Marianne Crebassa (Orphée) Opéra Comique 2018

Avui us parlaré del Orphée et Eurydice que el Canat Arte va oferir el dia 18 en un streaming des de l’Òpéra Comique de París, sota la direcció de Raphaël Pichon al capdavant del Ensemble Pygmalion i amb la gran Marianne Crebassa de protagonista.

Una proposta que no podeu passar per alt perquè a banda que l’òpera de Gluck és una de les 10 imprescindibles en qualsevol tria, la interpretació és magnífica, tant en la vessant vocal, com musical i m’atreviria a dir que escènica.

Marianne Crebassa és una de les joies de la corona que tenen els francesos en l’actualitat. Cantant sensible, veu bonica, expressiva, molt musical i tècnicament molt acurada assoleix en un rol més idoni per a una contralt, una interpretació excel·lent perquè sap modelar amb les seves riques possibilitats vocals i sobretot expressives, totes les facetes polièdriques d’uan partitura extraordinària. Un gran Orphée sense cap mena de dubte. En a mi si em doneu a escollir entre una mezzosoprano i un contratenor tindria seriosos problemes per definir-me perquè si la mezzosoprano és com Crebassa difícilment escolliria a un contratenor. La mezzosoprano francesa té molt interioritzat el rol i el fa viure intensament, sense crispacions, canvis de color o artificisvocals innecessaris, perqueè per alguna cosa Gluck és el gran renovador.

L’acompanyen amb molta correcció però en rols molt més petit i menys exigents, les sopranos Hélène Gilmette com a Eurydice i Lea Desandre com Amor, és clar que el segon protagonista de veritat és el cor i en aquesta ocasió és l’Ensemble Pygmalion, que està a l’alçada amb una intensa interpretació gràcies també a la direcció vigorosa, intensa i gens ensucrada de Raphaël Pichon.

Els temps intensos i vertiginosos, la cura en les sonoritats, la bellesa i la simplicitat d’un so pur i quasi naïf, ofereixen un encant auditiu immillorable. Solistes instrumentals de qualitat i l’equilibri sempre exigible entre el fossat i l’escenari arrodoneixen una versió exquisida.

Pel que fa a la producció escènica de Aurélien Bory el primer que cal dir és que és respectuosa amb l’original i alhora ofereix diverses estrats de lectura de l’acció, ja sigui a nivell mental, espiritual o fins i tot sobrenatural, amb l’ajuda de les imatges reflectides d’un mirall que dóna molt joc escènic, i amb una simbologia ben suggeridor i des de la senzillesa, lluny de l’artifici, la pedanteria o la provocació que tants utilitzen per fer-se notar, aconsegueix que l’escena sigui el contrapunt essencial i el còmplice perfecte de la partitura.

Una producció interessant i estimulant, i sobretot un nivell musical d’alçada per  a una òpera extraordinària. Èxit rotund

Bravo per a tots

Christoph W. Gluck:
ORPHÉE ET EURYDICE

Orphée Marianne Crebassa
Eurydice Hélène Gilmette
Amour Lea Desandre

Ensemble Pygmalion
Direcció musical: Raphaël Pichon

Direcció d’escena: Aurélien Bory
Escenografia: Pierre Dequivre
Disseny de vestuari: Manuela Agnesini
Diosseny de llums: Arno Veyrat

París, Opéra Comique 18 d’octubre de 2018