IN FERNEM LAND

LICEU: FARNACE DE VIVALDI (Le Concert des Nations – Jordi Savall)


Farnace_161014

 

El que havia de ser la versió en forma de concert de l’òpera Farnace d’Antonio Vivaldi ha acabat sent una àmplia selecció, quelcom que potser s’hagués hagut d’explicar, ja que en realitat sembla com si no confiessin (els responsables dels talls, que no sé qui són) en que el públic del Liceu no fos capaç d’escoltar una òpera com aquesta en la seva versió íntegra, és clar que aquesta segons la versió del mestre Savall, conté 8 números de Francesco Corselli, 6 corresponents a un pròleg amb obertura, (tres temps), una marxa  i un recitatiu i ària  de Berenice, una ària de Farnace a l’inici de l’acte segon i una marxa a l’inici del tercer, en total uns 24 minuts de les quasi 3 hores, és a dir, 2 hores i mitja de música vivaldiana que al Liceu ha quedat en 95 minuts, amb els aplaudiments finals i el bis.

La versió escoltada al Liceu en forma de concert conservava del primer acte, l’obertura i les escenes 1,2,3,5,9,12,13i 14, del segon les escenes 1,5,8,9 i 11, i de l’acte tercer, les escenes 1,2,5,8 i la última. Diu el mateix Jordi Savall en el fulletó de sala:

“Per raons històriques i conceptuals, en la versió del Farnace de Vivaldi que presentem ara al Liceu, cadascun dels tres actes de l’òpera va precedit de diferents extrets de l’òpera homònima de François Corcelle (1705-1778) – més conegut amb el seu sobrenom italianitzat Corselli- que es va estrenar al Teatro del Buen Retiro de Madrid el 1739, i que, així mateix, va ser la versió que ja es va representar al Teatro de la Zarzuela de Madrid els dies 26 i 28 d’octubre de 2001”

És a dir, quan el mestre Savall va escriure aquesta nota per el programa creia que es representaria sencera, fins i tot amb els afegits que ell va incloure a la versió que es va acabant enregistrant en un magnífic àlbum de 3 CD (ALIAVOX) que fins fa ben cop era l’únic enregistrament disponible d’aquesta òpera. Què ha passat? No ho sabrem mai, però ahir varem gaudir d’una generosa selecció que més aviat va acabant sent com un concert de precioses àries barroques però sota el meu punt de vista distava molt de ser una versió de concert d’una òpera. És clar que també pot haver succeït que el mestre ja hagués previst que fos així, i els que han confeccionat el fulletó de sala, han fet un copy/paste de els notes del llibret del disc, sense tenir ni idea que allò que deia l’escrit res tenia a veure amb el que s’interpretaria al Liceu. Un nyap del departament que correspongui.

Per si la nota del mestre Savall no fos prou emmetzinada, acaba dient (és un altre copy/paste del llibret de la gravació):

Una òpera com Farnace és sempre un espectacle global en el qual el text, declamació, música, cant, dansa i teatre dialoguen i s’uneixen en un objectiu comú, fer-nos somiar a través d’un món utòpic, però sempre ple de màgia, de bellesa i d’emoció.

Ara ho tinc ben clar, ahir varem veure un concert d’àries, totes elles de Vivaldi i “curiosament” pertanyents a la seva opera Farnace, ja que ni teatre, ni dansa…

Jordi Savall i Le Concerts de Nations ja fa anys que han entrat en el lloc reservat a les grans formacions historicistes de la música i el llegat deixat al llarg de tots aquests anys ha estat reconegut mundialment. Savall i els seus músics han fet un immens treball de recerca i estudi, entre les obres redescobertes, trobem aquest Farnace de Vivaldi que ahir quasi va omplir el Liceu.

Jo vaig descobrir aquesta òpera gràcies a la magnífica gravació efectuada durant els dos dies que es va representar al Teatro de la Zarzuela de Madrid i que comptava amb un important equip vocal, del qual ahir al Liceu encara quedaven el protagonista, el baríton Furio Zanasi, la contralt Sara Mingardo (Tamiri) i la Berenice d’Adriana Fernàndez, però dels quatre rols femenins canviaven tres i un Gilade així com el personatge de Aquilo, al Liceu van desaparèixer.

Savall té una cura especial en la netedat i puresa del so, tot és clar, arriba de manera fàcil, neta i sense cap trasbals, però jo li trobo a faltar tensió dramàtica. En el preciós reguitzell d’àries escollides, n’hi havia de bravura i virtuosisme tècnic i altres expressives i interioritzades en forma d’encisadors larghettos o andantes de bellesa hipnòtica, i en tota aquesta varietat dramàtica em va semblar que la tensió discursiva era idèntica, o si més no força lineal, i això té seriosos riscos, ja que garantida la bellesa de so orquestral, deixa exclusivament en mans del cantant la possibilitat de distingir entre els diferents estats d’ànim o que l’amplia selecció sigui el que va ser, aquest concert bellíssim d’àries i en cap cas el Farnace que alguns esperàvem.

El bellíssim i càlid so de Le Concert des Nations no l’aniré a descobrir ara, van crear en tot moment un clima de serenor i placidesa musical  extraordinari, ara bé si es tractava de fer òpera barroca italiana, jo sense desmerèixer gens la seva excel·lent tasca, m’estimo molt més el nervi, la tensió i la teatralitat de Fabio Biondi amb L’Europa Galante o Rinaldo Alessandrini i el seu Concerto italiano.

Abans de començar varem escoltar allò tan enutjós de “Un moment d’atenció….” Furio Zanasi no estava en condicions però malgrat això cantaria, demanant la clemència del públic, i entenc que la demanés ja que mentre altres vegades sembla una excusa per tranquil·litzar a algun cantant amb més nervis del que hauria de ser habitual, ahir el senyor Zanasi estava veritablement apurat. Si en la primera intervenció en prou feines se’l sentia (al quart pis), quan feia les coloratures s’apreciaven unes dificultats, prudències i llicències que denotaven que el senyor feia el que podia i potser més i tot, però en arribar a la immensa “Gelido in ogni vena” del segon acte, el larghetto que Vivaldi regala al protagonista, malgrat conservar el gust i la cura per intentar fer-ho bonic, va ser un patiment. Encara li quedava un altre repte amb el final del segon acte amb “Spogli pur l’ingiusta Roma” plena de coloratures resoltes de manera professional i la intervenció en el sorprenent quartet, però va ser una llàstima.

La contralt Sara Mingardo que ja ens havia cantat al Liceu i per tant sabíem que la seva veu s’adapta malament a les dimensions de la seva sala. Va demostrar una vegada més que és una “fuori clase”, però el seu volum és limitat i el Liceu és massa gran per a ella. L’òpera barroca s’ha de representar en teatres de dimensions mes humanes i el Liceu en aquest cas no ho és. No és quelcom que només l’afectes a ella, de fet tot el cast patia una mica del mateix, però l’excel·lència, la musicalitat, la delicadesa i el mestratge de Mingardo, que els demés no posseeixen amb la mateixa generositat, s’hauria apreciat molt millor en un teatre o sala més petita. Mingardo no força mai la seva càlida veu i això és quelcom que s’agreix, però alhora dificulta l’emissió. Sense cap mena de dubte la millor de tot el cast.

Aquí la teniu cantant “Forse, o caro, in questi accenti”. Per la ràdio s’aprecien moltes més coses que a la sala, al menys des del quart pis. A les veus petites sempre les afavoreixen les transmissions.

Berenice era la soprano Adriana Fernández, de la que la generosa sel·lecció ens va deixar en dues àries. Em va agradar si bé vaig notar-la sense gaire força, massa passiva.

La contralt (és un dir) Marina de Liso es va fer càrrec de Pompeo. La veu jo crec que és de mezzosoprano forçada a ser contralt, però les notes greus mai em van semblar naturals de contralt i a més a més moltes vegades van resultar poc audibles.

Per altre part dir que Marie-Claude  Chappuis és mezzosoprano és quasi com un acudit. És una soprano que fa de segona soprano, ja que època de Vivaldi les mezzosopranos no existien com a tal. A mi, ni per timbre, no gaire grat, ni per color em va semblar una mezzo, però si la que realment ho era ens la feien passar per contralt, aleshores tot acaba lligant.

Tots l’equip cantava molt correctament, potser totes elles, tret de Mingardo i Zanasi per altres raons, a part de ser l’únic senyor, semblaven una continuació l’una de l’altre, no hi va haver diferenciació de caràcters i personatges, cantaven bé, però sense destacar en res.

El públic va premiar amb llargs aplaudiments i molts bravos al final, durant el concert es van respectar el dos grans blocs sense aplaudir el final de les àries. Al final de la segona part i amb el públic entregat es va oferir el bis del quartet “Io crudel”, una veritable raresa en l’òpera barroca. Jo el vaig escoltar en arribar a casa, ja que vaig marxar després d’haver aplaudit a tots els cantants i al mestre Savall i els seus músics, sense un entusiasme esfereïdor, però amb la gratitud d’haver escoltat un concert “bonic”.

Antonio Vivaldi

FARNACE
Drama per musica
Llibret d’Antonio Maria Lucchini

Intèrprets

FARNACE Furio Zanasi
TAMIRI Sara Mingardo
BERENICE Adriana Fernández
POMPEO Marina de Liso
SELINDA Marie-Claude Chappuis

LE CONCERT DES NATIONS

Concertino: Mauro Lopes
Violins: Santi Aubert, Elisabet Bataller, Lorenzo Colitto, Guadalupe del Moral, Alba Roca, Isabel Serrano
Violes: Angelo Bartoletti, Lola Fernández
Violoncels: Balázs Máté, Antoine Ladrette
Violone: Xavier Puertas
Oboè: Alessandro Pique
Fagot: Josep Borràs
Tiorba i guitarra:Enrique Solinís

Claveci:Luca Guglielmi

Direcció: Jordi Savall

Gran Teatre del Liceu, 16 d’octubre de 2014

ENLLAÇ mp3 (gravació de Catalunya Música, dos arxius)

https://mega.co.nz/#F!7xdTEQIJ!kBC7d224oAA9LbDR0YTarw

Demà un vídeo, el vídeo.

24 comments

  1. Arrigo

    Ay, ay, qué gran verdad lo de los corta y pega y ¿para qué revisar los textos?. La pereza terminará con la humanidad.
    Para mi Jordi Savall siempre ha sido un “gusto adquirido” que no he llegado a adquirir del todo, aunque le agradezco su trabajo en descubrimiento y recuperación de muchísima música. Estoy deseando escuchar a la Mingardo , muchas gracias por compartir.
    Y que se animen los directores de teatro a programar más ópera barroca escenificada, por favor.

    M'agrada

  2. bocachete

    Jo em vaig colar al segon pis i també eren palesos els problemes de Zanassi, i sap greu perquè algun altre cop l’hem sentit molt bé i hagués estat molt diferent en bones condicions. Encara seria més crític amb els responsables de comunicació del Liceu: en cap moment, ni en el mateix programa del dia, he pogut saber què anava a sentir. Primer es va plantejar com a “seleccions”, després semblava que fos l’obra completa i al programa només se’n podia induir l’entrellat a partir de la duració. Igualment, tenint en compte que era Savall, etc., la difusió n’ha estat nul·la. El fet que coincideixi amb La traviata no treu que es pugui fer alguna altra cosa per donar a conèixer aquesta altra obra. Això sí, molt estranger entre el públic. Tot plegat, sí: va ésser un recital i com un recital d’àries barroques s’hauria d’haver presentat, igual que es fa amb el de la Dessay, per no anar-hi molt lluny.

    Personalment, em vaig avorrir. La interpretació pot haver estat bona i exquisida per part de l’orquestra, però a Savall gairebé sempre li trobo aquesta morositat, la cadència lenta, la manca de tremp i de força que, quan l’obra ja no té gaire d’això, malament. Trobo que Vivaldi excel·leix en la melodia i l’orquestració: Farnace és com un gran “concerto grosso” amb moments orquestrals de primera on la veu és com un acompanyament. Li falla la caracterització dels personatges: les àries, tal qual eren perfectament intercanviables i les de Tamiri les podria cantar Farnace, adaptades a la tesitura, és clar, però sense gaire canvi en el resultat final. No dic que no passi en altres autors del moment, però potser Haendel apunta més maneres en aquest aspecte i d’un personatge com la Berenice d’ahir, una malvada de llibre, hauria tret molta més punta, amb àries més “aterridores” per al tarannà del personatge, i un contingut més teatral. Fins i tot un autor com Terradellas (el Sesostri també es va fer en versió de concert i presenta un llibret igualment inversemblant i embolicat) presenta més aprofundiment en el caràcter de cada personatge, musicalment parlant, i té més força dramàtica en el desenvolupament.

    Vivaldi és, trobo, més pla en això. En canvi, l’orquestra hi té un paper major i una rellevància extraordinària on Savall i Le concert des nations poden delectar-se i lluir-se. Potser és això que dius: “bonic”, però li manca aquesta trempera dramàtica que fa rutllar l’òpera. També, és clar, el fet que fos en concert i retallada, sense fil argumental clar, hi influeix, però no crec que canviés gaire.

    En fi, que va ésser interessant, maco, però… no sé, no em va acabar de fer el pes. I, en l’aspecte de promoció, màrqueting o com es vulgui dir, suspens per a qui toqui.

    M'agrada

  3. Jordi

    Savall és un intocable, fa d’ambaixador de la causa independentista i fa programes de les músiques del 1714, el gran leitmotic musical del 2014 a Catalunya. No cal dir que de sempre ha tingut el suport de la Generalitat i la benedicció Urbi et Orbe, és un dels prohoms de Catalunya. Em sembla molt bé no hi estic en contra, `però no és l’únic que fa bona música. Qui gosarà dir que el Farnace d’ahir va ser un peix sense sal? Ningú o quasibé ningú, èxit immerescut al final.T’agreixo que siguis valent, és una de les coses que aprecio de la teva web, et mulles.
    El repertori dramàtic no em sembla el més propici per a Jordi Savall, totes les aproximacions que ha fet al gènere operístic pateixen del mateix, d’aquesta manca ostentosa de teatralitat i ahir amb aquesta versió retallada es va fer ben palés una vegada més.
    Jo estava assegut a un lateral del tercer pis i també tenia problemes amb els cantants, del que caldria disculpar a Zanasi. Aquest concert era ideal per fer-se a la sala Oriol Martorell de l’Auditori.
    Vaig trobar un públic molt correcte, atent, educat i respectuós.
    També vaig trobar que el full de sala era insuficient i poc exacte. Cap petita menció als cantants ni a l’argument.
    Potser el departament de màrqueting està molt ocupat amb aquesta celebració del quinzè aniversari que s’han tret de la màniga, però un teatre com cal i tenint un prohom musical d’aquesta categotia, no li poden fer la mala jugada de posar-li en boca seva una versió que res tenia a veure amb el que finalment es va oferir.

    El Liceu ha de cuidar aquestes coses

    M'agrada

    • A Savall se li ha d’agrair haver creat al seu voltant un interès per la música antiga que abans del seu esclat era molt més minoritària. Per una vegada que un artista de casa és valorat no crec que haguem de ser especialment crítics, sobretot barrejant altres temes extres musicals que res tenen a veure amb els seus mèrits, ara bé, com succeeix en la majoria d’artistes, crec que no tot li va bé o en tot cas m’estimo més altres opcions per a Vivaldi, el seu Vivaldi és molt tou, no només el seu Vivaldi, però ara parlem de Farnace.

      M'agrada

  4. Joan

    Bon dia,
    Sí, al final àries I cors (entenent per cors els concertantes) Jo tonto de mi no vaig caure que 2h 15′ al liceu volien dir 1h45′ + l.entreacte. I vaig creure que anava a escoltar tot Vivaldi (L.única versió que conec és la de Savall reeditada per naīve que dura gairebé tres hores. No la he escoltat però I res sabia del llibret. Tampoc em queda clar si és en estudi o en directe i si el programa diu que és la única versió doncs m’ho crec. Com que la meva veīna de localitat havia vingut expressament a escoltar Traviata, perquè havia llegit al diari que la feien del 14 al 29, I amb el programa no en treia l’aigua clara vaig pujar a l’entreacte fins el quart per preguntar-li a l’amic Joaquim què redimonis estava escoltant. Perquè per més inri el programa de mà sota el títol “un farnace actual” duu la signatura de Savall I una data: octubre de 2014. Actual deu ser-ho Vivaldi. Com que no em va ser possible parlar amb ell , rodejat com estava d’amics I coneguts del 4t en animada conversa, vaig tornar al meu seient a esperar que acabés la excessiva pausa (Només 1/4hora menys que el 1r acte)per una òpera en V.C. que no necessita canvis de decorats I que als que no tenim grup “parlamentari”propi al liceu se’ns fa de vegades eterna a banda d’endarrerir-nos l.arribada a casa en dia laborable. Avui amb l’excel.lent post que supera les meves expectatives he entés el que vaig escoltar ahir. La meva hipotesi, llegint el programa era que els inicis de cada acte eren de Corselli Una simfonia , un minuet I l.ària de Berenice. Val a dir també que si bé vaig entrar al liceu net d’idees, ho vaig fer amb temos suficienr per a llegir el programa de mà. (En els concerts d’en Savall solen ser especialment acurats) I per si el mestre ens obsequiava amb una xerrada prèvia explicativa com de vegades sol fer. Com que no esvan complir aquestes condicions I tampoc hi havia un narrador em vaig perdre una mica amb l.argument. No he acabat d.entendre molt bé les viscisituds del fill, alguns personatges com Selinda queden reduïts a la caricatura , no trobo tan dolenta a Berenice… Pel que fa a les àries a banda de les citades em van agradar especialment”Leon feroce” “Sorge l’irato nembo” o “Lascia di sospirar” Liceu molt ple: incondicionals de Savall, de la música barroca. M.agradaria saber “como estaba la plaza” al palau perquè tot I l.insuls programa d’haver escollit un altre dia la parella Argerich/Kremer jo hauria fet doblet. És clar que si com diu el programa del palau se.ls torna a convidar “després de l’enorme èxit del seu concert de cambra la temporada passada”i se. ls deixa escollir data I programa, aquest èxit traspassa límits tan prosaics com l’ocupació de la sala.

    M'agrada

    • Hola Joan, lamento que ahir no et podés atendre durant el descans, parlàvem de temes no operístics prou importants.
      És una llàstima que quan es tenen unes matèries primeres com les que hi havia ahir sobre l’escenari del Liceu, l’estat de Zanasi a banda, no s’aprofitessin de la millor manera.
      El Liceu necessita una sala, o un conveni amb una sala idònia per fer aquests concerts o òperes de música barroca, ho podríem gaudir millor, ells i nosaltres.
      Pel que fa ala selecció, la confussió, les notes absurdes extretes del llibret del disc més val no furgar a la ferida, és un desgavell més del nou equip de documentació. Sembla ser que en el programa de mà de La Traviata s’han lluït i està ple d’errades i oblits.
      Em costa creure que Savall fes una nota al programa i després rectifiqués allò que teòricament va escriure.

      M'agrada

      • Joan

        Ui m.he sentit molt ben atés amb aquest post. GRÀCIES Em sembla que jo també faré copy/paste i m.ho imprimiré per recordar què és el que vaig escoltar. Els que heu sentit l’òpera en cd em podríeu dir si és live o en estudi? I si hi ha cap altra versió? Demà vaig a escoltar traviata (l) I tindré el programa de mà, que en un magnífic gest, i crec que això és d’agrair ,ens regalen als abonats. Per la carta que acompanya el vale em sembla entendre però que el més important és el número de pàgines no pas el contingut. No ho especifica però apostaria a més que és a tot color!

        M'agrada

  5. Mercè

    Admiro profundament el Mestre Savall, le Concert des Nations, Hespérion XXI, la Capella Reial de Catalunya, i trobo més que merescuda la medalla d’or que han atorgat al Mestre. A més d’un gran músic demostra ser un gran patriota, i això no té preu en els temps que corren.

    Ara bé, el Farnace que ens va proposar al Liceu… em va cansar. No entenc el pasticcio Vivaldi-Corselli, no el veig necessari. O Vivaldi, o Corselli.
    També em desorienta un dels fragments del programa de mà: “…vam dur a terme, fins al moment, l’únic enregistrament que existeix d’aquesta joia de la producció operística de Vivaldi…” Parla del Farnace de Vivaldi, o del CD amb aquest “mix” que es venia al vestíbul del Liceu?
    Tinc un CD del 2011 amb un Farnace superb: Cencic, Nesi, Hallenberg, Gauvin, Behle, González Toro, Donose, Fasolis; és una meravella.

    La mestria del Concert des Nations és inqüestionable, i ho van demostrar, però Vivaldi és alguna cosa més… i em va faltar. Pel que fa a les veus, m’atreviria a dir que, en general, les àries els venien una mica grans (amb dispensa per al senyor Zanasi)
    Salut!

    M'agrada

    • Joan

      Consola saber que no era l’únic a la sala que no sabia què estava escoltant. Llegint el post em semblava que el públic de barroc distingia bé els estils d’ambdós compositors, que era clar que la música era molt homogènea I per tant ja es veia que era un copy/paste del llibret de l.òpera. Pensava que era una mica com si en un suposat recital que finalment s’ ha fet a piano en lloc d’amb orquestra preguntés quina de les àries eren el preludi I l.obertura. El que em va acabar d’embolicar va ser la data: Octubre de 2014
      A mi les veus sí em van agradar les veus. La Popea d’Adriana Fernández x ex, I em sembla q els problemes de volum I lde projecció no hi deuen ser en disc. A més parlaríem d’un Zanasi 13 anys més jove! Però jo solc preferir sempre la versió per a contralt que per a contratenor. M.agradaria saber si hi ha DVD és a dir, si la versió de Cencic és en directe I si la d’en Savall que dieu dóna orígen al enregistrament va ser escenificada. Gràcies!

      M'agrada

      • Mercè

        La versió de’n Cencic a la què em refereixo, sota la direcció de Diego Fasolis és un “Recording” de la Radiotelevisione Swizzera del 2010; és a dir, que no és un directe.
        Fa cosa d’un parell d’anys vaig veure al canal MEZZO una representació del Farnace amb en Cencic, la Nesi, Juan Sancho, la Vivica Genaux i altres que no recordo. Vaig quedar meravellada i amb unes ganes enormes que en fessin un DVD, però, per ara, no l’han fet.
        Al Youtube he trobat aquests fragments;

        No sé fer-ho com en Joaquim, però si poses el link a la barra d’adreces espero que els puguis veure.

        Salut!

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: