Kaufmann i Kwiecien a Don Carlo a la ROH 2013
El passat mes de maig van tenir lloc a la ROH Covent Garden de Londres una sèrie de representacions de Don Carlo de Verdi, alguns infernemlandaires hi van assistir i sobretot algunes van tornar entusiasmades per diversos motius.
La representació del primer dia (4 de maig) i la del dia 8 , va comptar amb l’Elisabetta inicialment prevista de Anja Harteros, que com ja és habitual, va cancel·lar altres funcions, que van motivar una nova descoberta, la de la soprano armènia Lianna Haroutounian, que un dia d’aquest també portaré a IFL.
Del repartiment inicialment previst, unes setmanes abans ja era conegut que Eboli no seria la mezzosoprano anglesa Christine Rice, que va ser substituïda per la discutida Béatrice Uria-Monzon, però la resta són els que van motivar que molts amics, coneguts i saludats es traslladessin fins a Londres per assistir a aquestes representacions, que a més a més, coincidien amb La Donna del Lago que també ha estat motiu d’apunts a IFL (cinema i posterior vídeo).
Del Don Carlo, que havia escoltat gràcies a l’angelet benefactor, si bé la qualitat no era tan bona, us puc dir que el primer a merèixer un reclinatori és Antonio Pappano, que porta l’orquestra amb un tremp verdià extraordinari, creant molts moments dramàtics d’excepció, gràcies a una orquestra de so magnífic, de tendència vellutada i tonalitats fosques, no exempta d’alguna petita pífia dels metalls. Aquest so enfosquit em sembla molt pertinent en aquesta òpera, com volent subratllar la foscor de la pròpia història, però el més notable del director anglès és que sense deixar la seva personal direcció de banda, deixa cantar i respirar als cantants, que poden exhibir sense perill de ser arrossegats per dinàmiques i volums arbitraris, totes les seves capacitats. La seva direcció aclapara i embolcalla.
L’equip de cantants m’ha semblat molt conjuntat i a gran nivell, i si bé Jonas Kaufmann comença excessivament llençat, cosa que li reporta algun entrebanc a “Io la vidi” inicial, quan s’integra en el conjunt està magnífic, esclatant diria jo, amb un fraseig d’intenció colpidora, i les habituals tonalitats barítonals que tan bé escauen al personatge. Jo sempre dic que per l’òpera italiana m’estimo més veus més clares i lluminoses, però Kaufmann té, ara per ara, uns quants rols en propietat, i Don Carlo n’és un.
Harteros és una soprano magnífica, que sap passar de meravella de la tendresa inicial del duo de Fontainebleau, a l’atordiment que provoca en ella la decisió reial, i al posterior recolliment d’uns sentiments reprimits. La veu és magnífica, plena i suficient en tots els registres, el seu cant és dolç quan convé i transcendent de dramatisme. Les enutjoses cancel·lacions de la soprano alemanya perjudiquen sense cap mena de dubte una carrera que hauria de ser estel·lar.
Béatrice Uria-Monzon és una Eboli ferotge, que sap cantar amb sensualitat les seves frases més seductores, i esclata de manera airada en els grans moments, llàstima que la veu de la mezzo francesa estigui plena d’arestes feridores.
Magnífic el Posa de Mariusz Kwiecien, tant per la veu bonica i homogènia, com per la intenció heroica i generosa del seu cant, la joventut i el timbre clar s’adeqüen i complementen a la perfecció amb Kaufmann. Un baríton de veritat, una espècie a protegir.
El Filippo de Ferruccio Furlanetto ja és un clàssic i malgrat el desgast evident de la veu, el baix italià sap jugar a la perfecció amb les seves carències i vesteix un Rei dolorós, sol i fatigat, imponent en la seva reialesa. Imposa com cal.
Eric Halfvarson, un altre clàssic, aquest com a Gran Inquisidor, fa por. Imponent i cavernós, malgrat no trobar-se ja en el millor moment de la carrera, i deixant entreveure les oscil·lacions que ja fa temps que la seva veu mostra.
Excessivament acabat el Carlo V del veteraníssim Robert Lloyd. Encara que una veu sana i jove sembla contraproduent per un rol com aquest, crec que el baix anglès no està per cantar enmig d’un repartiment d’aquesta categoria.
La veu del cel no arriba ni al purgatori, però després d’escoltar una representació com aquesta, no vull filar prim.
És una representació veritablement notable, no perfecta, però d’un nivell molt alt que al costat de l’Otello de Les Arts, situaria en el millor Verdi que porten de bicentenari.
Us deixaré tres duets:
El primer: “Io vengo a domandar grazia a la mia Regina” amb Kaufmann i Harteros.
El segon: “Restate!”, entre Furlanetto i Kwiecien.
I finalment el tercer: “È dessa!”, altre cop amb Kaufmann i Harteros. Veritablement intensos i trasbalsadors.
Crec que no calien gaires àudios per convèncer de l’interès d’aquest Don Carlo, però ambdós moments em semblen esplèndids.
DON CARLO
Giuseppe Verdi
Demà tornarem a Verdi i també de la prodigiosa mà de Pappano
Finalment agraeixo a María Josefa aquest àudio que de ben segur farà tan feliç a tants.
IN FERNEM LAND 
Doncs sí: m´agrada veure com es mouen els ninotets. I aquí hagués estat un luxe: les ganyotes de Pappano no tenen preu.
M'agradaM'agrada
Depenent de com siguin els ninotets i el que els envolta, jo a vegades m’estimo més escoltar i si escoltant m’estimo més que em distreguin, canvio el xip,
M'agradaM'agrada
Quin regalás de dimecres! Moltes gràcies, Joaquim. Va ser una representacio de reclinatori, malgrat que no vaig poder quedarme a l’ultim acte (aaaaahrgh – que ploro). L’unica que no em va convecre va ser Uria-Monzon. 🙂 una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ara pots recuperar el que vas viure i allò que et vas perdre.
M'agradaM'agrada
Ja va sent hora d’homenatjar a Verdi com cal i trobo que aquest Don Carlo li fa justícia.
He escoltat primer i segon acte. Kaufmann no comença gaire bé, però després ho supera i de quina manera. Harteros m’agrada molt i Kwiecien potser m’agrada més que Keenlyside en el mateix rol. Furlanetto aguanta bé el tipus i Uria Monzón no és la millor Eboli però al menys ho canta amb dignitat, no com Barcellona en aquell que ens vas deixar no fa gaire.
Aquesta tarda seguiré amb l’audició
Molt agraïda, com sempre.
M'agradaM'agrada
Amb lleugeres variacions, agradi o no, deu ser un dels millors Don Carlos possible. Difícil trobar un tenor que aporti més consistència i musicalitat a Don Carlo. A l’espera del que faci Netrebko amb l’Elisabetta, Harteros és potser la més idònia i certament entre Kwiecien i Keenlyside trobarem els millors Rodrigo possibles. De ben segur Pappe donaria més seguretat i salut vocal al Filippo i per a Eboli em costa trobar una cantant a l’alçada, a l’espera que Garanca es decideixi.
M'agradaM'agrada
Harteros-Kaufmann son dos fenòmens. M’han agradat molt. Dius que en Kaufmann té el rol del Don Carlos en propietat. Jo també ho penso. També té en propietat el rol de Werther i potser el de Lohengrin i tot. Aquest rol li va molt bé a la seva veu que llueix molt en aquests audios que ens has regalat. En Pappano, un fenòmen de la direcció orquestral, acompanyant amb efectivitat als cantants. Es una llàstima que l’Harteros cancel·li tan sovint.
M'agradaM'agrada
Harteros té problemes personals a la família que impedeixen que faci una carrera plena. És una llàstima
M'agradaM'agrada
Algo había escuchado!
Hoy en día y para la Elizabetta, entre Stoyanova y Harteros ( ambas muy notables en el rol ), no sé cual preferiría
Particularmente, el único punto negro de este D.CARLO, es la Eboli de Uría-Monzón, vocal y en linea de canto bastante dedicientes.
M'agradaM'agrada
A la espera de Netrebko que puede ser una gran Elisabetta
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim , una perla de regal, ho gaudiré força……
M'agradaM'agrada
N’estic segur
M'agradaM'agrada
Es ben cert ,intensos i trasbalsadors veritablement es fa fàcil imaginarlos en escena….
M'agradaM'agrada
Aquest duo final és el millor dels tres que han de cantar. Estan veritablement inspirats
M'agradaM'agrada
Restablint ponts amb l’apunt d’ahir m’atreviria a dir que Kaufmann no millora a Carreras i Harteros tampoc supera a Freni i no cal dir a Caballé.
M’està agradant però si aquest és el millor Don Carlo possible, anem a menys.
M'agradaM'agrada
És una versió millorable, però cal escoltar-la amb deteniment.
M'agradaM'agrada
Jo ja sabeu que adoro al Jonas Kaufmann… però jo que esperava mooolt aquest àudio m’he decepcionat moltíssim! Tinc la grabació pirata i a allà m’agrada molt, però a aquí… no massa.
Em sembla que m’apunto al grup que sols vol veure al Kaufmann en el repertori Alemany i part del francès. Li havia sentit altres Don carlo millors a ell mateix…
M'agradaM'agrada
Crec que exageres i no l’has escoltat amb deteniment. fa coses superbes
M'agradaM'agrada
Ja saps que sempre exagero! 😀 Però és que la veu em sona molt poc lliure, engolada pot ser? Per a mi ell és Lohengrin, Parsifal, Tannhauser? Però… estic convencut que si ara hi haguéssin més Don carlo ell seria un bon don carlo però sens debte mai el millor.
M'agradaM'agrada
És l’etern problema, l’enfosquiment, l’engolament, però hi ha altres aspectes que a la balança… Qui hi ha que pugui defensar el rol amb aquesta musicalitat?, avui amb Alagna de baixada i Villazón en un estat complicat o Vargas també molt irregular, i a l’espera que Calleja, Grigolo i les altres promeses el cantin, no penso amb ningú que pugui engrescar.me en aquesta òpera com ell.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Una de les òperes de Verdi que més m’agraden i un Don Carlo que m’agradaria veure i sentir al Liceu.
M'agradaM'agrada
A mi també, i a qui no?, ara amb algun canvi, eh?
M'agradaM'agrada
Ja ho sabreu, però per si un cas: La faran als cinemes el 16 d’Agost des de Salzburg
M'agradaM'agrada
Gràcies José Luis.
Amb variacions notables:
Antonio Pappano, Musikalische Leitung
Peter Stein, Regie
Ferdinand Wögerbauer, Bühne
Annamaria Heinreich, Kostüme
Joachim Barth, Licht
Lia Tsolaki, Choreografie
Jörn Hinnerk Andresen, Choreinstudierung
BESETZUNG
Matti Salminen, Filippo II.
Jonas Kaufmann, Don Carlo
Anja Harteros, Elisabetta di Valois
Thomas Hampson, Rodrigo, Marchese di Posa
Ekaterina Semenchuk, La Principessa Eboli
Eric Halfvarson, Il Grande Inquisitore
Robert Lloyd, Un frate
Maria Celeng, Tebaldo
Sen Guo, Una voce dal cielo
Benjamin Bernheim, Il Conte di Lerma/Un Araldo reale
Mitglieder des Young Singers Project, Sei deputati fiamminghi
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim! Com a membre de la delegació de IFL que va anar a la ROH he de dir que va ser una de les millors funcions que he vist mai, i això que no hi havia l’Harteros. Espero amb ànsia que parlis de la Haroutounian, va ser una gran sorpresa. Vaig sortir molt satisfet de’n Kaufmann, era la primera vegada que el veia i em va entusiasmar. Però per mi el millor amb diferència va ser el Posa de Kwiecien i, per damunt de tot, la direcció de Pappano. Aquest home és un dels millors músics que he vist mai, gràcies a ell vaig redescubrir el Don Carlo, que a partir d’ara serà una de les meves òperes de capçalera (ja sabeu que Verdi no és ni de bon tros el meu compositor predilecte). L’endemà vaig veure’l dirigint Lutosławski i Txaikovsky i també va estar esplèndid. Sens dubte és el director més versàtil i complert de l’actualitat.
M'agradaM'agrada
Tinc la gravació d’un Don Carlo sencer amb Haroutounian, una veu notabilíssima però potser no tan acurada com Harteros. Estic segur que agafarà més presència quan asseguri alguns dubtes vocals.
Jo crec que Pappano t’acabarà fent verdià. Ja m’ho diràs després d’escoltar el Ballo de Roma.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord, però va ser una substituta més que digna. L’únic problema greu que li vaig trobar és que li costa molt apianar i duo final va quedar molt descompensat. En qualsevol cas promet molt.
Potser si que Pappano em farà tornar més verdià, el problema és que al mateix temps em fa tornar encara més puccinià i wagnerià!!! I no em vull imaginar que passaria si mai li agafa per dirigir Janáček!!
M'agradaM'agrada
Tot arribarà Elio, Janáček, Mussorgski, Txaikovski, Richard Strauss, aquest home pot amb tot
M'agradaM'agrada
A mi no m’has pas de convèncer! Ja m’estic descarregant el Ballo…
M'agradaM'agrada
Quins intèrprets!. A veure si la baixo i la puc escoltar. Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
La gaudiràs molt, si tens problemes per baixar-la digues-m’ho.
M'agradaM'agrada
A falta de l’últim acte, que no és qualsevol cosa, m’ha agradat bastant.
S’ha de superar el rebuig inicial a la veu i les particularitats d’emissió del tenor alemany, però és un cantant molt notable i a l’òpera no tot és una veu bonica.
Harteros és molt bona, una cantant notable i una veu molt plena.
Kwiecien sensacional.
Furlanetto encara aguanta i Halfvarson és l’inquisidor.
Lloyd lamentable
Pappano, el rei.
M'agradaM'agrada
M’he deixat a Uria-Monzon, potser no és una casualitat.
M'agradaM'agrada
Pitjor que la Bercellona, no.
M'agradaM'agrada
Un magnífic Don Carlo. Jo destacaria per damunt de tot la direcció musical d’Antonio Pappano, fent d’aquesta meravellosa obra de Verdi una òpera de referència. Fa una interpretació magistral, amb moments lírics d’altres dramàtics, però sempre amb autoritat i personalitat d’un gran mestre. Ha sabut acompanyar als cantans sense perdre la força musical que li exigeix la partitura. És una òpera preciosa, i dirigida com ho ha fet Pappano fent-me emocionar, avui m’he dit mentre l’escoltava “Mª Teresa encara estas viva”.
Referent als cantants, uns m’han agradat, d’altres no tant, a destacar Anja Harteros i Jonas Kaufmann. És sorprenent la veu del tenor, cada vegada més camí de tenor líric spinto, la seva facilitat per cantar a mitja veu i apianar. Dit això i malgrat que ho lamentaria, crec té els dies contats interpretant Don Carlo, si més no és la meva modesta opiniò.
M'agradaM'agrada
Doncs en té uns quants contractats…
M'agradaM'agrada
Com que ja s’han fet tans comentaris i gairebé hi estic d’acort amb tots, només vull fer un petit apunt , penso que Verdi amb la introducció orquestral qué fà a l’aria de Felip II và escriure uns moments de mùsica més maravellosos de tota la seba composició, sobre tot cuant el director és plenament conscient del que es vol comunicar, fins ara tenia la versió de Karajan com a referència , peró avui he tret el reclinatori per el mestre Pappano.
Furlanetto amb uns cuants anys menys també cantaba aquesta aria amb la versió del mestre Karajan, per mi un gran FelipII.
M'agradaM'agrada
Aquest preludi és un dels moments més glorioses de tota la història de l’òpera
M'agradaM'agrada