Lise Davidsen (Ariadne) Staatsoper de Viena

Davidsen i Gould a Ariadne auf Naxos Viena 2017

Maria Nazarova (Najade), Ulrike Helzel (Dryade), Olga Bezsmertna (Echo) i Lise Davidsen (Ariadne)

Rachel Frenkel (compositor) i Erin Morley (Zerbinetta)

Ariadne auf Naxos, producció de Sven-Eric Bechtolf Viena 2017

Mireu, hi ha ocasions que un cantant pot eclipsar-ho tot encara que aquest tot sigui de nivell, però és que la seva grandesa artística és tan imponent i el fenomen és tan excepcional que tot al seu voltant s’empetiteix. Aquest és el cas de la grandiosa, en tots els sentits, Lise Davidsen que no és la primera vegada que m’enlluerna, aclapara i enamora, però mai com en aquesta ocasió, en la interpretació que va tenir lloc abans d’ahir a la Staatsoper de Viena de l’Ariadne auf Naxos de Richard Strauss i que la direcció de l’òpera vienesa va tenir l’encert de programar en la seva programació dels streamings del seu canal de pagament.

Estem davant d’un veritable fenómen artístic, d’una veu i una artista prodigiosa, amb unes facultats vocals extraordinàries, amb una veu plena, bella, de registre homogeni, d’emissió nítida i fascinant i molt jove que poc a poc va assumint rols de plenitud, sense segurament deixar-se endur per temptadores ofertes dels més imprudents agents que estic segur que els hi agradaria que ja ho cantés tot, perquè la seva veu de soprano dramàtica és una temptació.

Quan molts diuen que estem davant de la nova Flagstad ni exageren, ni erren. Davidsen és la veu més important per la qualitat, que ha aparegut en les darreres dècades i si no s’espatlla i l’espatllen està destinada  a fer-ho trontollar tot.

La luxosa opulència de la veu, l’afinació, la facilitat en l’emissió, el color atractiu i càlid, el fraseig propi d’una gran liderista i el sentit dramàtic/tràgic del seu cant és d’una excel·lència inusual. Amics: Reclinatori, altar major i capella catedralícia per santa Lise Davidsen.

És clar, al voltant ja hi pot haver un equip sòlid, perquè serà difícil trobar cantants a la seva alçada.

Bé la Zerbinetta d’Erin Morley, sempre una mica per sota de la genialitat de les sopranos que han deixat petjada.

Magnífica la mezzosoprano israeliana Rachel Frenkel, una veu i una presència idònia per interpretar el rol. Expressiva, de cant expansiu i arrauxat que tan bé li va al personatge, però que al final li juga una mala passada.

El Bacchus de Stephen Gould és feridor, sobretot en el duo final al costat de l’opulència de Davidsen, perquè tot allò que en ella és control, expressivitat, musicalitat i intel·ligència, en ell és aproximació, notes i emissions forçades, atemptant contra l’afinació i l’elegància heroica d’una part tan exigent com curta.

Magnífic el mestre de música de Markus Eiche al capdavant d’un magnífic conjunt de cantants de la casa,

El venerable Peter Schneider dirigeix amb classe i sapiència i la confosa i a estones estèticament agradable producció de Sven-Eric Bechtolf ja vista a Salzburg l’any 2012 (Magee, Kaufmann, Mosuc) i recuperada a Viena, té la virtuts i els defectes d’aquelles produccions que volen dir moltes coses però no saps ben bé el què. El que està clar és que el vestit de lleopard de Bacchus li esqueia millor a Kaufmann que a Gould, que s’ha de tapar amb una capa per evitar les comparacions sempre odioses.

Al goig d’escoltar una òpera tan inspirada i bella s’uneix la fascinant Davidsen, que corre el perill d’enfosquir-ho tot al seu voltant perquè ella és la llum.

No la perdeu de vista

Richard Strauss
ARIADNNE AUF NAXOS
òpera en un pròleg i un acte llibret de Hugo von Hofmannstha

Die Primadonna (Ariadne) Lise Davidsen
Der Haushofmeister Peter Matić
Ein Musiklehrer Markus Eiche
Der Komponist Rachel Frenkel
Der Tenor (Bacchus) Stephen Gould
Zerbinetta Erin Morley
Offizier Daniel Lökös
Tanzmeister Thomas Ebenstein
Perückenmacher Wolfram Igor Derntl
Lakai Marcus Pelz
Harlekin Manuel Walser
Scaramuccio Peter Jelosits
Truffaldin Ryan Speedo Green
Brighella Pavel Kolgatin
Najade Maria Nazarova
Dryade Ulrike Helzel
Echo Olga Bezsmertna

Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Peter Schneider

Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Disseny de llums: Jürgen Hoffmann

Staatsoper de Viena 29 de novembre de 2017