IN FERNEM LAND

ANGELA MEADE CANTA I VESPRI SICILIANI A VIENA


Angela Meade com a Duquesa Elena a I Vespri Siciliani (Verdi) a la Staatsoper de Viena. Foto Wiener Staatsoper / Michael Pöhn

Dissabte a la Staatsoper de Viena tenia lloc la tercera de les quatre representacions previstes enguany d`’una de les òperes, que com bé sabeu, m’agrada més de Giuseppe Verdi, I Vespri Siciliani, malauradament en la versió italiana. Avui 18 de setembre tindrà lloc la darrera.

A la representació transmesa el dia 15 per la ràdio austríaca, el difícil i temut rol d’Arrigo (si es fan totes les nostres escrites a la partitura amb algun que altre do sostingut ) va se interpretat per Gregory Kunde. Tenint en compte que el tenor anunciat era Burkhard Fritz i que aquest havia tingut problemes en les altres representacions, haurem d’admetre que va ser una sort, tot i que jo crec que el valent Kunde està arruïnant els darrers anys de la seva carrera amb uns excessos molt més que notables assumint rols poc adients a la seva vocalitat i que donen com a resultat més testosterona que musicalitat. Si algú creu que amb quatre aguts trompetejats es resolt el difícil rol d’Arrigo va molt equivocat, però a Viena, a l’exigent públic de la Staatsoper sembla ser que els va agradar molt, o que comparat amb Fritz, van guanyar tant, que li van premiar amb un èxit notable. De no ser aquesta l’explicació, no ho entenc. Kunde segueix els errors comesos anys enrere per el seu col·lega i compatriota Chris Merritt

Tampoc el baríton Gabriele Viviani és un cantant verdià, i el rol de Monforte no li escau, malgrat que canti bé, però la tessitura dramàtica el sobrepassa constantment i de seguir així, aviat parlarem d’aquell jove baríton que prometia tant.

Ferruccio Furlanetto és el gran cantant de sempre, amb la veu més fosca i profunda que mai, però amb el instrument notablement gastat. Malgrat tot l’aïra’t Procida li escau molt bé als sons foscos i tenebrosos del baix italià i sobretot l’experiència i veterania de tants anys de carrera l’ajuden molt a superar els paranys d’una partitura exigent.

El gran interès de la representaciuó és el debut d’Angela Meade en el rol de la Duquessa Elena. La jove soprano nord-americana sembla cada vegada més implicada dramàticament en els rols que interpreta i això és fonamental en el repertori verdià. Si aquella Elvira de l’Ernani al MET, la temporada passada, em va semblar excessivament fred, ja en la Leonora de Il Trovatore a Peralada vaig notar una evolució, i en aquestes representacions vieneses també crec que ha treballat bé el rol, segurament també deu ser mèrit del notable Gianandrea Noseda, que porta l’obra amb tremp verdià i notable energia, que òbviament contagia als cantants.

Escoltem com Angela Meade canta l’ària de la presó “Arrigo! Ah! parla a un cuore”. Si bé hi ha alguna cosa per polir, alguna pausa innecessària, i una zona greu poc brillant en l’escala cromàtica descendent, és ben cert que la seva Elena és excel·lent i que en el futur agafarà més confiança. Ja tenim una successora a Radvanovsky que darrerament ha deixat de cantar aquest rol que ha passejat per tots els teatre que programen I Vespri Siciliani (a què espera el Liceu?).

Ara escoltem el difícil bolero de l’acte cinquè “Mercé, dilette amiche” i podreu veure com Meade supera les coloratures, agilitats i atacs a la zona aguda amb notable solvència.

Finalment he pensat posar-vos un fragment on pugueu escoltar altres cantants, i m’he decidit per el tercet final entre Elena, Procida i Arrigo, des de “Sorte fatale! oh fier cimento!”. A part del tremp més dramàtic de la interpretació d’Angela Meade us permetrà escoltar al esforçat Kunde i al temible Procida de Ferruccio Furlanetto.

Ara us deixaré els enllaços per poder-vos baixar l’òpera sencera, encas de que us hagi interessat el que heu escoltat fins ara.

I VESPRI SICILIANI
òpera en 5 actes
música de: Giuseppe Verdi
Llibret d’Eugene Scribe i Charles Duveyrier
versió italiana d’Eugenio Caimi

Gabriele Viviani (Guido di Monforte)
Gregory Kunde (Arrigo)
Ferruccio Furlanetto (Giovanni da Procida)
Angela Meade (La Duchessa Elena)
Alexandru Moisiuc (Il Sire di Bethune)
Hans Peter Kammerer (Il Conte Vaudemont)
Alisa Kolosova (Ninetta)
Marian Talaba (Danieli)
Carlos Osuna (Tebaldo)
Tae-Joong Yang (Roberto)

Chor der Wiener Staatsoper
Bühnenorchester der Wiener Staatsoper
Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical:Gianandrea Noseda

ENLLAÇOS (mp3)

Actes 1er i 2on: https://rapidshare.com/files/3891551510/01%20I%20Vespri%20Siciliani%20A1_2.mp3

Acte 3er: https://rapidshare.com/files/4176433519/02%20I%20Vespri%20Siciliani%20A3.mp3

Actes 4at i 5è: https://rapidshare.com/files/2697388117/03%20I%20Vespri%20Siciliani%20A4-5.mp3

L’orquestra de l’òpera de Viena sota la batuta de Noseda sona esplèndida, i sobretot verdiana.

No cal que us torni a repetir que aquesta òpera m’agrada molt i èr a mi mereix molta més ressonància que altres  molt més populars del mateix compositor. Gaudiu-la i que us vagi de gust.

21 comments

    • JaumeM

      Aquest blog, a mes de moltes i moltes aportacions cabdals, te el merit de haver contribuït a un lèxic nostrat (“de reclinatori”, “infernemlandaires”, “infernemland-air”, i ara no recordo molts d’altres, l’edat no perdona)

      M'agrada

  1. Fernando S.T.

    Vamos a ver cuanto tiempo permanece en activo. No quisiera ser agorero pero cantantes de sus mismas características vocales y físicas: Marc, Dunn, Sweet, Sanchez, Banaudi, Dragoni, etc. aparecieron como un rayo y a pesar de poseer voces que parecían poderosas, desaparecieron en la alguno de los casos citados y con carreras internacionales, en períodos inferiores a los diez años.
    Prefiero a Radvanovsky, aunque esta acaba de empezar y ciertamente promete

    M'agrada

    • Jan

      Estoy contigo. Y también prefiero a Radvanovsky que a pesar de sus defectos (pocos graves, y algun ruido raro en algun momento) posee una voz muy bella y de gran proyección, además, es muy buena actriz i sabe comunicar, cosa que muy pocos cantantes saben hacer.

      A parte de esto, creo que Meade es una gran soprano, pero ya sabemos que el mundo de la ópera ha cambiado mucho, y que ahora una Caballé no se si llegaria a ser la que fué… Nos entendemos no? 😉

      M'agrada

      • No, no ens entenem.
        Has escoltat l’Elena de I Vespri Siciliani de Caballé? El món de l’òpera potser ha canviat, però quan surt algú fenomenal com Caballé (que no en surten) ens rendeix absolutament.
        Potser no té entés Jan, però crec que no tens raó

        M'agrada

      • Jan

        Doncs a lo millor no ho he dit bé, perque he posat un exemple molt dolent, perque ella era una pasaaaadaaaa i això no passa quasi mai. Però a lo millor ara qualsevol cantant que no sigui normal/prim no triumfa com ho hauria de fer, pero també hem de tenir clar que l’òpera a part de cant, és “teatre” i ha de poder ser real, i segons qui canta no ho és.

        M'agrada

  2. alex

    Lamentablemente, llegué a Viena el domingo 9 por la noche y no puede asistir a estas VESPRI ( no tenía pensado asistir), pero al día siguiente que si asisti al D.CARLO, un par de conocid@s que asistieron a las citadas VESPRI me comentaron que la Meade espléndida así como el magnífico director que es Noseda aunque la Filarmónica de Viena cuando está concentrada, puede ser dirigida hasta por el concertino. ( parece que bastante deficiente todo lo demás, incluido Furlanetto ya muy cascado y el pinyolaire Kunde que el pobre, se va a atrever ahora y en la Fenice con el Otello, verdiano!)

    Por cierto, Joaquim y tu que eres muy hábil y lo encuentras todo o casi todo, te recomiendo busques los enlaces del citado DON CARLO ( pese a la lamentable baja de Alagna, suplida por un más que insuficiente y deficiente Gipali) : vale la pena por los espléndidos Pape y Stoyanova, notables a ratos Keenlyside y D’Intino, correcto Anger y buena dirección de W.Most con esa exquisita orquesta y coros
    Gracias como siempre

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Aviam, aviam si en Joan Matabosh s’anima (o el deixen animar-se) i ens la presenta al Liceu, perquè sembla ser que si es vol veure en directe aquesta òpera s’ha de sortir a fora. Per exemple, al 2013 no massa lluny: ABAO i el fenomenal recorregut que fa anys estan fent de Verdi. I per damunt de tot: que no li treguin el ballet, que sóc capaç de demanar que em tornint els diners, que per a mi és la millor música de ballet escrita per a una òpera. O sigui, que si en la descarga veig que no hi és…mmmm….mmm… 🙂

    M'agrada

    • SANTI

      A mi també m’agrada molt el ballet de I Vespri Siciliani, anomenat les quatre estacions, és com escoltar la música de l’escena del ball de Il Gattopardo. De fet crec que Ronconi en l’última producció de la Scala es va basar en l’escena de ballet que Muti no va voler tallar, per fer la producció en base a aquest gran ballet de quasi mitja hora de durada i inspirant-se clarament en la pel·lícula de Visconti.

      M'agrada

      • Alex

        Joaquim, ¿ No será esa producciòn de Wernicke, la misma que hace ya unos años se vio en la Opera Bastille para esta misma ópera pero en la versión original LES VEPRES SICILIENNES, con Giordani y Radvanosky ?

        M'agrada

  4. dandini

    Oh! fantàstica en “Arrigo ah parla a un cuore”.Li dona a la página un gir més intens desde el punt de vista dramàtic(sembla més Verdi).La seva pronunciació es força millorable pero sap emprar les consonants (com fa també Renee Fleming ) per donar més expressivitat.També m’ha agradat molt el Bolero ,potser una mica lent pero exhibint coloratura i trinats molt ben treballats.En el tercet final torna a demostrar la seva empenta i les ganes d’implicar-se en l’estil i el dramatisme d’alló que representa.El Gregory Kunde fora del seu lloc i amb una veu molt gastada(potser sentit al teatre és menys evident ) i com sempre molt solvent i molt implicat emocionalment Ferruccio Furlanetto.Us deixo un enllaç del meu “bolero” preferit.La seva coloratura va trencar esquemes en un món tant tradicionaliste i carca com el de l’Ópera pero honestament crec que sentir aixó al teatre deu ser “una gozada” irresistible.

    M'agrada

  5. colbran

    Me ha gustado bastante Angela Meade. Suena muy verdiana, pero no comprendo por qué utiliza un color de voz para “Arrigo!” y otro para el “Bolero”, parecen dos sopranos distintas. En la segunda aria me recuerda a Angeles Gulín. En “Arrigo!” la escala cromática descendente es incompleta, como la grabara Martina Arroyo pero no como la cantaron en vivo y grabaron tanto Callas como Caballé -incluso ésta mejor que la primera-. Meade tendría que trabajar más la zona grave, aún suena frágil para una soprano lírico-dramática con tendencia a dramática.

    Siempre que he escuchado a Angela Meade -y cuando la ví en el ensayo de “Il trovatore”- me ha dado la impresión de que no le hubieran ido mal dos años más de estudio porque el material base es excelente pero no creo que solvente todos los problemas del canto con el mismo nivel de calidad. Los agudos son potentes y brillantes, la voz suena contundene, pero varía de color muy a menudo, su dicción no es clara y la zona grave está por trabajar. Es muy joven y eso juega a su favor. Que no sea uno más de esos milagros vocales que emergen muy frecuentemente -especialmente de Estados Unidos- y duran menos de lo que tenían que durar. Le deseo lo mejor.

    ” I vespri siciliani” es una ópera que hace demasiados años que falta en el Liceu. Yo creo que ya es hora de programarla.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: