IN FERNEM LAND

EL MET 2016/2017: SALOME (Racette-Lucic-Siegel-Herrera-Wang;Debus)


La soprano Patricia Racette està cantant el rol de Salome en l’òpera de Richard Strauss al MET de Nova York substituint a la inicialment prevista, Catherine Naglestad.

No era la primera vegada que la cantava ja que la soprano nord-americana crec que va debutar aquest rol l’any 2014 al Festival de Ravinia i tot i que no l’ha cantat sovint, aquestes representacions novaiorqueses no suposaven en cap cas una experiment, al menys com a primera aproximació, però si en quant a resultats ja que malgrat l’esforç i l’entrega, la seva Salome m’ha decebut molt.

Quan Racette m’entusiasmà tant com a Cio-Cio-San l’any 2013 al Liceu poc em podia imaginar que la carrera experimentaria un gir a repertoris més spinto o dramàtics com Tosca, Minnie, Giorgietta o aquesta Salome que avui m’ocupa i preocupa.

Què l’hi ha passat a Racette?. La veu oscil·la de manera molesta i la columna sonora ha perdut cos, gruix i metall.

Sempre he cregut que les sopranos líriques amb cos són la veu idònia per a un personatge entre adolescent i adult, en contra dels que creuen que el rol de Salome és per a una dramàtica heroica com Elektra, Brünnhilde o la mateixa Isolde. Atenent al que escoltem i sense la força dramàtica que caracteritza el treball escènic de Racette, el cant és insuficient perquè la veu no resisteix el repte straussià, sense el centre suficientment robust i uns greus inexistents, tota la força i convicció vocal recau en la zona aguda que sona cansada, oscil·lant i de sonoritats allunyades d’una veu d’adolescent de setze anys, un repte que sembla inabastable però que Behrens ens va demostrar que era possible.

Racette ho dóna tot, però només escoltant-la el resultat és clarament insuficient i decebedor.

Tampoc Željko Lucic sembla l’opció més idònia per fer front a Jochanaan, ja que l’habitual monotonia expressiva del baríton servi esdevé en aquest rol, letal, a banda que l’opció idònia sempre serà la d’un baix baríton poderós abans que un baríton  curt de greus.

Els rols “menors” són els més ben servits, amb un superb Herodes Antipas de Gerhard Siegel una Heròdies de veu més juvenil que la seva filla,de Nancy Fabiola Herrera, un Narraboth de veu a seguir del tenor australià d’origen xinès Kang Wang i una magnífica mezzosoprano canadenca amb greus acontraltats, Carolyn Sproule per cantar el rol del patge.

Encara trobem a Mikhail Petrenko, una intervenció de luxe per a cantar el primer Natzarè o el desconegut  Nicholas Brownlee per cantar el primer soldat.

Són intervencions que arrodonirien un cast envejable si no fos perquè una Salomé sense Salomé i amb un profeta avorrit, no és Salomé.

La direcció del jove director alemany Johannes Debus, és poc refinada i no extrau tot el potencial possible d’una orquestra de la qualitat que coneixem al MET.

Està clar que el resultat auditiu de la transmissió radiofònica no és suficient per valorar una representació, però tampoc sembla que a l’hora d’aplaudir, el generosos novaiorquesos tan amants de les standing ovation, premiïn la representació i la seva principal protagonista amb una d’aquelles tan sonades.

Així canta l’escena final Patricia Racette

Richard Srauss
SALOME

Salome:Patricia Racette
Herod:Gerhard Siegel
Herodias:Nancy Fabiola Herrera
Jochanaan:Željko Lucic
Narraboth:Kang Wang
Patge: Carolyn Sproule
Jueu: Allan Glassman
Jueu: Mark Schowalter
Jueu: Noah Baetge
Jueu: Alex Richardson
Jueu: David Crawford
Natzaré: Mikhail Petrenko
Natzaré: Paul Corona
Soldat: Nicholas Brownlee
Soldat: Joseph Barron
Capadoci: John Hancock
Esclava: Kathryn Day
Botxí: Reginald Braithwaite

The Metrolitan Opera Orchestra and Chorus
Director musical: Johannes Debus

Metropolitan Opera House, Nova York 17 de desembre de 2016

La casualitat ha volgut que Nova York i Barcelona s’agermanin durant aquest dies gràcies a Richard Strauss si bé aquí la catarsi “elektritzant” no es pugui comparar amb aquest “succès d’estime” impropi per a una obra que requereix cada nit un daltabaix sensorial i musical.

22 comments

  1. OLYMPIA

    Quin greu! És d’aquelles òperes que exigeix una soprano sense cap problema. Nilsson és el meu referent però Camille Nylund també la fa molt i molt bé. Hauria patit si l’hagués escoltat per Racette vist el que expliques. Jo també vaig gaudir de la seva dolça i enamorada papallona.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser

  3. colbran

    No he escuchado toda la retransmisión, pero sí las intervenciones del interesante tenor Kang Wang, de la magnífica mezzo/contralto Carolyn Sproule, poco de Nancy Fabiola Herrera y de Gerhard Siegel, un poco más del monótono y pétreo Zeljko Lucic y prácticamente toda la intervención de Patricia Racette cuyo constante “wobble” (como dicen los sajones) es absolutamente insoportable, queriendo emular la mítica Salome de la soprano búlgara/austríaca Ljuba Welitsch -la más preciada por el propio Richard Strauss- se aproxima más a la Foster-Jenkins. Es patético escuchar ese “tambaleo” durante toda una representación y en todos los registros ya sea el centro, el agudo, el inaudible grave, llegando a hacerse insoportable. No me interesa cómo interpretara escénicamente el papel -seguro que magníficamente, pues es una muy buena actríz-, vocalmente es inadmisible, “ayudada” además por una dirección musical pedestre de Johannes Debus, al frente de la maravillosa orquesta del Met.

    Si conociera personalmente a Racette le aconsejaría que no se “cargara” nunca más una obra maestra con una voz gastada, cansada y tan fluctuante que casi es risible. Su solo final es de juzgado de guardia.

    M'agrada

  4. alex

    Aparte de ser una buena actriz escénicamente , nunca me ha gustado Racette vocalmente. Voz oscilante , con cambios continuos de colores y con problemas de fiato bastantes veces ( no me gustan los y las cantantes que cortan la línea, con jadeos y o problemas de respiración )

    M'agrada

  5. Margarida Abras Pou

    Aquesta noia realment no té les condicions vocals que exigeix la Salomé.. Desconeixia què era “wooble”, però amb el que expliqueu i amb el que he sentit ja en tinc ben bé prou. Em sembla que estic assistint a un constant sobreesforç de magres resultats. Sort que no hi he pogut anar (ho vaig estar considerant). Gràcies, com sempre, pel teu comentari, sempre savi i per l’apunt musical, sempre generós.
    Margarida Abras

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: