Avui una protagonista d’excepció per a una òpera poc representada i que bé mereix més oportunitats, Iris de Pietro Mascagni, l’òpera japonesa del compositor de Cavalleria Rusticana, estrenada el 22 de novembre de 1898, quatre anys abans que la japonesa operística universal, Madama Butterfly de Puccini, i potser aquí rau part del motiu del seu injust oblit.
L’òpera és bellíssima, malgrat que el llibret no sigui el millor text ni la millor trama teatral, quelcom que no va ser obstacle per tal de que Mascagni composés una partitura desbordant de melodies, originalitat i un exotisme potser no tan filològic com el que va desplegar Puccini en la seva reconeguda òpera, però d’impacte garantit, gràcies a la arrevolada inspiració melòdica, al tractament emocionalment intens de les veus i a una orquestració menys treballada i mestrívola que la pucciniana, però d’efectes d’impacte directa en l’oient.
L’òpera s’inicia amb el cèlebre, imponent i impactant “Inno al sole“ més propi d’una escena conclusiva que no d’una pàgina a tall d’obertura, fet que potser condiciona excessivament les expectatives de la resta de l’òpera, i és que començar d’aquella manera i malgrat que després hi ha grans moments d’impacte vocal, com l’ària d’Iris “Un dì, ero piccina”, la famosa serenata de Osaka “Apri la tua finestra” o el gran duo d’iris i Osaka, entre innombrables frases, melodies i recursos, té el risc de no cobrir les enormes expectatives creades amb un himne de caire wagneriana en la part d’inici de l’orquestra i que després desenvolupa una línia melòdica de inequívoc caràcter operístic italià.
Iris es representa molt de tant en tant i sempre que sembla que aixecarà el vol definitivament, acaba soterrada per uns quants anys més fins que una soprano amb veu i temperament dramàtic de relleu, troba en el rol i en la partitura el vehicle ideal per posar el públic als seus peus.
Breu sinopsis
Iris, la filla ingènua d’un ancià cec, viu feliç gaudint de les coses simples de la natura. Osaka, un senyor jove a la recerca d’aventures, vol segrestar-la amb l’ajuda del proxeneta Kyoto. Durant un espectacle de titelles, el llibertí entra disfressat com un fill del sol, cantant una serenata, conquerint el cor d’Iris i se l’endu. Osaka porta a Iris a Yoshiwara, un lloc de perdició, i ella es desperta sota la il·lusió d’estar al paradís. Osaka intenta seduir-la, però no aconsegueix fer-la cedir als seus intents. Cansat i molest per la simplicitat de la noia, Osaka la deixa a mercè de Kyoto, que no dubte a exposar la nova i deliciosa mercaderia al balcó de la casa. Allà, ella rebrà la maledicció del seu pare que no spa res del segrest. Aclaparada per la vergonya, Iris es llança a l’abisme.
No cal dir que Magda Olivero, una de les sopranos indiscutibles del repertori verista en va fer una creació tot i que l’obra no és purament verista, i com ella altres sopranos com Daniela Dessì també van fer una creació del rol estrenat per el seu particular èxit amb un rol que demana intensitat, lirisme, dolcesa i passió, un bombó.
Ara en el estiuenc Festival de Radio France que se celebra cada més de juliol a Montpellier, s’ha programat en versió de concert i s’ha triat una de les sopranos amb més projecció i constant evolució, la soprano búlgara Sonya Yoncheva, en una aportació al repertori del període verista, poc usual en ella i limitat per ara a la Mimi de La Bohème pucciniana, i que suposa una demostració feliç i reeixida de l’evolució d’una veu de soprano lírica amb un registre molt complert i ampla, amb un color subjugant i unes dots interpretatives i expressives, imprescindibles en aquest període operístic, de gran relleu.
La interpretació de Yoncheva és de gran intensitat i la bellesa i sensibilitat del seu cant arrodoneixen la seducció que aquesta senyora provoca en tots els teatres d’òpera on canta, però cal dir que això succeeix quan canta ja que comença a cancel·lar molt, ella que justament es va fer ràpidament un nom substituint a les sopranos que cancel·laven. En qualsevol cas la seva Iris és magnífica.
L’acompanya Andrea Caré, el tenor que tant em va agradar com a Cavaradossi i també Pollione, al Liceu. El seu Osaka és tot passió que és el que ha de ser, però no deixant mai de cantar bé, emetre el so amb gust i reeixir en les ascensions als aguts, quelcom que s’exigeix sempre als tenors i curiosament l’Osaka és un penques com en Pinkerton, però com ell ha d’intentar seduir a la protagonista, un ho aconsegueix i l’altre no.
Gabriele Viviani i Nikolay Didenko no estan a la mateixa alçada tot i que compleixen prou bé dos rols de farciment, tot i que el pare de Iris (Il cieco) ha de ser un baix amb relleu vocal i autoritat interpretativa.
La resta del cast compleix, mentre que la unió dels dos cors no dóna com a resultat una versió definitiva de l’himne al sol.
L’orquestra dirigida pel mestre veneçolà Domingo Hindoyan, parella de la senyora Yoncheva, llueix amb esplendor, matís, equilibri i apropiada volada melòdica. Per tant no sempre es compleix allò de que al costat d’una diva o un divo hi hagi un nyap o un saldo que se n’aprofita.
Us proposo escoltar un llarg tast, tot l’acte 2on
Pietro Mascagni
IRIS
Ópera en 3 actes (1898)
Llibret de Luigi Illica
Versió en forma de concert
Sonya Yoncheva (Iris)
Andrea Carè (Osaka)
Gabriele Viviani (Kyoto)
Nikolay Didenko (Il Cieco)
Paola Gardina (Una Guècha)
Marin Yonchev (Il Cenciaiulo)
Karlis Rutentals (Un Merciaiuolo)
Laurent Sérou (Un Cenciaiuolo)
Chœur Opéra national Montpellier Languedoc-Roussillon (Noëlle Gény, Chef de chœur)
Chœur de la Radio Lettone (Sigvards Klava , Chef de chœur )
Anne Pagès-Boisset, Chef de chant
Orchestre national Montpellier Languedoc-Roussillon
Direcció musical: Domingo Hindoyan
L’Opéra Berlioz – Le Corum, Montpellier 26 de juliol de 2016
La d’avui és una altra recomanació amb caire de quasi obligatorietat, tot i que aquí ja sabeu que no s’obliga a ningú a res, tothom entra i surt quan vol, opina el que vol i llegeix el que l’interessa.
Recibido! Y cumpliré, por supuesto. Hace años que tengo esta curiosidad… Gracias por comentarla!
M'agradaM'agrada
No te defraudará, estoy convencido.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por descubrirnos esta rareza como es la magnífica IRIS de Mascagni
Estuve tentado de ir hasta Montepellier el pasado 26 ( 3 horitas y pico en coche desde Bcn ), pero el temor a una cancelación de Yoncheva y luego por cuestiones profesionales también, me retractaron
Yoncheva es una soprano magnífica en todos los aspectos tanto vocales como de implicación expresiva que además va a mejor, pese a ser bastante canceladora
M'agradaM'agrada
Ella que siempre estaba dispuesta a sustituir a las divas, ha aprendido demasiado pronto lo que no tenía que aprender de ellas. En esta Iris està fantástica.
M'agradaM'agrada
¿Era en versión de concierto? Bueno, es una maravilla. De acuerdo en todo. Obra que, como mínimo, hay que escuchar tres veces al mes. Estoy enamorada de su música. Por ello, ¡gracias, Joaquim! ¡Saludos a todos!
M'agradaM'agrada
En el Festival de Radio France de Montpellier, creo que todas son en versión de concierto y han desenterrado verdaderas maravillas. Esta no es precisamente una rareza pero es injusto que no se programe más porqué es una delicia.
M'agradaM'agrada
Adoro aquesta òpera.
Tinc la versió de Olivero, la de Tokody i la Dessí amb Cura.
Sempre vaig esperar que Freni ens regalés la seva però em penso que mai la va fer.
Gràcies per regalar-me una altra que pinta la mar de bé
M'agradaM'agrada
La Freni hagués pogut fer una bona Iris, cert, però no tinc constància que la cantés.
Yoncheva t’agradarà molt.
M'agradaM'agrada
Quan la van posar l’històries de l’òpera(verisme) em va agradar molt. Són d’aquestes que no té cap sentit que no les representen més.
M'agradaM'agrada
A Mascagni el va matar Cavalleria Rusticana
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por presentar esta reseña de esta ópera exótica y bastante moderna
M'agradaM'agrada
Te encantará Yoncheva
M'agradaM'agrada
Solament havia escoltat les àries clàssiques, però sentir-la sencera i per tres bons artistes serà una joia.
Gracies
M'agradaM'agrada
Ho serà perquè l’obra és preciosa i la versió també.
M'agradaM'agrada
deliciosa. Quin descobriment! Gràcies pel regal!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt que t’hagi agradat. Mascagni està injustament arraconat per la seva Cavalleria
M'agradaM'agrada
GraciaJoaquin, , no conocía esta ópera. Saludos desde Caracas.
M'agradaM'agrada
Hola Margarita, espero que la disfrutes porqué la versión és espléndida.
M'agradaM'agrada
Se que ja han passat molts dies des d’aquest apunt, però no ha estat fins avui que he escoltat aquesta òpera, és preciosa! La interpretació que en fan Carè i Yoncheva és magnífica. Quina llàstima que es representi tant poc, perquè crec que és de les que enganxen.
Moltíssimes gràcies per portar òperes desconegudes per la gran majoria, per a mi ha estat tota una descoberta!
M'agradaM'agrada
Han passat dies però recordo que em va agradar molt.
Celebro que ho hagis gaudit
M'agradaM'agrada