El dia 18 de març va tenir lloc a la sala Philharmonie de Berlín un concert de la temporada simfònica de la Berliner Philharminiker sota la direcció de Sir Simon Rattle i amb un duet de gran nivell: la mezzosoprano israeliana Rinat Shaham i el sensacional, imponent i sorprenent baix hongarès Gábor Bretz.
L’esplendorosa Berliner i un Rattle en el seu territori més fructífer, són un luxe, tota una experiència sensorial difícilment repetible, perquè l’orquestra desgrana cadascuna de els intervencions solistes amb un grau d’enlluernament estratosfèric.
El solistes de l’orquestra ja sabem que pertanyen a un elit musical, però en aquesta interpretació semblen especialment tocats per la divinitat, perquè tanta bellesa, tanta perfecció i tanta naturalitat no deixen de sorprendre i admirar.
també sorprenen els dos solistes vocals perquè no són precisament dos veus que associem al star system operístic, tot i que les seves carreres estan fermament consolidades tot i la seva joventut, ella 36, ell 43.
Veus dúctils, rotundes (sobretot ell), expressives i musicals, que ni criden, ni avorreixen, cantants que convencen per la grandesa de les interpretacions. Només em queda un dubte i és saber si a la sala Rinat Shaham era perfectament audible, ja que en l’streaming dóna la sensació que a vegades li costa supera l’immens mur orquestral, un dels grans reptes d’aquesta òpera, sobretot quan es fa en versió de concert, que és la majoria de vegades que s’interpreta. L’orquestració de Bartók és molt brillant i a vegades exigeix una potència que no sempre tots els cantants poden oferir sense forçar fins al clam.
Tant Shaham com Gábor Bretz tenen veus autèntiques, ella de mezzo i ell de baix, no hi ha enganyifes. Tot una sorpresa i un veritable estímul.
El mestratge de Rattle en aquest repertori no té discussió i l’expressionisme bartokià esclata amb precisió i fa que l’experiència sigui quasi hipnòtica.
Un concert memorable en una hora d’una intensitat colpidora.
Un tast
Per accedir a la visió de pagament del concert, que també inclou el concert de Gruber amb Emmanuel Ax com a solista podeu acceder-hi mitjançant l’enllanç
https://www.digitalconcerthall.com/en/concert/23488
https://www.digitalconcerthall.com/en/concerts
Béla Bartók
EL CASTELL DE BARBABLAVA
Berliner Philharmoniker
Sir Simon Rattle
Rinat Shaham MezzoSoprano
Gábor Bretz BaIX
narrador: Ulrich Noethen
Sala Phuilarmonie Berlín 18 de març de 2017
L’experiència que avui us porto aquí a IFL és d’aquelles que donen sentit a la tasca no sempre fàcil de parlar-vos de manera més àmplia possible de tot el que es fa a través dels ara ja imprescindibles streamings, perquè la qualitat i grandesa de l’obra que s’interpreta i la magnificència de la interpretació ho justifiquen i obliguen a fer-ho quan sobretot el desànim d’uns quants dies musicalment insatisfets esvaeixen com una tramuntanada la feixuga i espesa boira. Llenceu-vos a l’experiència sense dubtes.
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies Joaquim no en tinc cap dubte de que en gaudiré molt, ha estat una sorpresa molt agradable aquesta aportació que refresca una mica l’ambient i refreda l’emprenyamenta pel Holandés del Liceu, no sols per aixó la veure i revisaré donat que es una opera que als meus inicis em va costar (com tot Bartok) però em va cautivar i en soc tan fan que es a dia d’avui la meva raresa mes estimada i es a dins del meu “top” des de llavors, en tinc moltes gravacions i gairebé es un apart en la meva colecció on destaquen la versió de la Eva Marton i algunes per cantants hongaressos menys coneguts però excepcionals, per aquest motiu doblement feliç amb el teu regal amb aquesta actualització de “A Kecszakallu herceg varà”.
M'agradaM'agrada
Això d’avui si que és per a grans gurmets.
El resultat és d’una exquisida i brillant bellesa. Imprescindible
M'agradaM'agrada
Siempre he sido un entusiasta de la obra de Bela Bartok (“Concierto para Orquesta”, “El mandarín maravilloso”, “Música para cuerdas, percusión y celesta”, Conciertos para violin, piano, las “Danzas Rumanas”,.. y esta su única ópera que he visto y escuchado tantas veces y es tan impresionante musicalmente como exigente en el plano vocal. He visto versiones muy buenas y algunas no tanto. La que vimos en el Royal Albert Hall hace tantos años con Laszlo Polgar y Julia Hamari, casi podría decir que sólo fue cantada por el bajo húngaro -prematuramente fallecido- porque la mezzo de igual nacionalidad fue inaudible. En grabaciones existe una versión filmada en DVD que me gusta muchísimo y es la interpretada por dos cantantes también húngaros: Kolos Kovacs y el gran descubrimiento de Georg Solti: la extraordinaria soprano Sylvia Sass, cuya relativamente corta carrera ha perjudicado su recuerdo, pero ha dejado un imponente legado discográfico, tanto comercial como pirata,que le asegura un reconocimiento duradero. Estos magníficos cantantes, estan dirigidos por el citado Solti con la London Philarmonic Orchestra y tanto musical, vocal y escénicamente es absilutamente recomendable.
La versión que nos propone Joaquim, cuenta con un bajo extraordinario y una mezzo muy musical, dirigidos por el incansable Simon Rattle con la Berliner Philarmoniker y tengo muchas ganas de verla en su integridad, pues ayer no tenía un día digamos bueno..
M'agradaM'agrada
Kolos Kovas= Kolos Kováts
M'agradaM'agrada
Quan l’escoltis amb tots el sentits et quedaràs garratibat, és una versió esplendorosa
M'agradaM'agrada
Pues yo estuve allí y en primera fila!. El aliciente iba a ser un Tannhäuser dirigido por Simone Young en la Staatsoper im Shiller y la conmoción fue este Barbazul. Ya sabeis el sonido de la Philharmonie es envolvente, viene y te “ataca” por todos los lados. Evidentemente la sensación de la Quinta puerta, la tensión previa, la liberación de ese tutti en el que se oía cada familia de instrumentos y a la vez toda la orquesta con el espectacular órgano fue uno de los momentos musicales de mi vida. Los cantantes magnificos: Gábor granítico, frio y seductor a la vez. impenetrable. Judith frágil y determinada, parecía pedir ayuda con los ojos a la vez que dejaba claro que iba a conseguir que se abrieran todas las puertas. Una relación sometimiento-dominación fascinante y aterradora. Una conmoción estética y dramática.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Josu y bienvenido a IFL.
Eres muy afortunado porqué este concierto en directo, obviamente es un recuerdo impactante, imborrable, insustituible.
Gracias por contarlo
M'agradaM'agrada
Muchas gracias a ti. Somos muy afortunados de encontrarnos con estos tesoros todas las mañanas.
M'agradaLiked by 1 person
Opera y autor que desconozco por completo, pero con esta presentació, me pondré “oídos a la obra” , aunque tengo que confesar que estoy acumulando deberes…..
M'agradaM'agrada
No te preocupes hay tiempo para ir haciendo los deberes.
M'agradaLiked by 1 person
Ja en som dos que acumulem deures! A veure si avui la poso en marxaaaa! Tampoc en conec res d’aquest autor, pero amb aquest comentari no me’n puc estar!
M'agradaLiked by 1 person
Ui, Ui, Ui,, cordat el cinturó i preparat per les sacsejades.
M'agradaM'agrada
Ui, Ui, Ui,, cordat el cinturó i preparat per les sacsejades.
M'agradaM'agrada
Ui, Ui, Ui,, cordat el cinturó i preparat per les sacsejades.
M'agradaM'agrada
Esta hace tiempo que la disfruté. Estoy suscrito al canal de la Berliner. Es una de las inversiones más rentables de mi vida.
M'agradaM'agrada
Si, una bona inversió, n’estic segur
M'agradaM'agrada
No m’estranya
M'agradaM'agrada
Estic impressionada per aquesta obra, l’he vist ja dos vegades i no se quant parare. La vaig veure al Liceu i no em va dir gran cosa, després s’em va passar la del Met , cosa imperdonable, perquè la cantant que actuava m’agrada moltíssim . però aquesta vegada he caigut de genolls, no se si es per la orquestra , per els cantants i perquè Bela Bartok m’agrada molt, però després d’això em costara veure una Madama Baterfly. Moltisimes gràcies .
M'agradaM'agrada
És una obra tan imponent que en acabar costa escoltar qualsevol cosa i això només passa en obres determinants, certament
M'agradaM'agrada