IN FERNEM LAND

OTELLO A VENÈCIA (Kunde-Gallo-Remigio; Chung – Micheli)


Otello al Palau Ducal de Venècia, juliol del 2013. Foto gentilessa de GBopera

Otello al Palau Ducal de Venècia, juliol del 2013. Foto gentilesa de GBopera

El mes de juliol d’aquest passat estiu va tenir lloc en el bellíssim pati del Palau Ducal de Venècia una representació de l’òpera de Giuseppe Verdi, Otello.

El màxim interès rau en la participació en el rol titular del tenor nord-americà Gregory Kunde, que ja l’havia interpretat, precisament en el seu debut, a la ciutat dels canals i posteriorment va repetir l’experiència en unes excitants i existoses representacions al Palau de Les Arts de València, a les que vaig tenir el goig i la fortuna d’assistir-hi.

Ara us porto el vídeo d’aquest estiu passat a Venècia, on podreu comprovar com Kunde, un tenor que supera tots els reptes artístics i personals, que la vida li posa al davant, fa front de manera molt intel·ligent al moro verdià, acompanyat d’un sempre insuficient Luci Gallo (quina sort o quina barra, tenen alguns cantants de fer una carrera internacional amb unes facultats tècniques i expressives tan poc rellevants). Llàstima que  amb Gallo no fessin el mateix que amb la soprano inicial de la producció, la nord-americana Leah Crocetto, que no va estar gaire encertada i  la van reemplaçar per la sempre correcta Carmela Remigio en el rol de  Desdemona.

Davant de l’orquestra i el cor del Teatro de La Fenice hi tenim, com a  la producció del novembre de 2012, al director Myung-Whun Chung en un treball esplèndid, dramàtic i brillant, mentre que la direcció escènica, també va anar a càrrec de Francesco Micheli, que va aprofitar els curiosos i espectaculars efectes visuals creats per a Sergio Metalli per l’escenari de La Fenice, per projectar-los, com si fossin hologrames, ara sobre els murs del pati del Palau Ducal, oferint un espectacle visual molt impactant que potser la televisió no acaba d’aprofitar o reflectir del tot.

L’orquestra, com podreu apreciar a la fotografia que encapçala l’apunt, estava situada a l’esquerra de l’escenari i la imponent arquitectura emmarca l’acció. No sé com van resoldre el tema acústica, però la proposta fa goig.

Els enllaços, un per cada acte, us permetran veure l’òpera sense cap altre tasca addicional. No són de gran volum per tant fàcils de baixar, encara que això signifiqui que els que van a la recerca del HD es trobaran amb un bon pam de nas. La visió és correcta, si bé una mica fosca, suposo que per no desvirtuar els efectes visuals esmentats. Efectes que en el teatre de ben segur assolien un protagonisme que em sembla que davant de l’imponent escenografia natural, crec que no feien cap falta.

Gregory Kunde (Otello) i Carmela Remigio (Desdemona) a l'Otello de Verdi al Palau Ducal de Venècia, juliol de 2013, dirigits per Myung-Whun Chung i la Producció de Francesco Micheli

Gregory Kunde (Otello) i Carmela Remigio (Desdemona) a l’Otello de Verdi al Palau Ducal de Venècia, juliol de 2013, dirigits per Myung-Whun Chung i la Producció de Francesco Micheli. Foto gentilesa del blog Italy to Los Angeles and Back

Giuseppe Verdi
OTELLO 

Otello Gregory Kunde
Jago Lucio Gallo
Cassio Francesco Marsiglia
Roderigo Antonello Ceron
Lodovico Mattia Denti
Montano Matteo Ferrara
Un araldo Antonio Casagrande
Desdemona Carmela Remigio
Emilia Elisabetta Martorana

Orchestra e Coro del Teatro La Fenice
Piccoli Cantori Veneziani

Direcció musical Myung-Whun Chung
Director del cor Claudio Marino Moretti 
Drcetor del cor infantil Diana D’Alessio 
Direcció d’escena  Francesco Micheli 
Escenografia Edoardo Sanchi 
Vestuari  Silvia Aymonino 
Disseny d ellums Fabio Barettin 
Disseny visual Sergio Metalli
Venezia, Palazzo Ducale, juliol de 2013

ENLLAÇOS (4 arxius AVI)

http://rapidshare.com/share/3C8E47311716FE8C27995B2D66792CE9

Espero com sempre, que la proposta sigui del vostre interès.

Un comentari

  1. Josep Olivé

    A Les Arts vaig quedar tan impresionat amb l’Otello de Kunde que el repetiré al Carlo Felice de Genova a començaments de Gener amb Agresta (!) i Carlos Álvarez (tambè a València). Que pogui fer aquest home tambè l’Otello de Rossini és quelcom més que “flexibilitat vocal”. Interessant representació aquesta del post. Un privilegi poder assistir-hi en un entorn “historicista”.

    M'agrada

    • O sigui, el mateix repartiment que a Les Arts, o no vas veure a Agresta tu?.
      És un Otello molt interessant, fora dels esquemes tradicionals, però amb uns resultats espectaculars i sent molt musical, cosa que sempre és un premi en u rol tan maltractat per veuarres grolleres.

      M'agrada

  2. Gloria Aparicio

    T’ho vull agraïr abans de baixar-la , sens dubte es Otello una de les Operes que més sovint escolto i m’ha cridat la atenció que diguis que va ser el debut d’ en G.Kunde, considero que es una Opera molt dura per un principiant, o bé no ho he entés bé i vols dir que va ser el seu debut ” a Venecia”, aixó ho veuría més normal….
    De moment, m’agrada força la presentació, després ja direm si m’agradat les interpretacions,espero que sí… i es que em fa molta ilu i la vull veure amb la tranquilitat que mereix…. gràcies Joaquim.
    I ara em passa pel cap que en aquest tenor li he escoltat en un possible bombonet teu,no ?

    M'agrada

Deixa un comentari