IN FERNEM LAND

PLÁCIDO DOMINGO CANTA FRANCESCO FOSCARI A LOS ANGELES


Plácido Domingo com a Francesco Foscari a I due Foscari a LA Opera. Foto: Robert Millard

Avui us porto la nova incursió de Plácido Domingo al repertori de baríton. Allò que semblava una aventura sense gaire futur s’ha consolidat de manera definitiva amb la incorporació d’un nou rol per a baríton en la llarguíssima carrera del tenor, que després de Simon Boccanegra, Rigoletto i el Athanael de Thais, ara ha incorporat el Francesco Foscari, de la juvenil òpera verdiana, I due Foscari, a l’espera de incorporar el Giorgio Germont de la Traviata (MET) i l’exigent Nabucco a la ROH, ambdós a l’any 2013.

L’estrena ha tingut lloc a l’Òpera de Los Angeles (LAO), però Domingo ja té programat aquest I due Foscari a Les Arts de València i de ben segur a altres teatres que aniran caient, amb l’ànsia de perpetuar al cantant pel segles dels segles.

I due Foscari es va estrenar al Teatro Argentina de Roma el 3 de novembre de 1844. Verdi ja havia estrenat Oberto, Un giorno di regno, Nabucco, I lombardi i Ernani, i després d’aquest I due Foscari estrenaria Giovanna d’Arco. És una òpera típica del període anomenat “anni di galera”, amb un desenvolupament força genèric, basat encara en els antics models de presentació dels personatges en les escenes de recitatiu, ària i cabaletta, per després anar desenvolupant els números de conjunt, però encara amb una estructura molt primària, si bé Verdi ja comença a fer provatures, com són el primer gran intent de duo central entre baríton i soprano en el qual s’estructura tota l’acció dramàtica, com succeirà després a La Traviata i Rigoletto, com a exponents molt evidents. També va se en aquesta òpera on Verdi va començar a renunciar a esquemes tradicionals, com la stretta del concertant, com era tradició obligada en les òperes precedents. Són petits intents de canviar estructures arcaiques, però encara hauria de madurar per arribar a la trilogia popular i l’esclat genial de la maduresa i les seves grans òperes.

La vocalitat de I due Foscari està centrada en tres rols principals, Francesco Foscari (il Doge de Venezia) per a baríton, Jacobo Foscari (el seu fill), per a tenor i Lucrezia Contarini (l’esposa de Jacobo)., la resta de rols, inclòs el de Jacobo Lorendano per a un baix, encarav que aquest té més intervencions notòries, tenen un caràcter musicalment més anecdòtic.

El rol de Francesco Foscari és el “menys” important dels tres, però necessita d’una veu ferma i potent de baríton, la típica figura paterna que Verdi desenvoluparia amb tan notable magisteri i encert en moltes de les seves òperes. La veu, encara que es tracti d’un pare i per tant d’una personalitat venerada i venerable, ha d’estar en perfectes condicions. No estem davant d’un rol anecdòtic i per tant cal que el cantant que se’n faci càrrec demostri a part d’una línia verdiana noble, una salut vocal en tots els registres.

Fet tot aquest ample preàmbul, cal dir que es preocupant com Plácido Domingo malgrat que la miraculosa veu cada vegada denota més el pas inexorable del temps, s’hagi encaparrat en entrat al llibre dels rècords temporada rere temporada i escoltant aquest Francesco Foscari, sembla absolutament improbable que acabi cantant el molt més exigent Nabucco l’any vinent, però tractant-se de Domingo, res està escrit i no hi ha un impossible.

Placido Domingo (Francesco Foscari) i Marina Pooplavskaya Lucrezia Contarini a la producció de I due Foscari de LA Opera (Foto: Robert Millard)

Us deixo escoltar l’ària d’entrada de Il Doge a l’acte primer ” Ecomi solo alfine…O vecchio cor che batti”. Malgrat els entusiastes aplaudiments del públic de Los Angeles, que l’adora, vosaltres mateixos podreu donar la vostra opinió.

I ara escoltem el duo amb Lucrezia que tanca el primer acte. Domingo no pot sostenir en totes les frases la tessitura baritonal i li manca el fiato i la força per sobreposar la veu, i com a mínim equilibrar-la amb la soprano, que en la majoria de vegades queda massa present, davant la dificultat que Domingo té per fer-se present.

A Domingo l’acompanyen el tenor italià Francesco Meli i la soprano russa Marina Poplavskaya, ambdós amb problemes similars i també virtuts, però lluny d’oferir la noblesa que el cant verdià necessita, perduts en problemes tècnics a vegades massa greus per cantar en teatres i temporades del primer nivell.

James Conlon acompnaya la partitura amb ofici però sense el relleu i el tremp dramàtic verdià que tant beneficia a aquestes òperes primerenques i que ahir escoltàvem en una òpera més complexa i madura amb Gianandrea Noseda.

Escoltem el concertant que tanca el tercer acte “Questa dunque è l’iniqua mercede”, amb un Domingo, tenor curt i amb evidents signes de fatiga i intentant donar gat per llebre.

Placido Domingo (Francesco Foscari) a I due Foscari a LA Opera (Foto: Robert Millard)

Giuseppe Verdi
I DUE FOSCARI

Francesco Foscari: Plácido Domingo
Jacopo Foscari: Francesco Meli
Lucrezia Contarini: Marina Poplavskaya
Pisana: Tracy Cox
Loredano: Ievgen Orlov
Barbarigo: Ben Bliss
Fante del Consiglio de’ Dieci: Omar Crook
Servo del Doge: Hunter Phillips

Los Angeles Opera Orchestra & Chorus
Chorus Director: Grant Gershon
Conductor: James Conlon

15 de setembre de 2012, Dorothy Chandler Pavilion (Los Angeles)

ENLLAÇOS (mp3)

Acte 1: https://rapidshare.com/files/428160471/01 I due Foscari LAO_A1.mp3

Acte 2: https://rapidshare.com/files/908667827/02 I due Foscari LAO_A2.mp3

Acte 3: https://rapidshare.com/files/2249710338/03 I due Foscari LAO_A3.mp3

A la informació que m’ha arribat mencionen també el mestre apuntador, Nino Sanikidze, que certament treballa molt i l’escoltareu més d’una i de dues vegades.

Al final no cal que us digui que l’èxit és apoteòsic amb més de deu minuts d’ovacions gegantines dedicades a Domingo, però cal escoltar-ho sense nostàlgies i aleshores…

16 comments

  1. Cuanto dices acerca de Domingo y estas aventuras suyas innecesarias (totalmente innecesarias, para ser exactos) es cierto, y viene de atras: “Domingo no pot sostenir en totes les frases la tessitura baritonal i li manca el fiato i la força per sobreposar la veu”, recuerdo haber pensado exactamente esto (y el resto de lo que dices) mientras escuchaba y veía la grabación de vídeo de aquel malhadado Rigoletto “en escenarios naturales” (la segunda vez y sucesivas, no el día de la retransmisión)…

    M'agrada

  2. Jan

    Mare meva!!! Aquest home s’ha tornat boig! Té una veu bonica, però no ho pot suportar. Li és massa difícil. Pticularment penso que ja li toca retirar-se. A lo millor no del tot, pero si que li toca descansar. Jo si fos ell solament cantaria recitals o concerts, i adecuats a la seva actual “extranya” tessitura.
    Pero tot i així Gràcies! 🙂

    M'agrada

  3. Mª Teresa Mir

    Plàcido és un cantant amb un centre ple, preciós i actualment pel seu color pot recordar a un baríton, però és tenor. La tessitura de baríton no la domina , o millor dit li pesa, no controla la respiració tallant les notes massa sovint, donant la sensació que canta (com jo dic) a cops de coll.
    Els anys no perdonen, i per aquesta carrera encara menys. Crec que s’hauria de retirar, ara encara és a temps. Han estat molts anys gaudint de la seva meravellosa veu, ens ha cantat òperes difícil d’oblidar. Ho tenim en els annals històrics no sols del Liceu, també als teatres d’arreu.
    Havent sigut un dels millors cantants de la història de l’òpera, seria lamentable recordar-lo en època de decadència i no en els moments de plena facultats, amb una quantitat d’èxits impressionants.
    Espero i desitjo no segueixi els passos d’algunes figures de l’òpera, que no han sabut retirar-se al seu moment i, ara mal aconsellats continuen cantant fent vertadera pena.
    Bé en tot això, el públic té la paraula, i si aquest l’ovaciona desmesuradament com a Sant Francisco amb I due Foscari, serà difícil que l’artista ho entengui. S’aprofiten del seu nom i, d’uns afeccionats encara enlluernats d’èpoques passades. Malauradament és el que impera actualment. Quina pena!!. Mentrestant cantants joves de gran vàlua passen sense pena ni glòria.
    Naturalment és la meva opinió personal.

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Que no, que no em convenç. Ni ell ni el públic que l’aclama. I que no puc entendre les raons que l’impulsen a insistir-hi. Una figura com la seva, no hauria d’estar per damunt de tonteries com les dels records guinness? No és una obcecació això d’ampliar repertori com sigui?
    L’entrada que em precedeix de Mª Teresa és prou convincent. Hi estic completament d’acord.

    M'agrada

  5. Fernando S.T.

    Últimamente me tienes un poco desconcertado con los horarios, he entrado queriendo comentar esta entrada y ya he visto otra publicada, en fin voy al grano.
    Domingo empezó la etapa decadente como barítono sin molestar demasiado, no era un barítono, pero cantaba bien, pero ahora ya no es ni tenor y sobretodo ya no canta tan bien. Se le nota fatigado, corto de aliento e irrelevante como cantante.
    ¿Qué necesidad tiene de seguir haciendo el ridículo? Se acabó Plácido, no le des más vueltas.

    M'agrada

    • Fernando, publiqué excepcionalmente dos apuntes en un día y luego para seguir con el ritmo de una publicación diaria, estoy intentando ajustar los horarios, creo que a partir de la próxima semana ya está regularizada la publicación entorno a la medianoche.
      En cuanto a Domingo, hay bastante unanimidad, al menos entre los habituales.

      M'agrada

  6. Alex

    Pues acabo de escuchar una buena parte del audio y pese a evidentes carencias actuales como de justeza de fiato, el evidente timbre no baritonal con ciertos oscurecimientos forzados, tampoco està tan mal Domingo y el centro vocal sigue siendo sorprendentemente bueno a su edad. Que debería retirarse dignamente sin inmacular negativamente su brillantísima carrera??
    Pues si, pero despues de escucharle, el ridîculo que algunos manifiestan, no lo veo. Peor o màs ridículo hacen otros profesionales actuales y màs jòvenes que suben a los escenarios, como por ej.el mini teorino que me tocò hace un par de semanas en Viena, haciendo de cover en el D. Carlo

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: