IN FERNEM LAND

STABAT MATER (DVORAK): OPOLAIS-KURUCOVÁ-SAMEK-PAPE;VILLAUME


Avui torna a IFL una de les obres simfònic corals que més estimo, el Stabat Mater d’Antonín Dvořák, una obra que que ja he portat vàries vegades a IFL i que seguiré portant perquè l’estimo i sempre que l’escolto em trasbalsa.
Si en les darreres ocasions que aquesta bellíssima obra va protagonitzar un apunt al blo, les propostes provenien del Festival de Saint Denis (2014) sota la direcció de Jakub Hrůša i la darrera provenia del Festival de Lucerna (2015) sota la direcció de Jansons, en aquesta ocasió la proposta ens arriba de Praga sota la direcció d’Emmanuele Villaume i amb un quartet solista correcte i sense especials espectacularitats, amb: Kristine OpolaisJana Kurucová, Richard Samek i René Pape.

Villaume amb sobrietat però sense defugir la espectacular bellesa de els melodies dirigeix una versió esplèndida, gràcies també a la PKF Prague Philharmonia i al meravellós Czech Philharmonic Choir of Brno.

Tret de Pape, no sembla que els altres tres solistes tinguin veus molt poderoses i per tant no sabem com corrien per la preciosa sala Dvořák de Praga, però per la televisió Opolais sona menys sumptuosa del que és habitual i una mica més crispada (el repertori escollit darrerament li estarà passant factura?), el tenor txec Richard Samek mostra una veu deliciosament lírica i potser mancada d’una mica més de presència i projecció, mentre que la mezzosoprano eslovaca Jana Kurucová aporta calidesa amb un so rodó que contrasta amb Opolais, però com a Samek li he trobat a faltar registre (els greus són inexistents o es desfan com les farinetes). Pape, al qui a vegades els greus se li desfan,, aporta una humanitat que li agraeixo i que darrerament em costa tant trobar-li.

Malgrat el que es pugui despendre del darrer paràgraf el conjunt està perfectament integrat i Villaume sap fer volar la inspiració de Dvořák, entre l’explosió melòdica i la expressió dramàtica ja sigui intimista o dramàtica, gràcies a un cor que m’ha entusiasmat per el meravellós equilibri i la qualitat de les veus, on distingeixen amb claredat les quatre famílies.

Antonín Dvořák
STABAT MATER

Kristine Opolais (Sopran)
Jana Kurucová (Mezzosopran)
Richard Samek (Tenor)
René Pape (Bass)

Czech Philharmonic Choir of Brno
Direcció del cor: Petr Fiala
PKF Prague Philharmonia
Direccióó: Emmanuele Villaume

Rudolfinum, Dvořák Hall, 7 de setembre de 2017

Podeu gaudir en obert de la interpretació

https://tinyurl.com/ybwnqbtb

El concert, retransmès per la cadena Arte, commemorava el 10è aniversari del Festival Dvořák, ocasió que m’ha semblat, degut a la bellesa de l’obra, que bé mereixia el protagonisme aquí.

 

11 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser

  2. Guillermo

    Gràcies Joaquim , Malgrat que Dvorak m’agrada molt més enllà de la seva òpera Rusalka i alguna simfonia no he escoltat res més. Una bona ocasió llavors per escoltar per primera vegada aquest Stabat Mater. Parlant de Rulsalka, Joaquim, faré un viatge a Argentina a mitjans d’octubre i seré a l’estrena absoluta d’ aquesta ópera al Teatre Colón el 7 de novembre. Estic molt entusiasmat pel fet que sigui la primera vegada que es fa en aquest teatre i també perquè la Rusalka és Ana María Martinez de la qual em sembla has parlat molt bé alguna vegada.
    Salutacions

    M'agrada

  3. Niklaus Vogel

    Moltes gràcies Joaquim, m’has transmés l’entusiasme per una obra molt poc coneguda per a mi d’un autor que sempre m’ha agradat però que l’he sovintejat en poques ocasions. Una abraçada!

    M'agrada

  4. Mil gracias. Joaquim. Yo también siento una devoción especial por esta obra desde que la descubrí hace justamente 25 años el día de Nochevieja. Un verdadero flechazo. Fue un momento muy especial escucharla en el Maestranza en 1994. Justamente el último programa de “El mundo de la fonografía” que hizo Arteaga estuvo dedicado a este verdadero monumento..

    M'agrada

    • Yo no diría que desconocida, hay una lista de importantes grabaciones con directores y solistas importantes, lo que nunca he acabado de entender es porqué no se programa más, porqué la belleza de la partitura se contagia.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: