IN FERNEM LAND

LICEU 2016/2017: RIGOLETTO (ÁLVAREZ-RANCATORE-CAMARENA-JERKUNICA-KEMOKLIDZE;WAGEMAKERS-FRIZZA)


Amb un Liceu quasi ple a vessar i amb ganes d’aplaudir fins més enllà del que es mereix aquest Rigoletto  amb el primer repartiment va tenir lloc ahir divendres la tercera de les 13 representacions previstes d’aquesta nova producció deguda a la directora holandesa Monique Wagemakers en coproducció amb el Teatro Real i que sense cap mena de dubte, per a mi és un dels atractius de la proposta, al costat del debut com a Duca del tenor mexicà Javier Camarena i el retorn en el rol protagonista del baríton malagueny Carlos Álvarez.

Per tal de que el Rigoletto prengui la grandesa i la dimensió dramàtica que la partitura conté, cal un director que no es limiti a acompanyar amb discreció i cura belcantista. Riccardo Frizza no esguerra res, però és incapaç de dotar a la narració del tremp verdià que distingeix l’obra del compositor de Busseto de la resta dels compositors italians del ottocento. Frizza acompanya i fins i tot embolcalla amb una curosa pulcritud i discreta presència, i amb aquest caràcter poc rebel i enèrgic és impossible aixecar guspires de indignació en l’acompanyem del “Cortigiani” o en el dramàtic i terrorífic tercet “Somiglia un Apollo quel giovine…” abans de la tempesta i del assassinat de Gilda. Amb Frizza tot això queda aigualit, tou o sense la tensió que distingeix ja al gran Verdi dels belcantistes precedents. Tampoc va estar del tot encertat en quadrar les escenes concertants i malgrat que l’orquestra va mostrar en general un bon estat de forma, no se li va treure tot el rendiment que l’obra demana.

Possiblement la direcció de Frizza beneficiava a Camarena tant com el perjudicava l’escenografia tan oberta, però el cert és que en cap moment em va envair aquella especial tensió que els bons directors verdians saben extreure de les brillants pàgines orquestrals que sempre hi ha en les seves partitures, ja sigui en pàgines exclusivament orquestrals (el climàtic preludi amb el tema de la maledicció) o acompanyant als cantants amb molt més protagonisme i subratllant amb deteniment el caràcter i la psicologia dels personatges, les escenes i les situacions dramàtiques.

El cor masculí del Gran Teatre del Liceu dirigit per Conxita García va tenir unes brillants i acurades intervencions, molt equilibrades i amb un so tan homogeni com bell. Bravo!

El Rigoletto de Carlos Álvarez ha millorat respecte a aquell de la temporada 2004/2005 que ja em va agradar molt, però ara el baríton malagueny és més intèrpret i l’emissió molt més clara i lliure. Ençà el retorn després del període d’aturada forçosa, la seva emissió ha guanyat amb nitidesa i encara que hagi perdut una mica de volum sonor, no perd presència gràcies a una millor impostació i a un fraseig acurat. Sap dotar a cada escena del tractament dramàtic més ajustat i sense emfatitza en excés un rol propens a la sobre actuació, la seva interpretació acaba sent de categoria, verdiana i allunyada dels efectes veristes que tant mal han fet en el distingit cant verdià. En aquest sentit la dualitat d’airada venjança o patètica súplica en les dues vessants del seu “Cortigiani” esdevé pel meu gust, modèlica, si més no en el panorama baritonal dels nostres dies. Bravo per la distinció, l’elegància, la forza i l’acurat dibuix d’una psicologia tan complexa.

La Gilda de Desirée Rancatore és inadmissible. No té el nivell per cantar al Liceu, o no l’hauria de tenir. La soprano palermitana, en altre temps espectacular Olympia als Contes d’Hofmann, no té l’instrument en condicions per cantar una Gilda prou solvent. Els greus no existeixen i els supleix amb una veu lletgíssima i no correctament recolzada, mentre que els aguts en forte son oberts i oscil·lants, per tant els evita sempre que pot substituint-los per pianíssims, en moltes ocasions desafinats i un cant sense cap mena d’interès, segurament perquè quan es perd la joventut i no hi ha prou tècnica, només queda els residus d’una veu malaguanyada en repertoris equivocats. Gilda ja va quedar clar que no era per a una líric-lleugera, però és que Rancatore ara ja no té ni una parcel·la vocal on poder.la classificar.Incomprensible que maria José Moreno no formi part d’aquest primer cast i per altra banda, incomprensible que no hagin donat aquest rol a una soprano d’aquí. L’èxit assolit (tampoc res de l’altre dijous) denota les ganes de fer un èxit per part d’una part del públic.

L’esperat debut de Javier Camarena com a Duc de Màntua m’ha decebut una mica. La veu és magnífica, però encara poc apropiada pel rol. Possiblement també s’ha de fer amb el rol i ha d’agafar una confiança que encara no té. Quan la tingui i gaudeixi cantant ens el farà gaudir escoltant-lo, però ahir encara no va ser el cas. Té la classe i l’elegància d’un cant refinat, fruit del belcanto que el caracteritza, però li manca el volum en els moments més compromesos i una solidesa més corpòria en el centre. En la zona de pas, l’agut  i sobreagut no hi ha problemes, sempre i quan el director d’orquestra no el perjudiqui. D’acord que la no escenografia del muntatge escènic no l’ajuda, però aquest no és el problema per el qual no podem dir encara avui, amb plena seguretat i certesa que aquest sigui un rol que li convé a la veu. Ahir va mostrar algun problema i fins i tot em va fer patir a “la donna è mobile” on quasi vaig arribar a pensar que hi hauria accident, però sortosament no va ser així. El seu “Ella mi fu rapita!,,,Parmi veder le lagrime” i posteior i compromesa “Possente amor mi chiama” van mostrar totes les virtuts d’un cantant exquisit, però també les limitacions d’un instrument que tit i ser més adequat que el de Juan Diego Flórez, encara no té suficient solidesa per a ser el Duca malauradament seductor.

Espectacular el Sparafucile del baix Ante Jerkunica i eficaç i vistosa la Maddalena de la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze.

Solvència garantida amb el Marullo de Toni Marsol, el Borsa de Josep Fadó i el Ceprano de Xavier Mendoza, mentre que al Monterone de Gianfranco Montresor li mancava registre o contundència colpidora en la famosa “Maledizione”.

Coma-Alabert com a Giovanna, Mercedes Gancedo com a Ceprano i el patge de Yordanka León van completar amb categoria la llista de rols petits però imprescindibles.

Em feia tanta por la producció de Wagemakers que potser per això m’ha agradat tant. Encara que sembli mentida no és gens fotogènica perquè en el teatre guanya molt.

És una producció aparentment espartana, amb poc elements escenogràfics, més enllà de l’enorme ring de boxa o pista de circ que ocupa una àmplia zona central de l’escenari, nio hi ha res més a banda de l’escala que tant ha molestat a molts i que té un efecte visual/estètic bellíssim, junt amb la resta d’espai escènic dissenyat per MIchael Levine (un assidu col·laborador de l’equip creatiu dels muntatges de Carsen).

L’encert de la producció és la radical senzillesa d’aquest espai que serveix, gràcies a un bellíssim disseny de llums de Reiner Tweebeeke (traspassat fa 4 anys) de pista d’aquest circ de criatures cruels, vestides amb espectacularitat gràcies als dissenys de Sandy Powel, però que deambulen amb sinistre interior negre com a cruels executors d’un món sense pietat, que observa des de la barrera, fora del perímetre d’aquest escenari vital.

La inclinació oscil·lant d’aquest plataforma en moments concrets ofereix un efecte teatral d’impacte..

No es traeix mai a la història i res impedeix, ans al contrari, seguir-la amb credibilitat, fins i tot en la sempre complicada escena del rapte. Hi ha moments teatrals molt aconseguits, com la confrontació entre Rigoletto i els cortesans envoltant la tarima, o la combinació de colors de vestuari i plataforma, d’una eficàcia escènica admirable..

Vaig llegir que anava en contra dels cantants i no puc estar més en desacord, altre cosa és que el cantants per la seva fisiologia vocal necessiten plafons que els ajudin a projectar la veu en una òpera que ara per ara encara els hi va una mica gran.

Producció bellíssima, teatralment intel·ligent i respectuosa, que estic segur que amb un director d’orquestra inspirador i una soprano mereixedora de ser Gilda al Liceu, hagués esdevingut el millor Verdi de les darreres temporades al teatre, tot i així segurament ho és.

Les fotos de l’encapçalament són gentilesa del deaprtament de premsa del Gran Teatre del Liceu, obra de ®A Bofill

67 comments

  1. Rose

    Oh, t’hauria saludat!!!, Vaig marxar, amb poca alegria, abans dels aplaudiments, i només em va saber greu per l’Álvarez, el Jerkunika, el cor, i la producció. La resta no em va agradar gens.
    He vist el Camarena en dues ocasions, i les dues m’ha desabut. Vaig trobar a faltar molt i molt la meva admirada María José Moreno.
    Ahir no vaig compartir l’entusiasme del públic (que va aplaudir sovint abans d’hora).

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser

  3. jaumeM

    Impressionant, com analitzes minuciosament tots i cada dels elements de la representació.
    ¿Per que es tan difícil el paper de Il Duca? ¿Hi ha algú actualment que ho faci com cal?
    El Rigoletto de C Alvarez del 2004/5 no me va acabar de fer el pes. No estic decidit del tot si anar a veure’l ara.
    ¿Haurà crònica del 2n repartiment?
    Gracies

    M'agrada

    • Jo també et recomano que hi vagis i el rol del Duca és difícil perquè en contra del que sembla, el tenor ha de tenir una veu consistent i alhora un cant lleuger, el que no vol dir que la veu en sigui de lleugera. És un aristòcrata i el seu cant també ho de ser, no pot fer verisme, ni pot quedar ofegat per l’orquestra que ja no té res a veure amb l’acompanyament bellinià o donizettià. Els passatges són de compromís i ha de de ser convincent tant en la zona aguda i esclatant del personatge poderós que tot ho pot, però també ha de recórrer viaranys més costeruts d’un fraseig en la zona de pas, que és el veritable problema de la majoria de tenors. S’ha de tenir molta tècnica per mantenir la línia i s’ha de saber cantar per no quedar distant i fred, és un personatge que enamora a les dones del ducat un fatxenda sense escrúpols, però un galant

      Liked by 2 people

    • M’esperava més de Camarena i res de l’escena, i ja veus com són les coses. Ara bé, las Rancatore em sembla lamentable i això no m’ho esperava pas tot i que des d’un primer moment vaig creure que Moreno hagués hagut de ser la Gilda del primer repartiment

      M'agrada

  4. alex

    Como dije el otro dia , solo he presenciado el segundo cast, con la destacadísima Maria Jose Moreno y el solvente debut de Angel Odena. Aceptable aunque con voz de tenorino, Sragusa ( malos el Sparafucile de Iori y la Maddalena de Ibarra )
    De acuerdo en la decepcionante direcciòn d Frizza, falta de tensión verdiana. Parecía no querer tapar a los cantantes y que estuviera dirigiendo belcanto belliniano
    Estaremos con este primer cast, mañana domingo y espero repetir las dos últimas de abril

    M'agrada

  5. Giacomo

    Completament d’acord amb la teva anàlisis, encara que al final crec que vaig ser més content i aplaudidor que tu. No em va molestar la direcció, només la Gilda (i el Monterone, però aixó és un minut). Llàstima no haver-te vist, per una vegada que coincidíem. Espero que no sigui maleducat afegir que cortigiani té una g i maledizione una z.

    M'agrada

  6. Leonor

    ¡Me alegro por mi paisano! Lo ha pasado muy mal y es un gran artista, con lo que señalas. Comentaré cuando vaya. Ojalá mejoren todos (los que puedan, opino lo mismo de Rancatore, ojalá…) ¡Un saludo, infernems!

    M'agrada

  7. felipe

    Joaquín muchas gracias por el apunte. La verdad que Desirée sí que me sorprendió. No entiendo qué puede llevar a artistas de grandísima proyección internacional como esta cantante, a un probable ocaso prematuro de su carrera. Sólo tiene 39 años… toda una vida profesional por delante…

    M'agrada

  8. Jose Luis

    cierto que Camarena peca de bellcantismo, pero la belleza de su voz y su tecnica depurada me parecieron estupendos, y que puede llegar a componer en un futuro un conde excelente….pocos hay que le hagan justicia a este papel…Alvarez impresionante , para mi, cierto es que esa caja escenica tan abierta no le favorecia(odio este tipo de producciones que dejan al cantante tan desnudo), tambien me impresiono profundamente el bajo al que me gustaria mucho ver en papeles de mas relieve, a mi la produccion me dejo un poco frio, o bastante, no podia evitar acordarme de los autos de choque…hahahaha. Tenemos un coro que vale su peso en oro, a ver que tal con el Holandes…

    M'agrada

    • Enn Der Fliegende Höllander el coro es mucho más exigente y espero que acaben apostando por su renovación ya que a pesar de las ganas que le ponen y el excelente trabajo de conchita García, las voces suenan gastadas y envejecidas, y no ha habido el relevo paulatino, con lo cual ahora si se quiere arreglar,, todo será mucho más traumático.

      M'agrada

  9. Josep Ramon Noy Ametller

    Estic d’acord amb el que dius Joquim. Poca pena per part del director d’orquestra: ni malament ni bé sinó tot el contrari. Malament la Gilda de Rancatore i bé Alvarez. Camarena em va deixar dubtes; veurem. En conjunt de tot plegat bé amb inconvenients. En fi, faltava alguna cosa per a que fos rodó.

    M'agrada

    • En Camarena ha de deixar que el rol s’acabi de madurar, de moment no és una interpretació definitiva, se l’ha de fer seu i això triga una mica. Ho aconseguirà malgrat que la veu, bellíssima,, no sigui la més consistent per fer de moment un Duca definitiu. Li desitjo sort

      M'agrada

  10. nozzefigaro

    Fa un parell d’anys, en el meu tercer viatge operístic dels molts que espero que vinguin, vaig veure un Rigoletto al Teatro Real de bon nivell i amb una posada en escena més diga-li clàssica o diga-li més normal, així que tinc ganes de veure alguna cosa nova i que em sorprengui i segons el que he llegit aquí no m’he equivocat comprant aquest Rigoletto liceísta.
    Tinc funció el proper dia 1 i em sap greu per la pobre soprano, a la qual ja escoltaré amb algun prejudici que altre, però per la resta estic molt engrescada, així que Gràcies!

    M'agrada

    • És impossible estar sempre o en tot d’acord.. Per a mi és una posada en escena brillant, intel·ligent, original i molt respectuosa, tot plegat una raresa en aquest món de les posades en escena i operístiques

      M'agrada

  11. migroscan

    Jo em pregunto si el tul de red negre que hi ha entre el públic i l’escenari durant tota l’òpera deixa passar el 100% del so de la veu dels cantants o bé n’absorbeix una mica… pel que sembla, a la sala se sent be, oi?

    M'agrada

    • No vaig ser conscient que hi havia un tul. Demà, que hi torno, em fixaré amb més deteniment, però el problema no és un tul sinó deixar els laterals oberts. En totes les escenografies que deixen la caixa massa oberta passa el mateix.

      M'agrada

  12. OLYMPIA

    Rancatore és molt fràgil però la vaig perdonar perquè fa el paper d’una noieta jove i, aparentment, bleda. Em va encantar Álvarez tant pel que fa al cant, molt ajustat i dramàtic, com per l’expressió corporal i Camarena, com bé dius, s’ha de fer el paper més seu, no el té prou interioritzat -bé, és una percepció subjectiva-. Per què sempre anyoro en Kraus. Flórez té una veu molt primeta per fer el Duca. no l’he escoltat però me la imagino. Brownlee podria fer un Duca notable. A Frizza el vaig trobar correcte -mal adjectiu-. Li faltava canya en segons quins passatges. El coro magnífic, Sparafucile ha de tenir sort i l’escenegrafia sensa objecte resulta molt efectista. Una estupenda vetallada, en conjunt.

    M'agrada

  13. Tal com em recomanava en Joaquim a un altre fil, enganxo aquí la meva visió:

    Bé, jo vaig ser al pre-assaig de dissabte 18 amb el primer cast a l’estrena de dimarts 21 i hi torno aquest diumenge i finalment amb el meu torn T diumenge vinent. De moment, amb les dues sessions que he vist:

    Alguns temes els han polits bastant de dissabte a dimarts. Sobretot temes d’entrades abans de temps (tant de la part artística com de la vocal, tant de cor com de rols principals), però em va donar la sensació que encara hi havia força errades, sobretot al llarg de les dues primeres escenes del primer acte. Frizza, que en teoria me’l van vendre com algú que s’adapta molt bé i potencia l’expressivitat vocal dels artistes, em va donar la sensació que no acabava d’aconseguir una compenetració adequada. Tampoc em va agradar, de la seva direcció, l’avorridíssim plantejament del “Figlia mio padre”, segurament un dels més lents que he tingut l’oportunitat d’escoltar…punt que arriba a l’extrem amb el “Caro nome”; també una versió contemplativa. Si com a mínim la Gilda estigués a l’altura… I mira, amb la coloratura encara, però quan toca tessitures una mica baixes…pf

    Parlant dels cantants, doncs, Camarena és un gran Duc. Ell mateix em contestava un tuit reconeixent que anirà madurant el personatge amb el temps i n’estic convençut que ho farà. Però tot i els detalls que encara pot polir ja crec que és un dels més solvents que hi ha ara mateix. Només el perd (pel que fa a la dramatúrgia) aquesta cara de bon nen amb regust de Paquirrín que té. Però a part d’això, que no podra canviar mai, cap problema més.

    Carlos Álvarez fa un gran paper. No és tan pla com a la gravació que ens va proposar en Joaquim i crec que representa a la perfecció les actituds i motivacions del personatge. Em va donar la sensació (puc equivocar-me) que quedava una mica eclipsat per l’orquestra a tota la segona meitat del segon acte, però tot i això, en tot moment sap donar el matís adequat a la veu, perquè s’emmiralli amb els sentiments que s’estan expressant.

    De Gilda ja n’he mig parlat més amunt. Molt insegura, en la tessitura baixa semblava que s’ofegués i canviava la tímbrica un munt… Quina gran decepció. No puc arribar entendre com va ser tan aplaudida. Per la coloratura? És el que més la salva.

    Monterone lamentable. “La voce mia cual truono”??? No. Més aviat la voce mia cual gatito. Veu primeta i sense la presència que se suposa que ha de tenir algú que maleeix i aterroritza!

    Saparafucile espectacular. Una mica al revés que Monterone. La veu que fa falta per al seu rol, execució impecable. Dels millors de la nit.

    Maddalena molt bé. Continuïtat tímbrica i res a recriminar-li.

    De la resta, tots més o menys bé, menys el patge que no em va agradar gens. Una frase i gairebé semblava que ni per ritme ni per afinació estava en sintonia. El cor, bé també.

    El vestuari em va semblar una passada. En el “questa o quella” fa molt de goig quan els cortesans van donant voltes a les seves faldilles tornassolades. Un efecte molt bonic. Interessant el simbolisme de quan el Rigoletto va amb jaqueta (oculta els sentiments) i sense jaqueta (amb els sentiments a flor de pell). Bàsic sí, però efectiu.

    L’escenografia (per molt que la pobra holandesa va ser bastant xiulada pel sector conservador) em sembla de les més encertades revisites que hem vist últimament. Els últims anys hem vist coses minimalistes que es farcien amb elements de distracció: això sí que és més punible. En aquesta, en canvi, es redueix al mínim essencial, d’acord, però tot i això no hi falta res d’essencial. I encara que el decorat sigui simple, la col·locació dels personatges en cada moment (aquest sparafucile que no entra al quadrilàter en cap moment, aquesta taverna enfonsada talment com l’infern, de la qual a més en surt fum… els membres del cor alçats com si fossin els elements climàtics que representen amb la veu…) Tot sembla ben meditat. Com a crítica…potser que no entenc perquè quan Gilda es disfressa d’home no va amb pantalons.

    Segur que em deixo alguna cosa, però en tot cas com que la torno a veure avui i el diumenge vinent (ja amb el segon cast) suposo que en tornaré

    Liked by 1 person

    • Pere

      No hi vaig fins dissabte que ve. Espero gaudir, posada en escena inclosa.
      La resposta és només perque em sembla agosarat i excessivament generalitzador qualificar de sector “conservador” als que protesten. Hi deu haver de tot. Jo mateix he sortit molt decebut d’unes quantes, per no dir moltes, representacions actuals on el respecte pel compositor, pel cantant i pel públic és senzillament inexistent. I no em considero un carcamal. A tall d’exemple et diré que entre les meves representacions preferides hi ha un Oneguin d’en Konwitchny i el Somni d’una nit d’estiu d’en Carsen que no són pas produccions del Mestre Cabanes.
      No m’agrada protestar i ho he fet en poquíssimes ocasions al llarg d’aquests poc més de 40 anys que vaig al Liceu. Però fer cantar a la pobra Giulietta, en els Capuletti de l’any passat, damunt d’un labavo potser mereixia alguna protesta (que no vaig fer) sense que això et converteixi en un recalcitrant conservador i que consti que els esmentats “conservadors” em mereixen tot el meu respecte. També paguen l’entrada.

      M'agrada

      • Exacte, el lavabo mereixia protesta, se n’anava de l’essència de l’obra per entrar en el terreny de l’absurd, de la manca de simbolisme. Una protesta en aquella obra, o en d’altres amb elements perifèrics que no aportaven res i que pervertien el sentit essencial de les òperes em sembla merescuda.

        En canvi, una protesta en el cas que ens ocupa no m’entra al cap per una manca de justificació simbòlica d’algun element. Pot no agradar-te, pots tenir preferència per un enfocament menys minimalista, més clàssic. Cap problema. Escridassar vol dir que li recrimines quelcom més que una manca de connexió amb el teu gust. Estàs recriminant una manca d’enteniment, alguna cosa més profunda i que mereix una reprovació més enllà de la “manca d’aplaudiment”.

        No dic tampoc que no hi tinguin dret. Simplement, que m’agradaria llegir els seus arguments amb una tassa de xocolata calenta al davant. Espero haver-me expressat millor ara.

        M'agrada

  14. JordiP

    Jo estic a la sala, esperant que comenci la funcio en 15 min. A veure que. En la tria, si no recordo malament va ser el Rigoletto de n’Alvarez qui vaig posar primer… aixi que espero gaudir-lo en directe.

    M'agrada

  15. Marta Bach

    Jo vaig anar a l´assaig general del 18 i avui diumenge que hi he tornat amb el mateix casting, la meva opinió no ha variat gaire…és un bon Rigoletto amb l´al·licient de veure debutar en aquest rol el Camarena i recuperar el Carlos Alvarez, aquest cop amb una caracterització molt millor que la del 2004 que en tinc un record horrible.
    Crec que l´Alvarez interpreta molt bé tant a nivell dramàtic com per la seva veu que si bé potser a vegades li falta un pel de volum ho compensa en sentiment i entrega. Bravo.
    El Camarena te una veu maquíssima (i ja tinc ganes de veure´l en la seva propera Fille du Régiment) m´ha agradat molt però tens raó que li falta rodatge en aquest paper, potser en la archifamosa “Donna è mobile” encara no hagi trobat la seva propia interpretació..temps al temps perquè és un gran tenor.
    La Rancatore ja no em va agradar en l´assaig i avui potser a millorat però és una veu que no em transmet res, res…una pena perque fa deslluir els duos..sort que en el ” Bella Figlia del amore ” encara ha estat acceptable. De tots és la pitjor perque tant el baix Jerunica com la mezzo Kemoklidze tot i tenir petits papers estàn molt bé.
    Que posaràs un apunt del segon casting? Tinc curiositat per saber com están l´Odena i la Moreno.

    M'agrada

  16. Ahir vaig tornar-hi a anar. Llisto les diferències amb les dues sessions anteriors que n’havia vist:
    – Ja no hi ha hagut errades teatrals del cor (que jo hagi vist)
    -Camarena més forçat/amb la veu més fatigada? Només m’ho va semblar en algun moment. A algú dels que hi va ser li va donar aquesta impressió?
    -Camarena molt més teatral i el públic li ho va agrair. La vegada que més l’han aplaudit.
    -Gilda encara pitjor que les altres vegades. I cap al final algun esgarip inclòs, que va provocar algun “no dona no!” a la zona del 5è pis on era ahir.
    -Frizza, ara sí! Ha resolt els problemes de compenetració amb els cantants de la primera meitat del 1r acte, que era el que més deslluïa. Segueix tenint la resta de handicaps que vaig dir, però vaja, ha millorat la cosa.

    La resta, igual.

    M'agrada

  17. dandini

    Bon dia vaig ser-hi ahir diumenge.
    La producció de Monique Wagemakers té alguna virtut pero un munt de defectes.No m’estranya que el public conservador o no la protestés el dia de la primera.
    Virtuts: Estèticament és bonica ,desde els pisos alts es veu bé perque no utilitza massa els laterals i desde la platea la plataforma impacta.El vestuari és bonic fins i tot diria fashion desde el punt de vista exclusivament visual que el llum de neó s’eforça en malmetre.
    Defectes : hi ha varios aspectes negatius
    en l’aspecte unicament vocal deixa als cantants massa al descobert.La veu s’escapa cap al sostre i cap al darrera.Aixó fa que es perdi projecció i en sembli que les veus han perdut volum.El cas més evident és el de Carlos Àlvarez perque el seu rol és el que ha de lluitar contra una orquestació més densa.Tanmateix per les declaracions que han fet s’han manifestat a favor de la proposta.Jo simplement no m’ho crec .Cap cantant vol que la seva veu se li escapi en una estructura d’aquest tipus.A mí em sembla que la direcció del teatre els ha pressionat una mica tipus Margallo perqué la nau arribés a port el millor possible.
    La dramaturgia aconsegueix demostrar que una proposta minimalista pot desactivar o reduir l’emoció de l’història tant com les propostes recarregades de Zeffirelli o Otto Schenk per excessiva distracció.En aquesta història hi ha un munt d’elements claus que han de trasbalsar al públic. La festa depravada,la baralla amb Ceprano i amb Monterone.El rapte de Gilda,l’aparició en escena després de la pèrdua de la seva virginitat ,l’aparició final de Monterone ja condemnat a mort l’assassinat de Gilda i el final. Tots aquests elements hi potser algún altre han de crear a l’espectador un sentiment d’incomoditat ,rebuig i fins i tot d’horror que la proposta escènica no aconsegueix i es queda una mica en el disseny.Una mica pobra no ?
    Si no vaig errat aquesta producció es va estrenar a Amsterdam el 2004 i s’hi va reposar el 2008. L’any 2009 va apareixer al teatre Real com a coproducció amb el Liceu ,el que dedueixo que deu volguer dir pagada a mitjes.La freda acollida que va rebre a Madrid va suposar que el 2015 es llogués la producció del ROH de David MacVicar que és bastant superior.Ara doncs no sé pas de qui és pero malgrat el seu atractiu visual espero que quan torni Rigoletto ens vingui acompanyat d’una posada en ecena més colpidora.

    M'agrada

    • alex

      Además de lo que cita Dandini, insisto que eso de hacer cantar todo el …caro nome…a la soprano subida al sexto o séptimo peldaño de una larga escalera y estrecha, pone en riesgo física a la soprano
      De este primer reparto visto y escuchado ayer, solamente un par de ” borrones ” ( Rancatore inferior vocalmente a María José Moreno, canto muy defensivo de la palermitana sustituyendo agudos ( problemáticos la mayoría veces por estridentes y o abiertos ) por medias voces , además de una línea de canto casi sin matices y hasta bastante poco emotiva; el otro borrón para mí, es la dirección poco verdiana de Frizza ,cuidando demasiado a los dos tenores debutantes en el rol, convirtiendo a veces este RIGOLETTO en unos CAPULETI bellinianos, es dirección falta de tensión orquesral
      El resto de solistas, entre notable y casi sobresalientes ( Camarena cuyo timbre es brillante y segurísimo en sus agudos y sobreagudos, debería mejorar en su fraseo poco detallista; Carlos Alvarez gran y recuperado barítono cantábile y de clase, sin forzar la voz en ningún momento, bien Jarkunika y Kemoklidze en sus roles de Sparafucile y Maddalena – mucho mejores que sus dos colegas del segundo cast )

      M'agrada

      • No recuerdas la última y tan celebrada por Dandini, producción de McVicar con Gilda cantando Caro nome encima de un arbol. En esta la tenemos cómodamente sentada en un peldaño, Son ganas, la verdad, de meterse con una producción espléndida.

        M'agrada

  18. dandini

    Els cantants:

    Per mí el millor va ser Javier Camarena.La veu no és tan gran com la de Beczala pero el seu gust musical,l’estil ,el fraseig,les ganes de fer bonic alló que el gran Verdi va escriure,les agilitats,la passió i fins i tot el registre agut el posen en la linea dels grans belcantistes cantant el duc de Mantua com seria el cas de Carlo Bergonzi,Alfredo Kraus,Juan Diego Flórez.Qui busqui una veu amb més metall tindrà que anar a una altre opció pero per mí” E il sol dell’anima” i “Parmi veder le lagrime” s’han de cantat així per saborejar-los.De ben segur que el futur encara el millorarà.
    Carlos Àlvarez va fer un excel·lent Rigoletto ben cantat ,emotiu i amb tots els aguts que la tradició imposa.El seu Cortigiani cantat dede dalt de la plataforma i malgrat els eforços del mestre Frizza redueix la projecció de la seva veu.Al duo que segueix i segurament producte del cansament va patir algun problema d’impostació.
    Desiree Rancatore va ser una Gilda que va exhibir una veu prematurament malmesa ,amb oscil·lacions i el seu registre greu va roçar en més d’una ocasió el ridícul.Manté l’agut i dissimula perfectament en els picats.Una bona opció hagues estat la contratació de Lisette Orpesa, Nadine Sierra, etc ,etc,etc
    Imponent la veu d’Ante Jerkunika com Sparafucile més en l’estil germànic que no pas italià i insuficient Ketevan Kemoklidze com Maddalena.Ella és una boníssima cantant en un altre repertori pero en aquest rol i amb aquest escenari casi no se sent.
    Massa lenta la direcció del mestre Frizza que va tenir molta cura en respectar als cantants i desconcert en la represa del “Ah sempre tu spingi”El so de l’orquestra segueix mancat d’un cert grau de qüalitat.

    M'agrada

  19. dandini

    No acabo d’entendre que es repeteixi fins a la sacietat que Antonino Siragusa debuta el rol del Duc de Màntua quan per la xarxa està a l’abast de tothom que ja l’ha cantat al teatre Verdi de Trieste el passat mes de novembre.

    M'agrada

  20. Vaig anar ahir dissabte i he de dir que la vetllada em va semblar magnifica, encara que a aquestes alçades està ja tot comentat, em va agradar molt el nivell del cor i de la direcció musical , Carlos Alvarez em sembla el millor dels cantants, tant pel seu cant, com per la seva capacitat dramàtica i escènica que li dona al personatge. Javier Camarena també em va agradar molt, suposo que ha degut anar creixent amb les representacions i on si crec que la cosa falla és en la Rancatore, que no crec que ara mateix tingui el nivell per estar en el primer repartiment, en el “caro nome” em va fer patir bastant. Molt bé tant el Jerkunica com la Kemoklidze.

    La direcció artistica em va agradar, sobre tot en derterminats moments, jugant amb els dos nivells escènics, la presencia escènica del cor, els colors del vestuari , el fum, crec que suma al desenvolupament de la obra.

    Em crida l´atenció les “ganes” d´aplaudir de determinats sectors del públic, la obra va tenir un bon nivell i es mereixa el reconeixement, però a vegades no deixaven ni acabar, en altres respresentacions que he assistit aquesta mateixa temporada de igual o millor nivell , això no ha passat,

    M'agrada

    • Serà difícil fer entendre al públic novell que a l’òpera s’hi ha d’anar amb unes quantes normes ben apreses perquè des del propi teatre no es es persegueix aquest respecte, és una guerra perduda. Aviat assistirem a concerts simfònics on s’aplaudirà passats uns segons de la coda final. Sort que a les sales de concerts no ni ha un teló que s’abaixa mentre sonen els darrers acords musicals.

      M'agrada

  21. nozzefigaro

    Rigoletto vist!
    I la veritat és que dissabte m’ho vaig passar molt bé. Res a dir en contra de la posada en escena, al contrari! Em va agradar molt, amb els temps que corren s’agraeix que de tant en tant es faci alguna cosa una mica més original, que surti de la tònica més clàssica i que no ho faci de manera “exagerada” o sobrepassada, diga-li “festivals” d’aquells que a vegades munten La Fura o el Calixto…
    El joc de llums i colors combinat amb el vestuari li donava un toc sobri, a la par que la omnipresència del cor (per cert, des del meu punt de vista amb les seves parts molt ben cantades) donava més dramatisme a algunes de les situacions.
    Pel que fa als cantants, i sense saber-ne massa del tema, molt d’acord amb tot el que s’ha anat expressant sobre el primer repartiment: Carlos Álvarez molt bé, Camarena apuntant maneres, Rancatore decebedora (tot i anar-hi condicionada pel que ja havia llegit aquí la veritat és que feia patir una mica, no pot ser que no arribi a determinades notes o se les mogui a plaer), Kemoklidze correcte i Jerkunica imponent.
    En quant a la direcció, tot i que no conec en profunditat la partitura, la vaig trobar en alguns moments massa lenta o poc passional (inici del “Cortigiani”) i en altres accelerada (“Vendetta”) i si la Rancatore hi era pel mig, com és en aquest cas, encara em feia patir més que no acabés jugant al “Pasapalabra”.
    Tot i això una molt bona vetllada. Ara a per “L’Holandès”!.

    M'agrada

  22. XavierCat

    Encara que tard, per que no he pogut anar fins a la darrera funció, ha pagat la pena l’espera i veure aquesta versió del Rigoletto…molt d’acord amb la majoria de comentaris, de entrada una Valoració global de notable alt que podia haver estat molt millor a poc que el principal paper femení l’hagues defensat alguna soprano mes adient a l’alçada del Rigoletto perque en Carlos Alvarez ha estat senzillament perfecte i espectacular des de la primera intervenció fins a “la maledizione….” realment ha madurat molt el paper i crec que era evident com ell mateix va gaudir de la representació.
    Correcte i brillant a estones en Javier Camarena amb el temps i si sap gestionar-ho serà un gran Duc de referència em va agradar tant o mes la seva actuació amb perfecta sintonia del que ha de ser el Duc, un debut mes que correcte…curiosament on menys em va agradar va ser en “la donna e mobile” (com a la primera representació si no recordo malament).
    De la Gilda de Desiree Rancatore no tinc massa a dir que no s’hagi dit, tecnicament molt pobre amb ganes aixó si pero es que no se’n surt, en qualsevol escena, duo, trio o quartet els seus partenaires se la mengen, tot i que va millorar una mica a les escenes finals va ser molt decebedora, un”caro nome” simple i molt forçat per que no arribava a les notes i una coloratura pel meu gust tant forçada que ens la va fer empassar amb calçador potser per tractar de tapar les seves mancances (per a mostra una anecdota colpidora quan la senyora del meu costat, molt veterana, em va fer un comentari que ho diu tot: “el millor que ha fet la Gilda ha estat morir-se” ), una llástima, segur que tothom ha enyorat altres Gida de referència.
    De la resta vull destacar l’Sparafucile de’n Ante Jerkunica que em va semblar excelent en la seva aparició al principi i molt a tenir en compte per altres operes i a seguir en el futur per un acte final de manual, veu sólida i excelent interpretació en un escenari tant sobri.
    Interesant i seductora tant vocalment com escénicament la Maddalena de la Ketevan Kermoklidze, una altre a seguir.
    Bona actuació dels secundaris, especialment tant pel Marullo com per Monterone.
    El Cor notablement millor que en altres funcions d’aquesta temporada, espectacular a la tormenta final, si mes no prometedor de cara al proper “Der Fliegende Holländer”.
    La Direcció musical de Frizza no em va acabar de convencer perque em va semblar poc intensa i a estones avorrida, al menys no va tapar als que ho feien be (gairebe tots) i si ho va fer amb la que no ho va fer per a mi tant be.
    I per acabar la escenografia per a mi massa minimalista…no pot ser que tant Rigoletto com el Duc es passin gairebé mes estona per terra gatejant i fent “la croqueta” …molt efectiva la iluminació i el vestuari, el millor de tot plegat es que em va fer concentrar-me com mai en l’aspecte vocal i musical al Rigoletto.
    Bona funció…entretinguda si mes no i amb una interpretació genial del Rigoletto pel Carlos Alvarez…que fa que en aquesta temporada estiguin tan ell com la opera al podi amb Elektra i Werther.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: