LES ARTS 2016/2017: I VESPRI SICILIANI

Les circumstàncies van fer que manqués a les esperades cites anuals a les temporades de Les Arts i des del Festival del Mediterrani de l’any 2013 amb aquell memorable Otello dirigit per Mehta i Livermore, interpretat per Kunde, Agresta i Àlvarez, no hi havia tornat, era l’1 de juny, com oblidar-ho! (IFL m’ajuda a recordar, beneït sigui).

Les circumstàncies de tota mena també han fet que a la Comunitat Valenciana hagin passat moltes coses d’aleshores ençà i òbviament moltes d’aquestes coses quasi totes no artístiques, han afectat i de quina manera al Palau de Les Arts Reina Sofia.

Aquell miratge que mentre passava tothom era conscient que no podia durar gaire, ja és història i s’han confirmant els auguris pessimistes i d’aquella etapa que no arriba a dècada prodigiosa, encara queda una orquestra que per a nosaltres (Liceu) voldríem tot i alguns signes que evidencien febleses impensables en aquells any que Maazel i Mehta s’alternaven les direccions, i un cor, aquest aparentment indemne, que són el goig i orgull de la casa. De fet l’orquestra i el cor he dit mil i una vegada que són el fonament de qualsevol projecte artístic de qualsevol casa operística que vulgui ser, per tant l’avís que em permetria llençar als responsables culturals del País Valencià i de l’ajuntament de València és que no deixin perdre aquestes dues joies de la corona, perquè sense elles la “falla de Calatrava no té cap sentit. Continua llegint

ANGELA MEADE CANTA I VESPRI SICILIANI A VIENA

Angela Meade com a Duquesa Elena a I Vespri Siciliani (Verdi) a la Staatsoper de Viena. Foto Wiener Staatsoper / Michael Pöhn

Dissabte a la Staatsoper de Viena tenia lloc la tercera de les quatre representacions previstes enguany d`’una de les òperes, que com bé sabeu, m’agrada més de Giuseppe Verdi, I Vespri Siciliani, malauradament en la versió italiana. Avui 18 de setembre tindrà lloc la darrera.

A la representació transmesa el dia 15 per la ràdio austríaca, el difícil i temut rol d’Arrigo (si es fan totes les nostres escrites a la partitura amb algun que altre do sostingut ) va se interpretat per Gregory Kunde. Tenint en compte que el tenor anunciat era Burkhard Fritz i que aquest havia tingut problemes en les altres representacions, haurem d’admetre que va ser una sort, tot i que jo crec que el valent Kunde està arruïnant els darrers anys de la seva carrera amb uns excessos molt més que notables assumint rols poc adients a la seva vocalitat i que donen com a resultat més testosterona que musicalitat. Si algú creu que amb quatre aguts trompetejats es resolt el difícil rol d’Arrigo va molt equivocat, però a Viena, a l’exigent públic de la Staatsoper sembla ser que els va agradar molt, o que comparat amb Fritz, van guanyar tant, que li van premiar amb un èxit notable. De no ser aquesta l’explicació, no ho entenc. Kunde segueix els errors comesos anys enrere per el seu col·lega i compatriota Chris Merritt Continua llegint

MARIA AGRESTA, UNA SOPRANO A TENIR EN COMPTE

El 18 de març de 2011 es celebrava a tot Itàlia la commemoració del 150 anys de la unificació i es varen fer per tot el País, actes al més alt nivell.

A Itàlia un acte alt més alt nivell, ara per ara significa envoltar-lo de música operística, fins i tot el mestre Muti, va portar al Parlament italià a l’Orquestra i el Cor del Teatre de l’Òpera de Roma, per interpretar, amb solistes diferents als de les funcions escenificades, una sel·lecció de l’òpera Nabucco, davant dels parlamentaris.

La setmana passada ja us vaig portar aquell “Va pensiero” de la versió escenificada, un cop més reivindicatiu,  que va servir per tal de que el mestre fes un toc d’atenció als governants italians davant la situació cultural.

Allò succeïa al Teatro dell’Opera de Roma, mentre que a Torino, la preciosa i estimada capital del Piamont, seu del primer parlament Italià, tenia lloc una representació de la imprescindible i massa oblidada òpera de Giuseppe Verdi, I Vespri Siciliani. Continua llegint

LA FONOFERNEMLANDTECA DE L’OLYMPIA

Paul Cezanne - Una Olympia moderna

Paul Cezanne - Una Olympia moderna

Ja em veia còmodament instal·lat en una fonofernemlandteca rossiniana, després del duet de L’Italiana regalat per l’Assur i “La voce poco fa” colbranesca, quan vaig rebre l’arxiu de l’Olympia.

L’Olympia, una infernemlandaire de soca-rel, fidel des de els inicis al blog, amb la seva elecció ens mantindrà reclinatoriats, després dels dos fabulosos arxius que varen inaugurar aquesta cava exquisida. Continua llegint

FELICITATS MONTSE: La Caballé i Verdi

Violeta a Chicago

Avui 12 d’abril Montserrat Caballé fa 75 anys. Moltes Felicitats!

Per aquest motiu i per que sent una cantant que m’agrada moltíssim i en canvi ha tingut poquíssima presència a In Fernem Land, li vull dedicar el post.

He escollit la Caballé verdiana, ja que sempre es parla de la belcantista, obviant les seves interpretacions de l’obra de Verdi, dient que li mancava dramatisme, que la vocalitat no era l’adequada, que la interpretació dels grans rols verdians quedava sempre en la superfície, amb lectures aproximades, sense penetrar mai en l’interior dels personatges i altres coses similars.

Jo avui pretenc demostrar, quina bajanada a aquestes alçades voler demostrar res del seu cant, bé doncs millor, pretenc mostrar-vos, proposar-vos una amplia selecció dels rols que la Caballé ha cantat al llarg de la seva carrera del compositor de Busetto. Continua llegint