IN FERNEM LAND

LA VIOLETA DE NATALIE DESSAY (Aix-en-Provence 2011)


Natalie Dessay i Ludovic Texier a La Traviata en la producció de Jean-François Sivadier a Aix-en-Provence (2011)

Avui he endarrerit la publicació de l’apunt, tot esperant aquesta Traviata que va tenir lloc ahir per la nit a Aix-en-Provence amb el debut europeu en el rol de Violeta, de la soprano francesa Natalie Dessay.

Esperadíssima la Violeta de Natalie Dessay, una cantant dotada d’un instint teatral impressionant que fa que rols que en principi sobrepassin els seus mitjans vocals, esdevingui triomfadora per la involucració i el sentiment que sap donar a cadascuna de les paraules i les notes, ara que el seu registre ha sofert les conseqüències d’unes intervencions a les cordes vocals que ens priven d’aquells aguts estratosfèrics que la varen fer llegendària a l’inici de la seva carrera.

Tots sabem que Violetta és un dels rols més complicats de l’òpera. És cert que ho han fet moltes sopranos, des de lleugeres lleugerísimes a dramàtiques. Algunes s’han estavellat estrepitosament i altres han salvat els mobles o bé amb un primer acte espectacular que ha deixat enlluernat al personal amb uns Gioire de somni, fent oblidar les mancances de la part més dramàtica a partir del segon acte. Les altres dissimulant per aquí i per allà, esperen la seva oportunitat en el dramatisme d’un “Addio al passato” que ens faci trasbalsar i oblidar les baixades de to o els aguts omesos i no escrits la final de la cabaletta en la partitura original. Algunes ho tenen tot però no transmeten res i poques, molt poques esdevenen definitives, encapçalades per una Callas que en aquesta com en altres òperes continua sent model per a totes les sopranos que si apropen, encara que la vocalitat no tingui res a veure.

Natalie Dessay és un animal de teatre, això ho sap tothom que l’hagi vist i si és en directa millor que millor. La seva insignificança escènica esdevé gegantina quan actua i canta, fent viure tot el que diu i fa. Aquest és un fet fonamental per entendre l’èxit quasi inqüestionable de totes les seves interpretacions, ja sigui la Lucia amb efectes poc belcantistes, ara que ja no pot fer el que feia o en aquesta Traviata que us proposo avui, acabada de sortir del forn i que va tenir lloc ahir dia 9 de juliol al famós Theatre de l’Archeveche d’Aix-en-Provence en el marc del seu prestigiós festival estiuenc.

Us deixo tres fragments i l’àudio de l’òpera sencera per baixar-vos i ja em sabreu dir vosaltres el que us ha semblat. Escoltant-la només, ens adonem de les carències ja sigui en un registre greu que mai ha tingut i en el que era reina indiscutible fins els seus problemes en les cordes vocals, els sobreaguts, aquí de complicada afinació en alguns casos o curts, molt treballats i a prop del crit al final del “Sempre libera”, però un cop superat el trasbals, cal escoltar-la amb deteniment,  ja que en el seu cant no hi trobo artificiositat i tot allò que fa i diu, té un sentit dramàtic intens, però escolteu el conjunt i després debatem, d’acord?

Comencem òbviament per l’escena que clou l’acte 1er “È strano!… é strano!…Ah, fors’è lui che l’anima…Sempre libera”

Problemes evidents, però també intensitat i emoció a flor de pell, no us sembla?

Ara podem escoltar el gran duo amb el pare Germont, amb un modèlic Ludovic Tézier.

Finalment la darrere de les àries “Addio al passato” on la soprano francesa fa un especial i intensa lectura de la carta, seguida d’una delicadíssima interpretació de l’ària. Evidentment porta la interpretació al seu terreny i aconsegueix emocionar tan sols amb l’audició, de ben segur quan disposem del vídeo ho gaudirem amb més intenhsitat.

No és la meva Violeta, no us mentiré, però aquesta soprano sempre té alguna cosa que oferir-nos i sempre és capaç d’emocionar.

Crec que té prevista fer-la al Liceu. Aquesta de Aix-en-Provence és la seva segona Violeta, després d’haver-la cantat al Estats Units. Veurem com evoluciona, però de moment aquí la teniu

Vull parlar-vos també, ni que sigui una pinzellada, de Charles Castronovo, el tenor que interporeta l’Alfredo i que si no fos per un agut que no hauria de intentar fer mai al final de la cabaletta, va fer una actuació a tenir en compte. La veu és bonica i amb possibilitats. Molt interessant.

LA TRAVIATA (Giuseppe Verdi)

Violetta Valéry : Natalie Dessay
Giorgio Germont : Ludovic Tezier
Alfredo Germont : Charles Castronovo
Annina : Adelina Scarabelli
Flora Bervoix : Silvia de La Muela
Gastone de Letorière : Manuel Nuñez Camelino
Barone Douphol : Kostas Smoriginas
Marchese d’Obigny : Andrea Mastroni
Dottor Grenvil : Maurizio Lo Piccolo

Estonian Philharmonic Chamber Choir
London Symphony Orchestra
Direcció musical Louis Langree

És probable que demà no parli de la Daphne d’avui diumenge al Liceu, ja que tinc un sopar que segurament m’impedirà deixar l’apunt, però per si de cas, ja us tinc preparada una curiositat.

ACTUALITZACIÓ:

Si voleu tenir el vídeo d’aquest espectacle heu de prémer AQUÍ

15 comments

  1. Belíssima foto, para começar. E apesar das dificuldades, como vimos na “Lucia” do Met, Natalie continua a encantar-nos pelo seu poder interpretativo e por dar tudo o que tem, sem se poupar, sempre com uma enorme honestidade.

    M'agrada

  2. Xavier

    Gràcies per l´apunt diari, Joaquim. Ja sé que et fem treballar com si fossis Verdi als anys de galeres, però aquest matí ens faltava alguna cosa sense ell. Efectivament sembla que podríem tenir per aquí aviat la Dessay perquè la Mei la té anunciada per la temporada 2012-2013 (http://gtltornt.wordpress.com/lo-que-vendra/). En tot cas, on segur que podrem veure la seva Violeta és al MET de Can Icaria 🙂

    M'agrada

  3. L’he trobat afeblida a les dues primeres àries però, en canvi, m’ha agradat molt al “Addio del passato”. Penso, amb certa tristesa, que Dessay està iniciant un descens que espero que no sigui als inferns. Me la imagino d’aquí pocs anys dedicada al teatre que és el que ella hauria fet si no hagués tingut aquella prodigiosa veu de la qual encara en guarda molt.
    Gràcies, Joaquim per no deixar-nos mai sols. Que vagi bé el sopar!

    M'agrada

  4. Paul

    Gracias por los links. Escuché esa Traviata esta tarde. Tezier me gusto muchísimo, Dessay lo “canta/actúa” bien, pero no me parece que tenga la “voz” de Violetta…(Lo que tampoco, en mi opinión, tiene la Fleming…)
    ARTE retransmitirá en directo de Aix esa Traviata el sábado 16 de julio: a lo mejor con la puesta en escena saldrá “fabuloso” (la opera es también teatro:))
    Gracias de nuevo
    Paul

    M'agrada

  5. alex

    He recibido el audio ayer o anteayer por otro conducto y vocalmente en las escenas escuchadas, Mme. Dessay vocal y como línea de canto me ha decepcionado, encontrándola con algún problema en las agilidades del..sempre libera… e insuficientemente vocalmente, en el ..addio al passato..
    Posible y escenicamente, es donde Dessay habrá estado mejor, dada su gran capacidad actoral ( creo que la cadena Arte o Mezzo deben retransmitir la función un día de estos)
    Lo mejor, la nobleza de Tézier en el duo del segundo acto y muy correcto Castronovo.

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Lo millor sens dubte el duo amb Tezier, en el que aquest està magnífic, com és habitual en ell. Ella, la Natalie Dessay, com sempre transmitint i comunicant amb la seva veu de manera emocionant el seu paper, ben palés sobretot en l’ària “Addio al passato”. És clar, les floritures del “Sempre libera” i en general les del primer acte, no són (no poden ser) resoltes com ella ho hagués fet fa uns anys, això que hem perdut i que no és poc, però el que no s’ha perdut, ni és perderà perque és innat en ella, és la seva capacitat de commoure.

    M'agrada

  7. Bueno, pues ya la escuché….enterita, de una sentada (eso es casi milagro pa mi ,jejeje) ! Me encantó !!
    Antes decia que soy “rarita”, y no es broma…a mi lo que me gusta de verdad es el Germont…el “Di Provenza”, la cabaletta…y despues, el tercer acto (o segunda parte del segundo, como se quiera llamar).
    La Dessay es lo suficientemente buena para mi, como para que haya escuchado todas sus arias 😉 Especialmente me gustó el “Addio del Pasato”, no me hace falta verla para creerme la mujer que se esta muriendo…casi nunca me pasa. Al “Amami, Alfredo” le faltaba un poco de fuerza, para mi gusto, pero es coherente con el resto.
    Al señor Tézier no le doy un 10 porque existe un señor que se llama Keenlyside …pero un 9’9 sí 😉
    Y Charles Castronovo..a mi me gusta mucho su voz hace tiempo ya, y esta estupendisimo en esta función, lastima de la “pifia” …no se que le puede haber pasado, se la he oido cantar antes. Diria que su voz se esta ensanchando …pero eso es arriesgado decirlo por una grabación.

    A ver si pillas una grabación de Arte para ver el espectaculo que el 16 estoy en un Guillermo Tell ;)))

    M'agrada

    • Obviously, BelCantoFan, I don’t like “weak” voices to sing Violetta. Ciofi and Dessay share many things, including exquisite taste, musicality and knowledge of bel canto. Else is to admit that their voices are suitable or not

      M'agrada

  8. colbran

    Yo no encuentro adecuada a Natalie Dessay para Violetta. A su voz le falta grosor e intensidad, no confundir con intención que si que está presente en esta interpretación. En su afán de ampliar repertorio para poder abandonar los roles que la han hecho famosa, se está adentrando en óperas que la superan y puede estropear aún más su voz hasta conducirla a estridencias (en algún fragmento se hace patente) e incluso roturas de la voz vulgo “gallos”. En el dúo con Germont se nota perfectamente la carencia absoluta de graves.Una voz tan delgada para este rol se me hace insufrible, le falta la carnosidad de una Gheorghiu, por poner un ejemplo de cantante actual y no recurrir a las antiguas que todos conocemos y recordamos. Lo mejor de estos fragmentos es el “E tardi!” que emite Dessay después de una lectura de la carta muy poco interesante. Su “Addio del passato” no me ha emocionado nada, estaba deseando que acabara pronto y para más INRI interpreta las dos estrofas…

    En lo poco que se escucha a Castronovo me ha recordado a Gianni Poggi que grabó “La traviata” hace unos 60 años con Renata Tebaldi.

    Como se acepte esta interpretación de Dessay como válida puede sentar precedente y veremos una nueva inundación de ligeras que se subirán al “carro” de “La traviata”, con lo que conseguiremos un personaje verdiano totalmente desdibujado, por más musicalidad y sapiencia escénica que proporcionen al personaje.

    M'agrada

    • alex

      Como casi siempre, coincidencia con tus apreciaciones en este caso referidas a Dessay.
      No solo Gheorghiu, sino incluso “la rechazada” Mosuc( no se le contrata en teatros españoles por extrañas razones), tiene bastante más peso vocal y canta mejor Violetta Valéry que esta decepcionante e insuficiente Dessay

      M'agrada

  9. És rara la interpretació que m’agrada de la Dessay. La trobava espectacular quan cantava repertori de coloratura, però només per això, pels aguts i l’agilitat. També he de reconèixer que és una actriu extraordinària, tenint en compte el que és habitual entre els cantants d’òpera. No és casualitat que hagués trobat el cant a resultes de la seva formació com a actriu. Però, des d’un punt de vista tècnic, com a cantant no ho té tot. L’emissió ha estat sempre defectuosa i no he pogut mai escoltar-la relaxadament, sense patir. Crec que el fet que s’hagi hagut de sotmetre a cirurgia em dóna raó. I pel que fa el seu fraseig, tot sovint em provoca urticària… El trobo… no sé com dir-ho… massa afectat, ensucrat, artificiós… Com quan ataca les notes per sota, com per donar-les intensitat o expressivitat, no ho sé… I, definitivament, tampoc no és la meva Violetta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: