Els dies 28 i 30 d’octubre es va interpretar al Teatro alla Scala de Milà la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi, amb el cor i l’orquestra de la casa sota la direcció del seu titular fins a final d’any, el mestre milanès Riccardo Chailly i amb Anna Netrebko, Caterina Piva, Antonio Poli i Michele Pertusi en el quartet solista vocal.

La cadena ARTE va gravar, sense especificar el dia, la interpretació i l’ha emès i penjat avui dia 1 de novembre diada de Tots Sants, vigília del dia dels difunts. Les imatges gravades a la Scala es complementen en moments puntuals amb una filmació a la tomba d’Alessandro Manzoni situada al Famedi, el panteó del Cimitero Monumentale de la capital Lombarda d’on també s’ofereixen imatges de les escultures d’algunes tombes d’aquest imponent cementiri.

La direcció de Riccardo Chailly és dramàtica, teatral i grandiosa, bastant diferent d’aquella que tant em va agradar del mestre Gati al Palau de la Música el mes de maig d’aquest mateix any, però no per això aquesta del mestre Chailly més “operística” m’ha deixat d’agradar, de fet és ell el que més m’ha agradat d’una excel·lent versió, amb l’orquestra i cor de la Scala en plena forma. És una obra que permet moltes lectures, des de la introspecció religiosa a l’espectacular i imponent dramatització, sense trair-la.

El mestre Chailly té cura en els moments més íntims d’acaronar els solistes vocals amb un so orquestral càlid, mai desbocat o si més no ben controlat pels tècnics de so de la transmissió, que han equilibrat magníficament les veus solistes amb el cor i l’orquestra.

El quartet solista m’ha agradat en conjunt, però hi ha en la interpretació de la soprano Anna Netrebko una clara diferenciació qualitativa en referència a les altres tres veus, per diferents motius.

Sortosament, la soprano verdiana que ha d’interpretar la part solista es mou en la vocalitat d’una soprano lírica o lírica spinto sense haver de menester un registre greu de dramàtica, el que no vol dir que en algunes ocasions l’han cantat veritables sopranos dramàtiques que han hagut de fer front a altres paranys, però el de la zona més greu no els és cap obstacle. La veu natural de Netrebko d’una lírica ampla s’adequa perfectament a la partitura i amb la seva capacitat tècnica per a regular-la a plaer i emetre sons apianats de bellíssims efectes, la part és especialment agraïda, ja que en poques ocasions ha de passejar per la zona greu i això fa que aquella tendència tan discutida a la Netrebko, quan vol demostrar que és la soprano absoluta, aquí no li cal ni forçar, ni canviar el color, ni obrir el so de manera grollera, tot i que a vegades sembla que tingui la temptació en la part final d’obrir el so enfosquint-lo, però no arriba a embrutar una interpretació magnífica, controlada, a estones bellíssima i molt musical, sense aquelles manques d’afinació que sovint s’observen quan ha de forçar la veu, ni tan sols en els bellíssims moments recollits i a cappella a duet amb la mezzosoprano on han de ser especialment curoses en l’afinació. Si sempre fos tan aplicada com en aquesta ocasió…

En un apunt d’aquest estiu us vaig parlar de la mezzosoprano Caterina Piva en ocasió d’un concert estiuenc de costellada, al costat de Spyres i Tézier. No em va agradar gens, però en aquesta ocasió m’ha convençut molt més, sigui perquè la part li escau millor que quan ha de fer rols més dramàtics, com era el cas o sigui perquè el mestre Chailly l’ha “obligat” a cantar molt més acurada sense canviar de color i sempre de manera extremadament musical i amb una homogeneïtat en el registre veritablement atractiva. No m’ha semblat una veu especialment generosa, però amb Netrebko ha tingut moments veritablement bells tant de compenetració com de color vocal. M’ha agradat tant que potser faré una escapada per sentir-la cantar el Romeo bellinià que fa en el segon cast al Liceu (dies 7 i 10 de novembre), cosa que no havia previst en absolut.

El tenor Antonio Poli no m’ha cridat mai l’atenció, m’ha semblat sorprenent que fes la part de tenor d’aquest Rèquiem. Fa coses precioses, sobretot quan recull la veu, però en la zona de pas comencen els problemes i l’agut, malgrat tenir només quaranta anys, ja s’obre en excés i la veu sona forçada i tibada a punt de trencadissa. Jo crec que pateix ell, fa patir el mestre Chailly, als seus companys a dalt de l’escenari i a tots els espectadors, a la sala i darrere la pantalla del televisor. Després d’una entrada preocupant a l’inici, el seu “Ingemisco” està més curosament treballat tot i que al final és massa precipitat. Recorda quan Carreras no hi arribava, però sense les altres virtuts del meu tenor predilecte.  L'”hostias preces” l’ha iniciat magníficament, però després no ha sabut mantenir l’encís sonor del començament i li ha mancat fiato. Però en el conjunt sap mantenir l’equilibri gràcies a un bon control de l’emissió en el cant a mitja veu i apianat, que és la part més feble de molts tenors que van sobrats a l’agut. Mai plou a gust de tothom.

El veterà baix-baríton Michele Pertusi fa front a la part solista del Rèquiem amb total seguretat, potser sense la rotunditat vocal que ell mai ha tingut, però controlant absolutament el desgast d’una llarga carrera, amb un fraseig sobri i elegant, sense falsejar mai la veu i llençar estentòries canonades que posarien en perill l’equilibri molt treballat de la seva emissió. Per la televisió la veu sempre ha estat present, cosa que desconec si a la sala, la projecció era la mateixa, tant per a ell com a la resta, tret de Netrebko que ja sabem que en va sobrada, de la resta ho poso entre cometes, però amb el positivisme que m’ha deixat la visió del streaming.

Curiosament, després de dos Siegfried seguits, dimarts i dijous vinent tindrem una estimulant Messa da Requiem al Liceu amb un quartet de gran volada vocal (més que el de la Scala) i la direcció d’un gran expert. Més coincidències, doncs, i aquí en tindrem l’oportú apunt, és clar.

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM

Anna Netrebko, soprano
Caterina Piva, mezzosoprano
Antonio Poli, tenor
Miche Pertusi, baix-baríton

Cor i Orquestra del Teatro alla Scala
Director del cor:Alberto Malazzi
Direcció musical: Riccardo Chailly
Teatro alla Scala, Milano octubre de 2026

Giuseppe Verdi : Requiem – Teatro alla Scala 2026 – Regarder le programme complet | ARTE Concert