniel queda una mica just com a Donner.

El veritablement notable i engrescador és la direcció de  clara i absolutament eficaç, sense voler demostrar grans coses i ensenyar-nos res de nou, d’Adam Fischer, i al cap i a la fi quan no es vol demostrar res és quan es posa veritablement en valor la feina d’un director excel·lent, honest i que no sembla preocupat en lluitar per una posició hegemònica que demostri el seu domini de la interpretació i la ortodoxia wagneriana, ja que en la direcció de Fischer tot és molt més simple.

La producció de Sven-Eric no molesta, ni neguiteja o incomode, però no entusiasma, a vegades vol ser fins i tot divertida amb un sentit del humor un tant peculiar, però no té èpica, és alarmantment senzilla, mai t’atrapa i no té cap èpica i això que se suposa que el Rheingold és la més vistosa i agraïda, doncs no, no és el cas. Això si, sembla molt (massa) econòmica, també de idees.

Richard Wagner
DAS RHEINGOLD

Tomasz Konieczny (Wotan)
Norbert Ernst (Loge)
Michaela Schuster (Fricka)
Anna Larsson (Erda)
Jochen Schmeckenbecher (Alberich)
Boaz Daniel (Donner)
Jason Bridges (Froh)
Herwig Pecoraro (Mime)
Ain Anger (Fasolt)
Sorin Coliban (Fafner)
Caroline Wenborne (Freia)
Andrea Carroll (Woglinde)
Rachel Frenkel (Wellgunde)
Zoryana Kushpler (Flosshilde)

Director musical Adam Fischer
Director escènic: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Vídeo: Friedrich Zorn

Staatsoper de Viena 10 de gener de 2016

Caldrà esperar com evoluciona, i ja que un Ring sempre és d’agrair i aquest té de moment garantit el més important, un director amb autoritat i talent, aquí estarem atents a l’evolució dels esdeveniments i us informaré. Aviat més