IN FERNEM LAND

EL SENSACIONAL CONCERT DE JAVIER CAMARENA AL TEATRO COLÓN


El dia 27 de juliol Javier Camarena va oferir un concert que no m’he pogut reprimir en l’encapçalament de qualificar de sensacional, perquè el moment vocal del tenor mexicà és molt més que dolç i sobretot perquè la veu continua evolucionant cap a una densitat i un cos que fa presagiar be aviat una  ampliació natural del repertori, no com altres veus que no evolucionen i que tant si com no volen fer-hi front.

L’exhibició vocal i tècnica de Camarena és aclaparadora en tot el repertori i només i sempre a un nivell esplèndid, mostra alguna feble incertesa  en la sempre complicada ària de Nadir, quan la veu no respon del tot a les exigències de mitges veus, pianíssims, que en qualsevol cas resolt gràcies a una tècnica admirable.

El més notori d’aquest sensacional tenor és la humanitat i senzillesa que desprèn el seu cant, la franquesa, simpatia i proximitat d’un grandiós artista i d’una persona que de manera immediata es fa estimar.

Inicia amb el repertori francès, on després d’una elegantíssima versió de l’ària de Roméo de Gounod és recrea amb la delicadíssima ària de “Les pêcheurs de  perles” amb detalls a l’abast de molt pocs cantants

I si hom creia que aquesta evolució vocal el privaria de les agilitats rossinianes que el van llençar en els encara recents primers anys de la seva admirable carrera, canta un “Sì, ritrovarla Io giuro” de la preciosa Cenerentola, amb un esclat imponent i apostoflant de virtuosisme, elegància i inventiva mestrívola. Admirable!

Després Camarena inicia un blog donizettià que com no podia ser d’altra manera l’inaugura amb el seu definitiu Toni i els seus 9 Do, que cantants d’aquesta manera semblen un exercici senzill.

Tot seguit demostra amb l’ària d’Edgardo de Lucia di Lammermoor que aquesta evolució natural de la seva veu és una realitat, una constatació de com una veu i un artista poden amb estudi assolir rols més lírics sense deixar de perdre agilitat i virtuosisme.

El blog l’acaba amb el “Povero Ernesto” de Don Pasquale, una demostració més de  l’elegància  i el control que Camarena utilitza per elevar el seu art al nivell màxim de l’expressió artística. Un retret, no tenia cap necessitat de cantar les tres àries seguides perquè en algun moment la veu sembla més fatigada del que caldria i ja estem acostumats al format obertura, ària i obertura.

El darrer blog abans de les propines va ser per a Verdi, en aquesta lògica evolució de la seva carrera. El Verdi més líric és clar, amb l’Alfredo i el Duca

El públic del Colón embogeix i no és per menys, artistes i cantants com Camarena no són el pa de cada dia. El tenor mexicà els va obsequiar amb tres propines que tocaven la fibra si és que la fibra ja no va ser ben grapejada durant tot el concert, però és clar, cantar a Buenos Aires: “El día que me quieras” de Carlos Gardel o “Alma mía” de María Grever, amb la “Granada” de Lara pel mig, era tot un regal a una nit generosa. La llàstima és que de les propines no n’hi ha constància oficial.

CHARLES GOUNOD
Roméo et Juliette

Obertura
Ah! Lève-tou, soleil!”

GEORGES BIZET
Les pêchers du perles

Je crois entendre encore

GIOACHINO ROSSINI
Tl Barbiere di Siviglia

Obertura
La cenerentola
Sì, ritrovarla Io giuro

GAETANO DONIZETTI
La fille du régiment
Ah! mes amis!…Pour mon âme
Lucia di lammermoor
Tombre degli avi miei
Don Pasquale
Povero Ernesto…Cercherò lontana terra

GIUSEPPE VERDI
La Forza del Destino
Obertura
La Traviata
Lunge da lei…De’ miei bollenti spiriti
Rigoletto
La donna è mobile

Orquesta del Teatro Colón de Buenos Aires
Director Enrique Arturo Diemecke

Teatro Colon di Buenos Aires, 27 de juliol de 2017

Entre una gran dosi wagneriana aquest concert que avui us porto aquí és com aquell sorbet de llimona refrescant que serveix per alleugerir les viandes contundents d’un àpat tot ell suculent. Que anirà de gust no en tinc cap dubte.

29 comments

  1. Jordi Medallo Muñiz

    Renoi, aquest noi és tota una realitat. Esperem sigui intel·ligent, que ho és i no malbarati el seu instrument Amb un repertori impropi. La veu ho té tot per ser una estrella.

    M'agrada

  2. XavierCat

    Una delicia escoltar-lo, com hem gaudit amb ell aquesta temporada al Liceu, no es casualitat que tant el Rigoletto com La Fille du Regiment hagin estat dues de les fites d’enguany (malauradament de les poques a tenir en compte), per a mi el millor cantant masculí de la temporada al Liceu (la femenina per a mi sens dubte la Evelyn Hertlizius amb la seva Elektra i la menció honorífica per el Werther en conjunt i en Beczala en especial i en Carlos Alvarez per tot…la resta per oblidar gairebe tot).Tant de bo el seguim gaudint i sobretot veient per Barcelona molts anys!!.
    Gràcies Joaquim per aquest intermig de la cita Wagneriana per excelencia i ara el Ring!

    M'agrada

  3. OLYMPIA

    Gràcies com sempre, Joaquim. Aquest és un TENOR amb majúscules i la seva bonhomia li va a favor. Descrius perfectament les meves sensacions quant a aquest magnífic cantant a qui desitjo tota la sort del món.

    M'agrada

  4. Òscar Català

    Molt bé, ja he escoltat parcialment i sembla que Javier va a millor (sobretot recordant aquell Nemorino de fa pocs anys en que si la va escapar algun…). Malgrat això, continúo preferint el Kraus en Les pêcheurs de perles. Carai, mira que és difícil el maleït tros …Folle ivresse!). Però comparat amb el que vaig escoltar al Liceu dimecres, on no acabo d’entendre tanta complacència i inclús “Bravos” que no m’explico, és de lo milloret, sí.

    M'agrada

  5. Leonor

    Maravilloso concierto y espléndido recital; dos cosillas:
    1. Qué dos grandes Edgardos voy a escuchar en las Lucias del Real.
    2. No os lo perdáis. Está fabuloso. Además, tan agradecido y entrañable que da gusto bravearle.
    ¡Gracias, Joaquim! Como siempre, sin precio lo que nos aportas. 🙂
    ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

  6. Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser

  7. Alex

    Despues de estos sufridos Trovatores, escuchar este concierto de Javier Camarena es un regalado
    Grandìsimo tenor.
    ( a ver que tal en sept. Brownlee en el Viaggio ).
    Buenas vacaciones estivales a todos y el que pueda, disfrute la semana que viene con la Yende en Peralada

    M'agrada

  8. Retroenllaç: Noticias de agosto 2017 | Beckmesser

  9. Que diferencia de Tenor con Diego Florez, ni punto de comparación !!!!!!!!!!!. Después de sufrir varias operas y algún recital de Florez me quedo con Camarena sin dudarlo. Agudos limpios y con potencia. Lo único quizás que discutiría es el repertorio que dio en el Colon. Podía haber buscado otros títulos ahora que está en la cúspide pero claro entiendo que es el público que prefiere oír el clásico repertorio. Por lo demás ha estado fantástico. TOM

    Liked by 1 person

    • Creo que no eres justo.
      Flórez se equivoca escogiendo roles, pero nunca hace el ridículo. Lo prueba, quizás repita, pero no insiste. Es un gran tenor que no comete los errores de otros, no fuerza, ni se quema. Hay roles que le van bien y otros no, eso es todo. Lleva muchos años de carrera y a un nivel extraordinario. Es un lujo d etenor y cantante
      Camarena tiene otra voz, mucho más corpórea que le abre unas posibilidades naturales diferentes.
      No sería capaz de despreciar a Flórez (demasiadas noches de gloria me ha dado) y ensalzar a Camarena (que se lo merece). Ambos dos tienen un puesto de honor en mi capilla particular de santos devotos. De la misma manera que adoro a Victoria y Caballé o Carreras y Kraus

      M'agrada

  10. Gloria Aparicio

    Tens tota la raó Joaquim, un cantant no té que suplir a un altre , cadascú poseiex un color, tesitura o densitat diferent, per aquest motiu ens costa moltes vegades escollir en les enquestes que ens prepares, altre cosa es l’oïda i preferencia de qui escolta , es obvi que Camarena és un cantant que té moltes cualitats i siguen tant jove encara, ens regalará moltes hores de plaer, segur…. i per si fos pòc , crèc que de moment es una persona amable i humil en el tracte, això també suma, jo només le he vist “La fille du regimént” i va ser un autèntic regal sorpresa difícil d’oblidar, procuraré veure’l en un altre rol, no ho tinc fàcil, quan es pugui…….

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: