IN FERNEM LAND

ROH 2016/2017: MADAMA BUTTERFLY


Ermonela Jaho i Marcelo Puente a Madama Butterfly, ROH 2017

El darrer títol que hem tingut l’oportunitat de veure al cinema de la temporada de la ROH londinenca va ser la pucciniana Madama Butterfly, un títol que darrerament he sovintejat molt a IFL,, és clar que la diferència en aquesta ocasió és la direcció musical del gran Antonio Pappano que potser té o jo li otorgo, el privilegi de ser el millor director puccinià del moment.

El talent teatral i dramàtic del director anglès en tots els repertoris és indiscutible, però quan dirigeix Puccini encara es creix més i les seves direccions esdevenen excepcionals.

No crec que el cast sigui el millor possible, tot i que l’albanesa Ermonela Jaho, prou coneguda també al Liceu amb aquest personatge que se’l fa a mida, ja sabem que a curta distància (ideal per transmissions video/cine) trasbalsa per la intensitat de la seva interpretació, encara que vocalment la seva Cio-Cio-San és molt trencadissa i encara que el personatge sigui com una porcellana japonesa, bellíssima i fràgil, Puccini li atorga una vocalitat, en molts moments de lírica ampla ,  que ella no té. És clar que allò que a la sala del teatre pot ser un problema de projecció o de fragilitat vocal, al cinema desapareix i la seva sensible i intensa interpretació resulta emotiva i convincent.

El tenor argentí Marcelo Puente és Pinkerton. La veu no és inicialment gaire rellevant i té un vibrato poc estimulant i a estones enutjós. L’agut no és esclatant i el fraseig no és seductor, però a mida que avança la representació o bé ens hi anem acostumant o sembla que millori. No acaba enamorant en el duo, que és el seu gran objectiu, però tampoc fa grans trencadisses, tot i que a vegades sembla que la veu s’acabarà esberlant.

Scott Hendricks és el cònsol Sharpless i no deixa gaire petjada en un rol que es fa difícil deixar-la tot i que s’hi ha de ser, sobretot al segon acte amb la cabdal escena amb Butterfly.

Magnífica la Suzuki d’Elizabeth DeShong. La mezzosoprano nord-americana que s’haurà de seguir amb deteniment perquè mai decep i ja comença a ser hora de veure-la en rols més exigents.

Excel·lent el Goro de Carlo Bosi i magnífic l’equip de cantants de la casa en l’extensa nòmina de rols episòdics.

La producció la coneixem prou bé. A la ROH es fa des del 2003 i al Liceu també l’hem vista en les darreres vegades que l’òpera s’ha representat. Funciona molt bé i té grans detalls d’una simplicitat que s’ha d’agrair en un moment on les produccions operístiques busquen distreure en lloc de contextualitzar la narració. La gran virtut de la ROH és que tenen tanta cura que la producció sembla nova i no e sveu gens adotzenada i rutinària.

Giacomo Puccini
MADAMA BUTTERFLY
Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica

Cio-Cio-San Ermonela Jaho
Lieutenant B.F. Pinkerton Marcelo Puente
Sharpless Scott Hendricks
Goro Carlo Bosi
Suzuki Elizabeth DeShong
Bonzo Jeremy White
Kate Pinkerton Emily Edmonds
Imperial Commissioner Gyula Nagy
Principe Yamadori Yuriy Yurchuk
L’ufficiale del Registro Jonathan Coad
La madre di Cio-Cio-San Eryl Royle
Lo zio Yakusidé Andrew O’Connor
La cugina Amy Catt
La zia Kiera Lyness
Dolor Larry Langton

Royal Opera Chorus
Director Sergey Levitin
Orchestra of the Royal Opera House
Director musical: Antonio Pappano

Direcció d’escena: Moshe Leiser i Patrice Caurier
Escenografia: Christian Fenouillat
Disseny de vestuari: Agostino Cavalca
Disseny de llums: Christophe Forey

Royal Opera House Covent Garden, Londres 30 de març de 2017

Pappano aconsegueix aixecar el vol d’una representació que si bé és cert que Jaho canta amb una sensibilitat exquisida, i que emociona, condició indispensable per aquest rol, com he dit tantes vegades aquí mateix, no té per a mi la grandesa vocal que l’exigent Puccini demana.

14 comments

  1. Alfred Mus

    Extraordinari i encertat anàlisi com sempre. En l’únic que no estic totalment d’acord es en la crítica a la Jaho. El dilluns anterior a la retransmissió de dijous jo era a la ROH, estava a segona fila d’amfiteatre i puc asegurar que la veu d’Ermonela ens arribava amb total nitidessa. Seguramente hi han Butterflies millors, però en viu no tan sols ens va emocionar, sino que també enamorar.

    Impressionant Pappano, màxim quan 48 h abans havia dirigit Meistersinger (amb un ja desgastat i fatigat Terfel), al qual també vaig tenir la fortuna d’assistir.

    M'agrada

    • Jo et parlo de quan l’he vist, també com a Cio-Cio-San al Liceu, és una veu feble, no dic pas que quedi tapada, però Puccini va demanar una veu molt plena per el moments més intensos del segon acte i Jaho que és una cantant molt sensible guanya la partida amb unes altres armes.
      Gràcies per deixar-nos el teu comentari de primera mà.
      Sap greu que Terfel ja hagi iniciat la devallada

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser

  3. Scarlatti

    No te més importància pero el director del cor es William Spaulding (que hauria passat si s’hagués quedat al Liceu…) i Levitin es el concertino. Gràcies per l’apunt.

    M'agrada

  4. nochap

    Aquest any al festival de Peralada veurem a la sra. Jaho en el rol de Butterfly. Si és veritat tot el que comentes, que sempre acostuma a ser cer i que, facis un aclariment en el tema de la projecció de la soprano albanesa, no em sembla la millor opció per a un parell de representacions en un auditori a la fresca, on les condicions sempre son adverses per al cantant. On volem anar a parar!!
    Sort quue hi haurà Alvarez i Hymel en els papers principals…

    M'agrada

    • L’Auditori del Castell de Peralada és deficient a partit de la zona B, tingui la veu que tingui qualsevol cantant, Jaho a dalt de tot tindrà dificultats, però com les va tenir Kaufmann i tants d’altres que ha triomfat al festival empordanès, perquè la soprano albanesa és una artistassa i en aquest rol en treu tot el partit gràcies a la sensibilitat que sap dotar a les seves interpretacuions.

      M'agrada

  5. Rai

    Moltes gràcies Joaquim! De les òperes de Puccini que he tingut el plaer d’escoltar potser Madama Butterfly és la que m’ha atrapat menys…. potser els dies que ho he provat no tenia el dia… de totes maneres ho tornarem a intentar!
    Creus que val la pena l’excursió a Peralada aquest estiu?

    M'agrada

    • Butterfly és una òpera de cambra, intimista i d’una gran intensitat. L’orquestració, com sempre quan parlem de Puccini, és una pura filigrana i si es compta amb una protagionista amb molta personalitat artística i vocal és un “tour de force” tan espectacular com agraït, ara bé si no hi ha una intèrpret de categoria pot ser feixuga i carrinclona.
      Peralada reuneix un bon equip vocal, si et pots permetre una bona localitat pagarà la pena, per`+o si has d’anar a fer companyia a les cigonyes, no sé si es podrà gaudir al 100% la sensible interpretació de Jaho.

      M'agrada

  6. Juan

    He visto el primer acto y parte del segundo… he aguantado solo por Jaho y DeShong porque el resto es infame. No entiendo como un teatro como el Covent Garden se permite algo así, para colmo retransmitido. Parece ser que ya es habitual tener que sufrir estas producciones, vengan de donde vengan. El resto del elenco es de vergüenza. Y la falta de profesionalidad no es de ellos, es del propio teatro que los contrata. Hoy en día hay pocas Cio-Cio-San como Jaho. Es una artista capaz de sacar adelante los escollos de la partitura y crear un personaje bellísimo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: