IN FERNEM LAND

IL TROVATORE A MUNICH (Kaufmann-Harteros-Ministina-Markov-Youn;Carignani)


Jonas Kaufmann (Manrico) i Anja Harteros (Leonora) a Il Trovatore a Munich

Jonas Kaufmann (Manrico) i Anja Harteros (Leonora) a Il Trovatore a Munich

Sempre he escoltat allò de que per cantar Il Trovatore es necessiten els 5 millors cantants del moment, i trobo que en el cas hipotètic de tenir aquests cantants, millor fer un Don Carlo, que encara que se’n necessitin 6, amb els 5 millors ja hi han prou garanties per assistir a una vetllada llarga i magnífica, i no és que no m’agradi Il Trovatore, però és que Don Carlo la trobo quasi perfecte. El cas és que a Munich com a mínim han aconseguit que el millor o més desitjat, i així no aixeco controvèrsia abans d’hora, tenor del moment es faci càrrec del Manrico, un rol que els millors sempre solen evitar, el fan per deixar-ne constància, però no s’exposen a una pira o pitjor encara a un agut d’aquesta pira que pot perjudicar-se la nit i ves a saber si tota una carrera. Al seu costat la sempre desitjada Anja Harteros que tan sols deu cantar allà i no totes les funcions, fa la Leonora i els acompanyen cantants a un altre nivell (Markov i Ministina) i l’omnipresent Kwangchul Youn, que tant el veiem en l’esgotador i eminent Gurnemanz, com en aquest quasi episòdic Ferrando.

Per cuinar aquest plat saborós han triat a l’eficaç Paolo Carignani, un director tan coneixedor de l’òpera italiana, com solvent i professional, però poca cosa més. Porta l’orquestra de manera magnífica però jo crec que aquest esdeveniment tan esperat necessitava d’un director amb molta més personalitat, capaç de treure dels excel·lents i estel·lars cantants tot el potencial vocal i interpretatiu que els grans noms, precisament per ser-ho, tenen i poden donar, i crec que Carignani no ha estat capaç, fins i tot crec que ha estat condescendent amb la Leonora de Harteros i el Manrico de Kaufmann, i això no els han acabat de beneficiar. Aquest repartiment amb un gran nom de la direcció hagués funcionat molt millor. Jo havia pensat en Antonio Pappano, és clar, o Riccardo Chailly, o l’altre Riccardo, en Mutti, o el brillant i teatral James Levine, en cap cas em sembla que Carignani pugui imposar un criteri davant de la parella protagonista, un criteri beneficiós s’entén, un criteri que els fes brillar tot atorgant a les seves interpretacions un caràcter, un geni i una versió més autènticament verdiana. Carignani llegeix molt bé, crea la tensió i el nervi necessari però deixa excessiva llibertat als cantants i aquests perden la partida en alguns moments cabdals, precisament per la manca de més personalitat al podi. No n’hi prou en treure un so bonic si tens a Kaufmann i Harteros a disposició.

Aquest és el primer Manrico de Kaufmann, no cal dir que el treu endavant i genera entusiasme, no en a mi, però si a Munich, la seva ciutat, el seu teatre i el seu públic, però per a mi el Manrico és tota una altre cosa. Manrico no és el malaltís Don Carlo, que s’amaga entre ombres per intentar obtenir l’amor de la madrastra i que en un esperit lànguid i melancòlic com el seu, deixa anar sospirs a mezza voce, filats i pianíssims. Manrico és aguerrit, heroic, impulsiu, brillant i fins i tot embogit en la tradició romàntica més exaltada, per tant tots els Manrico que han deixat petjada a la història de l’òpera, sense oblidar l’elegància sempre imprescindible en el cant verdià, han brillat per sobre de l’orquestra, han expandit l’emissió amb resultats catàrtics tant a dins com imprescindiblement fora de l’escenari, és a dir en el públic. Kaufmann sota l’influx del seu reconegut i excitant Don Carlo, personatge molt més idoni a les seves característiques vocals, qui sap si per portar-lo més rodat, intenta cantar el rol de Manrico allunyant-se de l’heroisme tradicional, no exempt de lirisme, per revestir-lo d’un aire massa tou i  planyívol. A “Amor…sublime amore, In tale istante ti favelli al core” ell opta per unes mitges veus no del tot ben resoltes o si més no, per a mi poc apropiades pel moment (res a veure amb el darrer duo de Don Carlo, on allà si que ja estan més en un altre món que a la terra) i que estic segur que un director amb més criteri li hagués fet fer de manera diferent. A l’ària successiva “Ah! si ben mio” si que sap trobar una emissió més idònia i un contrast evolutiu coherent, malgrat que la veu sona fosca en masses moments, però a l’esperada “Di quella pira” on Manrico s’ha d’erigir en un torrent vocal, la veu de Kaufmann queda massa anònima, amagada, no sé si atemorida. Possiblement guanyarà seguretat en successives funcions i en altres produccions. La veu fosca i la tradicional baixada de to no acaben d’ajudar en el que s’hauria de preveure com el moment definitiu i això que Kaufmann no es mostra gens gasiu en la durada de l’agut, però en a mi no m’ha fet especial emoció escoltar-lo mig d’amagatotis entre els “allarmi”, el cor, i el xim pum xim pum de l’orquestra. En els altres moments cabdals, tercet del primer acte “Di geloso amor sprezzato” i en el gran duo amb Azucena del segon acte “Soli or siamo” no m’ha semblat un gran Manrico, potser en l’escena de la presó  i en les frases més dramàtiques “Ha quest’infame l’amor venduto” és on m’ha colpit més, però n’espero molt més del seu Manrico, si és que ha de continuar fent aquest repertori, ja que jo tinc els meus dubtes. Lluny per ara de tots els Manrico precedents i referents, i també diria que de Marcelo Álvarez, que sense ser excepcional, té una italianitat necessària per aquest rol i que li manca a la veu de Kaufmann.

Aquí teniu tota la seva gran escena

Anja Harteros és una soprano molt notable que ja ha fet front a diversos rols verdians (Violeta, Elisabeth, Amelia/Maria i Desdemona), ara debuta en la sempre difícil, compromesa i exigent Leonora de Il Trovatore, on ha de demostrat moltes habilitats tècniques i expressives, alhora que ha de fer gala d’un ample registre i una notable agilitat vocal. El registre de Harteros és generós, però ella és una soprano lírica que per semblar spinto falseja l’emissió, el que motiva que s’evidenciïn  dues veus, una del centre a l’agut més lliure i natural , i l’altre del centre al greu més forçada i treballada. Té un notable domini de la mitja veu i els pianíssims, encara que tendeix a emetre alguns sons fixats i sovint cala. Jo diria que no és veu per la Leonora, ni la personalitat psicològica, ni la vocal s’adeqüen a les exigències del rol, però al ser una cantant notable recrea amb embellidors efectes una línia quasi més belcantista que veritablement verdiana i com Kaufmann, no acaba de brillar en tot els registres. A l’espera del que pugui dir Netrebko en el proper debut del rol, penso que Maria Agresta  (espectacular Leonora a Les Arts l’any passat) està a un millor nivell vocal i sobretot estilístic. Pensar amb Callas, Price o  Caballé resulta sagnant.

Escoltem  a Harteros en la llarguíssima escena des de “Vanne, Lasciami, né timor di me ti prenda” fins la cabaletta “Tu vedrai che amore in terra”. També canta el Miserere, per tant escoltarem altre cop a Kaufmann cantant des de la torre “Ah, che la morte ognora…”

El baríton Alexey Markov és una bona veu, que a estones m’ha agradat, però com a cantant és irregular i sobretot la complicada “Il balen del suo sorriso” denota les mancances tècniques tan habituals en la majoria de cantants actuals, que es posen a cantar Verdi sense  prou rodatge i preparació vocal, o sense tenir la veu adequada, el senyor no va estar gens inspirat. Després millora, però no era gens difícil fer-ho partint d’aquesdt nivell… Pensar en els barítons tan estimats de fa uns quants anys no ens ajuda gens, ni els anomeno.

Azuzena és Elena Manistina, coneguda al Liceu entre altres coses per fer aquest rol en els repartiments populars. Sembla que no ha millorat gaire. Us deixo el fragment que més m’agrada de l’Azucena “D’una zingara è costume…Giorni poveri vivea”, on l’acompanyen Markov i Youn, amb el cor d’homes. Ni pensar en Simionato, Cossoto, Barbieri, Obratzsova, Bumbry o Zajick, no ho puc evitar.

I finalment us deixo amb el Ferrando oscil·lant, preocupantment oscil·lant de Kwangchul Youn. Voleu dir que li cal cantar tant i tot?, per a mi que no, sobretot si això significa que el desgast comença a fer-se notar i això mai és bo. Youn és un gran cantant wagnerià que no aporta res al Ferrando i aquest en canvi, el malgasta.

Il Trovatore a Munich, producció de  Olivier Py

Il Trovatore a Munich, producció de Olivier Py

IL TROVATORE
Giuseppe Verdi

Conductor Paolo Carignani
Producció Olivier Py
Escenografia i vestuari Pierre-André Weitz
Disseny de llums Bertrand Killy
Direcció del Cor Sören Eckhoff

Conte di Luna Alexey Markov
Leonora Anja Harteros
Azucena Elena Manistina
Manrico Jonas Kaufmann
Ferrando Kwangchul Youn
Ines Golda Schultz
Ruiz Francesco Petrozzi
Un vecchio zingaro Rafał Pawnuk
Un Messo Joshua Stewart

Cor i Orquestra de l’Estat Bavarès 

ENLLAÇOS mp3

http://rapidshare.com/files/2685027778/Il_Trovatore_MUNICH_1.mp3

http://rapidshare.com/files/3353125096/Il_Trovatore_MUNICH_2%20.mp3

Quan tingui el vídeo segur que en tornarem a parlar d’aquest Trovatore, ja que el que he vist al tràiler de la Bayerischen em va semblar lamentable, és clar que fins que no es veu una producció en la seva integritat no es pot fer un judici, però m’estimo més que per parlar de les veus sigui sense el condicionant d’una producció com aquesta.

La propera temporada a Munich Harteros i Kaufmann afegiran un rol verdià més al seu repertori, l’altre Leonora i Alvaro de La Forza del destino. Segur que a IFL en faré menció.

Aprofito per desitjar un bon dia d’onomàstica a tots els Peres i Paus

Kw

32 comments

    • No n’hi ha per menys, sobretot quan esperes tant i reps el que reps. No són els millors?, ja et responc jo, no, i si ho fossin caldria exigir molt més. Escoltant aquest Trovatore no he tingut ni el més mínim indici de calfred.

      M'agrada

  1. A mi el Kaufmann em sembla, una vegada més, extraordinari, treient del personatge, no tan sols la vessant heroica, sinó també la més tendra i lírica amb els seus mezzo-voce i pianíssims. Ja se potser no estan escrits, però a mi m’encanten. Si al final de “la pira” la veu del Manrico no queda una mica tapada amb tanta orquestra, plats, bombos i cors… evidentment en una gravació d’estudi això no passa.

    M'agrada

    • Me n’alegro Josep, a mi en Kaufmann verdià em preocupa.
      T’asseguro que quan el tenor té tot el que ha de tenir, el “allarmi” s’escolta perfectament i no en gravació, al teatre, joi envara em sembla escoltar a Bonisolli i el rebombori que va causar al Liceu, és clar que no tenia les subtileses de Kaufmann, però Manrico mai l’he associat a Werther 🙂

      M'agrada

  2. Moltes gràcies Joaquim per aquest regal, serà qüestió d´escoltar-ho i divendres que ve seguir la retransmissió via internet…ara del poc que he vist de la producción és realment espantosa, del pitjor que he vist darrerament.

    M'agrada

  3. Jan

    Doncs jo no sabria com dir-ho… no és que no m’hagi agradat, però no m’ha matat…
    Aquest “Il trovatore” era un dels esdeveniments de l’any, solament perquè era el debut del JK en el paper de Manrico. Ens tenia a molts esperant el dia per poder escoltar-lo, i la realitat ha estat que si, però no. jajaja M’ha semblat que li falta la italianitat. La intenció hi és, i fa coses per a mi molt boniques, que a part de que demostren que té bon gust, fan una altra interpretació del personatge, que a mi m’agrada molt, en el fons el Manrico és un trobador, i un trobador ha d’enamorar, i no s’enamorarà a crits oi? 😉
    Harteros la he trobat bé, però crec que res més. Va estar calant desde la seva 1a intervenció, i la vaig trobar un pel justa d’aguts, sempre els agafa més tard perquè sembli que no els fa curts, però si, són curtíssims! Tan al final del “Tu vedrai” com en el fianl del duet amb el Conde. M’ha semblat inferior a la seva Elisabetta.
    La mezzo doncs a mí no m’ha agradat gens, cridanera i descontrolada.
    El baríton doncs… pse, és rus, i simplement per això ja no té fàcil ser un cantant Verdià, però és una veu que pot fer moltes coses.
    I el Kwangchul Youn doncs aquí no m’ha agradat gens! Com pot ser que en un més de diferència amb el concert a Bayreuth estigui tant diferent? Ni que fos aquest un rol gaire difícil. Més ho és el Hunding no?
    La direcció doncs a mí em va agradar, estic d’acord que no va ser excepcional, però va ser el que va sonar a més verdià.
    Espero al dia 5 que el donen en directe i gratuitament desde la pàgina web de la òpera de Múnich, suposo que tots hauran millorat i espero que la escena sigui un pèl millor al que hem vist al trailer, perquè realment em sembla que en aquest cas s’han passat. Farem competició jeje quina producció serà pitjor la de Py o la de Deflò????? jajajajajajajajajajaja 😀

    M'agrada

    • Ho sento Jan, ni volent que fos millor del que ha estat, puc intentar enganyar-me a mi mateix. A Markov només cal escoltar-lo en l’ària que he deixat per no ser tan optimista o condescendent com tu.
      Un Trovador pot ser molt poètica a sota la torra, però quan li estan cremant la que ell creu que és sa mare, no pot ser tou com un flamet amb la crema cremada (jejejejeje) acudit fàcil.

      M'agrada

    • Efectivament, sembla mentida que en una òpera d’aquesta categoria musical i teatral, amb uns personatges tan ben construïts, unes accions dramàtiques tan potents, i tantes trames i totes elles genialment tramades, la solució pel final sigui tan absurda. Per aquest final mai la podré classificar d’obra mestra, com si ho faig amb l’Otello i Falstaff, on no admeto cap tall.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        …és que és un final incomprensible, vol enllaçar amb l’inici i l’idea és bona però resolta d’una manera totalment anti-climàtica…el llarg, dens i meravellós duo final demana una resolució a l’alçada de tota l’òpera i no, no està a l’alçada, ni molt menys…

        M'agrada

  4. dandini

    Doncs a mí el Manrico m’agrada més sentir-lo ben cantat i que la heroicitat quedi en segon pla.No és estrany que un dels referents del cant verdià com és Carlo Bergonzi en fes una autèntica creació malgrat que el seu “Do” o substitut a la baixa no fos el millor del món.
    Plácido Domingo en el seu llibre autobiogràfic postula que és un error confondre aquest rol amb un rol heroic i destaca el seu carácter eminenment líric.
    Jo personalment gaudeixo més del Verdi cantat amb elegància que no pas d’aquell que es canta al “Gimnasio:Yo soy el amo”que no deixa de ser una sessió de fitness vocal on el muscle,els portamentos i el cant barruer guanyen al talent.
    M’agrada molt la veu d’Anja Harteros,la sensibilitat interpretativa,els pianíssims,etc.Jo no la veig una soprano notable i prou pero està clar tot son gustos No crec que el seu enorme èxit només sigui producte de la marca “deutschland”.
    Alexey Markov que em va agradar molt a la 2º part té problemes a l’ària que espero que millori ,doncs les facultats són molt importants.
    M’agrada molt la direcció verdiana de Paolo Carignani que no és un geni pero sí un molt bon coneixador d’aquest repertori com ho es per exemple Renato Palumbo.
    El dia que resuciti Carlos Kleiber espero que no li farem dirigir Il Trovatore sino més aviat Der Rosenkavalier.

    Us deixo un enllaç de Joyce El-Khoury (1982) que jo trobo que fa un “D’amor sul’ali rosee” fabulós.El món no s’acaba…

    M'agrada

    • Recordo encara les teves lloances a Giacomini, un cantant gimanístic, deixam dir-t’ho així.
      A mi també ma’grada molt els cantants que canten, sobretot aquests, i sobretot que ho facin bé, però en Kaufmann aquí éspura mantena muniquesa. El millorarà i amb un director com cal, Pappano, espero.

      M'agrada

  5. katia

    L’he baixat i l’escoltaré de genolls.Trovatore té uns pasatges meravellosos,tota aquesta òpera es pura cadencia.
    Gràcies,Joaquim,,aquest es el cap de setmana perfecta.

    M'agrada

  6. katia

    Si tenim la sort de veure el video mirarè si Carignani segueix calb i tan guapissim com sempre.El vaig veure en una Lluisa Miller al Palau i dirigeix de meravella-

    M'agrada

  7. Concep

    M’agrada per Kaufmann, potser amb un altre fent el mateix no opinaria igual, però li trobo totes les gràcies a en Jonas.
    Ja el tinc baixat, mentre escolto els fragments proposats. Moltes gràcies.

    M'agrada

  8. Gracias por los enlaces Joaquim que justo ayer, me llegaron por otro conducto.
    He escuchado las partes más importantes de tenor y soprano esta tarde ( sus arias más conocidas, más el cuarto acto entero) y tanto JK como la Harteros, me decepcionan por su escaso estilo verdiano digamos que heroico spinto ( digamos que nada se parecen los dos stars alemanes a un Corelli o a una Price).
    ¿ Por cierto, no interviene junto a JK. próxima temporada, la Stoyanova en algún D.Carlo o Trovatore ? La búlgara en estos momentos, es para mi gusto bastante mejor verdiana lírica que la Harteros

    M'agrada

  9. GLADYS DEL PESO

    GLADYS: Estoy de acuerdo que Kaufmann no es el “Verdiano” clásico que hoy NO EXISTE, menos como Manrico . Lo comparas con Alvarez el que me dejo “plantada” 2 veces en el MET porque simplemente NO PUDO CANTAR EL ROL.No te olvides Joaquín que Alvarez también es SOLO UN LIRICO, cuyo mejor rol que le ví fue en LUCIA. No hay comparación en calidad con Kaufmann. Creo que el error es de la Dirección que aborda esta ópera como “belcantista”, con una dirección arrastrada (a lo mejor lo pidieron los cantantes) . Hoy en día todos los
    tenores tratan de cantar los roles Verdianos spinto-dramático, para los que ninguno tiene la voz que corresponde (Alvarez-Giordani, hasta Alagna???). Frente a esto prefiero mil veces el canto de Kaufmann a
    los estertores de los otros. Desgraciadamente “es lo que hay” hoy en día; los 50,60 y 70 SE ACABARON. En cuanto a la Harteros si que hay otra mejor que es la Radvanovsky, verdadera Verdiana spinto. En esta versión la Harteros sigue la línea “belcantista” que aborda el Director; en todo caso lo hace bien , mejor que las italianas que se creen spinto.
    Interesante saber como lo hará la Netrebko, que ya lo tiene en un Concierto con Hvorostovsky y que no es del todo perfecto. Por último, no le pidas a Kaufmann que cante !!TODO BIEN!!; sería un fenómeno.
    Me basta con lo que ya le he visto (Traviata,Tosca, Fausto,Parsifal) y que ha sido lejos lo mejor que he visto en los últimos 10 años (voy todos los años al MET y otros teatros). Espero con ansias Febrero 2014 para el Werther.

    M'agrada

    • Hola Gladys, bienvenida IFL y gracias por comentar.
      No creo que sea una cuestión de voz lírica, creo un tenor lírico puede hacer un buen Manrico. Para mi el problema de Kaufmann es su interpretación blanda, la escasez de heroicidad en un rol que lo pide, iba a decir a gritos, pero no me parece la expresión más adecuada. Marcelo Álvárez no es tan inteligente como Kaufmann, pero tiene la arrogancia y la italianidad que el rol precisa, simplemente le falta la inteligencia y exquisitez de Kaufmann.
      En cuanto a Netrebko depende exclusivamente de su empreño, ya sabemos que cuando estudia y quiere, sale vencedora de sus retos. Materia vocal tiene, técnica no tanto, pero eso con estudio se supera.
      Muchas gracias por comentar, tus comentarios, siempre que lo desees, serán bien recibidos por los habituales.

      M'agrada

  10. De nou Joaquim, gràcies pels enllaços, la teva desinteressada feina ens permet asistir al aconteixemnts operístics que a tots ens agradaria i que no a tots podem assistir.
    He preferit opinar després de sentir l´obra sencera, doncs fracament no vaig poder resistir la temptació d´escoltar “Áh si ben mio” i la “pira” que circula fa uns die pel YouTube… Una que no té espera… em pot la impaciència.
    Però després d´escoltar-la sencera passo a donar-ne la meva opinió que “copio/pego” en castellà, per mandra de tornar-ho a escriure tot. Encertat o no, possiblement equivocada, però en una primera escolta és el que m´ha semblat:

    “Con este Trovador, KAUFMANN añade un personaje más a su lista de óperas y aunque su estado vocal es óptimo, su Trovador no me convence, lo encuentro totalmente desencajado, desorientado como Manrico y no siempre logra encontrarse con el personaje ni vocalmente ni en estilo.
    Me falta en él la heroicidad, un canto más impulsivo y vigoroso, más dramático, un poco más desbordado emocionalmente, y no tan cerebral como nos lo presenta. Su personaje es interesante en el último acto pero lo empaña con unos pianos en “insano ed io quest´angelo osava maledir” que para nada cuadran con la emotividad y desespero del personaje, de alguien que está asistiendo a la muerte del ser amado. No.
    Quizás Manrico sea una anécdota en su carrera y cante esta tirada de representaciones muniquesas y sea lo suficientemente inteligente como para dejarlo aquí, porque Kaufmann nunca podrá abordar psicolológimente este tipo de óperas, pues su línea de canto, aquella que me gusta, aquella con la cual disfruto está muy alejada de la que requiere, a mí gusto, “Il trovatore”. Si bien es cierto que cumple con “Di quella pira”, su voz queda oculta tras una orquesta pasadísima de decibelios durante toda la representación y que para nada ayuda a Kaufmann ni, evidentamente, a Harteros.
    Canta la “pira” y la canta bien, claro que sí, y el agudo final “all´armi” es generoso, pero con ello no hay suficiente.
    Las comparaciones son odiosas. Cierto. Pero no hace tanto escuché un Trovador a Marcelo Álvarez, en una producción del Metropolitan y su Manrico me entusiamó mucho más que el de Kaufmann, y me confieso una seguidora del tenor alemán. Y quizás ello fue debido a la pasión que el argentino le pone a Manrico, dotándolo de un canto más heroico e incisivo, con impulso, con pasión. Almenos para un Manrico necesito estos elementos, de los cuales Kaufmann, en esta primera intervención, carece.
    No es cuestión de tener las notas o hacer las notas, sino de enmarcarse en el estilo propio y en el personaje, y en este sentido, para mí Kaufmann nunca podrá abordar este tipo de papeles más viscerales que intimistas como puede ser su Werther, porque le falta sangre y carácter y un poco más de temperamento, temperamento que debe perfectamente combinar con pasajes mucho más líricos como el “Ah si ben mio”, bien interpretado, pero que no llega a tocar la fibra al oyente (al menos la mía).
    Le falta de nuevo sangre y virilidad en su “Mal reggendo all´aspro assalto” notorias carencias también en su “Un momento puo involarmi..”, Kaufmann lo aborda una vez más con una falsa elegancia que quiere y no puede acercarse al drama del momento.
    Además, precisa para mí este pasaje de una voz con un timbre más redondo y claro (su voz me llega plana, sin armónico), su voz suena oscura (que ello no quiere decir nada, porque su Werther suena oscuro y su aportación es extraordinaria) y por algún momento me parece que no acaba de encontrar del todo la melodía sobre todo al principio “Mal reggendo all´aspro asalto…).
    Sin ser un desastre vocal de Trovador es muy, pero que muy mejorable y matizable y que en un cantante como Kaufmann podemos esperar mucho, pero que mucho más, aunque auguro que muchos Manricos no va a cantar, y espero que así sea y no malmeta su voz.
    Pero es que la segunda decepción de la tarde (después de la escena inicial de Ferrando) me llega con el terceto del primer acto ente Manrico,Leonora y el Conde de Luna, uno de mís momentos preferidos del Trovador. Y con este fragmento, la pareja protagonista ya no le imprime carácter, sus voces no son cortantes, no se elevan lo suficiente como para hacer que se me ponga la carne de gallina, aunque el problema de la falta de volumen, o de que suenen sus voces un tanto apagadas creo que es más debido al incontrolable volumen orquestal que a nada más, como he dicho antes. Lo único que salva el momento es la extraordinaria belleza musical que Verdi dejó escrito para la posteridad.

    HARTEROS, al igual que Kaufmann está para mí desencajada completamente en el papel de Leonora, puesto que no logra sentirse cómoda en ningún pasaje, con una voz en color oscilante que ningún favor le hace al personaje ni a ella misma.

    Del resto del elenco ni hablo porque una de las cosas peligrosas en este tipo de repartos es caer en la tentación de poner en cartel los nombres de Kaufmann y Harteros, cantantes de primera, porque se suele descuidar un poco la elección de los personajes secundarios, que en esta ópera, tanto Azucena como el Conde de Luna, de secundarios tienen poco, y en el caso que nos ocupa, se dedican a cumplir pero no aportan nada de nada.
    Veremos que tal la representación del viernes a la que se añadirá una puesta en escena de lo peor que he visto en mucho tiempo”.

    M'agrada

  11. katia

    M’agradat molt,sobretot Kaufmann encara que trobo que el A si ben mío l’he trobat lent i com una mica tou.El meu passatge preferit de Trovatore es el Ma reggendo,es espectacular i com no les àries de soprano.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: