IN FERNEM LAND

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: MAURO PETER I HELMUT DEUTSCH INTERPRETEN DIE SCHÖNE MÜLLERIN


El 19 de setembre de 2012 us vaig deixar un apunt que deia Mauro Peter un nou tenor a seguir. Doncs bé, aquell jove tenor desconegut que va cantar Die Schöne Müllerin acompanyat de l’eminent Helmut Deutsch a la Schubertíada de Schwarzenberg substituint a Anja Harteros en una de les seves habituals cancel·lacions, ha debutat a Vilabertran amb el mateix programa i acompanyant en una sessió que el concentrat, atent, educat i respectuós públic que no omplia la Canònica de Santa Maria, dubto que oblidem en molt temps, perquè com ja es veia a venir l’any 2012, el tenor suís que encara no ha fet els 30 anys, és un prodigi de sensibilitat, musicalitat i expressivitat que dubto que deixi indiferent a ningú, ni tan sols als lletraferits del lied (alguns dels que conec i que no es van perdre l’esdeveniment, en acabar feien una cara de satisfacció que els delatava).

Die Schöne Müllerin és un cicle ideal per a una veu jove, ja que necessita l’ímpetu, la passió i l’emotivitat a estones arrauxada que només els intèrprets més joves són capaços de donar amb naturalitat, sense artificis.

Peter té una veu preciosa de timbre i color, una veu encara molt lírica, però amb cos i harmònics. Una veu homogènia en tot el registre, que mai força tot i que el registre greu, com és lògic, encara és feble i en més d’una ocasió va ser superat tot i la cura de Deutsche, per el piano, “ajudat” per l’agradable reverberació acústica de l’església. Res greu.

Aquestes són les bondats naturals d’una veu, però és que allò que fa gran al jove tenor, és la capacitat tècnica per controlar tot i cadascun dels innombrables matisos que amaguen els 20 lieder del cicle i la perfecció en el treball expressiu amb la que els vesteix, diu i transmet.

És prodigiosa la manera d’emetre el so, de controlar la respiració per tal de la intensitat sigui sempre la desitjada, la justa que permeti deixar la veu suspesa sense que mai hi hagi la percepció que el so es talla abruptament en l’acabament de les frases. El control del fiato és magnífic, com ho és el control de les intensitats. Tot està ben mesurat per tal de que tot flueixi amb naturalitat, sense enlletgir mai l’emissió amb sons artificials per emmascarar-la en els moments més abruptes, intensos o dramàtics. A partir de “Der Jäger” (El caçador), que és quan les coses és comencen a complicar, Peter marca de manera excel·lent el canvi de registre demostrant un domini il·lusionant de les capacitats interpretatives, gràcies a una bona base tècnica i un gust exquisit, allò que és tan difícil de definir i que acabem batejant amb “musicalitat”, un adjectiu que massa sovint encabeix coses de tota mena. No és el cas, si algú vol saber que és la musicalitat ha d’escoltar a Mauro Peter.

Tot plegat ens garanteix, si no s’esberla i cantant així a la seva edat res ens fa pensar que hagi de passar, que tenim un gran cantant al davant, un gran cantant que és tenor i ja sabeu que això comporta riscos afegits, temptacions perilloses i llamineres que poden fer torça allò que avui sembla tan sòlidament encarrilat, però dubto que aquesta  naturalitat, aquest gust i sobretot aquesta sensibilitat sempre imprescindible, però per a ser un gran liderista encara més, s’acabi llençant pel pedregar quan comenci a rebre propostes que ho posin en perill.

L’extraordinari pianista Helmut Deutsch li va donar classes i sap perfectament amb qui compartir un liderabend. El prestigiós acompanyant ha treballat amb Peter per fer conjuntament una Die Schöne Müllerin vital i fins i tot en alguns moments lleugera, és cert, però només una persona que encara no té 30 anys ho pot viure així de fàcil, així d’intens i així de jovial i bonic. Quan sigui (més) gran segurament hi farà front des d’una vessant més reflexiva, interioritzada i possiblement més pausada, ara com deia aquell, “això no toca”.

El públic entregat i en plena comunió, després d’un respectuós i llarg silenci en acabar (quin luxe de públic), varem aconseguir dues propines de Schubert, és clar, totes dues delicioses: en especial l’enjogassada “Die Forelle” que va tancar un liederabend que no exagero quan l’adjectivo de memorable.

El desig de que Mauro Peter esdevingui un altre dels habituals de la colla de la Schubertíada de Vilabertran era un pensament compartit entre la immensa majoria del públic. Un goig, amics.

Un goig que Catalunya Música va retransmetre i que espero que aviat pengi a la seva web per poder tornar a gaudir (no es pot ser a missa i repicant, m’enteneu, oi?).

Les fotografies de M.Artalejo que encapçalen l’apunt són gentilesa de la Schubertíada de Vilabertran.

Demà més Schubertíada

18 comments

  1. Niklaus Vogel

    Quina enveja Joaquim! Ja m’imaginava que estaria molt bé. M’haguès encantat estar allí però no he pogut fer-ho compatible treballant. És un dels meus cicles de Lied més estimats i l’únic cop que he vist a Peter en escena em va encantar. Espero que Catalunya Música ho pengi. Me n’alegro molt!

    M'agrada

  2. jaumeM

    Recordo l’apunt del 2012, i mira per on no fa gaire me preguntava que hauria de ser d’ell, no havia vist el seu nom a cap esdeveniment que m’havia arribat.
    Sí, sí, quina enveja i quina alegria que ho hàgiu gaudit i tramès aquí.
    estaré a l’aguait de Catmusica per escoltar-ho.
    GRACIES.

    M'agrada

    • A IFL ha tornat alguna que altra vegada, una d’elles en ocasió d’una fantàstica Passió Sant Mateu a Verbier dirigida per Thomas Quasthoff.
      Aquest estiu ha cantat a Salzburg el Ferrando del Così fan tutte, però tots els que ahir el van veure i també l’havien vist allà em van dir que molt millor ahir i m’ho crec ja que en l’òpera s’han de produir moltes coses per reeixir, mentre que en un liderabend, cantant i pianista són els reis de la festa, com ahir va ser.

      M'agrada

  3. GLORIA ABRAS POU

    Me’l faràs escoltar a la Catmusic. Molt contenta de que us hagi agradat tant. No et sento satisfet tan sovint com voldria però a l’apunt d’avui sonen campanes.

    M'agrada

  4. colbran

    No he podido comentar sobre los tres recitales vistos en Vilabertràn hasta ahora pues mi ordenador quedó en reposo en Barcelona y la única vez que utilicé el de Joaquim cometí un error al “clickar” m’agrada y apareció la foto de Joaquim, en lugar de la mía. Por otra parte, me parece bien comentar los tres recitales una vez haber asistido a todos ellos.

    La intervención de Mauro Peter me parece la más sobresaliente. Fue una absoluta delicia que me tuvo absorto todo el tiempo, por la belleza de la voz, la expresión , la intensidad y la dicción. No varió ni una sola palabra de las que figuraban en el programa y creo sinceramente que estamos ante un gran tenor.

    Espero tener la suerte de poder volver a ver a este intenso cantante, cuya exultante juventud augura un futuro espléndido.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: