IN FERNEM LAND

EL “STARKE SCHEITE” DE IRÉNE THEORIN


Iréne Theorin (Brünnhilde) Gran Teatre del Liceu 28 de febrer de 2016 Fotografia ® A Bofill gentilesa del Premsa del Gran Teatre del Liceu

Iréne Theorin (Brünnhilde) Gran Teatre del Liceu 28 de febrer de 2016 Fotografia ® A Bofill gentilesa del Premsa del Gran Teatre del Liceu

Avui “només” Iréne Theorin cantant la immolació de Brünnhilde, sense res més que el text i ella, prodigiosament inspirada i acompanyada.

Sense la dimensió escènica que tant impacte en la producció de Robert Carsen, però amb tota la seva grandiositat vocal i interpretativa

Reclinatori

BRÜNNHILDE
(allein in der Mitte; nachdem sie
lange, zuerst mit tiefer Erschütterung,
dann mit fast überwältigender Wehmut
das Angesicht Siegfrieds betrachtet,
wendet sie sich mit feierlicher
Erhebung an die Männer und Frauen).
(Zu den Mannen)

Starke Scheite
schichtet mir dort
am Rande des Rheins zuhauf!
Hoch und hell
lodre die Glut,
die den edlen Leib
des hehrsten Helden verzehrt.
Sein Ross führet daher,
dass mit mir dem Recken es folge:
denn des Helden heiligste
Ehre zu teilen,
verlangt mein eigener Leib.
Vollbringt Brünnhildes Wunsch!
Wie Sonne lauter
strahlt mir sein Licht:
der Reinste war er,
der mich verriet!
Die Gattin trügend,
– treu dem Freunde, –
von der eignen Trauten
– einzig ihm teuer –
schied er sich durch sein Schwert.
Echter als er
schwur keiner Eide;
treuer als er
hielt keiner Verträge;
lautrer als er
liebte kein andrer:
und doch, alle Eide,
alle Verträge,
die treueste Liebe –
trog keiner wie er! –

Wisst ihr, wie das ward?
(nach oben blickend)

O ihr, der Eide
ewige Hüter!
Lenkt euren Blick
auf mein blühendes Leid:
erschaut eure ewige Schuld!
Meine Klage hör’,
du hehrster Gott!
Durch seine tapferste Tat,
dir so tauglich erwünscht,
weihtest du den,
der sie gewirkt,
dem Fluche, dem du verfielest:
mich musste
der Reinste verraten,
dass wissend würde ein Weib!

Weiss ich nun, was dir frommt? –

Alles, alles,
alles weiss ich, –
alles ward mir nun frei!
Auch deine Raben
hör’ ich rauschen;
mit bang ersehnter Botschaft
send’ ich die beiden nun heim.
Ruhe, ruhe, du Gott! –

(Sie winkt den Mannen, Siegfrieds
Leiche auf den Scheiterhaufen zu tragen;
zugleich zieht sie von Siegfrieds Finger
den Ring ab und betrachtet ihn sinnend)

Mein Erbe nun
nehm’ ich zu eigen. –
Verfluchter Reif!
Furchtbarer Ring!
Dein Gold fass’ ich
und geb’ es nun fort.
Der Wassertiefe
weise Schwestern,
des Rheines schwimmende Töchter,
euch dank’ ich redlichen Rat.
Was ihr begehrt,
ich geb’ es euch:
aus meiner Asche
nehmt es zu eigen!
Das Feuer, das mich verbrennt,
rein’ge vom Fluche den Ring!
Ihr in der Flut
löset ihn auf,
und lauter bewahrt
das lichte Gold,
das euch zum Unheil geraubt.

(Sie hat sich den Ring angesteckt und
wendet sich jetzt zu dem Scheiterhaufen,
auf welchem Siegfrieds Leiche ausgestreckt
liegt. Sie entreisst einem Manne den
mächtigen Feuerbrand).
(den Feuerband schwingend und
nach dem Hintergrunde deutend)

Fliegt heim, ihr Raben!
Raunt es eurem Herren,
was hier am Rhein ihr gehört!
An Brünnhildes Felsen
fahrt vorbei! –
Der dort noch lodert,
weiset Loge nach Walhall!
Denn der Götter Ende
dämmert nun auf.
So – werf’ ich den Brand
in Walhalls prangende Burg.

(Sie schleudert den Brand in den Holzstoss,
der sich schnell hell entzündet. Zwei
Raben sind vom Felsen am Ufer aufgeflogen
und verschwinden nach den Hintergrunde zu).
(Brünnhilde gewahrt ihr Ross, welches
zwei junge Männer hereinführen.
Sie ist ihm entgegengesprungen, fasst
es und entzäumt es schnell; dann neigt
sie sich traulich zu ihm)

Grane, mein Ross!
Sei mir gegrüsst!
Weisst du auch, mein Freund,
wohin ich dich führe?
Im Feuer leuchtend,
liegt dort dein Herr,
Siegfried, mein seliger Held.
Dem Freunde zu folgen,
wieherst du freudig?
Lockt dich zu ihm
die lachende Lohe?
Fühl’ meine Brust auch,
wie sie entbrennt;
helles Feuer
das Herz mir erfasst,
ihn zu umschlingen,
umschlossen von ihm,
in mächtigster Minne
vermählt ihm zu sein!
Heiajoho! Grane!
Grüss’ deinen Herren!
Siegfried! Siegfried! Sieh!
Selig grüsst dich dein Weib!

Hi ha moments  dolços en la carrera d’un cantant que queden retinguts en la memòria dels afortunats que els han pogut viure intensament, per sempre més. Avui he volgut portar aquí aquest gloriós moment de la carrera de Iréne Theorin que hem tingut la sort de viure al Liceu.

Encara hi sou a temps fins el 19 de març.

47 comments

  1. Jan

    Ho he vist des de fila 3, encara no ho he paït. Sens dunte és el millor de la temporada i un dels moments operístics que els que l’hem viscut no oblidarem mai. Aquesta senyora ja ha passat a la història al costat de les més grans Brünnhilde que hi ha hagut. Tenim sort que li agradi cantar a Barcelona doncs la tindrem de nou per aquí bastant aviat 😉

    M'agrada

  2. Joan Janer Vidal

    Indescriptible, una sort haver estat ahir al Liceu. Diuen que Barcelona és una capiotal Wagnerista, però el Liceu no estaba del tot ple, llastima. El que varem viure ahir és per recordar i per tenir en compte que tardarem anys a veure-ho. Impresionant. La part negativa molta gent tenía presa i marxaba en migs de l’euforia dels que varem voler viure aquell moment final amb tota la intensitat que requería el moment.
    Per cert, la orquestra de matricula d’honor, un final de cicle inmens per recordar i explicar als que no han tingut la sort de viure-ho. Theorin per mi ja és un mite!

    M'agrada

    • Júlia

      Completament d’acord , una manca d’educació absoluta, vaig trobar empobrit l’agraÏment al grandiós espectacle que vam viure i que m’ha fet descobrir la genialitat de Wagner (sempre n’he tingut reticències i prejudicis ), convertida en incondicional wagneriana espero plens en altres ocasions .

      Liked by 1 person

      • Hola Júlia. Gràcies per comentar i compartir. Quan el nivell és bo, no hi ha reticències que valguin.
        L’enhorabona per la descoberta, però t’adverteixo, això significa que ja estas enganxada a la causa wagneriana, potser no n’ets conscient, però ja no hi ha res a fer 😉

        Liked by 1 person

  3. Ahir, la retransmissió per la ràdio va ser brutal. A les 19, a casa tots parats. S’hi fa Wagner.
    Brutal.
    Senzillament brutal.
    5 hores enganxat a la cadira! Sens dubte, el millor de la temporada.
    I sí, Joaquim. Tens raó. Reclinatori no.
    L’església sencera.

    A veure si puc convèncer el mei profe de viola, que també és molt Wagnerià, d’anar-ho a veure.
    Brutal. Gràcies per compartir-nos-ho!

    Liked by 1 person

  4. David

    Gràcies per aquest regal, rememorar la gran funció a la que vam assistir diumenge passat no té preu.
    Tant de bo tinguem més tardes com aquella. Gaudir de la veu i la excepcional energia que transmet la Theorin no té preu.
    Quina pena el Ryan… Esperem que no ens el tornin a portar.

    Liked by 1 person

  5. Josep R. Noy

    Ahir vespre la vaig veure i sentir: impressionant!!! Brava, molt brava!!! Memorable!! Vaig disfrutar molt. Fins i tot Lance Ryan va estar millor del que em temia, sense excessos, aixó sí: discret i gràcies. I si a més Hagen acopmpanyava bé i Waltraute també (molt bé la Schuster!!), doncs festa musical completa. Sobretot per un bravíssimo Pons que els va acompanyar de maravella i una orquestra que el va seguir en tot moment. Sens dubte el “hit” de la temporada!! Això sí amb el Liceu només mig plè…Però avui no és moment de parlar de misèries directives sinó de gaudir. Gràcies Joaquim

    M'agrada

  6. Guillem Tnom

    Si, cert.
    Per la ràdio semblava una orquestra austríaca … I la Sra. Theorin, superant expectatives … mitges veus, aguts, expressió …

    Encara hi ha entrades, he vist … Però els preus per “veure” no baixen de 100 … Suposo que per això hi ha seients buits …

    El Conseller Vila hi ha anat, ja? D’aquest espectacle potser podria treure pit …

    M'agrada

    • D’aquest segur, però després de la relliscada amb l’Otello, de ben segur que els assessors li deuem haver dit que ni mu, que calladet està millor, i si, ves a saber quina en podria arribar a dir.

      M'agrada

  7. JordiP

    Joaquim, no hi ha millor definicio: reclinatori. Se’m fara llarg fins dilluns! I patire per que no es creui res…
    L’acabo d’escoltar al cotxe i ….pel camal! Pell de gallina. A veure al teatre!

    M'agrada

      • JordiP

        Bufff!!! Per fi arribà el dia i en vaig gaudir! I tant si en vaig gaudir. No repetiré el que ja ha dit tothom. Em faltava que les cadires del Liceu fossin reclinables 🙂
        El que se’m va fer més llarg de tot van ser els entreactes!! La resta va passar volant. Vaig ser 5h30 al Liceu i em va passar com si fossin 5 minuts 30!
        I el públic al final lliurat a la Brunhilde! Em va recordar un Boris Godunov amb Salminen. Estic encantat d’haver comprat aquestes entrades.

        Ara veurem què ens depara el Written on Skin del proper dimecres.

        M'agrada

      • JO he rebaixat una mica les expectatives del Written, tinc por que sense la vessant escènica l’òpera es faci feixuga, ho dic des de l’experiència d’escoltar i només escoltar l’àudio del vídeo.

        M'agrada

  8. Nosaltres tampoc ens hem refet del Liceu d’anit. Des de la fila 4 amb la Theorin cantant sola al davant d’aquella mena de teló-paret una emoció de reclinatori, llàgrimes, tall de respiració… Bravíssim també el mestre Pons, en directe l’orquestra també sonava “austríaca”. Vèiem una mica els músics, concretament contrabaixos, i la implicació era com mai. Vaig estar a punt d’acostar-m’hi i preguntar quant havien pagat per tocar

    M'agrada

  9. Josep Maria

    Jo també vaig ser´hi ahir, acollonant, un nivell mol notable. Els cantants tots a gran nivell, llevat del tenor i l’orquestra també molt bé llevat del metall ens alguns passatges. De tota manera no em queixo, tant de bo fos sempre així, on s’ha de signar?.

    L’anècdota d’ahir fou un incident a l’orquestra cap al final del tercet de la venjança. Un membre de l’orquestra -diria que era el clarinet solista- es va desmaiar i va caure a terra. Diversos músics del voltant van deixar de tocar i vam mirar d’atendre’l. La resta de músics seguien tocant i no es va notar musicalment l’incident. Per sort ja era al final del segon acte i a l’entreacte es deuria recuperar. Algú ho va veure amb més detall? jo estic al quart pis i em queda una mica lluny.

    M'agrada

  10. OLYMPIA

    No sé si veuré la funció del Liceu però és preciós el cant de Theorin a qui, no fa tant, li vaig veure i escoltar una estupenda Isolda absent d’orquestra.

    M'agrada

  11. josep.olivé

    Aixi és, la funció del dijous va ser per a recordar. En conjunt, un final de la tetralogía de (aquesta vegada sí) teatre d’òpera de primer nivell. I si la cosa va a més por marcar un hite històric. Theorin, König, Youn, Schuster, Pons i orquestra o poden fer possible.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Absolutament recomenable repetir altra vegada el Götterdämmerung si no s’ha escoltat el Hagen de Köning. Un Hagen de campenetes. Referencial. Fins i tot, com m’explica Joaquim, amb una veu massa bona o maca per ser un 100% malvat Hagen. Però renoi, quina presència vocal i quina perfecció en la línea de cant, i quina veu de baix més maca!

      Liked by 1 person

  12. jaumeM

    SI. Grandiós. Les 5 hores 15 minuts també me semblaren 15 minutets.
    Des de la mort de Siegfried fins al final (espectacular, com tan poc pot ser tant?!) vaig estar al paradís. I el mestre Pons amb un vigor sobrehumà controlant una orquestra jove, implicada, enérgica, atenta responent a les precises indicacions. No sabia a on mirar si a la escena, als músics, als cantants, al J Pons… i al oïda un so celestial. La radio no li va fer favor. Inclús el L Ryan no me va semblar tan escàs ¿?)
    Sincerament crec que molta culpa del meu gaudir va ser preparat per el bon material llegit al Blog. Gracies a tots!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: