
Magdalena Kožená , Simon Rattle i Gerald Finley el 24 de juliol de 2026 a la Salle des Combins de Verbier.
Un dels avantatges del prestigiós festival suís de Verbier, és que quan es representen òperes, gènere que es programa en totes les edicions, es fa en format de concert i, per tant, certament, ens priva d’un vessant fonamental de l’òpera, però també ens garanteix una concentració en la part musical i vocal, sense ensurts, provocacions o anades d’olla, arbitràries, pedants i altament perjudicials per al gaudi de les obres que s’interpreten.
Una de les propostes de l’edició del 2026 va ser el fascinant Castell de Barbablava de Béla-Bartók sota la direcció de Simon Rattle i amb una parella luxosa, la seva muller, la mezzosoprano txeca Magdalena Kožená i el baix-baríton canadenc Gerald Finley, que va tenir lloc a la Salle des Combis, de la localitat suïssa de Verbier, seu del festival estiuenc.
La versió va contemplar, lamentablement no sempre és així, el pròleg parlat del bard hongarès aquest cop a càrrec del director d’orquestra Gábor Takács-Nagy, que si bé no posseeix aquella veu fosca i tenebrosa que tant s’escau al pròleg abans que els violoncels de l’orquestra ens endinsin en les tenebres del relat esfereïdor de l’òpera, segur que va dotar a la narració de la versemblança lingüística, és clar.
Simon Rattle al capdavant de la Verbier Festival Chamber Orchestra, una orquestra fundada l’any 2005 per músics que en el seu moment van ser integrants dels programes de formació del Verbier Festival i en l’actualitat ocupen posicions en conjunts internacionals de primer nivell, interpreta una versió tensa i fosca de la partitura, de fet com correspon a aquesta relació tortuosa i eròtica entre Judith i Barbablava, a banda del minuciós treball sonor de l’esplèndida i inquietant orquestració. Desconec si l’orquestra emprada, anomenada de cambra, tenia alguna reducció en algunes famílies, ja que malgrat que visualment sembla prou farcida, la sonoritat, si més no al streaming de Medici TV, no semblava tan contundent com altres vegades. També m’ho fa pensar que no fos per afavorir a les veus, pel fet que la de Kožená no és especialment generosa en projecció i en algun moment podria quedar devorada. En qualsevol cas la versió, menys violenta, però igualment inquietant de la direcció de Rattle, és esplèndida.
Dels intèrprets vocals, pel que fa a la transmissió, poca cosa a dir, perquè la intensitat de les seves interpretacions és contundent. El baix-baríton canadenc fa una interpretació terrorífica en la intensitat d’una veu esplèndida i d’un fraseig claríssim, amb una implacable estoïcisme escènic. No li calen grans explosions vocals per crear terror. És un cantant excepcional.
Pel que fa a la Judith de Magdalena Kožená i sense haver estat entre el públic de la sala des Combins i saber si la seva veu arribava amb prou contundència, la transmissió televisada ens ofereix una interpretació convincent en el pla vocal i molt subtil en el vessant dramàtic, que fluctua entre la sensualitat i el desig morbós a cada obertura d’una nova porta. És molt creïble.
Ambdós intèrprets, perfectament amb sintonia amb Ratlle, ofereixen una versió que es gaudeix intensament.
Béla Bartók
El Castell de Barbablava ( A kékszakállú herceg vára)
Judith (mezzo-soprano): Magdalena Kožená
Barbablava (baix-baríton): Gerald Finley
Bard hongarés (narrador): Gábor Takács-Nagy
Verbier Festival Chamber Orchestra
Director: Simon Rattle
24 de juliol de 2026
Verbier Festival Salle des Combins
Aquí sota us deixo l’enllaç a Medidi TV de tot el concert, que incloïa en la primera part la simfonia núm. 38 en ré major K. 504 « Prague » de W.A.Mozart.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
¡Mil gracias, Joaquim! La veré y ya diré. No sabía nada de esta propuesta y me da curiosidad.
¡Saludos, infernems!
Leonor
M'agradaM'agrada
Tiene suficientes motivos para disfrutarla.
M'agradaM'agrada
Gracies a la instrucció rebuda per mitjà d’aquest Blog les obres en versió concert ara m’atrauen mes que les totalment escenificades.
El matrimoni Kozena-Rattle es certament una garantia i Finley un valor segur, encara que he de confessar que El Castell de Barbablava no es de les meves preferides.
Quina sort que hagi tants festivals a l’estiu i sobretot un acreditat comentarista per que nosaltres ens posem al dia.
Gracies
M'agradaM'agrada
Jaume, hi ha produccions molt bones, però darrerament i aquest estiu especialment, no hem estat gaire de sort.
El Castell de Barbablava és gaudeix.
Gràcies per ser-hi, pel suport i els ànims dels teus comentaris.
M'agradaM'agrada
Excelente obra y excelente Rattle y Finley, ella no tanto, le falta intensidad.
M'agradaM'agrada
Tendría que haber estado allí para saber eso que tú indicas de Kozená, pero en el streaming a mí me ha gustado.
M'agradaM'agrada
Fantàstica versió. La vaig veure en el directe de l’streaming i Finley em va semblar escruixidor. La resta molt bons, però ell especialment remarcable.
Gracies per l’apunt Joaquim!
M'agradaM'agrada
Finley, benvolgut, és un dels grans noms del moment i aquí demostra el perquè.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies pel comentari i per posar-nos al dia d’alguns dels concerts estivals. Espero gaudir-lo, és una òpera que m’entusiasma i que es fa molt poc en escena. De ebn segur que, tot i que és en concert, pel que comentes, paga la pena escoltar-la.
Abraçades
M'agradaM'agrada
Ja m’ho sabràs dir quan ens trobem.
Gràcies per ser-hi, Jordi.
M'agradaM'agrada