IN FERNEM LAND

COR VIVALDI 2016/2017: LA MISSA NELSON DE HAYDN


Cor Vivaldi i Coral Polifònica de Puig-Reig, amb la Vivaldi Camerata i Aranu Farré (orgue) Foto IFL

Cor Vivaldi i Coral Polifònica de Puig-Reig, amb la Vivaldi Camerata i Aranu Farré (orgue) Foto IFL

Ahir es va inaugurar la temporada 2016/2017 de Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi que té lloc a l’auditori Axa de l’Illa Diagonal amb la interpretació de la Missa “In Angustiis” (Nelson) de Franz Joseph Haydn, amb l’obligada participació d’un cor masculi que per l’ocasió va ser la secció d’homes de la Polifònica de Puig-Reig, ara dirigida per Josep Maria Conangia i amb la intervenció de l’orquestra de cambra Vivaldi Camerata, Arnau Farré a l’orgue i Joan Francesc Folqué (tenor) i Néstor Pindado (baix), que juntament amb membres del cor que es van anar fent càrrec de les diferents parts per a soprano i mezzosoprano, van cantar les parts del quartet solista.

Les fites del Vivaldi semblen no tenir límits, ja que són capaços de sortir sempre triomfadors dels grans compromisos que enfronta i que com en aquesta ocasió no són compromisos fàcilment assequibles, ans al contrari i en canvi la maduresa, el rigor i el treball intens fan que tot sigui possible.

Quan es confronta un cor de veus blanques amb un altre de veus d’homes el més fàcil és que el cor de veus blanques s’arrugui i es desequilibri el conjunt amb la manca de la mateixa consistència i contundència entre els diferents grups de veus, però amb els Vivaldi això no passa perquè la seva coneguda i reconeguda capacitat per emetre el so amb la notorietat i força atribuïble a veus adultes, és una de les seves senyes d’identitat.

Ja m’agradaria en a mi escoltar a l’Auditori de Barcelona els aguts clavats i acerats en el cors adults que intervenen normalment amb l’OBC. Tanques els ulls i mai diries que al darrera d’aquell so hi ha un grup infantil/juvenil que assagen a l’hora que els altres nens de l’escola dinen o juguen, i que aquests assaigs i el treball intens de l’equip que hi ha darrera donen el resultat que s’aprecia en el seus imprescindibles concerts, que són molt més del que podria pensar si només pensa en un cor de veus blanques.

El mestre Boada parlant de la Coral Polifònica de Puig-Reig deia que el que va aconseguir el mestre Ramon Noguera en un poble de tres mil habitants és un miracle, i té raó, per+o s’oblida que el que ell i el seu equip han aconseguit en una escola barcelonina de l’eixample (IPSI) és un altre miracle, i que de la suma de dos miracles no en pot resultar més que un concert sorprenent, engrescador i estimulant que amb un vigor, una claredat i un força inusitada va colpir i captivar al nombrós públic congregat a la sala de la Diagonal, sala que no té una acústica apropiada a la intensitat de la interpretació ja que la reverberació habitual ahir en els fortes feia trontollar els murs i els timpans (al menys els meus) del públic.

La vigorosa i exultant direcció del mestre Boada va posar al límit a musics i cantants amb unes dinàmiques i unes intensitats extremes i aquests límits tot i no traspassar mai allò que ara en diuen les línies vermelles, en a mi m’haguessin agradat una mica menys tibants i una mica més arrodonits. Qüestions de matis i insisteixo, d’una sala que multiplica el so i que ahir no ajudava.

Notables les intervencions solistes dels membres del Cor Vivaldi que com és habitual s’alternen, oferint a totes les veus que lideren cada corda l’oportunitat de demostrar el motiu d’aquest lideratge. És de justícia per la dificultat dels fragments assignats a elles i per l’especular interpretació que varen fer, mencionar a les vivaldianes Ariadna Ruiz (abans petita Diva i ara ja Diva del tot) i a Lisa Campos, ambdues al sortir soles a rebre els aplaudiments van fer embogir al públic.

La part masculina de la Polifònica de Puig-reig va fer gala de la seva proverbial emissió, mentre que els solistes van brillar amb musicalitat i delicadesa, tant el baix Néstor Pindado com sobretot el tenor Joan Francesc Folqué, amb una acurada emissió i estil, van arrodonir una festa en la que la part d’acompanyament instrumental va estar a càrrec de l’orquestra de Cambra Vivaldi Camerata i l’habitual organista de la casa, Arnau Farré, que van garantir el coixí imprescindible en aquesta versió original de la missa Nelson, abans de que s’incorporessin fustes i metalls (tret de les trompetes que tant hi va ser a l’estrena propiciada pel príncep Esterhazy, com en el concert d’ahir.

L’entusiasma final va ser tan lògic com esperat, perquè l’obra el propicia, està clar, però sense la resposta contundent dels intèrprets difícilment es pot aconseguir de la manera tan unànime com ho van aconseguir ahir.

Enèsim bravo a tanta tossuderia capaç de fer-ho possible.

A la primera part ba tenir lloc un poc habitual concert instrumental, amb la interpretació del concert núm 23 per  piano i orquestra de Mozart. Ahir l’orquestra per motius pressupostaris es va quedar en un quintet de corda (el tradicional quartet més un contrabaix) que va començar una mica desestabilitzat però tan aviat va entrar el piano, va començar a trobar el camí idoni. No al dir que al piano hi teníem al mestre Boada que es va auto imposar el privilegi de tocar el meravellós adagi d’aquest concert.

Jo us deixaré amb un tast de la Missa Nelson, el “Miserere nobis” gràcies a la gravació que el Cor Vivaldi posa a la venda (amb 5 eurets ho tens) en una iniciativa vivaldiana, com tantes altres pionera, i que quan arribes a casa ja la trobes al correu a l’espera de ser baixada.

Òscar Boada, Solistes del Cor Vivaldi, Joann Francesc Folquè i Néstor Pindado, amb el Cor Vivaldi i la Coral Polifònica de Puig-Reig. Foto IFL

Òscar Boada, Solistes del Cor Vivaldi, Joann Francesc Folquè i Néstor Pindado, amb el Cor Vivaldi i la Coral Polifònica de Puig-Reig. Foto IFL

No és per fer dentetes als que no hi vareu poder anar, només és per demostrar-vos una vegada més el que us heu perdut per quedar-vos a casa.

Recordeu que avui també publicaré el qüestionari IFL, li toca al torn a Kàtia.

32 comments

  1. Oscar Boada

    Moltes gràcies,com sempre, Joaquim, per ser-hi i deixar la teva opinió que ja saps que valorem en un grau altíssim. Jo crec que, potser algun dia…., et donaran el títol oficial de CRONISTA MUSICAL de la ciutat de Barcelona. Una abraçada forta!!

    M'agrada

    • No em donaran res, aquí no és dóna res tot es guanya a força de pencar molt i aquest títol se l’endurà algú més ben endollat, però no pateixis, tampoc el pretenc.
      L’enhorabona per aquesta nova demostració d’excel·lència, fruit d’un esforç i una exigència de resultats admirables.
      És una veritable llàstima que aquest esforç no tingui continuïtat amb altres concerts de gira per auditoris i teatres del nostre país, perquè aquesta Nelson pot anar arreu i si la féssiu més vegades encara més.

      M'agrada

    • Oscar Boada

      Doncs…per a la missa Nelson, vam començar el 12 de setembre. Dos mesos, tenint present que entre mig vam ressucitar el programa de cor i cobla, que vol dir una setmana menys. Però si, dos mesos! No està malament, oi que no?

      M'agrada

  2. Suposo que sóc d’aquella minoria que creu que Haydn (menys en òpera) és molt superior a Mozart, potser perquè per edat va arribar a una maduresa creativa insòlita: les simfonies de Londres, els últims quartets de corda i trios per a piano, els oratoris… i naturalment les misses com la Nelson, tot i que també podriem citar la Missa in tempore belli o l’Harmoniemesse. Em sembla absolutament miraculós tot el que Haydn va aconseguir dins de la rigidesa formal del classicisme.

    M'agrada

    • Oscar Boada

      Buff…superior a Mozart, Haydn? I Mozart superior a Haydn? Que difícil de dir….per mi hi ha obres, només. La Creació és insuperable, la Missa Nelson és simplement perfecta però….i les Vesperae de confessore de Mozart, no són simplement insuperables? I la Gran Missa? Una cosa si que és clara….nosaltres ( jo el primer!!) no els arribem ni a la sola de la sabata, oi que no?

      M'agrada

    • Fort això que dius. Jo no m’atreviria mai tot i que el valoro molt, cada vegada més. Formalment és perfecte tot i que no té, per a mi, el geni de Mozart i és clar, certament no sabem que hagués passat en el món musical si Mozart hagués viscut tant anys com ell.
      En òpera, el pobre no tenia res a fer, però com bé dius la música de cambra és imponent, així com les seves simfonies i concerts, també els oratoris, però tot i així em costa molt donar-te la raó en la teva contundent afirmació.

      M'agrada

      • Cal ser molt gran per escriure desenes d’obres amb estructures formals tan tancades, i que totes tinguin com a mínim aquella guspira, el moment de geni (un que no ho aconsegueix és Telemann, crec jo). Últimament estic obsessionat amb els trios per a piano de maduresa, són extraordinaris.

        M'agrada

  3. colbran

    Fue un concierto extraordinario. La “Misa in Angustiis” me entusiasmó. El solo de la “pequeña diva” en el “Kyrie Eleison” me sorprendió por su dominio de la coloratura. Es increible que unas criaturas puedan emitir un volumen tan potente o más que el magnífico coro masculino de la Polifónica de Puig.Reig y canten con tanta seguridad y madurez.

    La labor de Oscar Boada proporciona unos resultados fantásticos y en el concierto de piano y orquesta -versión reducida- nª 23 de Mozart me sorprendió su dominio del teclado.

    Muy simpática la “jubilación” del niño ya adolescente por su cambio inminente de voz.

    Un nuevo éxito del Cor Vivaldi que merecería una atención más multitudinaria en el Auditori, por ejemplo.

    M'agrada

    • Oscar Boada

      Muchas gracias, Fede! Un placer poder contar contigo de nuevo en el público!! Pero, por favor, no digas palabrotas! Auditori has dicho? Ya hace tiempo que no actuamos allí. Desde la celebrada Jeanne d’Arc au bucher, que decidieron prescindir de nuestros servicios. Hemos caído en el ostracismo ( aunque , oficialmente, no lo reconoce nadie) País…
      Ahora se ofenderan, claro….esas maneras, señor Boada, esas maneras!

      M'agrada

    • Oscar Boada

      Pas de tout, pas de tout….ja fa dos anys que estan ( ELS RESPONSABLES) metòdicament convidats a escoltar l’estat de forma del Cor Vivaldi. A canvi, rebem el silenci més absolut. Com si no existissim! Estem castigats, però ningú no ens sap dir per què!

      M'agrada

  4. JordiP

    Hola, dentetes em feu! Jo tenia compromís al Liceu i encara no se com fer per anar a dos llocs al mateix temps… Tot i així voldria demanar al Sr. Boada si hi ha possibilitat d’adquirir la gravació a posteriori…

    Gracies,

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Cor Vivaldi » Crònica del Concert del 12 de novembre: Haydn / Mozart

  6. Scarlatti

    Si en la musica coral del nostre país tinguéssim més persones com l’Oscar ens aniria molt millor….pero esta clar que els que manen, ensenyen i controlen aquest món prefereixen la mediocritat i mirar-se al melic de lo bé que ho fan.
    Felicitats i endavant amb els teus projectes mestre!

    M'agrada

    • Oscar Boada

      Moltes gràcies pel teu elogi, Scarlatti ( Domenico o Alessandro?)
      També és veritat que poc a poc, van sortint nous personatges corals amb molta entitat, potser inspirats, en part, per la nostra experiència ( vegi’s el cas dels Amics de la unió i del Josep Vila, que tenen una estructura fantàstica a Granollers)
      Seguirem treballant, i tant que si, encara que els nostres responsables culturals minimitzin o ignorin tot el que fem i farem!

      M'agrada

    • No només la música coral, em sembla que als nostres polítics no els interessa gens la cultura en general i la música en particular, no els dóna vots, perquè els que votem sembla que aquest menyspreu a la cultura no passi factura, si no en passa la corrupció imaginat la resta.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: