IN FERNEM LAND

SALZBURG 2013: GIOVANNA D’ARCO (Netrebko-Meli-Domingo;Carignani)


Anna Netrebko (Giovanna) a la versió concertant de Giovanna d'Arco de Giuseppe Verdi a A Salzburg 2013. Foto Silvia Lelli Festival / Salzburg

Anna Netrebko (Giovanna) a la versió concertant de Giovanna d’Arco de Giuseppe Verdi a A Salzburg 2013. Foto Silvia Lelli Festival / Salzburg

Al Festival de Salzburg celebren el bicentenari verdià amb quatre títols, i no tres com us vaig dir l’altre dia. Al costat de Falstaff i el Don Carlo que ha ocupat els dos darrers apunts, trobem aquesta Giovanna d’Arco que us porto avui i també cal afegir el Nabucco que dirigirà Riccardo Muti amb les forces de l’òpera de Roma a finals de mes.

Avui toca la quasi oblidada Giovanna d’Arco, la setena òpera del catàleg verdià, pràcticament oblidada. Estrenada després de I due foscari i abans d’Alzira, el 15 de febrer de 1845 al Teatro alla Scala de Milà, podem dir que estem al bell mig d’un període de creativitat musical poc brillant. Anys difícils que van servir per forjar el geni que estava a punt d’esclatar.

L’obre pren la base del drama Die Jungfrau von Orléans de Friedrich von Schiller, però Solera i Verdi es prenen tantes llicències que desvirtuen tant la presumpta narració historia com l’obra teatral, que de ben segur hagués pogut oferir moments molt més  interessants. El cas és que el resultat té un interès dramàtic/argumental nul, i tot es limita a la música i el cant, com a únic lluïment d’una partitura no gaire inspirada, però no exempta del tremp verdià d’aquells anys artesans.

En el passat tenim Giovannes que han deixat constància de la seva categoria com Tebaldi, Caballé (en disc) o Ricciarelli, fins i tot una inadequada Mariella Devia es va atrevir, com June Anderson, endutes segurament per una una tessitura brillant i abellida per unes coloratures associades més a una dramàtica amb agilitat (ho va estrenar la mateixa soprano de I Lombardi) que no a les líriques lleugeres, i ara coincidint amb les representacions, Jessica Pratt (a Martina Franca) també s’ha apuntat de manera errònia al rol, amb resultats preocupants.

Anna Netrebko amb unes ànsies poc meditades de fer front al repertori verdià i després d’anunciar una Lady Macbeth suïcida, interpreta per primera vegada a Giovanna. Netrebko podria oferir-nos una versió molt més interessant, però hauria d’aplicar-se molt i això sembla que no és un dels seus trets més rellevants, però no és la primera vegada que ens demostra que li manca l’estudi en profunditat del rol que interpreta. No n’hi ha prou amb la veu, cal saber utilitzar-la, com recolzar-la, com fer front als reptes tècnics i estilístics, com respirar, com dir les frases, com ser convincent amb el cant i alhora capaç d’emocionar més enllà d’una lectura ràpida, poc meditada i estudiada, cal cenyir-se a l’estil, aportant les capacitats d’un instrument privilegiat al servei d’una  partitura que s’ha d’interpretar, però reclama cura en el que Verdi va deixar pautat.

Quan portes l’etiqueta de la soprano del moment i t’ho has guanyat en moltes ocasions demostrant que amb rigor ho ets, no pots malmetre-la amb una estandardització del cant, fent una lectura superficial. A Netrebko li exigim més que a qualsevol altre, perquè ho pot fer i per ho ha de fer, i si els mitjans tan sols li serveixen per de tant en tant enlluernar al públic àvid de la seva presència, la seva aportació a l’òpera serà ben poca cosa.

Escoltant el decebedor disc que ha fet per homenatjar a Verdi, és fàcil adonar-se’n que per aquest camí Netrebko esdevé la vulgaritat absoluta.

Escoltem la seva sortida “Oh, ben s’addice questo” i la cavatina “Sempre all’alba ed alla sera Netrebko pateix dificultats no habituals, tot i els intents de fer coses creatives. Amb més estudi i més cura…

Plácido Domingo va reaparèixer després de l’hospitalització per un greu vessament pulmonar. Ara parlar de miracle ja em sembla absurd. La reaparició és una imprudència sense precedents, més similar a les bogeries que cometen els pilots de motociclisme, que no pas d’una llegenda viva de l’òpera. No té cap necessitat de demostrar res, ni de competir amb ningú. Aquí ja no és tracta de si és apropiat que canti rols de baríton, aquí es tracta de saber si és apropiada o no aquesta ànsia malaltissa de voler ser a tot arreu i al preu que sigui.

El resultat és molt mediocre i el seu Giacomo no és que no aporti res a la seva carrera, més enllà d’un nou rol per engreixar aquesta llista sense sentit d’un Guiness innecessari, és que no està ben cantat. Això si quan treu de no saps on, aquella força que ara surt de manera guadianesca i miraculosa, sobretot en els recitatius, el públic vol seguir alimentant (cada vegada menys diria jo) un mite que hauria de plegar.

Escoltem a Domingo cantant “Ecco il luogo e il momento…Speme al vecchio era una figlia…” de l’acte segon, previ  a un cor d’aquells tan festius. Cal ser magnànim amb un artista com ell, però dir-li que ja està bé.

El tenor Francesco Meli canta amb molta entrega el rol de Carlo VII, però la veu no té prou pes i passa el que passa sempre en aquests casos, es falseja per fer veure que és més ample del que realment és i tot l’edifici trontolla. La vocalitat no és l’adequada. És un cantant honest però no hauria de formar d’un cast que es preveia luxós.

Els altres dos rols compleixen amb discreció i Paolo Carignani dirigeix amb brio i empenta una partitura que engresca però no acaba de deixar empremta si els cantants no engresquen. Us recomano si voleu gaudir-la, escoltar la primera gravació de James Levine per a la EMI (1972), amb Montserrat Caballé, Plácido Domingo (tenor està clar) i Sherill Milnes. Caballé no la va fer mai en escena, però aquesta gravació és bellíssima i l’òpera és gaudeix en tota la seva marxeta primerenca.

Escoltem finalment i del tercer acte, el gran duo entre Giovanna i Giacomo (Netrebko i Domingo), en el que molts s’han posat d’acord en dir que és el millor de l’òpera “Amai, ma un solo istante”. Domingo baritoneja més que mai, però quasi us diria que m’estimo més que com a baríton tenoregi, al menys la veu surt més lliure. Ella té problemes d’emissió, a vegades els aguts són prims i escanyats, degut a voler fer uns greus poc naturals. Si millorés la tècnica podria fer-ho sense problemes.

Us deixo els enllaços de l’òpera sencera, segur que molts estareu contents.

Giuseppe Verdi
GIOVANNA D’ARCO

Giovanna: Anna Netrebko
Giacomo: Placido Domingo
Carlo VII: Francesco Meli 
Delil: Johannes Dunz
Talbot: Roberto Tagliavini

Philharmonia Chor Wien
Director del cor: Walter Zeh
Münchner Rundfunkorchester
Director: Paolo Carignani

Felsenreitschule, Salzburg 6 d’agost de 2013

ENLLAÇOS mp3

Demà més Verdi, creieu que Wagner s’ho menjaria tot oi?, doncs no. Verdi altre cop.

20 comments

  1. jaumeM

    Lo del Domingo es preocupant, si fos família meva, ell sabrà.
    Ja fa temps que l’escolto solament en gravacions pre Boccanegra.
    Me sembla que passaré d’aquesta Joana i cercaré la del Domingo-CarloVII.
    Gracies per l’anàlisi.

    M'agrada

  2. Xavier C.

    Em deixa estorat la capacitat que té aquesta gent per aprendre nous papers. Ja imagino que tants vols transoceànics en primera cal omplir-los d´alguna manera, però tot i això és sorprenent.

    M'agrada

    • Suposo que quan portes tota una vida d’estudi, acaba sent una rutina, però per a mi també suposa quelcom sorprenent, sobretot quan presencies rols com el de Wotan o Gurnemanz que es fan un tip de cantar i per tant on s’ha de memoritzar moltes notes i molt text, sense oblidar les dificultats tècniques o una nota en concret que després serà el centre d’atenció de gent com nosaltres 😦

      M'agrada

  3. SANTI

    No deixarà mai de cantar mentre el públic li vulgui fer creure que el que fa és magnífic.
    Aparentment ella no està pas malament, però la veu va perdent la frescor i els sons comencen a ser tibats amb constants canvis de color. No és la veu natural i fresca de Iolanta i d’això no fa tant, per tant ella hauria de fer alguna reflexió.
    Aquesta òpera la trobo millor que altres de Verdi, el problema és el títol i l’associació amb la historia que coneixem.
    Quin mes d’agost!, Joaquim

    M'agrada

    • Comparat amb Iolanta, el canvi és evident, i no és pas una qüestió de la transmissió radiofònica, ja que a la Iolanta que teniu a disposició, no s’aprecien aquestes tibantors.
      Potser no havia estudiat prou el rol, jo crec més en això i després que no té l’estil, ni la tècnica ben apresa per cantar Verdi, jo insisteixo amb aquest aspecte perquè és fonamental.
      Caldria que alguna cantant venerable li donés alguns consells de com emprar aquest prodigi vocal.
      Amb Netrebko m’acaba donant la sensació que tots els repertoris els canta igual i en alguns l’estil quadra, i en altres òbviament no. Donizetti i Verdi no són el mateix, com no és Mozart i Rossini, o Massenet i Txaikovski. Sembla que el que acabo d’escriure sigui una estupidesa, possiblement ho sigui, però aleshores no em facis escriure el que és ella 🙂

      M'agrada

  4. Alex

    Lo de Domingo y más despues de la hospitalización por una embolia pulmonar, empieza a ser ya ahora mas que un milagro vocal, una imprudencia posiblemente ( y lo dice alguien que como yo, he sido y soy un dominguista de pro ).
    No sé si se trata de alcanzar records guiness ( Conte di Luna a debutarlo en Berlin prox. Diciembre, con Netrebko de Leonora, con las entradas ya agotadas ), pero lo de ahora de Domingo es casi hacer de ” torero ” y jugársela sobre el escenario !
    ¿ quiere acabar ” …. las botas puestas ” o como Warren en 1.960 ?

    M'agrada

    • Quizás es la vez que lo he oído baritonear más, pero es que le cuesta cantar y creo que antes de que sintamos compasión debería dejarlo. Su potencial artístico da para mucho, pero para cantar, no.
      Me da exactamente igual que tenga compromisos a tres años vista, incluido el Liceu, pero los teatros mientras agote localidades se dejan prostituir y eso me parece lamentable, ya que no se trata solamente de hacer dinero, se trata de ofrecer una ópera en las mejores condiciones y él, pro mucho que escaseen los barítonos no es garantía de nada.

      M'agrada

  5. Gràcies Joaquim per la grabació.

    No he sentit encara l´audio que ens has deixat, però sí que he vist algún trosset al Youtube, i què dir-te, doncs que ,una vegada a la vida, estic d´acord amb tu amb el que dius del Domingo.

    Gràcies per això pel regal.

    M'agrada

    • Benvolguda Brunilda, estic convençut que amb Domingo coincidiríem molt més del que et penses, el que no em sembla normal, i això ja ho hem parlat moltes vegades, és que aprofitant l’enorme carisma que encara arrossega, faci creure el que ja no pot ser. Hauria d’evitar que el públic li demani que no canti més, encara que sigui de manera soterrada, ho hauria d’evitar i elegantment deixar-ho. Ja fa tard.

      M'agrada

  6. Rosa

    Una pena Domingo. No pot deixar-nos el record dels seus grans moments i plegar? Tot és molt penós. I dir això d’un gran cantant com ell….
    La Netrebko hauria de recordar que segons quins papers verdians s’han carregat laveu de més d’una soprano. A més a més cal estudiar bé la partitura i la manera de cantar-la abans de fer-ho. No es pot, dit d’alguna manera improvisar.
    Dos comentaris que no m’agrada gens haver d’escriure.

    M'agrada

    • Domingo sempre ha fet coses discutibles, però quan era qui era, tot quedava “perdonat”, ara que la cosa ja no és el que era, millor seria que no ens donés motius per perdonar-li res.
      Netrebko necessita algú que l’orienti i l’aconselli, però també necessita millorar uns aspectes que quan s’és molt jove i la veu sorgeix de manera espectacularment brillant ningú se n’acaba de adonar, però quan passen els anys i calen més recursos tècnics es comencen a evidenciar unes carències que si l’entorn no li corregeix ràpid, poden motivar una davallada que ningú voldríem.
      En aquesta Giovanna D’Arco ja s’evidencien coses i si escoltes el disc dedicat a Verdi encara n’evidenciaràs moltes més, molt alarmants. Ara és el moment, abans de que continuí cometent imprudències i bestieses que algú li faci veure que de seguir així pot tirar pel pedregar i de manera massa prematura una carrera que ara, precisament ara, hauria de començar a ser d’una maduresa extraordinària, però francament, no la veig gaire intel·ligent… 😦

      M'agrada

  7. Jan

    La Netrebko escoltada l’altre dia per la ràdio no em va agradar gens, en canvi en un youtube del mateix dia està de conya… a part de l’estil i tècnica penso que la seva no és una veu radiofònica… les veus grans s’han d’escoltar al teatre… casos: Theorin, Westbroek, Netrebko, Stemme, Radvanovsky…

    Espero que tingui seny perquè a mí tot el que vol fer en els propers anys em fa molta por… que no li passi factura…

    Lo del disc de la Netrebko grabat fa més d’un any és de vergonya!!! Com pot ser que es posi a la venda un disc tan espantós????!!!!! No em puc creure que jo, el fan Nº 1 de l’ “Annita”, estigui criticant-la però és que de tant en tant…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: