IN FERNEM LAND

INSISTINT EN ELEKTRA


Nina Stemme Elektra Fotografia Marty Sohl © 2016 The Metropolitan Opera

Nina Stemme Elektra Fotografia Marty Sohl © 2016 The Metropolitan Opera

Han passat uns quants dies de la darrera representació cinematogràfica de la temporada 2015/2016 del MET i quedava pendent aquesta insistència en una representació que de ben segur podem qualificar com una de les millors, si no la millor de la temporada novaiorquesa, si més no al cinema, i per tant bé mereix un retorn, sobretot si tenim en compte que la temporada vinent durant 5 dies del mes de desembre, el Liceu ha programat aquesta òpera amb aquesta mateixa producció de Patrice Chéreau que coprodueix amb el Festival d’Aix-en-Provence on es va estrenar, el MET, la Scala, Staatsoper Unter den Linden (Berlín) i Finnish National Opera (Hèlsinki). En el Liceu també comptarem amb la mateixa Klytämnestra (Waltraud Meier) i la mateixa Chrysothemis (Adrianne Pieczonka) que ja van protagonitzar l’estrena al festival francès i també al MET.

Crec que és una oportuna insistència, sobretot per a les persones que encara a hores d’ara i encara que a molts els pugui semblar increïble, la Elektra suposa un parany insalvable i m’agradaria que a força d’insistir acabés aconseguir fer algun addicte a la causa.

El que pretenc és possible perquè jo mateix la primera vegada que vaig escoltar aquesta òpera l’any 1970 en una retransmissió del Liceu, amb Enriqueta Tarrés de Chrysothemis vaig dir-me a mi mateix, aquesta òpera no m’agradarà mai. Tenia onze anyets, no va ser immediat però recordo que deu anys més tard amb l’elèctrica Elektra de Danica Mastilovic i ja en el teatre, vaig quedar-me clavat a la incòmode butaca de la general de quart pis d’aquells anys de penúries.

La meva experiència gratificant amb aquesta òpera, que ara ja és per a mi imprescindible, fa que no tan sols esperi amb ànsia la seva programació aquest proper desembre, sinó que ara que s’ha representat al MET vulgui insistir-hi per a gaudi dels convençuts i com a una oportunitat més de guanyar adeptes, ja que la versió és d’altíssim nivell amb el següent repartiment:

Richard Strauss
ELEKTRA
Llibret d’Hugo Von Hofmannsthal

Elektra………………..Nina Stemme
Chrysothemis……………Adrianne Pieczonka
Klytämnestra……………Waltraud Meier
Orest………………….Eric Owens
Aegisth………………..Burkhard Ulrich
Die Aufseherin……………….Susan Neves
Magd…………..Bonita Hyman
Magd…………..Maya Lahyani
Magd…………..Andrea Hill
Magd…………..Claudia Waite
Magd…………..Roberta Alexander
Die Vertraute……………..Susan Neves
Die Schleppträgerin…………….Andrea Hill
Ein junger Diener…………..Scott Scully
Ein alter Diener…………….James Courtney
Guardian……………….Kevin Short

Director………………Esa-Pekka Salonen

Direcció d’escena……………..Patrice Chéreau
Escemografia……………Richard Peduzzi
Disseny de vestuari………..Caroline de Vivaise
Disseny d ellums……….Dominique Bruguière

Metropolitan Opera House, New York 30 d’abril de 2016

Un petit tast d’un dels moments estel·lars

Per tornar a l’apunt original:

Per anar al web del Liceu a veure l’enllaç de l’Elektra 2016/2017

Si aquí i amb aquest apunt no ho aconsegueixo, espero que amb les properes representacions liceistes els “Elektra escèptics” s’acabin convertint en “Elektra addictes”.

12 comments

  1. Vicent

    És una òpera brutal, en el sentit més elevat de la paraula. (Més que) Una Salomé descarnada, sense ornaments. El llibret ja funciona tot sol sense música; i la música, al*lucinant. El millor d’Strauss, des del meu punt de vista, d’una intensitat i un poder difícilment igualble. L’Stemme de la qual me’n declaro primer admirador, em sembla que té una veu excessivament bella per al rol. En aquest aspecte, a l’inconscient personal o col*lectiu tenim les veus més fredes de Nilsson o l’esquerpa de Gwyneth Jones. Intentaré escoltar-ne la de Herlizius aquest cap de setmana. Les reflexions abocades ben valen l’apunt.

    M'agrada

  2. Eduardo

    Comparto con Vicent que Elecktra es una opera grandiosa sin dudas. Y tu Joaquim, que suerte que has tendido de tu primera función en el teatro haya sido con Danica Mastilovic, cantante algo olvidada. De las que yo recuerdo la más impactante ha sido en el MET en el año 1994 con Leonie Rysanek, Gwyneth Jones, Deborah Voigt y el Maestro Levine al podio, creo que esa noche todo el público sintió que había vivido una verdadera tragedia griega.

    M'agrada

  3. És una òpera grandiosa, però alhora em supera una mica, massa moments en fortissimo, massa tensió, massa monolitisme. Per això el moment que més m’agrada és el d’Egist, l’únic on la música et deixa respirar una mica amb aquell valset tan irònic.

    M'agrada

    • Strauss era molt murri i va ser el primer en constatar que tanta crispació no podia ser bona i aleshores fa cantar i de quina manera a Orest, per si no n’hi havia prou treu a Egist abans de l’esclat final. Genial!

      M'agrada

  4. JordiP

    Ei! Jo no la connec pero m’hi posare. Seguint els consells del mestre Joaquim, sera una de les entrades addicionals que em compri quan arribi el moment. Merces Joaquim. La feinada d’aquest blog em sembla tant titanica com diuen que es aquesta Elektra!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: