IN FERNEM LAND

SALZBURG 2013: LA 8ª de MAHLER amb Dudamel i la Simón Bolívar Symphony Orchestra (vídeo)


Gustavo Dudamel el 24 de juliol de 2013 al Festival de Salzburg dirigint la vuitena simfonia de Gustav Mahler.

Gustavo Dudamel el 24 de juliol de 2013 al Festival de Salzburg dirigint la vuitena simfonia de Gustav Mahler.

El 24 de juliol de 2013 va tenir lloc la inauguració dels concerts simfònic de l’edició d’enguany de l’exclusiu, selecte i prestigiós Festival de Salzburg amb la interpretació d’una de les totxanes simfòniques més lloades de la història de la música, és clar que aquesta és una opinió tan personal com eixelebrada, però deixeu-me ser una mica políticament incorrecte, ja que tanta contenció com tinc davant de certes interpretacions i també comentaris, perquè negar-ho, juntament amb la calor estiuenca, acaben passant factura.

No us diré que el final no m’emocioni, és magnífic i provoca una lògica catarsi, però és que l’inici suposa per a mi un guirigall de difícil digestió i encara no he acabat de trobar una versió, un director, que me l’acabi fent digerible, i això que he anat a buscar a les fonts més solvents de la interpretació mahleriana, però ni Bernestein, ni Haitink, ni Chailly, ni Kubelik, ni Solti…

Avui és Gustavo Dudamel, l’aplaudit, promocionat i extraordinari director mediàtic i valorat més enllà de la seva pròpia vàlua, que juntament amb la miraculosa, promocionada i sempre extraordinàriament valorada, fins a extrems extra musicals, Simón Bolivar Symphony Orchestra de Venezuela, els que s’encarreguen de d’erigir aquesta imponent catedral simfònica, acompanyats d’una enorme massa coral formada per Chorsänger von “superar”, Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor, Simón Bolívar National Youth Choir of Venezuela i els Wiener Singverein, juntament amb un equip de cantants de primera categoria.

De fet els joves músics sorgits del projecte pedagògic de José Antonio Abreu han inundat des de el primer dia els carrers de Salzburg, com bé diu Rosa Massagué en el seu excel·lent artícle a El Periódico, “Venezuela planta su bandera en Salzburgo, en un desembarcament sense precedents, ja que no tan sols ho han fet els de l’orquestra de joves grans, sinó altres formacions encara més joves que han omplert d’entusiasme musical una ciutat encarcarada en la luxosa comoditat del poder musical establert.

Ara, tot cal dir-ho, que la Simón Bolivar amb el seu incansable director, el mestre Dudamel, ell també fruit d’aquest sorprenent i lloable projecte revolucionari, han estat absorbits per les grans firmes discogràfiques i vídeo-gràfiques, és normal que formin part tan destacada del festival de festivals, i fins i tot que l’inaugurin amb aquesta vuitena, el somni inicial del seu fundador no podia tenir un premi més contundent a una feina extraordinàriament ben feta.

Dudamel i la immensa orquestra (aquí si que es justifiquen la quantitat de musics emprats) i cors, no aconsegueixen que digereixi bé el “Veni, creator spiritus”, suposo que ja no es tracta de la feina del director i més aviat jo ho atribueixo, com he fet sempre, a la desmesurada creativitat de Gustav Mahler, que en aquest moment i dit de manera ben col·loquial i respectuosa possible, se li en va anar l’olla.

Jo us deixo la gravació del vídeo en un únic enllaç com faig sempre que és possible, per estalviar feinades addicionals, i també la versió àudio per a tots aquells que en tingueu prou escoltant, tot i que l’espectacle visual de veure la ingent quantitat d’efectius necessaris per interpretar la vuitena sigui en si mateix tot un espectacle, i si son joves i entusiastes, encara més.

No cal dir que l’èxit al final és apoteòsic.

Festival de Salburg, 24 de juliol de 2013. Vuitena simfonia de Gustav Mahler.

Festival de Salburg, 24 de juliol de 2013. Vuitena simfonia de Gustav Mahler.

Gustav Mahler
Simfonia núm 8 (dels mil)

Emily Magee, Juliane Banse, Anna Prohaska, sopranos
Yvonne Naef, Birgit Remmert, altos
Klaus Florian Vogt, tenor
Detlef Roth, baríton
Kurt Rydl, baix
Chorsänger von “superar”
Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor
Simón Bolívar National Youth Choir of Venezuela
Wiener Singverein
Simón Bolívar Symphony Orchestra of Venezuela
Director: Gustavo Dudamel

Salzburg Festival 24 de juliol de 2013

ENLLAÇ VÍDEO

ENLLAÇ ÀUDIO mp

I Demà crònica de l’esperat Don Carlo de Salzburg, us dels esdeveniments de l’estiu i segurament de l’any, que malgrat disposar d’un equip estel·lar, en alguns rols em mereix més que un dubte verdià.

20 comments

  1. Estic totalment d’acord amb el que expliques. M’agrada també que algú pensi i digui: “Gustavo Dudamel, l’aplaudit, promocionat i extraordinari director mediàtic i valorat més enllà de la seva pròpia vàlua”, encara que es corri el risc de crucifixió per part d’alguns talibans.

    M'agrada

    • Jo crec, benvolgut Josep, que és un bon director, jove, i per tant hi ha coses que vindran amb els anys, però la base és excel·lent. Altre cosa és el que ens volen vendre i Dudamel, no està exempt de la comercialització del producte que les multinacionals de la música volen vendre.
      parlem de Lang Lang, de Netrebko, de Kaufmann, de Villazón, de …? Cal senzillament tenir un criteri format i propi, no deixar-nos portar per on volen i gaudir del màxim d’aquesta colla de talents.

      M'agrada

  2. Conosco Dudamel dal 2005, quando vinse il concorso di direzione a Bamberg. Fino da allora ho sempre pensato che fosse un grosso talento. Ho ascoltato lui e la Simon Boliver Orchestra diverse volte. Questa esecuzione è davvero notevole.

    M'agrada

    • Caro, su questa sinfonia non riesco a dire nulla, non la capisco, non mi piace, mi disturba col inizio schiacciante, caotico, anzi noioso, ma qualche volta vedo la luce per pochi minuti i poso godere de qualche istante di genialità.
      Per quanto riguarda a Dudamel credo che ancora non abbiamo visto il meglio, che sicuramente verrà nei prossimi anni. Troppo giovane per assumere tutto il repertorio.
      Che dire della macro orchestra, è una orchestra semplicemente meravigliosa, ma sarebbe meglio col 50% dei suoi musicisti.
      Grazie per commentare.

      M'agrada

  3. Jofre

    Hola, torno després d’un període de vacances de desconnexió i em trobo que en el primer apunt que llegeixo, dius moltes coses mig soterrades i que em susciten interessants reflexions, ja sigui sobre la vuitena de Mahler, Dudamel, la Simón Bolívar o el festival de Salzburg. Molta teca.
    En Josep en el comentari de sobre ja n’apunta una, però deixa’m mencionar “Dudamel i la immensa orquestra (aquí si que es justifiquen la quantitat de musics emprats)” que trobo especialment encertada pel que se’n desprèn.
    Veig que tinc molta feina per posar-me al dia.
    Moltes gràcies

    M'agrada

    • Ben tornat Jofre.
      Crec que tot estar prou clar, no hi ha soterraments de cap mena i potser més síntesi del que és habitual a la casa 😉
      Dudamel encara ha de demostrar tot el que val, però com que la joventut es cura amb els anys cal esperar una miqueta.
      L’orquestra acostuma a ser excessiva, i això forma part del projecte, del show fins i tot diria, sense que s’ofengui ningú, que amb el tema de la Símon Bolívar hi ha unes susceptibilitats incomprensibles, i trobo que en una gira normal de concerts s’haurien d’adaptar a unes dimensions assumibles a les orelles dels oïdors, si no crec que es cau una mica en l’espectacularitat del so per sobre de l’essència de l’obra.
      Quan toquen mambos i altres peces de lluentors diverses es justifica, però no tot a la música que fan requereix del mateix desplegament de mitjans.
      Si t’ho pren amb calma ja veuràs com els exercicis de recuperació no son tan “feixuccs”

      M'agrada

  4. Encara recordo la decepció la primera vegada que la vaig sentir (La de “los mil”, havia de ser la monda). La primera part segueix cansant-me molt, però, no sent tampoc de les meves preferides de Maher, no m’importaria gens sentir una bona interpretació en directe. Pero, digueu-me taliban 😉 no triaria aquest director ni aquesta desmesurada orquestra que vam veure plegats a Barcelona i de la que em queda molt bon record de Revueltas y del bis de Bernstein, pero una cinquena de Tchaikovski tan sorollosa com manifestament millorable. A Dudamel li costarà molt demostrar la seva real vàlua, que, comparativament parlant, no sé quina es.

    M'agrada

    • La dels mil suscita passions confrontades, però jo m’estimo qualsevol de les altres vuit abans que aquesta.
      Un Txaikovski per 200 és excessiu a totes totes.
      Dudamel en qualsevol cas també dirigeix altres orquestres i em sembla que encara és el titular de Götteborg i Los Ángeles, per tant no tot és la Simón Bolívar, tot i així, com ja he dit a Jofre, la joventut es cura amb els anys i estic segur que signarà direccions apoteòsiques, té talent.
      La seva versió de la cinquena de Mahler sona magnífica, però no hi ha prou bagatge vital per dir gaire cosa, m’entens oi?

      M'agrada

  5. Estic segura que el temps posarà a Dudamel on mereix. És molt dotat i passional però necessita madurar. No parlo d’aquesta sinfonia perquè és de les que em carrega i em tinc per mahleriana. Molt bona crònica, Joaquim!

    M'agrada

  6. Xavier C.

    Quan veig tanta penya sobre l´escenari sempre em ve al cap l´acudit d´aquell que deixa per llegir a un amic el llistí telefònic, i l´endemà li pregunta “Què? Què et va semblar la novel·la que et vaig deixar ahir?”. I l´altre que li respon “Bé. Però vaig trobar que hi havia masses personatges” 😎 O.k. És un acudit molt dolent. Però, en ple agost tampoc cal que ens posem ara molt sibarites…

    M'agrada

  7. Pere

    Em baixaré el videu i després valoraré. Ara bé, també vaig veure Dudamel a l’Auditori i em va agradar molt, fins i tot en Txaikovski. Penso que aquesta temporada tindrem la oportunitat de comprovar la seva veritable vàlua a la temporada de Palau 100: la Pastoral i la Consagració amb l’orquestra de Munich són una veritable prova de foc. De fet, jo em vaig tornar Gattià després de veure-li la Pastoral amb l’Orquestra Nacional de França. De Dudamel he pogut veure una 9a de Dvorak que va interpretar al Vaticà i em va semblar esplèndida. No sóc dels que em deixo enlluernar pels “media” però els arstistes que anomenaves més amunt em semblen esplèndids en el seu repertori. Jo penso que la “mediatització” dura el temps just per a que la majoria del públic s’adoni del que hi ha al darrera. De la Netrebko no vaig gosar dir res fins que la vaig escoltar en directe i vaig quedar ben enlluernat amb la Iolanta. Però estic totalment d’acord en que els temps actuals són una mica bojos pels artistes i si no tens una intel·ligència especial i una bona direcció pots acabar ben malament.

    M'agrada

    • Malaguanyada orquestra (la de Munich), al Palau aquestes orquestres queden totes saturades.
      Dudamel va fer un bon concert amb l’Orquestra de Göteborg al Palau, però per a segons quines obres penso que encara no està en el seu punt i potser això on més ho evidencio és en Mahler.
      Una part del públic, per sort no tot, un nom mediàtic l’associa a garantia d’èxit i a concert extraordinari, i no serà la primera vegada, ni la última, que un gran nom i una gran orquestra passen per aquí fent un bolo descarat.
      Tan de bo la propera vegada no sigui així.

      M'agrada

      • Pere

        Estic d’acord amb les teves precisions. Em deixes amoïnat amb això de que l’orquestra quedarà saturada. La recordo fa anys a València amb el Carlos Kleiber i vaig quedar estabornit. Veurem què passa amb la Consagració…

        M'agrada

        • El Palau de la Música de València té una acústica com cal, el de Barcelona no cal que t’expliqui res, compris l’entrada on la compris, té greus mancances, sobretot quan hi ha orquestres tan potents. És una llàstima no poder gaudir-les en un auditori amb la caixa de ressonància adient. Per aquestes orquestres i sempre i quan no hi hagin solistes de cap mena, l’Auditori és millor, per això Ibercamera porta les grans orquestres allà.

          M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: