IN FERNEM LAND

KING ARTHUR SEGONS RENÉ JACOBS A BERLÍN


Ja sé que no he de donar explicacions, però la meva intensitat laboral no hem permet publicar comm en a mi m’agradaria, amb un apunt diari comm és norma a la casa, norma que no vull saltar-me malgrat que publicar diàriament també signifiqui que en alguna ocasió, com avui, no us pugui parlar amb deteniment del streaming, senzillament perquè no l’he vist com cal.

Purcell sempre m’ha interessant més que Monteverdi i encara que això serà una heretgia per a molts, a hores d’ara tampoc m’importa massa, no es tracta de dir si l’anglès és millor que l’italià, me’n guardaré prou com d’escaldar-me, dic i no més dic, que en a mi m’interessa més.

Que King Arthur, que és l’òpera que avui protagonitza l’apunt, sigui “mal considerada” per  a tots aquells que creuen que està mancada de la grandesa dramàtica d’un discurs unitari, l’anomenen semi-òpera, tampoc m’importa gaire. King Arthur conté una música bellissíma que cal escoltar i gaudir, si no és una òpera més igual, m’estimo més pensar que és una creació artística total que inclou, música, cant i teatre.

És un plat per a grans gurmets i si qui la cuina i serveix a taula és René Jacobs i la seva trup  de l’Akademie für Alte Musik de Berlin & Cia., ho tenim més que garantit i ens entren les ganes de menjar, com quan la flaire d’un àpat ben cuinat es remou els budells de l’estomac buit.

Gaudiu de la festa, que per si no era prou atractiva, compta també amb la soprano Anett Fritsch.

Henry Purcell
KING ARTHUR

Sopran/Philidel – Anett Fritsch
Sopran – Robin Johannsen
Altus – Benno Schachtner
Tenor – Mark Milhofer, Stephan Rügamer
Bass – Johannes Weisser, Arttu Kataja
Arthur – Michael Rotschopf
Merlin – Hans-Michael Rehberg
Oswald – Max Urlacher
Osmond – Oliver Stokowski
Grimbald – Tom Radisch
Conon – Axel Wandtke
Aurelius – Steffen Schortie Scheumann
Emmeline – Meike Droste
Mathilda – Sigrid Maria Schnückel
Kleiner Arthur – Ferdinand Kraemer

Ein Skills Ensemble
Akademie für Alte Musik Berlin
Staatsopernchor
Musikalische Leitung – René Jacobs
Inszenierung – Sven-Eric Bechtolf i Julian Crouch

Staatsoper Berlín, 21 de gener de 2017

Aquí avui no hi ha gaire material, però el que hi ha espero que us agradi.

Un comentari

  1. marcozincone

    No pidas disculpas! Si haces un trabajo milagroso, que no sé donde encuentras el tiempo! No ves que a todos nos cuesta seguir tu ritmo, y sólo debemos leer y escuchar, mientras que tu escribes? Purcell no es santo de mi devoción, pero siempre se puede aprender algo… Gracias!

    M'agrada

  2. OLYMPIA

    Sempre fas molt més del que pots, estimat Joaquim.
    A mi sí m’agrada Purcell. Més que Monteverdi, és clar, tot i que també el respecto ni que sigui pel bell duo de Neró i Poppea.

    M'agrada

  3. Oriol

    Quina música més extraordinària. No m’atreviria, però, a comparar Henry Purcell amb Claudio Monteverdi que quan aquest mor (1643), Purcell encara no ha nascut ja que no neix fins 16 anys després. Estem parlant de compositors de generacions diferents i, per tant, de creadors musicals que van entendre l’òpera i la seva evolució de forma molt diferent!

    M'agrada

  4. Pepa MG

    el primer intento ha acabado en KO técnico en mi contra, a Purcell lo conozco y a Jacobs incluso lo he visto en directo (toma ya! y nada menos que en Castellón, patria dels orelluts, en un Mesias con la orquesta barroca de friburgo), pero el primer intento con este rey arturo me ha derrotado, está en aleman! el libreto de kareol no me ayuda, y a la búsqueda estoy de otro. He encontrado algo en ingles (que parece muy muy interesante y que pongo en un mensaje auxliar para no acabar en el limbo). Todo un desafío. Moltes gracies Joaquim.

    M'agrada

  5. Shirley Gonzalez Torres

    Hola. Quien me podría ayudar con el libreto tal como se presentó esta opera, todo un reto porque en alemán y el libreto de kareol no ajusta. Gracias

    M'agrada

Deixa un comentari