IN FERNEM LAND

PROMS 2014: JOSEP PONS DIRIGEIX MOZART I RAVEL (vídeo)


Ingrid Fliter i Josep Pons amb la BBC Symphony Orchestra als PROMS 2014, 28 de juliol de 2014. Fotografia Facebook BBC PROMS

Ingrid Fliter i Josep Pons amb la BBC Symphony Orchestra als PROMS 2014, 28 de juliol de 2014. Fotografia Facebook BBC PROMS

Josep Pons, el director musical del Gran Teatre del Liceu ha tornat als PROMS desprès del seu debut en l’edició de l’any passat amb un programa integrat per obres de Brahms, Seither i Stravinsky, ara amb el concert per a piano i orquestra número 23 de Mozart, comptant a la part solista amb la pianista argentina Ingrid Fliter (Buenos Aires 23 de setembre de 1973) i la versió íntegra del ballet de Maurice Ravel, Daphnis et Chloe.

El programa també comptava amb l’estrena absoluta de Gaia Theory, una obra del compositor Jonathan Dove, que la BBC no va incloure en la transmissió.

Tant Mozart com Ravel són dos compositors ben propers al mestre Pons i el resultat al capdavant de la BBC Symphony Orchestra and Chorus és esplèndid.

Ingrid Fliter és subtil, delicada i extrau un so nítid, però en el moviment més catàrtic va tenir un petit entrebanc potser de memòria en el deliciós i meravellós moviment central, que va fer perillar durant uns breus segons la concertació.En el tercer moviment, potser per reparar l’oblit va fer una brillantíssima demostració de calidesa interpretativa i demostració de control tècnic i domini expressiu en el enjogassat final. Era el seu debut i suposo que va voler reparar el petit lapsus amb un final quasi diria que en excés precipitat. Josep Pons la va acompanyar amb pulcritud embolcallant sempre la part solista.

Desconeixent com va anar l’estrena de Dove, la meravellosa interpretació del Daphnis et Chloe va esdevenir la perla del concert, amb una interpretació sinuosa, plena de ondulacions melòdiques a càrrec d’una inspirada secció de fusta, una corda molt corpòria i uns metalls lluminosos, així com del BBC Chorus que va crear les atmosferes de creixent intensitat, sensualitat i misteri. El mestre Pons sempre té molta cura del so i en aquest repertori això és cabdal per poder mostrar totes les subtileses que conté l’orquestració de Ravel, farcida de d’exigències tímbriques, de contrasts dinàmics i de intensitats sonores. El resultat de la versió va ser veritablement brillant.

Tots aquells que sempre posen en entredit la vàlua del mestre Pons aquí tenen una evidència més de les seves capacitats en un repertori que ja en les gravacions efectuades amb l’ONE per a la DG ha deixat constància que n’és un veritable especialista i ara amb una BBC Symphony Orchestra en bona forma, ho torna a demostrar.

Escoltar el ballet sencer i uns de les habituals suites, és una delícia i sense cap mena de dubte un atractiu. La durada passa dels 60 minuts.

Us deixo el vídeo en un únic enllaç que us permetrà gaudir del concert

PROMS 15

Wolfgang Amadeus Mozart: Piano Concerto No. 23 in A Major, K. 488  
Maurice Ravel: Daphnis et Chloe

BBC Symphony Orchestra
Ingrid Fliter, Piano
BBC Symphony Chorus 

Director: Josep Pons

Royal Albert Hall de Londres, 28 de juliol de 2014

ENLLAÇ vídeo

https://mega.co.nz/#F!qJ0nhAQQ!jg3tcphP2s5WhumjOKuNxg

Per cert, podreu apreciar com el públic anglès també és dels que estossega de manera impertinent.

18 comments

  1. Ordet

    Un petit entrebanc? Si li hagués relliscat un dit encara… Es va equivocar de tonalitat! Jo pensava que seria impossible tirar endavant… En tot cas, quina sort tenen els anglesos de gaudir daquest festival!

    M'agrada

    • Hagués pogut acabar en un cataclisme, però va quedar en un petit, si bé notori, entrebanc.
      Els anglesos, no només per aquest Festival, tenen una estima per la cultura i la música, excepcional. Els PROMS representen una frenètica activitat quan totes les orquestres de la ciutat estan de vacances, quelcom que a casa nostra des de mitjans de juny l’activitat simfònica pràcticament és nul·la i hem de viure dels enllaunats o petites activitats tan lloables com insuficients en una ciutat que pretén ser tan cosmopolita i turística.
      Veritablement envejable i envejable és que la gran majoria del públic que hi assisteix sigui autòcton.

      M'agrada

    • Josep Olivé

      ???????????????????…de tonalitat?…no em cab al cap…de tonalitat?…l’adagi del 23 és clarament una tonalitat menor, fa sostingut menor, tres alteracions (fa, do, sol), com el seu relatiu major, La Major…no puc creure que es pases a La major, és impossible, és una errada impensable…l’efecta ha d’haver estat un altre….en tot cas, en quina tonalitat va iniciar la introducció (de fet el tema principal)?

      redeu, on sóc no puc baixar-me ni em somnis l’enllaç però un dia d’aquets ja me les arreglaré on sigui…això és per veure…i escoltar, ésclar…

      Bé per en Pons!

      M'agrada

  2. Jordi

    Si es vol escoltar l’estrena mundial de l’obra de Jonathan Dove, es pot escoltar el podcast des de la web dels Proms durant 30 dies després de l’emissió. Aprofito per felicitar pel blog, que trobo que té un alt nivell de qualitat, i que segueixo assiduament.

    M'agrada

  3. toni

    La BBC Symphony Orchestra es la segunda GRANDE ORQUESTA BRITANICA después de la London Symphony. Que diferente sonido saldría del foso del Liceu si se contara en la plantilla con éstos músicos de la BBC Symphony. J. Pons no es malo, diría más, es un buen director de Orquesta, que con trabajo y buenos músicos no tiene nada que envidiar a muchos directores extranjeros de renombre. No se de cuantos ensayos habrá dispuesto para éste concierto, pero no creo que pasen de 3. Allí va todo muy rápido, y descontando a las Orquestas no británicas, que hacen giras por Europa y traen las obras ensayadas y requete-ensayadas de casa, las de ” casa ” británicas con directores que no son sus titulares, a veces ensayan por la mañana en el mismo R.A.H. y a la tarde al ” ruedo ” o a la ” elipse ” mejor dicho.

    M'agrada

    • El problema del mestre Pons al Liceu és que no dirigeix òperes i això és bastant incomprensible. No pot ser que el director musical només es faci càrrec de dos títols. JO no dic que faci com Pappano que és capaç de dirigir tots els repertoris amb un nivell molt notable, però com a mínim hauria de dirigir la meitat dels títols i és inadmissible que Arabella hagi anat a parar a Ros Marbà per un tema exclusivament polític, aquesta, Siegfried i Così eren per a ell i em sembla que pel que m’ha dit, està mot dolgut.
      Per altre part si el repertori futur és el que sembla, el veurem dirigir poc i això no té cap lògica.

      M'agrada

      • Doncs aquí tenim la clau de l’entrellat.
        El van fitxar per millorar l’orquestra. Presenta un projecte que no es pot executar i l’orquestra no millora i ell no no dirigeix òperes. perfecte!, no?

        M'agrada

      • Josep Olivé

        I a més seguides…o sigui que amb un parell de mesos plis plas temporada al sac. Efectivament hauria de dirigir més, i que Arabella caigui amb Marbà…però bueno, tampoc ha estat massa fi amb Strauss en Pons. Aprecio a tots dos però Arabella como que no… El que no entenc és que si vol dirigir-ne més no ho faci. Què o qui ho impideix? Ell és el director musical, no? No ho entenc massa. I quina motivació “política” hi ha en privar a Pons d’Arabella en favor de Marbà?

        M'agrada

      • Si durant tota una temporada prepara l’orquestra amb uns programes Strauss, no té cap lògica que la primera òpera que es programa d’aquest compositor sent ell el director musical de la casa, li hagin de imposar a Ros Marbà.
        No sé quins lligams obliguen a fer dirigir Ros Marbà al Liceu, però et garanteixo que és així.

        M'agrada

    • Manu

      La BBC és com a molt la quarta orquestra de Londres… Per història, prestigi, tradició i directors, les més importants son la London Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra i London Philharmonic Orchestra… A Londres hi ha unanimitat en que aquestes tres son les orquestres més importants.
      No estarien aquestes molt contentes de que es digui que la BBC Symphony Orchestra les supera.

      M'agrada

      • La qüestió més important sembla ser, com és costum, desacreditar al mestre Pons, i per tant com a conseqüència davant el fet inapel·lable de la seva participació als PROMS per segon any consecutiu, és desacreditar l’orquestra que fonamenta aquest festival lloat arreu. La BBC Synphony Orchestra té un nivell, jo no ´se si és la segona, la tercera oi la quarta, però només cal veure els seus programes de temporada i els directors que la dirigeixen, de la mateixa manera que només cal veure el directors que la dirigeixen durant els PROMS per creure que encara que fos la quarta, que poc m’importa, no es tracta d’una orquestra de pa sucat amb oli.
        No tinc res més a dir.

        M'agrada

    • Difiero mucho de su comentario como fagot solista de la Orquestra sinfónica del Gran Teatre del Liceu, y hablo desde la experiencia en cuanto a Londres y en cuanto al Liceu. No creo que sea correcto dudar del nivel de los músicos de ninguna orquesta. Los problemas pueden ser muchos y ninguno pero su comentario lo considero fuera de lugar y poco acertado.

      M'agrada

  4. toni

    Sr. Manu, que en el pasado reciente, digamos que desde los años 50 hasta los años 90 – 2000, tanto la Philharmonia como la London Philharmonic estuvieran en el primer o segundo puesto o viceversa alternándose con la L.S.O. es una evidencia, pero que a partir de los 90 – 2000, la BBC S. O. ha subido el nivel muchísimo y les ha superado, también es palpable y evidente. Desde el año 2004 he podido constatar in situ en London dicho retroceso de unas y el ascenso de las L.S.O. y la BBC S. O.. Además con aficionados y conocidos ingleses a la música, que han seguido semanalmente sus Conciertos es tema de conversación de los aficionados que van habitualmente a los conciertos, tanto al Barbican, sede habitual de la L.S.O. como de la BBC S.O. como al Royal Festival Hall, que es sede habitual de la L.P.O. y de la Philharmonia O., además de la Orquesta de la Edad de la Luces o de la Royal Philharmonic Orchestra, que también habitualmente ofrecen conciertos en dicho centro de ARTE también denominado Southbank Centre, a orillas del Támesis.
    Dejando de lado el tema de ranking de las orquestas londinenses, que son muchas y de un nivel envidiable para muchos de nosotros, lo verdaderamente importante es constatar la cantidad y calidad de vida musical que se desarrolla en London, en cuanto música clásica, Ópera, música de cámara, etc. y también resaltar la cantidad y la calidad de los musicales que se ofrecen.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: