La Staatsoper de Viena ha estat el primer gran teatre en gaudir de l’exquisida línia, la musicalitat, el bon gust i l’adequació estilística del Roméo de Juan Diego Flórez en la bellíssima òpera de Charles Gounod.
Com en tots els darrers debuts del tenor peruà ens podem engrescar en discussions bizantines sobre l’evolució de la carrera de Flórez i la seva capacitat vocal per fer front a rols que han de superar barreres orquestrals, densitats i intensitats que a priori i en el teatre, semblen infranquejables.
Jo us parlo tenint en compte la representació vista mitjançant el streaming i de ben segur l’opinió no s’ajustarà al que deu ser el seu Roméo escoltat o qui sap si intuït a la sala de la Staatsoper.
Flórez ja havia anat preparant el camí del debut amb la inclusió de la bellíssima ària “Ah lève-toi, soleil” en el seus darrers concerts i recitals, de la mateixa manera que ho feia amb l’ària de l’Edgardo de la Lucia. Una ària que canta de manera elegantíssima, com ha de ser, afavorit també per l’ambient nocturn d’una orquestració favorable, però l’òpera és molt més que aquesta ària i el seu esclatant agut final, i que Flórez força inexplicablement. Els requeriments vocals i dramàtics posen a Flórez en més d’un moment al límit o si ho voleu amb més cruesa, contra les cordes, i quan Flórez ha de “lluitar” contra natura aleshores no excel·leix com acostuma a fer en els rols més lleugers que s’ha encaparrat en anar canviant per aquests altres que en a mi em deixen més aviat gèlid.
Flórez fins i tot “contra les cordes” canta de meravella i deixa anar aquells detalls de distinció inigualable, amb les mitges veus, el legato i l’aristocràtic fraseig com a senyes d’identitat, però jo no em crec el seu Roméo, ni el gaudeixo, perquè els punts forts del seu art queden minimitzats en aquests rols que el sobrepassen, com ja varem poder comprovar en el recent Edgardo liceista i la veu no arriba amb la mateixa facilitat que dóna a entendre un streaming.
El dia d’aquest streaming la veu no sembla que flueixi amb llibertat i els aguts a més a més sonen més oberts i una mica tibats, quelcom que certifica la meva teoria del risc de malbaratar de manera innecessària una veu privilegiada i un cantant exquisit. La seva obsessió per seguir a Alfredo Kraus posa en evidència les seves limitacions.
No cal dir que el Roméo de Carreras al Liceu i sobretot el del jove Alagna a la ROH, acompanyat per Vaduva i dirigit per MacKerras, disponible en DVD, superen en tot al diví Flórez.
La gran revelació és Marina Rebeka com a Juliette. Tret d’un parell o tres d’aguts atacats de manera poc polida, la seva Juliette és encantadora, amb una veu plenament jovenívola i alè romàntic (espléndida a “Amour ranime mon courage“), amb un timbre lluminós i seductor que omple i brilla en tot el seu registre. Llàstima que la caracterització del rol en una producció lamentable de Flimm, ni l’afavoreixi ni l’ajudi.
I amb això s’acaba la història d’aquest streaming pel que fa a les veus, ja que la resta de la companyia sembla escollida amb el peus i no amb el cap. Costa entendre que la Staatsoper de Viena esdevingui tan poc curosa atorgant a uns cantants mediocres rols notables com els de Stephano, Fra Laurent o Mercutio, per no parlar del nivell sota mínims de la resta.
Marco Armiliato en una nit inspirada, dirigeix amb nervi però també amb sensibilitat i delicadesa.
La producció de Jürgen Flimm estrenada fa 15 anys és feixuga i no encerta gens a modernitzar i contemporitzar els personatges i situacions. Un nyap
El document és inqüestionable per a “florits empedreïts”, però més enllà de la gran Julietta de Rebeka, la curiositat del debut i la distinció sempre present en el cant de Flórez, i l’encert d’Armiliato en embolcallar aquesta música tan inspirada, no ofereix cap interés que per a mi el faci absolutament recomanable.
Charles Gounod
ROMÉO ET JULIETTE
Llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la tragèdia de William Shakespeare
Marina Rebeka (Juliette)
Juan Diego Flórez (Roméo)
Gabriel Bermúdez (Mercutio)
Alexandru Moisiuc (Frère Laurent)
Rachel Frenkel (Stéphano)
Carole Wilson (Gertrude)
Carlos Osuna (Tybalt)
N.N. (Benvolio)
Mihail Dogotari (Paris)
Marcus Pelz (Grégorio)
Il Hong (Capulet)
Viktor Shevchenko (Le Duc)
Director musical: Marco Armiliato
Director d’escena: Jürgen Flimm
Escenografia: Patrick Woodroffe
Diseny de llums: Patrick Woodroffe
Vestuari: Birgit Hutter
Wiener Staatsoper, 1 de març de 2016
Possiblement aquí, al Liceu, veurem aviat un Roméo et Juliette de Gounod, diuen que amb Damrau i qui sap si Grigolo…
IN FERNEM LAND 
Muchas gracias Joaquín por tu comentario
M'agradaM'agrada
De nada
M'agradaM'agrada
Efectivamente pese a que JDF es JDF y es una voz nacida para cantar bien, el Romeo es mucho màs duro ademàs de rol largo, de lo que se piensa , no solo con el..ah léve toi soleil….sin con los cuatro intensos duos tenor / soprano
Presencié esta misma producción vienesa ( muy floja ) hace 3 años con un buen Beczala ( rol que si le va, no en cambio esos Ballos u óperas verdianas que canta ) y una entonces debutante del rol pero excelente Juliette que fue Sonya Yoncheva, para mi gusto una de las jóvenes sopranos líricas / menos ya lírico ligera mejores y expresivas de la actualidad y que ojalà….debute pronto en el Liceu
M'agradaM'agrada
Yonvheva es una gran Juliette pero Rebeka, que nunca me ha entusiasmado, últimamente me sorprende gratamente, sobretodo en esta ocasión me ha parecido espléndida.
M'agradaM'agrada
El Romeo de Alagna si que el tenim com un dels millors, si no el millor, sobre tot el de joventut (el del video), ara el de Carreras encara no l’he pogut apreciar, a pesar de que l’havía trobat “aquí”.
Ara compararé.
Moltes gracies
M'agradaM'agrada
Llàstima que de l’únic arepresentació que va fer en la seva carrera, no hi hagi cap vídeo d’aquell fantàstic Romeo del millor Carreras.
M'agradaM'agrada
Tinc la referencia del Romeo i Julieta de Gounod, d’una gravació de Alagna , Gheorghiu, Van Dame i Keenlyside d EMI . Jo també compararé, encara que sempre és difícil trobar pegues a J. D. Florez
Gràcies
M'agradaM'agrada
Intenta trobar, que no és gaire difícil, el DVD de la ROH i ja veuràs la diferència
M'agradaM'agrada
Flórez, eso sí, estuvo muy bien en el Rigoletto con C.Álvarez.
M'agradaM'agrada
Mejor como Duca que como Romeo, al menos para mi.
M'agradaM'agrada
Jo crec que no ens mereixem al Juan Diego Florez.
M'agradaM'agrada
Ja em perdonaràs, però en Flórez no és Déu i si no podem dir que ell no és el millor Romeo ja podem plegar
M'agradaM'agrada
he encontrado esto…supongo que se puede poner? y asi ya podemos disfrutarlo y compararlo
M'agradaM'agrada
Claro que se puede poner, hasta que lo quiten.
Gracias por ofrecerlo
M'agradaM'agrada
Un plaer llegir-te. Gràcies per aquest regal del escrits del Juan Diego Floréz.
M’ha encantat que parlis dels fans de Flórez com a “florits empedreïts”. Ho sóc del tot, enamorada del seu cant i de l’elegància i bellesa de la seva veu. M’agrada tot el que fa, ja sigui amb el rol d’Edgardo, com del duc de Mantua, que crec, després d’un temps d’aturada, l’ha tornat a cantar.
Tot i que reconec que aquí fa patir una mica amb la meravellosa ària, “Ah leve-toi soleil”.
M’ha estranyat que no parlessis del Roméo i Juliette de Villazon i de Nino Machaidze. Ella, una delicia, a part de que és una dona bellíssima i la considero gran interpret i el Villazón, tot i que no sóc súper fan, reconec que fa un Romeo molt digne i que frapa.
M'agradaM'agrada