Tot esperant la crònica del Amfortas, de les representacions del Otello, us vull deixar la banda sonora de la funció del dia 1 de març de 2008 al MET de New York
A Johan Botha el Liceu no li ha portat gaire sort. En la primera temporada del nou teatre, ens va cantar un dels Calaf inaugurals, gràcies a la bona relació amb el mestre de Billy, però no va ser el inaugural i no n’ha quedat gaire constància. De lluny va ser el millor de tota aquella tanda de Turandot’s. Després va venir a cantar la difícil Cançó de la Terra de Gustav Mahler, amb la Deborah Polaski i Sebastian Weigle dirigint. Va estar molt bé, però aquell concert no va ser un gran triomf. M’agradaria tornar a escoltar-lo, en un rol operístic, si us plau.
No sabent com es desenvolupa la vessant escènica de Johan Botha, tan important en aquest rol, m’ha sorprès positivament la vessant musical, tant interpretativa com vocal.
Feia molt temps que no escoltava un Otello tan musical, tan atent a dir les intencionades paraules, els diàlegs amb Iago, al fraseig, al cant, sense cridar, no estem parlant de les àries impecablement cantades, és tot el rol que està dit i cantat extraordinàriament bé. Al menys per ràdio m’ha agradat molt.
En sembla que era l’any passat, que varen retransmetre per Radio Clàssica un Otello des de la Staastsoper de Viena, amb Johan Botha com a protagonista. No em va semblar especialment rellevant, però en canvi, en aquesta retransmissió m’ha sobtat molt positivament.
L’acompanyen, Renée Fleming com a Desdemona (una mica gastada però amb una veu que si s’hagués dedicat més al Verdi més spinto, en lloc del barroc o al belcanto, potser m’hagués agradat més), Carlo Guelfi com a Iago, Wendy White com a Emilia, Garrett Sorenson com a Cassio i Kristinn Sigmundsson com a Ludovico.
Dirigeix de manera brillantíssima Semyon Bychkov (el MET s’està posant les piles amb això dels directors d’orquestra i cada cop sovintegen més les grans batutes). Si l’orquestra, hores d’ara és fabulosa, amb aquesta encertada política, possiblement esdevindrà única.
Primer acte:Esultate! – Abbasso le spade! – Già nella notte densa
Segon acte: de Desdemona rea! fins el final
durada: 28:34
Tercer acte: Dio ti giocondi, o sposo – Dio! mi potevi scagliar…
Quart acte: Diceste questa sera le vostre preci? – Niun mi tema
durada 27:50
Espero que us agradi
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Estoy flipando!!! He podido oir un Otello, después del de Plácido, que me gusta!!!!!. No creia que eso pudiera suceder! Bravo !!! De veras es lo mejor que puedo decir de él y quien conoce mi devoción por Domingo lo entenderá. Me ha parecido magnifico su Dio mi potevi y el final. Ojala podamos verlo en directo para valorarlo en su totalidad. Habemus Otello.Bien
M'agradaM'agrada
Bueno, si en vivo se le oye así de bien tengo esperanzas de poder ver un Otello en el teatro que al menos no me deprima. Mucho vibrato y acento fuertecillo, la voz es bonita pero a ratos llega a molestar tanta nasalidad, y por supuesto no tiene el calado dramático de Plácido. Pero es un Otello, lo que no es decir poco teniendo en cuenta que quien lo canta hoy en día es Galouzine :yuck:
El “Vien, Venere splende” lo hace muy bonito. ¿Por qué no dejan terminar de sonar la música? 👿
También me ha gustado el “Niun mi tema”. Parece que va sobrado de voz, a ver si tengo oportunidad de verlo en el teatro, que seguro que gana.
Y déjenme decir: QUÉ GRANDE VERDI. Qué obra maestra absoluta es el Otello. Como dice Gino, la Capilla Sixtina de la ópera italiana.
Besos esperanzados 😀
M'agradaM'agrada
Me quedo con la intensidad y el ardor de Bychkov.
A Botha le encuentro musical pero irregular, tanto en línea como en instrumento.
M'agradaM'agrada
Ximo, hablando de Otelos, ya sé que estas muy liado, pero si te acuerdas y miras aquel Otelo que te expliqué de mi debut en la opera, Convent Garden del 71 (el reparto) ojo al dato (yo era jovenciiisima). Un abrazo
M'agradaM'agrada
Pilar me tienes loco con tu Otello del 71.
Resulta que en el año 1971 no hubo Otello en la ROH, pero si tu te empeñas, yo me lo invento.
Vamos a ver.
El primer Otello de la decada de los 70, fue en 1974 y lo cantaron:
Cossutta, Kiri Te Kanawa, Cappuccilli; c:Charles Mackerras
Anterior al 74 no encontramos un Otello hasta 1964 y no creo que siendo niña de teta fueras a ver Otello en London. Emancipada y lanzada se te ve, pero tanto, no creo.
En el 64 cantaron McCraken, Kabaiwanska y Gobbi.
M'agradaM'agrada
oido barra, pues yo no le he soñado. Hablaré con mis padres. Te tendré al corriente. Gracias de todas formas . Besos
M'agradaM'agrada
Perdó pel retard!!! Porte uns dies amb molta feina que fer i no havia pogut escoltar aquest Otello fins ara. La veritat és que no m’ha agradat, un vibrato massa fort per un cantant jove i uns aguts nasals i aufegats. Això sí, és molt musical, sobre tot al dúo d’amor. Vaig veure un fragment de la seva Cançó de la Terra al Liceu per televisió i em va semblar que estava molt millor, més a gust amb el repertori i sobre tot amb una veu més sana.
M'agradaM'agrada