IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE M.A.


M.A. són les inicials i així d’incògnita vol que quedi la cosa, d’una infernemlandaire que de tant en tant ens deixa valuoses aportacions en forma de comentari, d’allò que té la sort de veure per aquests móns de Déu.

Es queixava quan em va enviar el qüestionari que li havia sortit molt germànic i si recordeu les aportacions que acostuma a fer sempre acostumen a ser en apunts germànics. Jo crec que això no hauria de ser cap problema, ni cap motiu de penediment, tots tenim unes preferències encara que per sort ens agradi un ampli espectre del repertori musical, i si triar una única opció ja és difícil, encara ho seria més si volguéssim que en aquest test personal acontentar a tothom , fins i tot a noslatres mateixos.

Aquest és el Die Fragebogen IFL von  M. A:

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? No ho sé segur perquè era una nena, però em sembla que era a finals dels anys setanta.
  2. A quin teatre? Liceu
  3. Quina òpera vas veure? Elektra a la primera part i “Adiós a la bohemia” de Sorozábal a la segona. No és cap broma. (febrer de 1980)
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera?
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Strauss
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? L’aspecte musical
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Fritz Wunderlich
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Elisabet Schwarzkopf
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Hermann Prey
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Brigitte Fassbaender
  11. Quin és el teu baix predilecte? Hans Hotter (baix baríton)
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? l’opera de Viena
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No
  14. Quina és la teva òpera predilecte? El cavaller de la rosa
  15. Quina òpera detestes? Pelleas et Melisande
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística: 6
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? París
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo von Hofsmannthal
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Hans Sachs
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? La mariscala
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? El cavaller de la rosa de Karajan de 1956 (Schwarzkopf, Ludwig, Stich Randall, Edelmann)
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Carlos Kleiber
  23. El director d’escena preferit? Cap en especial
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? A alguna representació gloriosa de la Callas
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Les noces de Figaro
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Els mestres cantaires de Nuremberg
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? …Ariadne auf Naxos
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada?
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? soprano

Si, una mica germànic si que és aquest qüestionari, però trobo que si el repertori que més agrada a M.A. és el germànic, tot ha de voltar al seu entorn, d’això se’n diu coherència.

Us deixo el Rosenkavalier de l’illa deserta, un monument discogràfic, un joiell inigualat

Moltes gràcies M.A.

La setmana vinent coneixerem el qüestionari d’un històric de la casa, en Jaume M.

19 comments

  1. M.A.

    Gràcies per deixar m hi participar Joaquim i pels teus comentaris.
    Només un aclariment: quan dic que la meva opera preferida del segle XX es Ariadne auf naxos es per no “repetir” el rosenkavalier, que en realitat es la primera i preferida.
    I en comptes de l Ariadne també hagués pogut posar l elektra. N hi ha tantes!

    M'agrada

    • M.A.

      Ja ho pots ben dir, quin gran compositor! A les òperes esmentades encara podria afegir-hi la dona sense ombra (per molts, la gran opera de Strauss), l arabella, la salome, la daphne… Fins i tot les menys conegudes i sovint considerades menors (la dona silenciosa, elena egipciaca, l amor de danae, etc.) tenen moments sublims.

      M'agrada

  2. Willy

    Gracias por compartir el cuestionario de M.A. Sorprendentemente germánico, es la segunda persona que detesta Pelleas et Melissande. Personalmente detesto Lulú de Berg y la anuncian acá para este otro año

    M'agrada

    • M.A.

      En mi elección de cantantes preferidos también ha influido la circunstancia que todos ellos eran grandes liederistas y formidables interpretes en el campio del oratorio y repertorio sinfonico-coral.
      Por otro lado, teniendo en cuenta que adoro las obras sinfonicas y especialmente para piano de Debussy, lamento un poco la cita del Pelleas, pero siendo sincera, no la aguanto.

      M'agrada

  3. jordifosal

    Em sorprèn que sempre es vagi a parar a Elisabet Schwarzkopf quan hi ha sopranos de l’àrea germànica per a mi millors que ella: Lisa della Casa, Gundula Janowitz, Erna Berger, Viorica Ursuleac i Tiana Lemnitz entre les més antigues, o Kiri te Kanawa i Margaret Price, en fi, sempre la Schwarzkopf i jo la trobo molt poc natural
    M’agrada el qüestionari perquè tot ell és molt conseqüent i que si surt Carlos Kleiber, encara que noi estigui d’acord amb algun cantant, ja li dono tota la meva confiança a M.A.

    M'agrada

  4. OLYMPIA

    L’òpera germànica és profunda i m’agrada per ser tan diferent a les òperes italiana i francesa que també son distintes entre sí. D’Strauss em quedaria amb Salome, Elektra i El caballer de la rosa per aquest ordre. I és cert que Elizabeth Schwaarzkopf causa gran atracció per especial i hiperrefinada però no és menys veritat que l’òpera germànica té altres grans intèrprets aquí esmentades.

    M'agrada

    • M.A.

      Efectivament hi ha altres grans intèrprets. Algunes de les que s han citat són excelses mariscales i/o comtesses, com Lisa Della Casa o Lotte Lehmann, i algunes tambe magnífiques lideristes com la gundula Janowitz (que encara vaig tenir la sort de poder sentir fa vint anys en aquell enyorat cicle de lieder de caja Madrid al Palau). I podem afegir la Lucia Popp, encara que sobresortis en uns altres rols. Però només en podíem triar una i per mi (pel meu gust personal) la number one es la Sra. Schwarzkopf. En la meva tria hi ha influït molt també la seva petjada en el gènere liederistic, on la considero insuperable.

      M'agrada

  5. Pere

    A mi em passa el mateix que a d’altres amb la Sra. Schwazrkopf. Mira que ho he intentat però no aconsegueix captivar-me tal i com com el seu prestigi mereixeria. La trobo justa en la zona aguda i, sí es veritat, diu molt bé les coses, però em deixa força fred. Reconec que la seva carrera és espectacular i que els millors directors, pianistes i cantants van treballar amb ella. Si l’hagués pogut escoltar en directe potser fóra una altra cosa. No sé… tampoc vaig poder veure la Callas i em té atrapat…
    M’agrada molt la tria de la B. Fassbaender. Era una de les meves finalistes en la seva corda i encara tinc molt present la seva Brangania al Liceu i un meravellós recital al Palau de la Música.
    Pel que fa a aquella Elektra, jo també hi era i recordo que la vaig veure dues vegades. En la segona, vaig sortir del teatre a la mitja part. Amb tots els respectes per la música del Sr. Sorozábal que en té de molt maca, no em vaig veure en cor de continuar després de l’exhibició de la Mastilovic. Quins records!

    M'agrada

  6. Guillermo

    Malgrat el seu hiper refinament, la Schwarzkopf m’agrada molt, fins i tot en la mariscala i en els lieds. Això no vol dir que no m’agradi també Grümmer, Della Casa, Lehmann, Lemnitz, Janowitz , totes elles grans cantants de Strauss i Mozart. Hi afegiria la gran Margaret Price.
    Més enllà d’algunes raons objectives, és difícil determinar perquè un cantant ens atrapa més que d’altres. Vull dir, que a vegades, tot reconeixent les bondats d’un intèrpret no ens acaba de fer el pes. Sempre m’he preguntat el perquè. I no en tinc una resposta clara. Posem un cas, sense ànim de polemitzar, el de Joan Sutherland, sens dubte una gran cantant, amb una tècnica de coloratura extraordinària. La tinc en gairebé totes les gravacions possibles, Norma, Lucia, Maria Stuarda, Semiramide etc, etc.. Vull dir que l’he escoltada sovint. No deixa mai de sorprende’m per la dimensió de la seva veu , el seu virtuosisme…. però em deixa fred. No em crec el que interpreta. No obstant això per a una altra gent , aquest gran virtuosisme, aquest so tan bell, els fa vibrar. I ho entenc perfectament. Per a uns és Callas per a d’ altres Caballé, o Domingo, o Carreras, o Sutherland o Pavarotti etc etc… potser és qüestió del timbre de veu, del color … que fa que ens arribi directament a l’ànima i una altra en deixi indiferents. També és possible que canvïi la nostre opinió si escoltem un cantant determinat en directe.
    Coincideixo també amb M.A amb Fassbaender i Prey.

    Salutacions

    M'agrada

  7. colbran

    Yo tuve la suerte de ver a Elizabeth Schwarzkopf en “Der Rosenkavalier”, en 1966 en su despedida del Liceu (Cristina Deutekom debutaba es este teatro en el rol de Marianne). Me sorprendió por dos razones: la primera por su belleza que tan bien sabía resaltar, sus hermosos ojos azules con un brillo como de pequeños faros que los focos hacían resaltar, luciendo el mismo vestuario que en el film dirigido por von Karajan y su limitada voz, yo esperaba escuchar un volumen mayor. No obstante su canto fue impecable y su “quasi parlando” en determinados momentos inigualable. La considero la mejor Mariscala que yo haya visto y creo que es su rol por excelencia. 1966 fue un año de “Der Rosenkavalier”. Ví la película con Schwarzkopf en el Palau de la Musica; vi la representación en Hamburgo con Arleen Auger/Elisabet Steiner/Lucia Popp; vi la representación de la Opera de Estocolmo con Aase Normo-Lovberg/Elisabeth Söderstrom/Mattiwilda Dobbs y por último la función en diciembre del Liceu. La Schwarzkopf superaba a las otras dos Marschallin tanto en cine como al vivo.

    Sobre el programa doble “Elektra”/”Adiós a la Bohemia”, fue un craso error programarlas en programa doble y si así lo habían decidido el orden debía ser el inverso, pues si bien la “opera chica” de Sorozábal es una pequeña joya, no tiene punto de comparación con la magistral “Elektra” de Strauss, con una magistral y “enloquecida” Danila Mastilovic que nos sorprendió a todos y una dirección musical extraotdinaria de Janos Kulka.

    Sobre el gusto por unos/as cantantes influyen muchos motivos y todos los pareceres son respetables. Yo también recuerdo el inolvidable recital de Brigitte Fassbänder en el Palau, probablemente uno de los mejores recitales de Lied de cuantos he visto, si no el mejor y Herman Prey era un barítono que me emocionaba, su “Winterreise” para mi gusto es genial e incluso en una deliciosa canción como “Ich küsse ihre Hand Madame” su interpretación es antológica. Hans Hotter debe haber sido escogido por sus valoradísimos Wotan, pero yo en ese rol prefiero a Ferdinand Frantz e incluso a George London aunque comprendo la enorme valía de Hotter. Fritz Wunderlich era exquisito, pero no está entre mis tenores preferidos

    Sobre Carlos Kleiber no hay discusión posible. Era extraordinario.

    De todas formas tu gusto puede ser muy germánico pero tu selección es muy acertada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: