Nahuel di Pierro i el cor d’homes del Teatro della Fortuna. Foto gentilesa del ROF Pesaro (pàgina Facebook)

Aquest concert d’entrada no tenia gaire interès, a banda d’escoltar obres poc o mai escoltades de Rossini, que si té interés, perquè si d’entrada saps que el peix serà congelat i el pa de motlle, per molt esplèndid que sembli la vianda, saps que no acabaràs satisfet, però entre Le Comte Ory de dimarts i el previst concert de Michael Spyres, una de les joies de la programació del 2022, vàrem optar per omplir cada dia amb una activitat musical.

Com nosaltres van pensar pocs perquè la venda d’entrades va ser molt minsa i només els “friquis” del festival que no es volen perdre res, es van deixar (anava a dir enredar) seduir per la proposta. Quatre gats mal comptats ja indicaven que tants no podien estar equivocats. En altres edicions del ROF hem assistit a concerts o recitals memorables i altres veritablement galdosos, entre els primers recordo especialment els d’Ewa Podles, Joyce DiDonato, Ildar Abdrazakov o els tres tenors del 2017, especialment per Spyres, acompanyat de Sergey Romanovsky i John Irvin; entre els segons un d’una Ciofi desganada i un altre de Kunde per oblidar. Doncs bé el d’ahir protagonitzat pel baix argenti Nahuel di Pierro, possiblement quedarà entre els segons i no exactament per ell, tot i que també, però sobretot pel poc encert en presentar un programa com aquest amb una orquestra i director tan poc rellevants.

Crec que donar a conèixer les tres sifonie, com deia el programa tot i que parlem d’obertures i la cantata Edipo a Colono, poc interpretada, necessitava com a mínim l’orquestra de la RAI i d’un director amb més personalitat musical. L’orquestra Filarmonica Gioachino Rossiini és poca cosa fins i tot per les obres menors o precisament per això, caldria que l’orquestra i el director fossin rellevants per extraure tot allò que es pot extraure, que segons el meu parer és poc, més enllà de l’interès (relatiu) musicològic.

Si a l’orquestra li sumem la direcció de Fabrizio Ruggero, que més aviat semblava necessitar uns bons “tagliatele ai fruti di mare”, ja que a la seva direcció li faltava vida, trempera, vitalitat, “gioia”, digues-li com vulguis i també aquell bri de genialitat que necessita tot allò que no és genial, ja tenim l’escenari ideal per la becaina més reparadora, no debades cal recordar que el concert era a dos quarts de quatre d’una tarda del mes d’agost, és a dir tempesta perfecta.

Les tres “sinfonie inedite” eren:

“Sinfonia giovanile in Mi bemolle maggiore” escrita a Bologna quan tenia 17 anys (1809)Simfonia seconda PA, Appendice I per a la farsa L’equivoco stravagante, edició crítica de la Fundazione Rossini en col·laboració amb la casa Ricordi.

“Sinfonia alternativa (secondo eNIoa) per a l’òpera Demetrio e Polibio, edició crítica de la Fundazione Rossini en col·laboració amb la casa Ricordi.

Això potser sota la direcció dels Chailly, Mariotti, Muti o fins i tot Abel o Rizzi, a Pesaro aquests dies, hauria tingut un altre caire, hi vaig posar interès, però…Ens quedava el plat fort sense solució de continuïtat i amb el públic més aviat endormiscat:

Edipo a Colono, música d’escena de Gioachino Rossini per la tragèdia de Sofocle en vers italià de Giambattista Giusti, edició crítica de la Fundazione Rossini en col·laboració amb la casa Ricordi. Escrita per a baix i cor d’homes l’any 1817.Al ROF es va interpretar l’any 1982, atenció, amb Samuel Ramey sota la direcció de Claudio Scimone, l’any 1995 (la va dirigir Yves Abel, però no he trobat qui la va cantar) i l’any 2017 amb Fabio Capitanucci i sota la direcció d’Ottavio Dantone.

Així doncs, tot i que el baix argentí Nahuel Di Pirro estigui ben promocionat pel ROF, ja va ser un Assur (descafeïnat en la Semiramide del 2019) i en aquesta edició canta com ja us vaig dir ahir, Le Gouverneur de La Comte Ory i a més participarà en el concert de Tra Rondó e Tournedos el darrer dia del festival; ara com ara no és ni el jove Ramey ni té prou consistència vocal i artística per fer aixecar el vol d’una obra que reparteix recitatius, àries i intervencions corals segons el següent esquema:

Preludietto
Recitativo E Arioso A questa terra illustre
Coro Dell’alma celeste
Reciativo Ed altra esimia lode
Basso e Coro Per te novella Patria
Arioso Fussi pur Io la dove
Coro O giove ogioco
Recitativo Nudo e colui di senno
Aria Meglio fora non mai
Aria Ecco il misero stato
Arioso Se a me non é vietato
Aria A te innocente e misero
Coro O tu dell’orco custode indomabile

Puc dir poc de la interpretació perquè em va semblar molt allunyada del que jo coneixia de la gravació de la Fonit Cetra amb Ghiuselev i Scimone, que no és un director que estimi especialment, però al costat del mestre Ruggero em sembla un grandiós i inspirat rossinià.

La direcció del mestre Ruggero al costat d’una anèmica Filarminica Gioachino Rossini i el desengelat cor d’homes del Teatro della Fortuna, va ser del tot insignificant i la intervenció del senyor Di Pirro va estar envoltada d’una tonalitat conceptual menor, sense esma, sense cap intensitat dramàtica, ni cap autoritat vocal que despertés l’atenció d’un públic definitivament ensopit com la mateixa interpretació.

Quatre aplaudiments de cortesia, algun bravo d’un familiar mig avergonyit i cap al carrer, amb la sensació crec que generalitzada que el que acabàvem d’escoltar no podia ser un dels concerts del festival rossinià més prestigiós. Algú ens està fent passar bou per bèstia grossa.

I l’endemà, és a dir avui,  com que no s’ha trobat qui vulgui substituir la baixa mal explicada de Michael Spyres i la renúncia d’Angela Meade, ni la direcció artística ni la general han estat capaços de fer portar un nom de prestigi per suplir el gran desencís, no se’ls acut res més que programar un concert simfònic amb aquesta mateixa orquestra, tres obertures de Rossini, de les conegudes i a la segona part la novena simfonia d’Antonin Dvorák. Si em punxen no em treuen sang.

Com és possible que els senyors Palacio i Flórez no hagin estat capaços de convèncer a cap figura i donar un tomb a aquest infortuni? Si encara el tenor Flórez s’hagués posat el festival a l’esquena, hauria pogut cantar ell mateix un concert rossinià, sense guitarra si us plau, i guanyar tota aquella credibilitat que ara crec que està més que entredit,

Qui haurà anat a escoltar el concert simfònic? Jo no, vaig demanar el retorn de l’import de les localitats, que espero, tal com van garantir la responsable de localitats del festival, aviat estarien ingressats al meu compte bancari. Ingrés que us prometo que em fa molt de mal perquè jo em volia acomiadar del preciós viatge amb un concert preciós. 

Estic empipat i preocupat pel futur del ROF