El Festival de Verbier ha celebrat el bicentenari Wagner/Verdi amb un concert operistic dirigint Valeri Gergiev a l’orquestra de Festival, i seguint aquelles pràctiques tant del Metropolitan de Nova York quan es tracta d’homenatjar a algú, han programat dos actes isolats de dues òperes diferents, quelcom que pretén quedar bé amb ambdós compositors alhora que fer algunes combinacions espectaculars de cantants, però que no deixa de ser una espècie de coitus interruptus.
A Verbier han decidit trossejar l’Otello i Die Walküre, cosa que fa molt mal, la veritat, però que ha permès escoltar un primer acte de l’òpera de Verdi i el tercer de l’òpera wageriana en una mateixa sessió i amb cantants si més no quasi tots, de reclinatori.
En l’elecció feta el desequilibri és evident ja que Verdi es queda en prou feines amb una representació de mitja hora, mentre que Her Wagner passa de l’hora. Ja sé que em direu que l’italià s’havia concretar molt més i que la capacitat de síntesi res tenia a veure la d’un amb l’altre, però aquesta distribució de quotes no em sembla justa.
Els Verdi de Gergiev tenen una violència i una força abassegadora, massa sovint excessiva i moltes vegades m’ha arribat fins i tot a molestar. En aquest primer acte d’Otello l’inici és, com correspon, tempestuós i exaltat però quan el mestre rus se’ns posa líric el clima d’èxtasi quasi estàtic és meravellós, ja m’ho sabreu dir.
Antonenko és l’Otello oficial dels nostres dies amb permís del nouvingut Gregory Kunde. El seu cant potser és massa monolític, però no hi ha dubte que la veu és la d’un Otello clàssic, veritablement de bronze i amb incisiva projecció, i malgrat tot fa intents de dulcificar l’emissió.
Al seu costat crec que és malbaratar recursos escollir a la magnífica i esclatant Anna Netrebko per cantar tant sols el duo d’amor, si haguessin decidit fer tot el quart acte haguessin concentrat l’atenció en ella i també en Antonenko, alhora que en haguessin evitat el Iago del Sr. Markov. El primer acte permet el lluïment del Cor, és veritat, però la intervenció de Desdemona és massa limitada i ja que tenien a la Netrebko a disposició….
Francesco Demuro, un tenor que alguns teatres importants ja s’han atrevit a donar-li el Duca de Rigoletto entre altres primers rols, demostra que com a molt avui és això, un bon Cassio.
Giuseppe Verdi
OTELLO, acte I
(Llibret d’Arigo Boïto, vasat en el drama de Shakespeare)
Aleksandrs Antonenko, tenor, Otello
Anna Netrebko, soprano, Desdemona
Alexey Markov, baríton, Iago
Francesco Demuro, tenor, Cassio
Anthony Gregory, tenor, Roderigo
Maurizio Leoni, baríton, Montano
The Collegiate Chorale, James Bagwell, direcció
Verbier Festival Orchestra
Direcció musical: Valery Gergiev
Festival de Verbier 25 de juliol de 2013
Mentre aneu baixant el primer acte escolteu com van cantar Antonenko i Netrebko el duo “Già nella notte densa”, deliciosament acompanyats per Gergiev.
Enllaç mp3:
http://rapidshare.com/files/1658880312/01%20Otello%20acte%201.mp3
Al tercer acte de Die Walküre el mestre Gergiev ens demostra altre cop que té moltes coses a dir com a director wagnerià, lloc al que alguns li han negat el pa i la sal. En aquest tercer acte, com ja succeeix en la gravació amb les forces del Mariinski comentada no fa gaire a IFL, l’emotivitat es desborda després d’una cavalcada espectacular, amb les mateixes solistes que en el disc.
Els solistes, respecte a la gravació discogràfica, canvien totalment, i si allà eren el bo i millor, aquí són el millor i el bo, ja que Theorin, Westbroek i Terfel fan una boníssima competència a Stemme, Kampe i Pape. Qui ens havia de dir que acabaríem tenint en la precarietat wagneriana, repartiments alternatius de nivell excel·lent.
Jo crec que ni Theorin, ni Westbroek són veus que es beneficiïn dels micròfons, i per tant la seva amplitud mai podrà encabir-se en la limitació d’un aparell fonogràfic. Hi ha veus nascudes pel teatre i altres ideals pel disc, elles dues són unes cantants intenses en la interpretació i de veus amples, per tant la ràdio no les afavoreix, tot i així, escoltar a Theorin al costat de Terfel és una experiència musical molt emotiva, i el coixí sonor de Gergiev és tot un luxe.
El cantant gal·lès va deixant petjada dels seus Wotan arreu i tot just deixant els PROMS es presenta a Verbier per fer aquest tercer acte i jo crec que hauria d’haver estat el Wotan del bicentenari a Bayreuth, sobretot després d’escoltar al Sr. Koch.
Richard Wagner
DIE WALKÜRE, acte 3er
Bryn Terfel, baríton-baix, Wotan
Eva-Maria Westbroek, soprano, Sieglinde
Iréne Theorin, soprano, Brünhilde
Zhanna Dombrovkaia, soprano, Gerhilde
Irina Vasilieva, soprano, Ortlinde
Natalia Evstafieva, mezzo-soprano, Waltraute
Elena Vitman, mezzo-soprano, Schwertleite
Tatiana Kravtsova, soprano, Helmwige
Ekaterina Sergeeva, mezzo-soprano, Siegrune
Anna Kiknadze, mezzo-soprano, Grimgerde
Yulia Matochkina, mezzo-soprano, Rossweisse
Verbier Festival Orchestra
Direcció musical: Valery Gergiev
Festival de Verbier, 25 de julio, de 2013
Escoltem la intensa escena del comiat “War es so schmählich” amb Iréne Theorin i Bryn Terfel.
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/files/1143805531/02%20Die_Walkurea-acte%203er.mp3
Demà us espera la primera entrega de la Tetralogia bayreuthiana.
Bon diumenge amics!
IN FERNEM LAND 
Y ahora me voy directa al audio de “Walküre” con Kaufmann y Kampe…Y al resto, dirigidos por Gergiev…
M'agradaM'agrada
Gràcies a Wotan que dius lo del Sr. Koch, perquè el Sr. Pérez de Arteaga vinga a fer-li la gara-gara i a dir lo bé que ha estat. Ja sé que fer aquestes retransmissions els hi costa uns bons diners i no poden tirar pedres a la pròpia teulada, però… una mica d´equanimitat, nois!!!
Tampoc em puc estar de dir algo d´aquesta foto d´Anita la fantàstica de fa quaranta anys i que ens posen arreu. Ja sabem que està molt guapa i afavorida, però potser que la vagin canviant, no? Ara que la tenim (compte amb els acudits fàcils, que ens les tindrem!) a la plenitud de la vida, segur que algun amic pot fer-li una bona foto que li faci justícia i no sigui de quan Franco, abans que el cridessin per edat, es va presentar de voluntari a fer el servei militar…
M'agradaM'agrada
Ja n’hi ha de fotos actuals on està molt bé, però el photoshop hi fa molt. Tot i això quan la tens al costat he de dir que impressiona moltíssim, amb 42 o amb 32 😉
M'agradaM'agrada
A alguns més que altres impressiona, no em facis parlar més… 🙂
M'agradaM'agrada
El Sr Pérez de Arteaga darrerament sembla que esmorzi porros de farigola
M'agradaM'agrada
Encara no he escotat el tercer acte de la Valquíria, però el primer de Otelo m’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
i no t’has quedat amb ganes de més?
M'agradaM'agrada
Per a mí és un concert extrany… acaba el 1er acto d’Otello i dius, vaja, pobre Verdi… I no és que ho fessin malament, però vaig pesar el mateix, que és poc lluit, fent el 4rt acte hagués canviat molt, o posats a demanar el 3er i 4rt acte de Il trovatore o si més no, el 4rt… ens quedem sense “Ah sì ben mio”, però bueno… tindriem “D’amor sull’ali rosee” que ja que teniem a Netrebko… doncs…
El 3er acte de Die Walkure crec que és quasi rodó. Han agafat els 3 cantants referencials en els seus rols (amb perdó a Stemme), Theorin, Westbroek i Terfel, a més dirigeix Valery Gergiev, doncs això no podi sortir malament oi?
No entenc qui la theorin no li agrada, la trobo fantàstica! A vegades crida (es nota molt més a la ràdio) però vol dir algo, i sols escoltar-la saps que no està allà al mig palplantada, quines ganes de veure-la al Liceu!!!!!
La Westbroek doncs… la millor Sieglinde desde fa anys (encara que això no es pugui dir, m’agrada més que Meier) no és perfecta, però sols de veure com interpreta el seu rol i com riu ja en tinc prou, si a més quan obre la boca treu auest vozarrón doncs… perfecte! 🙂
I Terfel, que al proms sols escoltat el vaig notar gran, aquí em va semblar el millor Wotan desde fa anys, com actua!!! Un sr Wotan, a veure si algun dia ens el porten a can liceu… ni que sigui el Wanderer d’aquí a 2 anys… siusplau! O un recital… 🙂
Concert raro del que sols em quedo amb la 2a part, la 1a totalment anodina, una pena tenint les veus que tenien… però… el problema no va ser d’ells, del que va elegir el programa…
M'agradaM'agrada
Millor que faci el Wotan de la temporada vinent, posats a demanar, és clar que prèviament el Sr Dohmen hauria de renunciar per malaltia op una cosa d’aquestes, però com que imaginar és gratuït 😆
Tot i així millor el Sr Dohmen que el Sr Koch, oi?
M'agradaM'agrada
Sí, posats a demanar… però ho dubto… jeje Sí, molt millor el sr Dohmen, que sense ser res de l’altre món, sap més o menys que és Wotan… lo del sr. Koch més val no parlar-ne, tot i que també n’hem vist de pitjors… 😉
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt l’orquestra i els tres protagonistes del III acte de Die Walküre.
L’elecció del primer acte d’Otello serveix per fer lluir el cor. També l’orquestra està brillant.
Buf! No dóno a l’abast
Al Xavi C,: si li preocupa la foto de la Netrebko, és que no ha vist el tatuatge al pit de la Theorin ;o)
M'agradaM'agrada
Una mica camionera, si, però renoi quina intensitat
M'agradaM'agrada
Ja li vaig veure al Liceu… una mica extrany… al principi vaig pensar que era una taca, però que coi una taca! Aquesta de jove deuria ser una heavy metal! Jajajaja 😀 Encara conserva la intensitat rockera… 😉
M'agradaM'agrada
Jo crec que s’ho ha fet de gran 😉
M'agradaM'agrada
Encara pitjor!! Pot ser, amb els seus vestits ens ha demostrat que bon gust no té jajaja Bé, el del 1er acte del tristan vaig pensar que estava devant de tota una senyora Valkíria, però després quan va sortir al 2n acte de color blau com si fos de l’edat mitja ja… i al 3er quan va sortir de Pantoja com a Verbier… ja… sort de la seva veu! 😉
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pel teu treball, Joaquim, que estàs pluriempleat. Ja saps que allò meu és Wagner. La meua obra favorita és la Walkiria i un dels moments que més m’emocionen són els adéus de Wotan. Terfel m’encisa. Jo diria que és el millor Woran de l’actualitat. El gal.lés té una agradable veu de vellut i sap donar-li matisos emocional com un bon actor: Igual mostra enuig, que tendresa, amor o pietat, Rn canvi Irene no m’agrada, no m’emociona (i la música sense emoció és matemàtica pura).
Gergiev està d’allò més bé en Wagner. Vaig tindre la fortuna de poder anar a Canàries quan representaren l’Anell en el Teatre Pérez Galgó de GC. y vaig quedar encisat del seu treball amb els cantant i músics de la Kirov.
Una abraçada des de València
Rex
M'agradaM'agrada
Hola Regí, jo també opino que Terfel és el Wotan del moment.
Fixat quina activitat:
El 20 de juliol va cantar el tercer acte en versió de concert al Festival de Tanglewood
El 23 de juliol va cantar Die Walküre (sencera) als PROMS
El dia 25 de juliol el trecer acte al Festival de Verbier.
Jo no sé com aguanten aquest ritme d’avions i canvis d’horari, per això se’l nota més esgotat als PROMS, després d’un vol transoceànic i en canvi a Verbier sembla més recuperat, tot i que només és el tercer acte.
La setmana vinent estigues atent al blog, continuarem frenèticament wagnerians
M'agradaM'agrada
Pitxors són encara els concerts basats en fragments de tots dos compositors. Però vaja, aquesta fòrmula d’avui tampoc m’entusiasma gens ni mica. Res, que no hi ha manera, que està clar que aquest tipus de concerts/homenatges em descol.loquen i a més de no agradar-me els hi tinc certa antipatía…canti qui canti.
M'agradaM'agrada
Trobo que homenatjar escapçant és una mica robesperià, no? 👿
M'agradaM'agrada