Arribem a la segona jornada de l’edició 2018 del Ring a la Staatsoper de Viena i es confirmen tots els pronòstics: una direcció esplèndida i un equip vocal irregular on per sort hi ha la Brünnhilde esplèndida de Iréne Theorin que quasi fa oblidar el penós Wanderer de Konieczny
El rol protagonista va a càrrec del sòlid i sovint maldestre Stephen Gould en una nit més lluïda que de costum, tot i que sempre cal obviar un estil poc musical, d’una rudesa tècnica sovint irritant però que llueix amb desvergonyiment potser l’única veu veritablement de heldentenor de l’actualitat. Això si, cal passar per alt els exagerats i abusius portamentos, l’emissió sense cap mena de subtilesa en els moments més lírics, la recerca de l’afinació més ajustada i la utilització vocal a cops de mall, que no per ser la forja una de les escenes més esperades i que treu amb absolut convenciment, s’ha de mantenir de la amteixa manera durant els tres actes. És el que hi ha, però és veritablement trist que una veu autèntica no tingui al darrere un millor cantant.
Tomasz Konioeczny que no s’acomiada del Ring, ja que a la darrera jornada canta Gunther, però si del Wotan, signa la pitjor prestació de les tres, amb un Wanderer vulgar, desafinat i baladrer.
Millor el sòlid Alberich de Martin Winkler i l’excessivament caricaturesc Mime d’Herweig Pecoraro, mentre que al Fafner de Jongmin Park li manca la temible grandesa d’un registre greu sense discussió.
Iréne Theorin està en un moment vocal gloriós, capaç d’arreplegar la veu en unes mitges veus que ara sovinteja molt i que tenen un impacte molt adequat en l’escena del despertar de ¨la Brünnhilde humana i alhora amb una imponent solidesa en el registre més heroic i agut (amb alguna que altra nota vorejant amb estrèpit els límits admissibles). El què és més lloable en la cantant sueca és la personalitat dramàtica de la seva interpretació càlida, humana i pletòrica, allunyada del glaç d’altres col·legues. Ella és potser la darrera representant d’una manera de fer front a l’òpera que sembla reservada als cantants referencials de la dècada dels 50’s del segle passat, segurament la millor. Ella aleshores envoltada del bo i millor no hauria desentonat gens. Admirable Theorin
La bona Erda de Monika Bohimec encara que lluny d’una veritable i tel·lúrica Erda fa més despistat i desafinat el pardalet de Hila Fahima..
Adam Fischer s’emporta un sorollós èxit i cal dir que és just perquè el seu Ring és sòlid, creatiu, dramàtic, contrastat, enèrgic, líric i amb grans dosis d’èpica discursiva a càrrec d’una bona orquestra que a estones esdevé sensacional.
D’acord que reunir un cast immaculat per a un Ring és una empresa impossible, ja ni a l’abast de les discogràfiques que han renunciat a reunir en un estudi el “bo i millor” per deixar constància de la mediocritat actual, però Viena bé podria afinar un amica més perquè només amb un parell de retocs imprescindibles, en aquesta edició del 2018 li hagués sortit un Ring ben arregladet.
La producció és a cada visió més incomprensible poca cosa per auna casa amb un historial tan gran.
Richard Wagner
SIEGFRIED
Siegfried Stephen Gould
Brünnhilde Iréne Theorin
Der Wanderer Tomasz Konieczny
Alberich Martin Winkler
Mime Herwig Pecoraro
Fafner Jongmin Park
Stimme des Waldvogels Hila Fahima
Erda Monika Bohinec
Orchester der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Adam Fischer
Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)
Wiener Staatsoper 11 d’abril de 2018
IN FERNEM LAND 