IN FERNEM LAND

SCALA 2017: TAMERLANO (Mehta-Domingo-Crebassa-Fagioli-Senn-Schiavo;Fasolis)


I en mig d’un repartiment de grans especialistes de joves talents i vocalitats idònies i  d’estils acurats i virtuosístics, la Scala col·loca a Plácido Domingo cantant el seu conegut Bajazet de l’òpera Tamerlano de Händel que el teatre milanès ha programat en la rentrée després del tancament estival i abans del nyap de la inauguració amb l’Andrea Chénier programat amb el matrimoni Netrebko de protagonistes.

Al costat dels fabulosos, vitals i entusiastes Crebassa, Mehta i Fagioli, el llast de Domingo  es fa més evident i feixuc, però segurament és l’atractiu més  consistent de cara a taquilla i per tant, qui pot discutir l’èxit de la proposta comercial que ajudarà a quadrar els números econòmics, que no artístics, del en altres temps ja massa llunyans, d’un dels teatres més importants del món?.

Calia trobar un cantant amb millors condicions vocals i tècniques, només un perquè la resta em sembla un cast magnífic amb una direcció esplèndida. Fins i tot les fotos de la producció de Livermore, semblen estèticament brillants, en una producció ambientada en la revolta bolxevic de l’octubre de 1917. Sense ànim d’allargar-me gaire més, precisament per tot això, l’aposta per Domingo em sembla un error d’un teatre com la Scala, abans tan curós i exigent.

Queda en qualsevol cas el fabulós Tamerlano del contratenor Bejun Mehta, l’estratosfèric virtuosisme del contralt Franco Fagioli, l’excel·lència de Marianne Crebassa, ja situada en el lloc més alt de les mezzosopranos actuals, al costat de Chtistian Senn i Maria Grazia Schiavo.

Diego Fasolis dirigeix l’orquestra barroca de la Scala que ja va obtenir un èxit sonat la temporada passada amb la programació del Il trionfo del Tempo e del Disinganno i malgrat que darrerament sóc molt crític amb el teatre milanès (la temporada 2018 és lamentable), em sembla magnífic que hagin creat una formació al voltant de la seva orquestra, però especialitzada en el repertori barroc.

La representació paga la pena, sí, i per això em sembla decebedor que

Georg Friedrich Händel
TAMERLANO

Irene: Marianne Crebassa.
Leone: Christian Senn.
Tamerlano: Bejun Mehta.
Bajazet: Plácido Domingo.
Andronico: Franco Fagioli.
Asteria: Maria Grazia Schiavo.

Orchestra del Teatro alla Scala.
Conductor: Diego Fasolis

Teatro alla Scala Milano, 12 de setembre de 2017

El Tamerlano que varem veure aquí, a la temporada 2010/2011 del Liceu i en versió concert, va estar bé o molt bé, però aquest m’ha semblat millor, tot i que per a Domingo els anys passen i en aquest cas no per bé.

19 comments

    • La versió del Liceu va ser en concert, no ho recordes? Aquesta en canvi és amb escena, però jo diria que la majoria de vegades que Domingo ha cantat aquesta òpera ho ha fet en una versió de concert, però no n’estic del tot segur.

      M'agrada

  1. Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser

  2. MERITXELL Tena

    Lamentablement, la sonorització de la RAI, en la meva opinió, era molt deficient: jo vaig plegar avorrida del clave massa omnipresent. Hi tornaré ara perquè Fagioli sempre paga la pena i s’ha d’aprofitar l’extraordinària coloratura de Mehta mentre duri, que cada cop em crida més els aguts. Ara, vaig considerar viatjar a Milà per veure-la i ho vaig desestimar de seguida: els preus amb Domingo són estratosfèrics i justament és la pedra a la sabata artísticament parlant. Ni està en condicions ni control·la l’estil. Una llàstima que un mite acabi així.

    M'agrada

    • Eduardo

      Estoy totalmente de acuerdo contigo, creo que Domingo ya fue y nada justifica nos que sigamos castigando nuestros oídos, Hay que recordarlo en su época de esplendor, como tenor.
      Atentos saludos

      M'agrada

    • La RAI, benvolguda Txell, fa unes transmissions penoses, semblen les nostres de fa 30 anys, no ho acabo d’entendre, però és el que hi ha.
      Jo l’he intentat millorar amb l’editor, però és clar, la col·locació dels micròfons no hi ha editor que ho canvií.

      M'agrada

  3. OLYMPIA

    La recordo del Liceu també amb Domingo, Mehta i altres que no he memoritzat entre els quals von Otter. Era una versió concert que se’m va fer més llarga del que ja és i Plácido Domingo no estava en el seu element ni per forma ni per fons.

    M'agrada

    • MERITXELL Tena

      Andronico era Max Cencic, no recordo ningú més. Plácido, a qui admiro molt, estava perdut i fora d’estil. No sé quin estrany caprici ha fet que li doni pel barroc. Potser aquesta ànsia de batre rècords i cantar-ho tot

      M'agrada

    • Però l’èxit va ser grandiós perquè aquest home sense obrir boca, ara que ja no hauria de cantar, ja el té en gran part de garantit, en canvi quan era el gran tenor, s’havia de guanyar les garrofes davant de tants que el discutien, funció a funció, al Liceu per suposat, però les bronques que havia tingut a la Scala també són recordades,, i mira ara….

      M'agrada

  4. duran

    Estic d’acord amb Eduardo i Ordet, jo que soc Domindo 100%, el bull recordar cuan era TENOR” , i ham fa pena que no s’agues retirat a temps i haver-lo escoltat cantant de baritono. La edad no perdona.

    M'agrada

  5. Leonor

    Desde aquí, admiradísima por los dos contratenores: Bejun Mehta (debolezza mia) y Fagioli. Cencic, a quien oí e el Liceu, no estuvo a este nivel, por lo que fuera.
    Qué maravilla (una es amante de este estilo).
    ¡Gracias, gracias, gracias, graciassssssss, Joaquim!
    ¡Un saludo, infernems!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: