El rol de Ferrando és el menys valorat dels 5 protagonistes principals d’Il Trovatore, el que no vol dir que no necessiti una veu important de baix verdià, baix profund malgrat que alguns baixos barítons se n’han fet càrrec amb resultats variables.

En la immensa majoria de gravacions extretes del teatre els cantants que l’interpreten no són de primera fila com si succeeix en els altres quatre rols de les versions més lloades, només en alguns enregistraments comercials podem trobar veritables primeres figures, potser per la cosa tant comuna en els anys gloriosos de les gravacions discogràfiques de donar rellevància i atractiu comercial al producte, podem trobar alguns dels noms dels grans baixos que, en canvi, en la seva carrera no cantaven aquest rol. No he trobat cap Ferrando del considerat el baix més rellevant que va donar Itàlia en la segona meitat del segle XX, Cesare Siepi, ni tampoc de Boris Christoff, però això no vol dir pas que la proposta d’avui no deixi de tenir importància, perquè alguns dels noms són història de l’òpera i en lletres majúscules.

Pel que fa al fragment escollit no hi ha gaire per triar, però el que hi ha és tota la primera escena que inicia l’obra, amb el recitatiu ària i cabaletta acompanyat del cor on el personatge de Ferrando ens posa en antecedents del que ha succeït en el passat a Azucena, Manrico i el Conte de Luna. “All’erta! All’erta!…Di due figli vivea padre beato…Sull’orlo dei tetti alcun l’ha veduta”

Les 18 propostes van de 1907 a 2017 i hi ha més gravacions comercials d’estudi que de teatre, per allò que acabo de comentar que alguns dels grans no van cantar-la mai o només en els seus inicis en escena i no en queda constància i jo volia, en la mesura del possible, oferir aquesta escena, com he fet i faré en la darrera proposta, les millors versions possibles. En alguns casos només hi ha l’ària, però la importància del baix feia impossible no posar-la.

Aquí els teniu:

1907 Nazzareno De Angelis  

1927 Tancredi Pasero

1930 Ezio Pinza

1953 Giulio Neri al Teatre de l’Òpera de Roma

1956 Giorgio Tozzi dirigit per Alberto Erede gravació d’estudi

1957 Plinio Clabasi dirigit per Fernando Previtali a la gravació per a la TV italiana

1962 Nicola Zaccaria dirigit per Karajan al Festival de Salzburg de 1962

1962 Ivo Vinco dirigit per Tullio Serafin en la magnífica gravació de la DECCA

1974 Bonaldo Giaiotti dirigit per ANton Guadagno a la Staatsoper de Viena

1976 Nicolai Ghiaurov dirigit per Richard Bonynge en la gravació de la DECCA

1977 José van Dam dirigit per Herbert von Karajan al Festival de Salzburg

1977 Ruggero Raimondi ditigit per Herbert von Karajan en la gravacio d’estudi de la EMI

1984 Evgeny Nesterenko dirigit per Carlo Maria Giulini en la gravació de la DG

1993 Kurt Rydl dirigit per Zubin Mehta a la Staatsoper de Viena)

2002 Ildebrando d’Arcangelo dirigit per Antonio Pappano a la gravació d’estudi de la EMI.

2011 Stefan Kocán dirigit per Marco Armiliato al MET

2013 Kwangchul Youn diriigit per Paolo Carignani a Munich

2017 Alexander Tsymbalyuk a la ROH de Londres

Espero que us hagi agradat.

Ja només em queda per fer un repàs a la vocalitat de Il Trovatore la proposta per la Leonora, que promet ser ben exhaustiva i apassionant.