IN FERNEM LAND

EL NABUCCO DE PLÀCIDO DOMINGO A LA ROH


Plácido Domingo (Nabucco) a la ROH Coven Garden de Londres, producció de Daniele Abbado

Plácido Domingo (Nabucco) a la ROH Coven Garden de Londres, producció de Daniele Abbado

Ja el tenim aquí, encara ressona la polèmica del seu insuficient Germont al MET i la setmana passada va fer front a Nabucco a la Royal Opera Covent Garden, amb la mateixa  producció vista a la Scala i ja comentada a IFL i que veurem properament al Liceu, amb la mateixa Abigaille que a Milà, l’explosiva, però d’ona expansiva limitada Liudmyla Monastyrska, i un equip encapçalat per un baix justet com a Zaccaria, Vitalij Kowaljow, un baix lamentable com a Gran sacerdot, Robert Lloyd, una correcta, sense més, Fenena de  Marianna Pizzolato i un Ismaele barroer d’Andrea Carè.

La direcció de Luisotti, com a la Scala és de temps arbitraris, amb tendència als volums exagerats, amb una orquestra i cor en magnífica forma, però l’interès de la proposta rau en la versió de Domingo en un nou intent de fer història com a baríton, o més ben dit, cantant de baríton.

Potser perquè va ser el primer i en aquestes alçades de la carrera un any és molt, el primer experiment baritonal verdià continua sent el millor, i Simon Boccanegra romandrà de ben segur com el rol més ben resolt. Els intents posteriors amb un Rigoletto per oblidar, el Germont  o el Foscari, Athanael de Thaïs, a part, em semblen com ja he manifestat en més d’una ocasió, intents d’allargar una llegenda vocal a la que tot això ni li fa cap falta.

L’aproximació al Nabucco és millor del que pensava, però poc satisfactòria, crec que no es pot definir millor, no em produeix cap satisfacció escoltar el Nabucco de Domingo. Té frases magnífiques de intenció, d’aquelles que la vocalitat és el de menys, estan dites amb la justa força i amb un vigor sorprenent, però això ja hem quedat en altres ocasions similars que no és el tot. No hi ha regularitat, el color varia segons interessos, ara enfosqueixo, ara tenorejo, ara me’n surto com puc.

Allà on abans hi havia un rigor, una homogeneïtat i una rauxa abassegadora, ara tan sols hi queden espurnes de geni, records i moments amb intenció, frases punyents, projectades com canonades, però no hi ha legato, ni fiato en els moments que es requereix, ni regularitat en la línia, ni flexibilitat. A Domingo potser li anirien millors els barítons veristes, on s’ha de declamar més que no pas cantar, ja que en els recitatius llueix molta teatralitat, però quan ha de fer front als cantabiles del duo amb Abigaille o a la gran ària “Dio di Giuda”, aleshores no es poden amagar les greus carències. Ja no es tracta que no sigui un baríton, és que la partitura el fatiga i el desborda.

A Domingo com podreu “veure” i escoltar, encara l’envolta l’aura que l’ha acompanyat sempre, i atrau al seu públic i fins i tot al més escèptic,  però que no tinguem barítons verdians a l’actualitat, no vol dir que ell supleixi aquesta carència, de cap manera, seguim orfes i Domingo no pot dignificar el desert verdià.

Escoltem l’entrada de Nabucco a l’acte primer, que ens portarà al concertant que tanca el primer acte.

Tot seguit el podrem escoltar en el gran duo amb Abigaille, “Donna chi sei?

Finalment us deixo la gran escena de l’acte quart “Son pur queste mie membre…Dio di Giuda!…O prodi miei!”

Avui teniu tres enllaços que no vull fer molt explícits, per evitar ensurts, però que estic segur que us agradaran molt. No cal ser gaire espavilat/da per esbrinar-ho.

Espero que us agradi, als dominguistes, segur!

NABUCCO

drama líric en quatre parts
Música Giuseppe Verdi
Llibret Temistocle Solera

Basat en el Ballet d’Antonio Cortesi, Nabucodonoror,
i en L’obra d’Auguste Anicet-Bourgeois i Francis Cornu,
Nabucodonosor
Director musical: Nicola Luisotti
Director d’escena Daniele Abbado
Director associat Boris Stetka
Escenografia i vestuari: Alison Chitty
Disseny de llums: Alessandro Carletti
Vídeo: Luca Scarzella
Moviment escènic: Simona Bucci
Royal Opera Chorus
Director del cor Renato Balsadonna

Zaccaria: Vitalij Kowaljow
Fenena: Marianna Pizzolato
Ismaele: Andrea Carè
Abigaille: Liudmyla Monastyrska
Nabucco: Plácido Domingo
Anna: Dusica Bijelic
Gran Sacerdote di Belo: Robert Lloyd
Abdallo: David Butt Philip
Ebrei, Babilonesi
Royal Opera Chorus, Coro Aggiuntivo e Attori

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/3139562660/Nabucco_CG_13.avi

-.-

http://rapidshare.com/files/3332074500/Nabucco_CG_290413_1.mp3

http://rapidshare.com/files/2846179211/Nabucco_CG_290413_2.mp3

APUNTS RELACIONATS:

 

Demà més sorpreses…

Un comentari

  1. No enten perquè aquest home no s’adona que això no ho ha de fer. Podria donar classes magisstrals, seguir existint com el tenor mític que ha sigut però fer el ridícul així…
    Salutacions, Joaquim!

    M'agrada

  2. Jan

    Són les 12 i no puc descarregar… la pàgina del rapid share no s’acaba d’obrir… 😦

    Doncs no està malament… la veritat és que m’ho esperava molt pitjor! Després de la seva intervenció al Mariinsky l’altre dia casi m’agafa algo! Aquí sembla si més no bastant digne (no sempre, però res a veure ni amb el germont ni amb el winterstürme del mariinsky…)

    Això de que no pugui acabar de carregar la pàgina dels enllaços us passa també a vosaltres? que puc fer?

    M'agrada

  3. dandini

    Vaig anar al cinema i en Plácido Domingo em va tornar a emocionar.Les notes hi són totes(ho sento molt pels que defensen el contrari només cal escoltar abans de descalificar),el fiato és curt i ell s’esforça en allargar-lo( per sorpresa) en els finale.La dicció és fabulosa i els recitatius són simplement exemplars i molt didàctics.L’enorme implicació en tot alló que fa(desde sempre la seva máxima virtud)segueix intacta i jo diria que paradoxalment juvenil.La seva participació acostuma a crear un clima de bon rollo amb el reste del equip.La seva presència a un munt de grant teatres lírics a pesar de la seva veteranía és deu al fet de que no fa el ridícul sino que engresca(malgrat les limitacions esmentades) al públic per la seva professionalitat.En cas contrari només cantaria com a màxim al Real ,al Liceu i recitals a Tokio.
    Fabulosa un altre cop Liudmyla Monastyrska.Ella sap alternar els pianíssims delicats amb una coloratura dramàtica molt eficient i la seva rauxa(no simplement una gran veu) és incontenible i té un irresistible atractiu com va dir Antonio Pappano que parla gairebe tant be com dirigeix.
    Molt be Witalij Kowaljow malgrat alguna oscil·lació passatgera en un rol de gran dificultat i exigència en el registre agut i greu.
    Esplèndids Mariana Pizzolato i Nicola Luisotti que va saber transmetre el fuoco verdiano juvenil.

    M'agrada

    • Desqualificar?, Et penses que no m’ho he escoltat i vist?, doncs t’equivoques i malgrat semblar-me un Nabucco insuficient i poc satisfactori, m’ho esperava pitjor, com ja he dit.
      Per què hem de ser condescendents amb aquesta interpretació? Per ser qui és?, independentment de com ho canti?=. Què té a veure aquest Domingo amb el tenor verdià?, és que més enllà dels recitatius intencionats, no hi cant, hi ha un recitat intens, però línia verdiana ni una. Precisament per això he deixat els tres tracks, per tal de que s’escolti i es valori. Domingo a la ROH o al MET canta a casa, molt més que al Liceu o al Real, defet les actuacions que ha fet a Londres deuen quintuplicà a les que ha fet al Liceu, o sigui que l’argument que utilitzes no s’ajusta a la realitat.
      Domingo és un fenomen que traspassa qualsevol explicació raonable, com ho era Pavarotti i altres cantants. Pugen a l’escenari i es produeix la catarsi, el que no vol dir que sigui precisament l’actuació la que argumenti aquest fenomen que traspassa qualsevol explicació lògica.

      La resta, francament, a part de la Monastyrska, ben vulgar, i si aproves el Zaccaria de Kowaljow, ja no entenc quin criteri utilitzes, t’ho dic sincerament.

      M'agrada

  4. alex

    efectivamente, hay que escuchar antes de descalificar.
    Aun reconociendo las limitaciones de Domingo -que no es barítono y él mismo lo reconoce -, prefiero escucharle tres frases ligadas a él que escuchar obviamente, a los barítonos verdianos actuales ( la mayoría, deficientes como mínimo) que no saben ní lo que cantan.
    En cuanto a que si la Monastyrska es limitada o no convence, a mi sí me satisface ya que tiene voz de spinto dramática de agilidad (recomendaría escuchar sus Aidas y Ladies Macbeth), sabe modularla si quiere y sabe cantar, sin gritar el rol como hacen otras de su cuerda sopranil

    M'agrada

    • però com que jo ho he escoltat amb deteniment, em sento legitimat a donar les meves explicacions, tant com vosaltres.
      No lliga tres frases Alex, ja no, fraseja intensament però escolta Dio di Giuda i diguem si això ho toleraries a qualsevol altres cantant. Puc entendre que l’admiració us encegui, però això no treu que valoració vocal del “baríton” Domingo acabi sent no satisfactòria.

      M'agrada

  5. Rosa

    Vaig veure aquest “Nabuco” en cinema. Em va agradar més Domingo que el Nucci de la Scala del mes de febrer. Però això no vol dir que m’agradès i el trobès adient per aquest rol.
    Penso que hauria de deixar aquests experiments amb una carrera com la seva, amb la que no necessita demostrar el gran cantant que ha estat.

    M'agrada

    • Per a mi ni l’un, ni l’altre, però Nucci té una adequació més ajustada del color, i l’emissió. Domingo descuida sovint l’enfosquiment per esdevenir un tenor sense registre o un baríton inexistent, sense línia.
      Tira de la llegenda, però a mi ni m’emociona ni em convenç

      M'agrada

  6. Concep

    A mi en canvi, em va agradar més Nucci que Domingo. Vaig anar al cinema i vaig sortir ben decebuda, és una ombra del que va ser i físicament també fa una mica de llàstima

    M'agrada

  7. Gràcies Joaquim com sempre per aquest regal.

    Per primera vegada, desde que rapidshare està en overbooking he pogut descarregar els tres enllaços sense problema de restricció i horari.

    Moltes gràcies de nou.

    M'agrada

  8. Gràcies Joaquim com sempre per aquest regal.

    Per primera vegada, desde que rapidshare està en overbooking he pogut descarregar els tres enllaços sense problema de restricció i horari.

    Moltes gràcies de nou.

    El vull veure amb calma i llavors ja opinaré…

    M'agrada

  9. Juli Carbó i Montardit

    LLegint els comentaris d’avui em reafer-mo en la meva teoría de que les valoracions d’un artista i cantant depenen de la simpatía dels seus fans o de la detractació dels oponents.
    Això ha succeit i succeirà sempre malgrat no voler reconèixer la neutralitat i fins i tot la evidencia real del moment.
    No puc jutjar a Domingo en aquesta obra concretament, però si puc opinar que Plàcido Domingo està explotant el seu renom
    ( indiscutiblement ben guanyat ), però em temo que de seguir així la seva caiguda será tan estrepitosa que pot acabar fins i tot fent el ridícul.
    L’estrella lluminosa d’aquest “astre” s’està esvaïnt i ell ho hauria de reconèixer.
    Els fanatismes són dolents i sovint no deixen veure imparcialment la realitat actual dels seus ídols.
    D’altra banda els oponents o crítics molts cops enfosqueixen prematurament “El ocaso de los dioses”.
    Jo, tot i reconeixent la bona obra i la merescuda fama d’aquest gran Divo haig de confesar que no ha estat ni és “La flor més bella del meu jardí). Ho sento

    M'agrada

  10. Bé, ja l´he vist i escoltat, en vídeo i llavors una vegada més en cd.
    Estic d´acord amb el que dius de la resta de repartiment, no feien justicia a un “Nabucco”.

    Sobre el Plácido Domingo, no vull entrar en anades i vingudes com amb el Germont. Pots suposar que a mí m´ha aradat, malgrat que li reconec tots els defectesi les mancances que descrius quan dones la teva opinió, però noi a mi la seva veu m´agrada, de tenor, de baríton o del que sigui. I m´arriva, renoi si m´arriva.
    M´he extés una mica més a “casa meva”, malgrat que el seu Nabucco no m´entusiasma tant com o va fer el seu Germont.

    M'agrada

Deixa un comentari