IN FERNEM LAND

PROMS 2015: THE LAST NIGHT


Els PROMS són dos mesos de festa musical continua, però és tradició que el comiat esdevingui un gran happening de les essències més british que any rere any es fan presents al RAH fidels a les sacrosantes tradicions que caracteritzen encara el que queda de l’imperi Britànic.

Sense renunciar mai a la qualitat, diguem que aquesta Last Night fa honor al caràcter popular que és una de les essències del festival londinenc, però costa veure en aquest concert aquell bri d’esperança de dos dies enrere quan 7000 persones es trobaven per gaudir de Bach en estat pur de la ma de Yo Yo Ma o de András Schiff, perquè potser el mateix públic és el que en aquesta tradicional darrere nit va acabar llençant calces i calçotets al tenor Kaufmann que aquest any va ser l’estel daurat de la nit,  promocionant aquest disc de Puccini que el seu equip de màrqueting   tan bé ha sabut posar al mercat abans d’hora amb polèmica inclosa per acabar d’arrodonir la tempesta perfecte.

És clar que la festa no podia ser tal sinó s’aconseguia fer cantar al tenor alemany el tradicional Rule, Britannia!, talment com ci es tractés d’una victòria del euro-escepticisme secular de Cameron en front de la persistent convicció de la cancellera Merkel en el moment més convuls de la UE des de la seva creació.

L’espectacle és tan divertit com preocupant, tan festiu com groller, i no hi ha cap dubte que representa per bé o per mal, l’essència de la pròpia popularitat del festival i de les tradicions més aviat casposes  d’alló que anomenem per entendre’ns, “British”, com les moquetes dels hotels galdosos londinencs, les pastes de Fortnum and Mason, els autobusos de dos pisos o el canvi de guàrdia.

No em sembla que la directora  Marin Alsop sigui la millor opció a l’hora de obtenir un gran nivell musical, però en mig de tanta incorrecció, ella és sense cap mena de dubte la demostració políticament correcta de la nit,  la quota  d’una paritat inexistent quan parlem de directores d’orquestra, però ara per ara no és la millor opció davant del panorama musical anglès si parlem de directors d’orquestra en un país on en tenen uns quants de reclinatori.

En el programa hi ha de tot, és clar, des d’una estrena mundial per l’ocasió, a un medley de My Fair Lady per l’inefable Danielle de Niese.

Si no fos per les grans estones que ens fan passar els PROMS cada any, amb el seu nivell i la seva extraordinària distinció, no es podria arribar a entendre aquesta demostració de banalització popular, que ni cal dir que si canviéssim banderoles i himnes per altres més propers, ens faria envermellir de vergonya, però les coses són com són, i en a mi aquest any, malgrat els puccinis kaufmannians m’han semblat pitjor que altres anys, o potser és que em faig gran.

Eleanor Alberga
Arise, Athena!
BBC commission: world premiere

Dmitri Shostakovitx
Piano Concerto No. 2 in F major

Arvo Pärt
Credo

Richard Strauss
Till Eulenspiegels lustige Streiche

Giacomo Puccini
Tosca, Recondita armonia
Manon Lescaut, Donna non vidi mai
Turandot, Nessun dorma

James P. Johnson
Victory Stride

Old American Songs
‘I bought me a cat’

Peer Gynt, Op 23
Morning

George Gershwin
Love walked in (arr. Grainger)

Morton Gould
Boogie Woogie Etude

Leo Délibes
Les filles de Cadix

Franz Lehár
The Land of Smiles, ‘Dein ist mein ganzes Herz’

Richard Rodgers
The Sound of Music, medley

Henry Wood
Fantasia on British Sea-Songs

Jack’s the Lad (Hornpipe); Home, Sweet Home

Thomas Arne
Rule, Britannia! (arr. Sargent)

Edward Elgar
Pomp and Circumstance March No. 1 in D major (‘Land of Hope and Glory’)

Hubert Parry
Jerusalem (orch. Elgar)

Traditional
The National Anthem (arr. Britten)
Auld Lang Syne (arr. Cedric Thorpe Davie)

Benjamin Grosvenor, piano
Danielle de Niese, soprano
Jonas Kaufmann, tenor

BBC Singers
BBC Symphony Chorus
BBC Symphony Orchestra

Direcció musical: Marin Alsop

Royal Albert Hall, 12 de setembre de 2015

Enllaç pàgina web dels PROMS

http://www.bbc.co.uk/events/ehnrzc

No cal que us digui que AQUÍ només trobareu la meva opinió, espero en qualsevol cas espero que la BBC no restringeixi l’accés al web per tal de que vosaltres pugueu dir-hi la vostra.

14 comments

  1. Josep Olivé

    He intentat accedir-hi interessat únicament en el concert de Shostakovitx i el “Credo” de Part però em diu la pantalla que si no sóc del niu res, nanai. En fi, si no és per veure a la Connolly fent de Nelson en el Rule Britannia la cosa perd interés, al menys per a mi, i d’això ja fa uns anys. Un tancament festiu-musical-patriòtic, d’impossible excel.lència (estrictament) musical amb aquets ingredients, al menys per a mi, i que si l’escolto o el miro procuro fer-ho des d’una certa distància, intentant filtrar lo que pogui tenir de festa musical de certa originalitat.

    M'agrada

    • Hi ha d’haver de tot, i al costat de la meravellosa austeritat bachiana han culminat amb una festa major de traca, ara bé, que el públic que va a uns PROMS es comporti de manera tan desinhibida com per llençar calces i calçotets si que em sorprén, perwuè encara que JK pugui tenir molta “tirada” i provocar fogots i excitacions d’entrecuix, no deixa de ser decebedor el comportament del personal.
      El Shostakòvitx i el Part, efectivament va ser del milloret.

      M'agrada

  2. Anna M. Codina

    Bona tarda Joaquim, estic d’acord amb la teva visió de la PROMS 2015. A part voldria demanar-te si em pot aclarir quina es la polèmica sobre el disc de Puccini/Kaufmann i per què ha sortit abans d’hora. Acabo d’arribar de vacances i encara estic “out”. Moltes gràcies.

    M'agrada

    • La Sony ha gravat un CD de Puccini amb JK que és el que ara surt a la venda, però la seva antiga casa discogràfica, la DECCA va fer un CD de retalls de discs anteriors en els que JK cantava també PUccini, i és clar, l’ha posat a la venda abans, creant confusió i l’enuig del tenor i suposo que sobretot de la Sony, tant que el tenor va haver de fer un comunicat dient que l’únic CD de Puccini vàlid és aquest nou, quan és obvi que l’altre refegit també és vàlid però no nou. Tot plegat, i per això la polèmica, més propaganda, que és al cap i a la fi del que es tracta.

      M'agrada

  3. Kaufmann no té una veu gens pucciniana, és a dir, solar. La seva veu com tothom sap és obscura i ell, que canta molt bé, en treu un gran partit. Ell és un sol però la seva veu sempre presenta núvols. Ara bé, si és per tirar-li calces i calçotets…omple els teatres.

    M'agrada

    • Sense cantar també li llençarien de tot, per tant hagués pogut cantar el que li hagués donat la gana, però és clar, s’ha de vendre el CD.
      L’esclavitud en la que estan subjectes els més grans no deu ser fàcil de digerir.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: