IN FERNEM LAND

PALAU DE LA MÚSICA 2016/2017: L’INTEGRAL BEETHOVEN AMB DUDAMEL I LA SIMON BOLIVAR


A tots els que ens va ser impossible assistir a l’integral de les simfonies de Beethoven al Palau de la Música Catalana que es va oferir entre el 12 i 15 de març amb l’Orquestra Simon Bolivar i Gustavo Dudamel, gràcies a Medici TV tenim la possibilitat d’endinsar-nos en aquest esdeveniment o millor serà dir tource de force que representa interpretar les 9 simfonies en tres dies, el primer en doble sessió, un esdeveniment que l’orquestra veneçolana i el seu carismàtic director només han portat a terme en tres ciutats europees, una d’elles Barcelona, tot un privilegi..

12 de març 2017, matí

* Egmont, Op. 84, Overture
* Simfonia Núm. 1 in C Major, Op. 21
* Coriolà, Op. 62
* Simfonia Núm. 2 in D Major, Op. 36

http://www.medici.tv/#!/dudamel-palaudelamusica-beethoven1-2

12 de març de 2017, tarda

* Simfonia Núm. 3 in E-flat Major, Op. 55 “Heroica”
* Simfonia Núm. 4 in B-flat Major, Op. 60

http://www.medici.tv/#!/dudamel-palaudelamusica-beethoven3-4

13 de març de 2017, 8:30 p.m.

* Simfonia Núm 5 in C Minor, Op. 67
* Simfonia Núm 6 in F Major, Op. 68 “Pastoral”

http://www.medici.tv/#!/dudamel-palaudelamusica-beethoven5-6

14 de maç de 2017, 8:30 p.m.

* Simfonia Núm 7 in A Major, Op. 92
* Simfonia Núm 8 in F Major, Op. 93

http://www.medici.tv/#!/dudamel-palaudelamusica-beethoven7-8

15 de març de 2017, 8:30 p.m.

* Simfonia Núm 9 in D Minor, Op. 125

Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela
Director: Gustavo Dudamel
Orfeó Català
Cor de Cambra del Palau de la Música

Julianna Di Giacomo soprano
Tamara Munford, mezzosoprano
Joshua Guerrero tenor
Soloman Howard bass

http://www.medici.tv/#!/dudamel-palaudelamusica-beethoven9

Les versions poden agradar més o menys, la direcció enèrgica i ampul·losa, potser sense un refinament excessiu en el so, no agradarà als que deleixen amb les versions historicistes més clares i lleugeres, però no hi ha dubte que Dudamel aconsegueix oferir un Beethoven d’impacte que, sense gaires concessions, t’atrapa i t’arrossega, com acostuma amb les seves direccions esclatants, fins on ell vol, perquè amb el director veneçolà t’has de deixar portar.

Jo diria que el millor ho trobem en les simfonies centrals, cinquena i sisena, si bé el blog inaugural és d’una jovialitat molt engrescadora.

El concert conclusiu amb la novena, és el menys interessant per a mi. La versió em sembla molt sorollosa, a estones barrejada i amb un tercer moviment que per a mi és un dels cims de l’obra beethoveniana, poc emocionant. Els solistes no estan gens a l’alçada de l’esdeveniment (Juliana Di Giacomo, que cantarà la Maddalena de Coigny en el segon cast de l’Andrea Chénier del Liceu, justeja perillosament, mentre que la mezzosoprano Tamara Munford  és una presència muda, el tenor Joshua Guerrero si segueix esgargamellant d’aquesta manera durarà de Nadal a Sant Esteve i el baix Soloman Howard està clar que ha fet Pasqua abans que Rams perquè encara hauria d’estar al conservatori aprenent a emetre la veu i no a llençar-la sense pietat. Una veuassa, però malaguanyada

L’Orfeó Català i el seu soci habitual en els compromisos més exigents, el Cor de Cambra del Palau de la Música està en fase de millora, però l’obra és d’una exigència extrema que encara els posa massa en evidència.

És tanmateix una festassa que cal assaborir i encara que jo tinc de fa anys els meus referents alhora d’endinsar-me en el món simfònic beethovenià, Dudamel i els seus músics veneçolans, que en aquesta visita sembla que no van vitjar tots o al menys no tocaven tots alhora i per tant el seu Beethoven tot i l’excés sonor amb que el carismàtic director li agrada, va ser més humà. Fan de molt bon escoltar i aquí no podia faltar i ja que Medici dóna l’oportunitat de veure els vídeos fins a finals d’abril i per tant l’oportunitat està servida amb safata de plata i no es pot deixar escapar.

10 comments

  1. Manu

    Trobo molt encertat per part del Palau programar una integral Beethoven, que feia massa temps que no s’escoltava. Des de que la va fer Foster amb l’OBC, crec.
    Artisticament hi va haver moltíssimes raons per posar en dubte aquests concerts i el projecte sencer. Sobre tot per una direcció que no s’assumeix cap risc i va anar a “assegurar”, és un director que arrisca poquíssim (ja passar a Vienna a l’Any nou) de manera que em fa dubtar del seu vertader status artístic. Cal recordar que aquesta orquestra és, ens posem com ens posem, de joves i amb poquissima experiència en aquests repertoris, en aquest sentit, potser era impossible esperar que donguessin el plus. Es tractava de tenir-ho tot a lloc i poc més.
    Despres de 6 concerts encara que li he vist, estic esperant al Dudamel interpret. A Madrid, on van anar el dia seguent, el concert va ser un bluff. Hi ha va haver critiques molt dolentes. La novena que van fer no em va agradar gens.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser

  3. jaumeM

    Gracies per la informació i els enllaços.
    A mi el que m’agrada d’aquestes orquestres (soc un ignorant musical total), com la S Bolivar o la WEDivan, es la il·lusió, l’esforç, l’alegria, les cares somrients, la complicitat dels joves músics, encara que les seves interpretacions no siguin modèliques, el que jo soc incapaç de valorar.
    Jo gaudeixo mes “mirant” aquest concerts que escoltant.

    M'agrada

    • Aquesta il·lusió es troba molt a faltar quan la rutina envaeix als músics que masses vegades es converteixen només en executors de notes, és clar que quan no hi ha projectes, ni directors que els liderin es fa difícil entusiasmar-se tocant el de sempre i amb un públic poc exigent.

      M'agrada

  4. JL Pagán

    Vaig deixar aquest comentari als “suggeriments” del blog i ara el copio aquí:
    Ahir vam estar al Palau amb la 9a de Beethoven, la Simon Bolivar, el Dudamel i l´Orfeó català.
    Els tres primers moviments van sonar molt equilibrats amb espai per tots els instruments, presència i intenció. Molt bé aquesta orquestra amb musics veneçolans, penso que el sistema Abreu és un exemple de model cultural difícil de trobar tant a Amèrica llatina com a molts altres llocs.
    Pero…la cosa va trastabillar quan en el darrer moviment va entrar el cor. L´emissió del costat femení era oberta, descontrolada, infantil, costava distingir les veus masculines, tot plegat era bastant indigne.
    L´any passat l´auditori ens va oferir aquesta simfonia a la temporada de l´OBC i, consideracions sobre el director a banda, el Cor, barreja de Lieder Camera i Madrigal, va sonar molt millor.
    Preocupant aquest fet en un país amb una tradició coral tan extensa.
    Gràcies i felicitats per l´aniversari!

    M'agrada

    • Gràcies JL Paga, cal solucionar el tema Orfeó Català. La nova direcció és el ps més necessari però encara queda molta feina a fer i no crec que aquests concerts estel·lars com si res passés siguin el més convenient. Abans de fer front a aquests reptes caldria fer un treball a fons, tot i que això deu ser molt dolorós i difícil de fer en una institució tan maltractada en els darrers anys i no només sota un punt de vista musical.

      M'agrada

  5. Retroenllaç: PALAU DE LA MÚSICA 2016/2017: L’INTEGRAL BEETHOVEN AMB DUDAMEL I LA SIMON BOLIVAR — IN FERNEM LAND - Escola de música Prêt Pour Musique La Garriga, a gaudir!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: