Faust , producció de von der Thannen amb Ildar Abdrazakov (Méphistophélès), Maria Agresta (Marguerite) i Piotr Beczala (Faust) Salzburg 2016
Copyright: Monika Rittershaus

No és una insistència que m’entusiasmi gaire, de fet no m’entusiasma gens però l’actualitat mana i en tot cas haureu de ser vosaltres qui haureu de dir la vostra última paraula d’aquest Faust, per a mi desgraciat per culpa de les dues direccions, sobretot la musical, perquè de l’escènica, que no m’agrada gens, me’n puc extraure.

La versió retransmesa per  Medici TV és del dia 23 d’agost, per tant uns quants dies més tard  de la retransmissió radiofònica de la Ö1. Hi ha diferències, però substancialment l’apunt del dia 18 d’agost serveix per aquest d’avui.

No tocava publicar-lo enmig del cap de setmana schubertià, però si no ho feia avui crec que ja no el publicaria i com que us vaig dir que insistiria m’ha semblat que la tarda de dissabte era el moment ideal.

Von der Thannen segurament pretén ser divertit amb aquesta proposta escènica i fa de la seva primera producció operística (fins ara només feia decorats i vestuari per a directors com Neuenfels) com a director, una mena de comèdia musical, però o bé el seu concepte de musical s’apropa més a una totxana avorrida i pretenciosa, o no ha reeixit amb l’intent, ja que el relat és feixuc, dispers i pretensiós. Per a mi ha caigut en el gran error de voler apropar Gounod a Goethe, i la tasca és impossible. No ha tingut en compte que en el món germànic aquesta òpera era coneguda coma Margueritte ja que no volien tacar el nom de Faust amb una òpera tan superficial. Ara bé Gounod la va vestir amb una partitura molt elegant, inspirada i bella, amb moments de Grand Opera, com el cor de soldats, l’escena de l’església, la kermesse, el gran ballet (que en aquesta producció s’obvia) o l’apoteosi final.

Tot és molt simbòlic i els personatges queden desdibuixats en una mena de símbols arquetípics (bondat vs maldat) massa naïf. Mentre que hi ha escenes estèticament belles gràcies a un disseny de llums suggeridor i malgrat una escenografia excessivament plana i un desastrós disseny de vestuari marca de la casa (von der Thannen), en altres el relat dramàtic pateix excessivament (tercer acte) i tot queda massa fred i gens teatral en una òpera que concebuda com a gran espectacle. De fet tota la producció és freda i com que la  direcció musical d’Alejo Pérez no ajudi gens al ser més desconcertant que concertant, més erràtica que inspirada, la suma de l’equip directiu fa que el resultat final sigui un luxós nyap, un més dels que el Salzburguer Festspiele ens té acostumats en els darrers anys.

A vegades ja passa, comprem els millors ingredients per fer un arròs per llepar-nos els dits i una cocció deficient ho engega tot a rodar, i vet-ho aquí que deu ser el que ha passat a Salzburg. Malaguanyades viandes.

Charles Gounod
FAUST
Òpera en 5 actes, llibret de Jules Barbier i Michel Carré basat en el Faust I de Johann Wolfgang von Goethe

Piotr Beczala (Faust)
Ildar Abdrazakov (Méphistophélès)
Maria Agresta (Marguerite)
Alexey Markov (Valentin)
Tara Erraught (Siébel)
Paolo Rumetz (Wagner)
Marie-Ange Todorovitch (Marthe)

Mitglieder der Angelika-Prokopp-Sommerakademie der Wiener Philharmoniker
Philharmonia Chor Wien
Wiener Philharmoniker
Director musical: Alejo Pérez

Direcció d’escena: Reinhard von der Thannen
Dramantúrgia: Birgit von der Thannen
Disseny de llums: Franck Evin
Coreografia i moviment escènic: Giorgio Madia
Escenografia i vestuari: Reinhard von der Thannen
Mims: Augustin Alriq, Thomas Pfertner

Großes Festspielhaus Salzburg, 23 d’agost de 2016

Per insistir-hi només cal passar per aquí. Més tard el darrer apunt de la meva schubertíada 2016.