IN FERNEM LAND

STAATSOPER DE VIENA 2018/19: LOHENGRIN (SCHAGER-VAN DEN HEEVER-LANG-NIKITIN-YOUN-UNTERREINER;HOMOKI-YOUNG)


Andreas Schager (Lohengrin) i Elza van den Heever (Elsa) al Lohengrin de la Staatsoper de Viena 2018, producció d’Andreas Homoki

A IFL tornem a Lohengrin després de la gran sorpresa que ens va oferir l’òpera de Stuttgart la setmana passada.

Ara torna a ser Viena i la poc interessant “producció bavaresa” de Homoki, però sota la vibrant direcció musical de Simone Young, la directora australiana que ha deixat una forta petjada a Hamburg on ha estat titular del teatre de l’òpera des del 2005 al 2016.

Young treu el millor de l’orquestra de la staatsoper vienesa, però amb el cor tot i la millora respecte al juny, no pot ja que la formació està en un moment de crisi que a cada nova transmissió s’evidencia i necessita urgentment una posada a punt. Comptar amb molts membres no garanteix que es dissimulin les carències d’una plantilla envellida, segurament també mancada d’un lideratge com cal.

La direcció musical és intensa i molt teatral, amb una perfecta concertació de les grans escenes concertants, amb personalitat i sense deixar de banda, malgrat la contundència sonora, les subtileses i el refinament líric de la partitura wagneriana. Tot un encert que aconsegueix que els cantants es connectin i s’impliquin ràpidament.

Andreas Schager està en un moment dolç de la seva carrera i a banda que el tenor austríac jugui a casa, obté un triomf sonat per mèrits propis. A l’inici la veu triga una mica en escalfar-se i mostra una lleugera oscil·lació i un abús del portamento, però a mida  que es va escalfant i agafa seguretat el Lohengrin de Schager pren una notable volada, alternant els moments més íntims amb altres d ecaire més heroic quan s’ha d’enfrontar a Telramund. En el tercer acte està pletòric tant en l’extens duo, com en l’emotiu comiat, que sap dotar de carnalitat i lirisme quasi eteri sense blanquejar la veu.

Excel·lent la Elsa de la soprano sud-africana Elza van den Heever, que ja va mostrar les seves possibilitats a la Stuarda i sobretot a l’Idomeneo del MET. La veu és idealment lírica i pura, sense estridències, ni fixacions o portamentos. L’emissió és claríssima i també és meritòria la seva personalitat vocal, lluny de la bleda assolellada amb la que moltes sopranos transformen el rol. D’acord que davant l’aclaparadora personalitat d’Ortrud ella poca cosa té a fer, tret de sucumbir al parany que li prepara la parella malèfica, però la seva Elsa no és mai passiva.

L’Ortrud de Petra Lang, ja coneguda, és volcànica, amb tot el que té de bo i dolent això. De bo, què és el que més importa, té l’arrauxada interpretació, on la soprano alemanya imposa personalitat escènica , mentre que de dolent té el que aquesta arrauxada personalitat posa en rics, és a dir, emissió forçada fins a traspassar la barrera situant-se sense miraments a la zona que podria anomenar del crit sense por a equivocar-me. Lang triomfa perquè tota ella és foc i això acaba fent aixecar al públic de la butaca encara que pel camí s’hagi deixat més d’una nota mal donada, calada o en una tonalitat dissonant amb la resta. Triomfa plenament i no deixa indiferent a ningú.

Telramund és el baix-baríton rus Evgeny Nikitin. Un malvat dominat per la seva esposa, que imposa presencia física i vocal malgrat alguna que altra nota fora de lloc i les habituals fixacions. La veu i la presencia són ideals, potser amb una mica més de finor la interpretació seria més arrodonida. En lloc està escrit que Telramund hagi de ser un destraler.

Magnífics Kwangchul Youn com a rei, malgrat l’inici de oscil·lació que darrerament denota la seva emissió i Clemens Unterreiner com a herald.

Aquesta versió de trador supera amb escreix la primaveral, sobretot pel que fa a la parella Lohengrin/Elsa, en aquella ocasió amb Lippert i Dasch, ara notòriament superats per Schagervan den Heever ben secundats per la resta i sobretot per una direcció musical de gran nivell.

Un streaming totalment recomanable.

Richard Wagner
LOHENGRIN

Heinrich der Vogler, deutscher König Kwangchul Youn
Lohengrin Andreas Schager
Elsa von Brabant Elza van den Heever
Friedrich von Telramund, brabantischer Graf Evgeny Nikitin
Ortrud, seine Gemahlin Petra Lang
Heerrufer des Königs Clemens Unterreiner

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Simone Young,

Director d’escena: Andreas Homoki
Escenografia i vestuari: Wolfgang Gussmann
Disseny de llums: Franck Evin
Dramatúrgia: Werner Hintze

Wiener Staatsoper 2 de novembre de 2018

9 comments

  1. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de noviembre 2018 | Beckmesser

  2. Opera

    You used to supply audio/video files to logged in members, but I haven’t had that email from you for a few months. Would it be possible to have access to the files again, please?

    Many thanks

    David Osborne

    M'agrada

  3. Guillermo Soto

    Estamos llenos de Lohengrins este año… muchas gracias Joaquìn por la reseña, Sí! la Lang un tanto gritona pero aporta una gran actuación, como he comentado antes, le he visto dos estupendas Branganias acà en Santiago

    M'agrada

  4. Toni

    Que gran Lohengrin nos han regalado A. Schager, E. van den Heever, P.Lang, etc. y la ORQUESTA de la Wienerstaatsoper, con una maravillosa dirección de Simone Young. Al tenor A. Schager era el último rol wagneriano que le faltaba cantar en teatro. Después de Tannhauser, Siegmund, Rienzi, Erik, Parsifal, los dos Siegfried y Tristan, éste Lohengrin, después de haber calentado convenientemente la voz, nos brinda unos dos actos finales extraordinarios, en mi opinión es el mejor Lohengrin cantado, después del grandísimo Ben Heppner que he podido escuchar de los últimos 20 años, superior al de Beczala, por arrojo y heroicidad vocal. Gran Elsa la de E. van den Heever, como muy bien dices Joaquim ” La veu és idealment lírica i pura, sense estridències, ni fixacions o portamentos. L’emissió és claríssima i també és meritòria la seva personalitat vocal, lluny de la bleda assolellada amb la que moltes sopranos transformen el rol “. Se puede decir más alto pero no más claro. Con el audio debidamente escuchado a través de mi equipo, ha sido una gozada y una sorpresa muy agradable. Moltes gràcies Joaquim.

    M'agrada

  5. Fernando S.T.

    Un buen Lohengrin, sin duda, pero me quedo con el de Stuttgart. En el reparto vienés chirría Lang y aunque Schager sea muy superior a König, el conjunto modesto vence por calidad vocal. También la orquesta y el coro de Stuttgart me parecen mejores, aunque las direcciones me gustan ambas.
    La verdad es que disfruté de los dos y el factor sorpresa me hace decantar por Stuttgart
    Gracias Joaquim

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: