IN FERNEM LAND

SIMON BOCCANEGRA LICEU 30/12/1985 (PONS-FRENI-CARRERAS-FURLANETTO-CHAUSSON;R.ABBADO)


Simon Boccanegra

Continuant amb una preparació “atípica” per les funcions que van començar ahir de Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi, avui i com a continuació de la tria del millor Gabriele Adorno de Josep Carreras, us porto al blog la representació que va tenir lloc el 30 de desembre de 1985 al Gran Teatre del Liceu i que va suposar una rèplica descafeinada però encara valuosa, de l’herència de la mítica producció d’aquesta òpera sota la direcció de Claudio Abbado a la Scala de Milà, si bé al Liceu la direcció d’orquestra no va anar a càrrec del gran Claudio sinó del aleshores anomenat “il nipotino”, Roberto Abbado, el joveníssim nebot que començava a despuntar i que en aquell Liceu sota el “regnat” de Lluís Andreu ens havia colpit des del seu debut la temporada 1982/1983 amb dues luxoses produccions: el Don Carlo inaugural (Caballé, Carreras, Nucci, Obraztsova, Talvela i Salminen) i La Cenerentola (Baltsa, Palacio, Bruscantini, Montarsolo).

Per la temporada 1985/1986 es va programar aquest famós Simon Boccanegra, una òpera que en el Liceu s’havia representat fins aleshores en 16 ocasions. Lluís Andreu amb l’intent de situar Barcelona al primer nivell operístic  portant les millors produccions possibles i amb els millors cantants. Mancaven coses importants com un teatre i escenari dotat tècnicament de la infraestructura necessària per fer possibles les produccions modernes i sobretot una reforma de l’orquestra, reforma que encara cueja a hores d’ara, mentre que amb el cor van aconseguir amb Gandolfi i Sicuri situar-lo durant uns anys com un dels millors cors d’òpera del món.

Aquell Simon Boccanegra volia ser una rèplica d’aquella famosa producció que van admirar els milanesos durant els anys 70, amb un repartiment sense Cappuccilli al capdavant (el baríton italià ens el faria 5 anys més tard, ja en un estat vocal d’excesiva maduresa) i amb Joan Pons, en aquell moment en el seu llançament internacional i amb Mirella Freni, encara immillorable Amelia, Josep Carreras no tan exultant com en la famosa gravació (a la Scala no va ser ell, sinó Lucchetti), Nicolai Ghiaurov a la recta final del seu gloriós currículum i Carlos Chausson com a malèfic Paolo. La producció escènica va ser la de la Scala, original de Giorgio Strehler, una glòria del teatre operístic, si bé a Barcelona va ser Lamberto Puggelli qui la va dirigir de manera més aviat adotzenada, sense aquella màgia que després dels anys transcorreguts, encara es respira en el vídeo del Teatro alla Scala de l’any 1978.

Musicalment la representació liceista va ser de gran nivell, si bé vocalment Pons va passar per algun que altre problema, sobretot a l’escena del Consiglio tot i que la personalitat vocal era aleshores menys notable que pocs anys més tard després de fer la seva gran etapa nord-americana al MET. Carreras no tenia aquella plenitud jovenívola del disc però si totes les virtuts que sempre l’han caracteritzat i Ghiaurov estava en un estat declinant (a la gravació Furlanetto). Freni esplendorosa en dolçor, musicalitat i magnificència vocal em continua meravellant a hores d’ara.

Sense dubte estem davant d’una nit esplèndida tot i que no perfecta, una nit amb moltes personalitats sobre l’escenari i a l’òpera quan hi ha personalitats s’acaba gaudint.

 

Primera part

Segona part

Enllaç de descàrrega aquí

 

Giuseppe Verdi  
SIMON BOCCANEGRA    
 
Simon Boccanegra: Joan Pons  
Maria/Amelia: Mirella Freni  
Fiesco: Ferruccio Furlanetto
Gabriele: Josep Carreras  
Paolo Albiani: Carlos Chausson  
Pietro: Vicenç Esteve  
Capità: Antoni Comas  
serventa: Rosa M Juncosa    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Director musical: Roberto Abbado
Producció de Giorgio Strelher per a la Scala de Milà
Direcció d’escena: Lamberto Puggelli 
30 de desembre de 1985

18 comments

  1. marcozincone

    Por lo malo que me lo esperaba, debo admitir que anoche salí bastante contento del Liceu, pero prefiero no contaminar la experiencia con algo tan bien hecho, para no despertarme de golpe a la cruda realidad… 🙂

    M'agrada

  2. Pere

    Aquest Simon va ser fantàstic. Però tinc en el record el primer Simon de Cappuccilli al Liceu l’any 1977. Jo tenia dinou anys i en feia tres que anava al Liceu. No havia sentit fins aquell moment una veu de baríton com la de’n Cappuccilli. Volum imponent, color vellutat, legato, fiato i extensió que em van deixar bocabadat. L’èxit fou espectacular ja des del pròleg. L’acompanyaven un esplèndid Dmiter Petkov com Fiesco, unes més que correctes Seta del Grande i Lorenza Caneppa que s’alternaren en Amelia i un discret Renato Francesconi en Gabriele Adorno. De la direcció d’orquestra se’n va encarregar Giuseppe Morelli, un director força asidu de la casa i que no ho feia malament del tot i la regia era de Maria Sofia Marasca, que pels temps que corrien era del milloret que passava pel Liceu.
    A banda del duo de Simon i Amelia, en Cappuccilli va excel·lir en el concertant que va arrencar una d’aquelles ovacions pròpies del Liceu dels millors temps (i això que el cast era el que era) i en la mort que em va posar els pèls de punta.
    Vaig anar a l’estrena en una localitat d’aquelles que estaves dret a platea i vaig repetir al 4rt pis pocs dies després,
    Unes vetllades inoblidables.

    M'agrada

    • El del 77 també va ser el meu primer Simon i vaig quedar bocabadat, com sempre succeeix les primeres vegades tot va quedar magnificat, però ara puc assegurar escoltant com cantava en aquells anys Cappuccilli, que ara també al·lucinaria amb un baríton d’aquella categoria vocal i interpretativa.
      La resta no estic tan segur que ara enss agradés tant, però en qualsevol cas passat els anys, no sembla pas que el Liceu sigui capaç de millorar-ho.

      M'agrada

  3. dandini

    Moltes gràcies per l’audio que ens has deixat on el Fiesco està cantat per Ferruccio Furlaneto i no pas per Nicolai Ghiaurov.
    No guardo un record especialment brillant d’aquelles funcions,la veritat . Jo estava força emprenyat perque no em va tocar ni Cappuccilli (que per altra banda ja saps que no era pas un dels meus cantants predilectes) ni el debutant l’any 1985 Ghiaurov (fa una mica de vergonya oi ?),un dels millors cantants del segle XX ( que era ja massa gran i desafortunadament al Liceu ens vam perdre la seva plenitud als anys 60 i 70 .
    La veu de Pons mostrava ,per mí un tremolo excessiu i a l’escena del concili un atac de flemes va està a punt de malmetre-ho tot.
    La meva adorada Mirella Freni tenia la veu per Manon Lescaut ,Tatiana o Elisabetta de Valois pero per mí com Amelia sona massa madura.De fet aquella interpretació va ser el seu rol menys exitós del seu gloriós historial liceista.
    Josep Carreras que en l’ enregistrament amb Abbado 8 anys abans havia demostrat al públic i a la crítica que cantava Verdi millor i amb més elegància que Domingo ja havia
    perdut aquell esclat i s’endinsava en el periode del forte perpetu i de veu desgastada.
    Potser malgrat no tenir el legato de Ghiaurov el mes destacable va ser el Fiesco de Ferruccio Furlaneto.
    No va ser el gran èxit que a priori prometien els noms dels interprets.Al menys aquesta vegada es van permetre al final salutacions individuals ,fet que el 1977 no va ser possible ,nomes sortia sol Cappuccilli . Mai vaig entendre com els demes interprets ho toleràven .

    M'agrada

    • Gràcies Dandini, ara ho canviaré.
      De bon pa fas rossegons, perquè si bé és cert que la veu de Freni no era l’adequada per a una noia angelical i adoslescent com suposem que ha de ser Amelia, també ho hauria de ser per Tatiana, i ningú va discutir-la com a tal. El “poc” èxit d’aquelles funcions jo més aviat l’atribuiria a que el públic liceista no és gaire amant del Simon, com tampoc ho és del Falstaff. En qualsevol cas l’any 85 és cert que tots estaven “madurs”, però renoi, escoltat ara estic segur que el canviàvem ara mateix amb el d’aquest any.

      M'agrada

  4. dandini

    No estic segur de que Piero Cappuccilli estigués anunciat o cantés alguna d’aquelles funcions (jo diria que sí).El que sí que es segur es que ho va fer al 1977 i 1990 .

    M'agrada

  5. Pol

    Benvolgut, en la versió que deixes d’audio, el rol de Fiesco no el canta Ghiaurov. És Ferrucio Furlanetto, que si no vaig errat va cantar dues funcions. Salutacions. Gràcies per l’apunt d’aquest Simon del 85′.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: