Alice Coote, Mark Elder i Gregory Kunde

Alice Coote PROMS 41

Gregory Kunde Proms 41

Els PROMS 2016 ens ha deixat curiositats com les que us presento avui, amb el tenor Gregory Kunde cantant Das Lied von der Erde, és a dir cantant en alemany, quelcom que crec que no havia succeït fins ara, o al menys jo no en tenia constància i Gustav Mahler, un compositor allunyat del repertori italià i francès en el que el tenor nord-americà ha fonamentat la seva sorprenent carrera.

Gràcies al streaming de la BBC podem constatar quelcom que ja fa temps que s’evidencia i en aquest cas encara més perquè Kunde no està còmode cantant l’exigent part del tenor, la veu està mostrant un desgast cada vegada més evident i és lògic perquè a la seva edat temptar la llei de la naturalesa assumint repertoris tan dispars i exigents com els que està assumint, han d’acabar malmeten un instrument que cada dia es mostra més oscil·lant, més problemàtic en l’afinació i més avar en el color i el timbre. Kunde trompeteja amb sorprenent convicció i ataca les mitges veus amb un cert sentit belcantista que encara queda en l’ADN del tenor, però la generositat desbocada del darrers anys ha passat una factura que potser en l’Otello es pot dissimular amb uns recitatius incisius, “quasi parlando” però que en els lieder malherians evidencien la cruesa del desgast i també de la poca afinitat estilística amb un cant més estentori que heroic.

Per contra la seva companya de viatge, la mezzosoprano anglesa Alice Coote és una experta mahleriana que diu el text amb curosa i musical sensibilitat i que per tant contrasta de manera notable amb el tenor, sobretot perquè els lieder d’un i l’altre s’alternen i és fàcil fer les comparacions estilístiques inevitables. Coote no lluita per superar la partitura, la dibuixa amb contorns amables i la modela amb calidesa. Potser em direu que Mahler tracta molt millor la part femenina que la inclement part masculina, molt més tibada, i tindreu raó, però també haureu de convenir amb mi que la heroïcitat del tenor no pot ser  mai forjada a cops de malli que quan la partitura exigeix més delicades, línia i legato, Kunde no és capaç d’adequar-se com ho fa Coote a la profunditat del text, la melodia i la sonoritat càlida, suggeridora i decadent d’aquesta música tan delicada que en mans desprevingudes pot acabar sent fins i tot banal.

Per sort Coote tanca el cicle amb el sisè lied “Der Abschied”, el més generós amb mitja hora d’exquisida filigrana que ella sap dir amb convicció trasbalsadora malgrat que l’acompanyament de l’orquestra Hallé sota la direcció de Sir Mark Elder estigui lluny de esdevenir inoblidable.

El concert es va iniciar amb una altra curiositat, l’obertura King Lear d’Hector Berlioz, una obra que està lluny del segell, genialitat i empremta del gran romàntic francès, però que tanmateix els deixa entreveure. Per cloure la primera part es va interpretar Berceuse for Dresden del compositor anglès Colin Matthews (Londres 13 de febrer de 1946), una obra d’encàrrec per celebrar la reconstrucció de la Frauenkirche de la capital de Saxònia i que es va estrenar l’any 2005. L’obra d’un quart d’hora de durada, compta amb una part solista destinada al violoncel, que en aquest cas va ser interpretada per Leonard Elschenbroich.

No és un concert memorable, ja us ho dic ara, sobretot perquè hem escoltat versions esplèndides de Das Lied von der Erde, que en a mi m’han deixat molta més empremta i trasbals, però la curiositat de comptar amb Gregory Kunde i de fer content a la legió actual de seguidors incondicionals que celebren totes les seves aparicions amb gran gatzara, titllant-les totes elles d’extraordinàries, m’ha fet decidir per portar-lo a IFL encara que ja hagi passat un mes des de que es va programar en els PROMS londinencs.

Hector Berlioz
Obertura ‘King Lear’

Colin Matthews
Berceuse for Dresden (London premiere)

Gustav Mahler
Das Lied von der Erde

Leonard Elschenbroich, violoncel

Alice Coote, mezzosoprano
Gregory Kunde, tenor
Hallé
Director Sir Mark Elder

Royal ALbert Hall, Londres 16 d’agost de 2016

El mestre Tribó em va dir que Kunde li havia dit que no tenia previst cantar Wagner, però tan de bo m’equivoqui, però no m’agradaria pensar que aquest Das Lied von der Erde que avui us he portat aquí, sigui un test per abordar ben aviat qualsevol rol wagnerià.