Anglaterra, 1959

Acte I

Marnie treballa en el departament de comptabilitat de Crombie i Strutt, on coneix a l’atractiu Mark Rutland, un client del Sr Strutt. Mark se sent immediatament atret per ella. Després de tancar l’oficina, Marnie robarà diners de la caixa forta i planifica com canviarà la seva identitat i aparença i es traslladarà a una altra ciutat, com ja ho ha fet en ocasions anteriors.

Marnie visita la seva mare malalta i li dóna els diners per a una casa nova. Mentrestant, el Sr. Strutt descobreix el robatori de Marnie i promet fer-lo arribar a la justícia.

Marnie es presenta a un procés de selecció a l’empresa Halcyon Printing i es sorprèn en saber que el seu cap serà Mark Rutland, a qui va conèixer a l’oficina del Sr. Strutt. Sembla que no la reconeix i li ofereix la feina. També es troba amb el germà playboy de Mark Terry, que és soci de l’empresa familiar.

Setmanes més tard, Marnie ha impressionat a Mark amb el seu treball d’oficina i Terry convida a Marnie a una tarda de pòquer al seu pis. Quan s’uneix als seus companys de feina en un pub, apareix un desconegut que afirma haver conegut a Marnie amb un nom diferent, però ella el rebutja. Marnie es reuneix a casa de Terry amb els seus amics Malcolm i Laura Fleet per jugar al pòquer. En finalitzar la partida, Terry intenta seduir a Marnie, però ella aconsegueix deslliurar-se’n i fuig.

A la casa de Mark, la seva mare el recrimina de no saber porta bé el negoci i el relega a gerent. Arriba Marnie convidada en un dissabte amb un pretext laboral. Marnie esmenta el seu estimat cavall, Forio, i Marc parla de la seva soledat des que la seva dona va morir. Comença una tempesta elèctrica que espanta a Marnie. Mark la consola i després li declara la seva fascinació romàntica que sent per a ella i intenta besar-la. Marnie rebutja la feina i marxa.

Marnie planeja un altre canvi d’identitat per fugir de la pressió dels dos germans i entra a l’oficina amb intenció de robar la caixa forta, però Mark la sorprèn. L’amenaça amb denunciar-la si no accepta casar-se amb ell. Marnie no té més remei que complir.

La mare de Marnie rep una carta de la seva filla, dient que estarà durant en temps sense donar senyals de vida. La mare expressa la seva desconfiança amb Marnie a la seva veïna Lucy. Creu que ella quan era una nena va matar al seu germà petit.

En el seu creuer de lluna de mel, Mark revela a Marnie que la va reconèixer des del principi i que sabia que era una lladra. Ella rebutja fer sexe amb ell i Mark intenta violar-la. Marnie es tanca al bany i es talla les venes dels canells.

Acte II

Transcorregudes unes setmanes Marnie es treu les venes dels canells. Les cicatrius han desaparegut però la ferida mai es curarà i jurà seguir endavant, ser forta i resistir a Mark.

Marnie i Mark es muden per a una festa de negocis i ella li passa una informació sobre les accions de la companyia amb la que Mark intueix que Terry intenta fer-se càrrec de l’empresa familiar. Frustrat pel seu matrimoni sense fe, Mark pressiona Marnie per tal de que consulti a un analista,  a canvi, ell promet portar el cavall Forio a les seves  cavallerisses.

Marnie assisteix a les sessions amb el psicoanalista i reviu moments foscos de la infància, recordant una tempesta, un soldat, la seva mare i un bebè mort.

Marnie i Mark assisteixen a la festa de la seva mare al club de camp. El senyor Strutt apareix i reconeix a Marnie, Mark acorda arribar a un acord. Terry amenaça en desvetllar que Marnie no és qui diu. Mark i Terry es barallen per Marnie i la Sra. Rutland revela que ella mateixa és qui ha comprat les accions que Mark creia que havia comprat Terry, per fer-se amb el control absolut de l’empresa i nomenar com a director de l’empresa a Malcolm Fleet. 

Marnie i Mark assisteixen a una cacera de la guineu. Marnie munta a Forio i te un accident, Mark intentant ajudar-la es lesiona i Marnie ha de sacrificar a Forio que s’ha mal ferit.

La mare de Mark el visita a l’hospital i expressa el seu desconcert pel seu matrimoni. Quan arriba Marnie malgrat la distensió aparent entre la parella, ella decideix abandonar-lo fugint una altra vegada i li roba les claus.

Marnie entra a l’oficina per obrir la caixa forta però no es veu capaç d’endur-se’n els diners.

Quan Marnie va a visitar a la seva mare descobreix que ha mort. Al cementiri, Lucy li diu que va ser la seva mare qui va matar al seu germà.

Marnie rebutja els sentiments de culpa i la seva necessitat de delinquir. Arriben Terry i Mark acompanyats de la policia. Mark confia en reconciliar-se amb Marnie, però ella no li pot prometre res. Marnie només sap que ha d’enfrontar-se a la veritat i es lliura  a la policia amb les paraules: “I’m free” (Sóc lliure).

Aquesta és el sorprenent i fascinant argument de l’òpera Marnie estrenada a la English National Opera de Londres el novembre de 2017 i que un any més tard amb la mateixa i brillant producció de Michael Mayer ha arribat al MET obtenint també un èxit de crítica i públic.

El jove compositor nord-americà Nico Muhly (1981) i el llibretista Nichol Wright han adaptat la novel·la de William Graham que va servir de inspiració a Alfred Hitchcock per a la seva pel·lícula de 1964 amb els glacials Tippi Hedren i Sean Connery de protagonistes. L’òpera ha resultat ser una sorpresa absoluta per la perfecta simbiosi de música i llibret, la progressió dramàtica sense fissures (millor el primer acte que el segon) i un tractament musical que sense defugir cap llenguatge musical, esdevé sense gaires esforços assequible pel gran públic, ja sigui per un tractament melòdic amable i sobretot un tractament vocal que mai crispa, neguiteja o posa al límit tolerable als cantants i en conseqüència al públic com tantes vegades passa amb els compositors contemporanis especialistes en martiritzar al cantants, esposant-los a exigències extremes, feridores i que la majoria de vegades són la causa de que les representacions morin en les mateixes estrenes.

Muhly no amaga els seus referents, però aconsegueix construir amb una orquestració rica i suggeridora, un llenguatge propi, recreant amb eficàcia les diferents escenes que es succeeixen amb notable fluïdesa, quasi cinematogràfica. Ja he dit que el tractament vocal sempre és amable amb el cantant, quelcom que facilita la comprensió pel públic . Buscar la complicitat a qui va destinada l’obra em sembla quelcom essencial.

La partitura és fluida i té un discurs continuo, tot i que es poden extraure per a tots els personatges principals números més o menys tancats que podríem distingir com a àries o escenes personalitzades. No cal dir que el personatge de Marnie és el més afavorit i treballat, mentre que els dos germans queden menys definits.

En els rols més secundaris destaquen el personatges de les mares i el malèfic Mr. Strutt. Pel que fa a les vocalitats. Marnie és per a una mezzosoprano lírica, mentre que  Mark Rutland és per a un baríton i el seu germà Terry un contratenor. La mare de Marnie una mezzosoprano dramàtica i la mare Rutland una soprano. La vocalitat de tenor es reserva pel venjatiu Strutt.

Hi ha un aspecte molt interessant en el llibret en personificar una mena de fantasmes de les diferents personalitats de Marnie en 4 veus femenines que l’acompanyen al llarg de la trama, en un recurs teatral i musical, efectiu.

La direcció orquestral novaiorquesa ha anat a càrrec de Robert Spano que debutava al MET extraient la qualitat habitual de la sumptuosa orquestra i del cor, amb algunes intervencions concertants molt interessants que a vegades recorden més un oratori que no pas un cor operístic.

L’equip vocal m’ha semblat en línies generals esplèndid. Començant per la hipnòtica Isabel Leonard, una bellesa que fa tota una recreació del rol, ajudada per uns dissenys de vestuari que l’emmirallen amb la Hedren cinematogràfica. Caldrà veure com funcionarà la magnífica producció amb una cantant no tant hollywoodiana. La veu és bonica i en el cinema òbviament nio mostra cap problema de projecció com si sembla que succeeix al teatre. En les entrevistes dóna la sensació que va una mica de sobrada, però com a Marnie m’ha semblat espectacular.

Bé Maltman i el contratenor Davies, l’ària del segon tinc ganes de tornar-la a escoltar. Espectacular Denyce Graves com a la mare de Marnie, amb una veu magnífica i uns greus acontraltats que feien molt de goig. No es pot dir el mateix de la consogra, ja que a la senyora Janis kelly no li queda a penes re.

Molt bé el tenor Anthony Dean Griffey com a Mr Strutt i la resta de rols, molt ben treballats i curosament cantants, especialment el veterà James Courtney com a psicoanalista.

La producció de Michael Mayer és tot un encert de senzillesa, efectivitat i elegància. Els plafons mòbils que projecten imatges quasi expressionistes és tot un encert alhora que ajuden a transformar amb molta facilitat i lleugeresa els diferents espais escènics, tant canviants com les oficines de les empreses, mansions, l’humil casa de la mare de Marnie o un cabina de vaixell.

Espectacular el vestuari de Arianne Phillips inspirat en els dissenys de Balenciaga, si bé no hi ha cap referència al rebuig cinematogràfic de la protagonista al color roig.

Un disseny de llums de Kevin Adams que ho embolcalla tot de manera esplèndida i una coreografia molt original que s’acobla perfectament a un món paral·lel, a càrrec d’uns ballarins amb vestits d’executius que persegueixen com espectres de la Marnie frígida i traumatitzada per imatges infantils.

Si bé és cert que potser seguint la fredor Hitchcockiana, a la narració li falten més cops d’efecte teatral/emocional. M’ha semblat una òpera excel·lent, fàcilment programable per ser acceptada per a un públic mínimament interessat en sortir del pou sense sortida dels títols de sempre d’un repertori adotzenat. Caldrà veure si amb altres cantants i altres propostes escèniques l’òpera resisteix la prova de les reposicions, però sense cap mena de dubte la proposta de Mayer ajuda molt a l’èxit global i això en les produccions escèniques actuals és digne d’esment.

Nico Muhly
MARNIE
Ópera en 2 actes llibret de Nichol Wright segons la novel·la de William Graham

Marnie………………Isabel Leonard
Mark Rutland…………Christopher Maltman
Marnie’s Mother………Denyce Graves
Mr. Strutt…………..Anthony Dean Griffey
Terry Rutland………..Iestyn Davies
Laura Fleet………….Ashley Emerson
Malcom Fleet…………Will Liverman
Derek……………….Ian Koziara
Miss Fedder………….Marie Te Hapuku
Mrs. Rutland…………Janis Kelly
Dr. Roman……………James Courtney
Lucy………………..Jane Bunnell
Dawn………………..Stacey Tappan
Little Boy…………..Gabriel Gurevich
Shadow Marnies: Deanna Breiwick, Disella Lárusdóttir, Rebecca Ringle Kamarei, Peabody Southwell

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Direcció musical…………………Robert Spano

Direcció d’escena………………..Michael Mayer
Escenografia………………Julian Crouch

Disseny de projeccions………..Julian Crouch and 59 Productions
Disseny de vestuari…………..Arianne Phillips
Disseny de llums………….Kevin Adams
Coreografia……………..Lynne Page
Dramatúrgia…………………Paul Cremo

Metropolitan Opera House, New York 10 de novembre de 2018