IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG DE GLYNDEBOURNE


Sixtus Beckmesser (Johannes Martin Kränzle) i Hans Sachs (Gerald Finley) Glyndebourne 2011

Abans d’iniciar l’apunt de avui he creuat els dits de les mans i els peus per tal de que tot surti com us mereixeu. Un altre trasbals com el del vídeo de l’Onegin seria imperdonable.

Bé amics i amigues, aquí el teniu, potser estem parlant de la producció de l’estiu i això que els festivals més anomenats no han ni tan sols començat, però aquesta producció de Jurowsky i McVicar ja es prefigura com un dels esdeveniments de l’estiu.

L’excel·lent direcció musical de Jurowski, resplendent, brillant, enèrgica amb moments de gran lirisme, va ser la base fonamental per fer d’aquesta representació quelcom important, és clar que comptava amb una London Philharmonic Orchestra en plena forma i amb una calidesa de so discogràfica en les cordes i unes fustes que donen una especial melangia en aquesta gran historia d’amor, i no em refereixo tan sols a la que ens narra els sentiments d’Eva i Walther.

Grans moments i grans detalls, com tot el prodigiós tercer acte, amb una primera escena per guardar com un dels moments teatrals i musicals més bells que he presenciat en els darrers anys. Si, he dit anys.

El cor del Festival va estar magnífic, però no ens enganyem, no és el de Bayreuth i en la prova definitiva del tercer acte li va mancar aquell punt d’esgarrifança que ens separa l’excel·lència, d’una interpretació molt bona.

Del equip de cantants ja us vaig dir que sobresortia Gerald Finley, amb un Sachs ideal per veure’l en primer plans, motivat per una actuació escènica colpidora i escoltar-lo ajudat per els tècnics de so que retransmetien la representació. El seu Sachs és encara vital, té molt a oferir, és un Sachs de mitjana edat, necessitat de l’amor que Eva no li dóna i també capaç encara, de liderar la revolució que haurà de portar a Walther als braços de la seva estimada. Finley mai força la veu

També m’ha agradat moltíssim el Sixtus Beckmesser de Johannes Martin Kränzle, amb una notable veu de baríton i una actuació tragicòmica digne de les més altes condecoracions teatrals (genial gag al tercer acte amb una rebel·lió de la prestatgeria de casa Sachs), però amb uns moments finals veritablement colpidors.

No m’ha agradat gaire el Walther von Stolzing de Marco Jentzsch. A la seva veu o més ben dit, al seu cant li manca l’elegància del jove heroi. No sé si és un problema de tècnica o més aviat de classe i de musicalitat. la veu potser és massa lírica i la gegantina figura no l’acompanya gaire. No cal dir que estic esperant en candaletes el Walther de Herr Kaufmann.

Tampoc l’Eva d’Anna Gabler és memorable, a ella li manca més delicadesa i seducció vocal, per entabanar-los a tots, però ella si que té una figura ideal pel rol. Ai! quina llàstima el final del fantàstic quintet, que no fos capaç de deixar flotar les seves notes.

Ho escoltem?

M’esperava una mica més del David de Topi Lehtipuu, ja que la veu sona amb molt poc gruix, quasi anèmica i bé sense més, ja que no conec cap Magdalene distingida, Michaela Selinger.

El Pogner d’Alastair Miles lluny d’esdevenir el gran baix que no és, és d’una exemplar professionalitat i la resta de mestres cantaires configuren un quadre de personatges teatrals sensacionals i uns cantants ben correctes, amb alguna que altre excepció.

Diuen que del sereno del segon acte, sempre en surt un gran baix, però molt hauran de canviar les coses per tal de que Mats Almgren, acabi sent un Gurnemanz de referència.

M’he deixat pel final el meticulós i sorprenent muntatge del sempre desconcertant David McVicar, ja que és un grandiós treball de direcció, on cada personatge que està a dalt de l’escenari té una entitat pròpia. No ha fet tan sols creïbles al protagonistes principals de la historia dotant-los d’uns sentiments i una gestualitat entenedora i quasi diria que naturalista, sinó que qualsevol corista, té una vida efímera, però intensament viscuda quan ens adonem mitjançant la càmera, del que li està passant en aquell moment, ja siguin els aprenents o el veïns de Sachs i Pogner. No cal dir que a la festa de Sant Joan, abans del concurs, McVicar fa sortir aquella gernació que el caracteritza, però on m’ha agradat molt el treball i la posada en escena de McVicar és en les escenes més intimes i en els interiors, amb uns decorats molt aconseguits, que veureu que es fonamenten amb una gran boveda que més o menys forçada, serveix intel·ligentment per a tots els espais.

El primer acte és portentós, amb una església de Santa Caterina d’una bellesa esclatant. No m’agrada tant l’exterior de segon acte i en canvi el primer quadre del tercer acte, la casa de Sachs, torna a ser magnífic. L’inici del acte, amb el sol estiuenc que entre per les finestres i saluda al endormiscat Sachs amb un bany que l’inonda i omple de vida, és genial. Ho comentava en ocasió de l’apunt previ en josep m. casan, i és ben cert, en aquest moment tan sols hi ha música i escena, ningú canta i é sun moment operístic per no oblidar.

McVicar ha fet un muntatge absolutament conservador, canviant l’època original de l’acció a principis del segle XIX, com a màxim exponent de gosadia escènica, quelcom que ara sembla imprescindible, però no ha fet res més, ni res menys, que treballar en profunditat els personatges i els seus sentiments, vestint i embolcallant-los de bellesa in poesia, amb un vestuari mereixedor d’un Oscar i un disseny de llums que hauria de figurar en qualsevol càtedra teatral.

Bé doncs, no vull allargar-me més. Desitjo que ho gaudiu intensament i sobretot que no tingueu cap problema amb la baixada. Els actes van per separat i un cop baixats els enllaços haureu de descomprimi els arxius en format rar. La qualitat tècnica del vídeo és molt alta i estic segur que ho gaudireu tant com jo.

ACTE 1er

https://rapidshare.com/files/3181785172/DMN_Glyndebourne_2011_Act1.part1.rar

https://rapidshare.com/files/2264896297/DMN_Glyndebourne_2011_Act1.part2.rar

ACTE 2on (NOUS ENLLAÇOS DEL ACTE 2on) Lamento els inconvenients ocasionats a tots aquells que ja heu baixat els arxius antics i que han donat problemes. Espero que amb aquest nous enllaços no hi hagin més problemes. S’han d’unir amb el hjsplit i ja tindreu el segon acte en format vídeo, sense necessitat de descomprimir l’arxiu rar.

Nou arxiu acte 2on Meistersinger Glyndebourne 1

Nou arxiu acte 2on Meistersinger Glyndebourne 2

ACTE 3er

https://rapidshare.com/files/461961159/DMN_Glyndebourne_2011_Act3.part1.rar

https://rapidshare.com/files/1346936555/DMN_Glyndebourne_2011_Act3.part2.rar

https://rapidshare.com/files/1260616583/DMN_Glyndebourne_2011_Acte.part3.rar

DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG
Richard Wagner

Hans Sachs:  Gerald Finley
Walther von Stolzing: Marco Jentzsch
David: Topi Lehtipuu
Sixtus Beckmesser: Johannes Martin Kränzle
Eva: Anna Gabler
Magdalene: Michaela Selinger
Veit Pogner: Alastair Miles
Fritz Kothner: Henry Waddington
Kunz Vogelgesang: Colin Judson
Konrad Nachtigall: Andrew Slater
Balthasar Zorn: Alasdair Elliott
Ulrich Eisslinger: Adrian Thompson
Augustin Moser: Daniel Norman
Hermann Ortel: Robert Poulton
Hans Schwarz: Maxim Mikailov
Hans Foltz: Graeme Broadbent
A Nightwatchman: Mats Almgren

London Philharmonic Orchestra
The Glyndebourne Chorus
Director musical: Vladimir Jurowski
Director escènic: David McVicar
Escenografia i vestuari: Vicki Mortimer
Disseny de llums: Paule Constable
Moviment escènic: Andrew George
Fight director: Nicholas Hall

Us acabo deixant el famós “Was duftet doch der Flieder” del segon acte, un altre moment gloriós del cantant canadenc.

i repetirem el final ja anticipat en l’apunt de fa tres dies.

Demà ens haurem de preparar per la Daphne, que com aquell qui diu, ja la tenim convertint-se en llaure.

22 comments

  1. joan jofra

    l’arxiu de del segon acte, part1, dona un error de crc (l’he baixat dues vegades):

    Extracting Glyndebourne Die Meistersinger von Nürnberg (act two) – video Music guardian.co.uk.mp4
    Glyndebourne Die Meistersinger von Nrnberg (act two) – video Music guardian.co.uk.mp4 : packed data CRC failed in volume DMN_Glyndebourne_2011_Act2.part1.rar

    i de l’acte 3, part3, el nom de l’arxiu és Acte en lloc de Act3, però això es pot solucionar canviant el nom una vegada baixat …

    gràcies per la feina !!!

    M'agrada

      • Paul

        Hola,
        Gracias por su trabajo tan apasionante.
        Como que el nuevo link del segundo acto de Die Meistersinger no funciona: error CRC. Todo es ok con los actos 1 y 3.
        A lo mejor hay “algo” que hacer …que no logro hacer 🙂
        Gracias de nuevo
        Paul

        M'agrada

      • Paul, vous êtes les bienvenus dans In Fernem Land, et je souhaite de raconter avec vôtre commentaires qui n’est pas sur un détail technique.
        Heureux de vous avoir comme des habitués du site.
        Sont maintenant disponibles, deux nouveaux liens pour le deuxième acte.

        M'agrada

      • Paul

        Hola,
        Muchísimas gracias con este nuevo enlace voy a poder disfrutar del 2do acto.
        Estoy de acuerdo con tu análisis de la producción y de los cantantes. Quisiera ver y oír lo mismo en Bayreuth…(tengo un recuerdo fatal de los Meistersinger de la Srta Wagner y de los cantantes…pero me deben faltar las neuronas para entender esa “lectura” de alto grado :))
        Gracias de nuevo para este blog apasionante.
        Paul

        M'agrada

  2. colbran

    Es evidente que los tres puntales gloriosos de estas representaciones de Glyndebourne son la hemosa producción diigida por McVicar, la inspirada dirección musical de Jurovsky y el rendimiento tanto escénico como vocal de Finley, el resto es muy mejorable, con un buen Beckmesser de Johannes Martin Klänzer, un profesional Alastair Miles y un resto correcto y menos que correcto (el “vogtiano” MarcoJentzsch). Pero ya quisiera yo que así hubiera sido el resultado reciente de “Die Meistersinger …” en el Liceu que para mi gusto estuvo bajo mínimos.

    Será muy interesante constatar la labor de Gerald Finley en la reciente grabación de “Guillaume Tell” de Rossini que aparece en el mercado sajón el próximo día 11, aunque hayan variado el precio de lanzamiento previo de 5,95 libras esterlinas a 16,95.

    M'agrada

  3. Guanzausancenquius, Mr. Joaquim.
    Vaya currada…

    Por lo que he visto/escuchado en los cortes que has puesto, tiene una pinta excelente.
    A bajar y a disfrutar de Glyndebourne sin dejar el bochorno mediterráneo.

    Gràcies.

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Buf, demà m’hi posso! I penso disfrutar de valent! Perque pràcticament tot el que llegeixo em diu que m’ho passaré molt i molt bé. I una cosa: és que ja la portada del post que mostres m’entusiasme! Si, veig un Sachs marcant-li amb sanya les faltes a un exasperat Beckmesser en una ambiantació, una expressió i un format que m’encanten!

    Moltes gràcies Joaquim! (S’ha notat que és una de les meves òperes d’absoluta veneració?)

    M'agrada

    • Josep Olivé

      …i estaré atent al inici del tercer acte… per descomptat… deu ser… deu ser… aquest eteri interludi sublim, que segons llegeixo està tant ben resolt escènicament…

      M'agrada

  5. dandini

    Un espectacle preciós i de gran nivell artístic.Amb les Eves sembla ser que darrerament no hi ha massa sort.Deu ser que les grans sopranos ho consideren un rol menor o poc lluït.Respecte a herr Kaufmann ja va cantar una única funció en versió concert del Walter a Edimburg al 2006 i sembla ser que no hi ha gaires ganes de repetir.En el futur pensa debutar el Enée,Manrico,Bacchus(únic rol germànic),Dick Johnson,Canio,Turiddu,Des Grieux i Andrea Chenier.Els pocs Wagner: Lohengrin ,Siegmund i Parsifal estan reservats pel Met,Tokyo(?) i Viena

    M'agrada

    • Kenderina

      Es solo un rumor, de momento, pero se habla de un Lohengrin con Anja Harteros en Scala para inagurar la temporada próxima no , que es el Don Giovanni , la siguiente 😉

      M'agrada

  6. Golaud

    Un espectáculo vistoso, elegante y neutro, ya que McVivar no ha sido nada transgresor en su visión de esta gloriosa obra. Lo único que puede llegar a cansar es la perenne bóveda, que tan imponente se presenta en el primer acto donde gracias a una cuidada iluminación la estampa es realmente bella, y que no molestando en el segundo, parece restar oxígeno al último. Yo creo que McVivar ha querido resaltar el lado amable y cómico de la obra, frente a las visiones oscuras y que priorizan la carga política que es inherente a esta partitura. Por ejemplo, la caracterización de los Maestros en el primer acto es muy jocosa, expceción hecha de Sachs, los gags de Beckmesser, el de la estantería es como dices muy divertida y te arranca unas cuantas carcajadas, o el propósito conciliador al final de la obra cuando Sachs arroja su corona al pueblo e intenta pedir disculpas a Beckmesser.
    En lo musical, coincidiendo con los compañeros, lo más sobresaliente ha sido la dirección de Jurowski, con un fabuloso aliento lírico, destacando la tersura de las cuerdas que ya desde la obertura otorga una gran luminosidad a toda la dirección, y con pasajes hermosísimos como los más íntimos y delicados del segundo acto en la noche de Núremberg. Bravo.
    También entiendo tu entusiasmo por Finley, por una actuación muy cuidada, y que posee un bonito y noble color en el registro central. Sin embargo, no sé si me equivoco porque nadie ha destacado algo que para mí ha sido una constante a lo largo de su actuación, en cuento tiene que escalar al registro agudo, éste se muestra en mi opinión calante y fijo, aunque siendo más bien un papel central quizá no llame tanto la atención.
    El resto de reparto no llega a altura de Finley, no me ha gustado tanto vocalmente como a ti el Beckmesser de Kränzle, y creo que te has quedado corto con el Walther de Kränzle, realmente muy flojo, y además, el único que no funciona escénicamente, uno de los peores Walther que he escuchado.

    M'agrada

  7. Carlos R.

    Es una representación bellísima a la que habría que hecer unos ciertos retoques, sobretodo en los tenores. Si Anne Gabler fuera capaz de transmitir su dulzura escénica a su canto, sería perfecta.

    Creo que a Los Maestros les viene bien una versión sin segundas lecturas, solamente mostrando lo que ya tiene, que es mucho, de la condición humana y artística. A menudo volver al original resulta innovador, acostumbrados a tantas relecturas, la mayoría mamarrachadas, véase la producción de Bayreuth, que a pesar de sus fracasos año tras año, se mantiene por ser de la biznieta.

    M'agrada

  8. Mercedes Parera

    Bon día , hoy he tenido suerte estoy muy feliz, los comentarios de los compañeros estupendos todos, casi no tengo nada que añadir, ademas la música habla por sí sola,que maravilla, en estos momentos estoy oyendo el apoteosico final que tanto me emociona. gracias, un abrazo Mercedes

    M'agrada

  9. Marta B

    El 1r i el 3r acte els he baixat a la primera sense cap problema, el 2n acte amb els nous enllaços tampoc ha presentat cap problema, així doncs ara només queda el moment per poder-la veure sencera. Moltes gràcies

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: