IN FERNEM LAND

EL TANNHÄUSER A TORINO 16.03.2010


Teatre Regio de Torí

En una setmana sobtadament wagneriana per capricis del atzar i per satisfacció poc dissimulada de qui us escriu cada dia, amb ganes de fer-vos una mica feliços, sempre que les circumstàncies ho permetin, avui us porto el Tannhäuser de Richard Wagner, que en versió de concert s’ha programat en dues funcions (el dia 16 i el 20 de març) de la temporada 2009-2010 del Teatro Regio de Torino.

L’esdeveniment m’ha semblat d’interès per portar-lo a In Fernem Land per dos motius, a part de ser un Wagner que per a mi és sempre motiu suficient per ser infernemlajat, per la direcció musical de Symon Bychkov i el primer Tannhäuser del tenor sud-africà Johan Botha.

El Regio de Torí és un dels teatres importants d’Itàlia, de gran tradició i que es disputa el segell de teatre wagnerià amb el Comunale de Bologna. La seva temporada ens ofereix molt sovint propostes musicals, escèniques i vocals de força relleu. Durant la meva estada laboral a la ciutat piamontesa, vaig tenir l’oportunitat de gaudir-ne, menys del que jo hagués volgut, però si que vaig poder constatar la categoria de l’orquestra i el cor, així com dels espectacles programats, no debades la titularitat musical del teatre està a càrrec de Gianandrea Noseda, un dels directors italians amb més projecció i categoria.

Per l’ocasió d’aquest Tannhäuser en versió de concert, el teatre ha reunit el següent cast:

TANNHÄUSER (Richard Wagner)

versió de Viena 1875

Tannhäuser: Johan Botha
Wolfram von Eschenbach: Boaz Daniel
Elisabeth: Ricarda Merbeth
Venus: Michaela Schuster
Hermann Langrav de Turingia: Kwangchul Youn
Walther von der Vogelweide: Jörg Schneider
Biterolf: Jochen Schmeckenbecher
Heinrich der Schreiber: Dominic Armstrong
Reinmar von Zweter: Lucas Harbour
Un jove pastor: Erika Grimaldi
Primer patge: Laura Lanfranchi
Segon patge: Maria de Lourdes Rodrigues Martins
Tercer patge: Daniela Valdenassi
Quart patge: Roberta Garelli

Director d’orquestra: Semyon Bychkov

Assistent del director d’orquestra Paul Weigold
Mestre del cor: Roberto Gabbiani
Mestre del cor de veus blanques: Claudio Fenoglio

Un cop escoltada la versió que va retransmetre la RAI i que avui si que us deixaré, per a tots aquells que desitgeu baixar-vos els arxius, m’ha envaït la sensació habitual després d’escoltar les òperes de Wagner en els nostres dies: Ho hem escoltat molt millor i malauradament amb referents discogràfics de funcions en directe, massa llunyans i encara hores d’ara insuperats.

Semyon Bychkov

La direcció de Semyon Bychkov és molt interessant, plena de força i temperament, però molt variant en les dinàmiques, tan aviat sembla que els temps siguin molt àgils, com en d’altres massa lents i la morositat ja sabem que necessita d’orquestres de primeríssima categoria, capaces de no fer decaure mai la tensió i la concentració, oferint-nos totes les subtileses que el director pretén, amb un grau de virtuosisme que em penso que la bona orquestra del Regio, no és capaç de donar. També estic segur que a la sala, sense el so tan present, tant orquestral com vocal, no s’apreciaven tant els defectes i la globalitat musical envolupant, oferia uns resultats més satisfactoris per a tots els oients que ho gaudien a la mateixa sala.

El cor del Regio és prou bo en el conjunt, però les veus femenines mostren inseguretats i sons oscil·lants en la zona aguda, així com alguna que altre crispació en la marxa de l’entrada dels invitats al segon acte, on s’exigeix contundència, però també bon control.

El cast escollit és digne, però fins i tot amb el nivell de les veus wagnerianes actuals, força millorable.

No és gens fàcil trobar un tenor capaç de cantar el Tannhäuser amb les garanties suficients per estalviar-nos patiments i a manca de veritables heldentenors, els tenors lírics amb un cert cos i consistència, es veuen temptats a abordar-lo, degut a la sequera incomprensible d’aquesta tipologia vocal. Deuen pensar, si Seiffert se’n surt prou bé, nosaltres també podrem. Abans haurien de pensar el preu que està pagant ell i el que segurament és pitjor, que aquesta pràctica generalitzada en tots els repertoris, però especialment sagnant en el cant wagnerià, s’endurà per endavant la possibilitat d’escoltar al menys dignament els rols lírics, ara ja en mans d’escolanets aplicats, però escolanets al cap i a fi.

Botha se’n surt molt dignament, però no acaba de convèncer i se li veu el llautó. Potser agafarà seguretat i sabrà dosificar els esforços, principal virtut de Seiffert en aquest rol, a mida que el vagi fent, cosa que jo no li aconsellaria. La veu és bellíssima, amb un centre notable (aquest és l’engany i parany), però amb un greu forçat i una zona de pas dificultosa que descol·loca l’emissió correcta, quedant tot sovint amb el so al clatell o l’emissió oscil·lant a partir del La. Passa moltes dificultats al final del segon acte i remunta en el tercer, no sense petits entrebancs aquí i allà, però si continua amb l’empeny de voler incorporar aquest rol al seu repertori, no li pronostico un futur gaire llarg i pitjor encara, tampoc brillant. És una llàstima, perdrem un dels millors Walthers, Lohengrins i fins i tot Sigmunds d’avui en dia i no guanyarem res a canvi, tan sols disgustos.

Ricarda Mermeth, Elisabeth oficial de Bayreuth en les últimes edicions, o bé no tenia el dia o se li ha espatllat la veu abans d’hora. Un vibrato molest, al menys per ràdio i sons bascul·lants, amb manca de fiato per fer un “Dich Teure Halle!”al menys convincent, m’han fet témer el pitjor, però en el duo amb Botha, m’ha fet tornar a agafar esperances que han durat molt poc, doncs en les vehements frases en defensa de Tannhäuser davant els aïrats cavallers, en el segon acte, ha tornat a mostrar les carències d’emissió i consistència. En el tercer acte, que en altres temps sabia treure el millor de la seva veu, li costa mantenir una línia uniforme d’emissió i tot sovint trenca les frases, incapaç de controlar la respiració.

Decepcionant també el Wolfram de Boaz Daniel, el baríton israelita potser no s’havia aprés bé el rol o aquest repertori no és el seu, però un bombó com la cançó de l’estel no pot ser desaprofitat d’aquesta manera. Manca de fiato i respiració defectuosa per fer front a la zona més greu, tot acompanyat d’una afinació dubtosa, fan que la seva prestació sigui el pitjor de la nit.

Michaela Schuster és una cantant amb una gran veu, ho acabem de comprovar amb la seva Brangäne, però com succeïa al Liceu, la seva veu no s’adequa intrínsecament al rol que interpreta. Segurament ella és l’Ortrud oficial dels nostres dies, però penso que la Venus necessita més seducció que facultats estentòries, més sensualitat que bravura i més desesperació que ànims de venjança. En qualsevol cas, ella és una veu wagneriana, l’única cosa que caldria és un mestre que amb dedicació, temps i paciència, l’ajudés a controlar els mitjans i posar-los al servei de la partitura.

Com també va succeir al Liceu en el recent Tristan und Isolde, el triomfador va ser el baix coreà Kwangchul Youn, amb un magnífic Hermann. No hi ha res a dir, estem davant d’un artista de cap a peus, amb una veu que l’acompanya i que sap utilitzar al servei de la partitura.

Potser la impressió de la primera escoltada no és ben bé la correcta, doncs els torinesos aplaudeixen i bravegen de manera indiscutible, unànime i sense fissures al finalitzar cada acte i sobretot al final de l’obra. Jo dec ser de mal conformar i malgrat la sequera actual penso que sabria escollir les veus més idònies per fer front a aquest repertori. Ara, no em pregunteu a qui faria cantar el Tannhäuser, doncs sabeu que aquesta pregunta és de difícil resposta, no tenint els tenors adequats i fent portar al sacrifici als Walthers i Lohengrins, per tal de defensar els Tannhäusers i Tristans. En qualsevol cas, sabeu que us diria sense dubtar-ho gaire Peter Seiffert, ell és qui amb intel·ligència, sap treure millor que ningú, aquest rol complicat, obtenint resultats del tot convincents, però repeteixo, pagant un preu molt alt.

Bé, em direu que amb aquesta ressenya és fa difícil convèncer a algú de perdre el temps per baixar-se els arxius i jo us diré que sempre sou a temps de enviar-los a la paperera, en el cas que jo no estigui equivocat, cosa que com bé sabeu, succeeix força sovint.

Us deixo un tast , amb el final del tercer acte, un moment força engrescador i on escoltareu a BothaDaniel i Schuster, qui sap…

  1. Tannhäuser Torí 16.03.2010 Acte 1er
  2. Tannhäuser Torí 16.03.2010 Acte 2on
  3. Tannhäuser Torí 16.03.2010 Acte 3er


6 comments

  1. Joaquim,
    Estàs fent el teu Bayreuth personal i si algú amb poder suficient el veu pot ser que se t’avisi per anar d’assessor al teatret bavarès. (Teatret per petit, eh?)
    En fi, jo aniré aspirant a ser una wagneriana de debó. Voluntat no me’n falta i amb les classes d’In fernem Land n’aprenc molt: Quasi no m’ha d’agradar res…he he. En Botha, fa un parell d’anys, feia un Otel·lo, diuen que meravellós.
    No em baixaré els arxius vista la crítica que fas del Tann, òpera que t’haig de dir que m’entusiasma.
    K……ts.

    M'agrada

  2. Gràcies de nou, Joaquim. Com diu l’Olympia sempre s’aprèn molt dels teus posts (almenys jo).
    Un petit lapsus, per si el vols corregir (ja saps que sóc molt punyetetes amb aquestes coses): és Michaela (no Gabriela) Schuster.

    Una abraçada.

    M'agrada

    • Hola Maria, benvinguda.
      Doncs ho pots trobar premen AQUÍ
      És una entrada del febrer del 2008 dedicada precisament a aquesta cançó i on trobaràs 13 versions ben diferents, que espero que t’agradin.
      És un moment gloriós, espero que t’agradi i tornis a comentar, sempre que vulguis..

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: