IN FERNEM LAND

LICEU 2015/2016: NABUCCO I


Nabucco, producció de Daniele Abbado. Fotografia © Royal Opera House / Catherine Ashmore

Nabucco, producció de Daniele Abbado. Fotografia © Royal Opera House / Catherine Ashmore

Inauguració deslluïda i no per la pluja, tampoc per la protesta a la porta de les Rambles i anunci de vaga dels treballadors del Liceu per l’incompliment dels acords de la Direcció amb el Comitè d’empresa, Deslluïda perquè fer una inauguració de la temporada operística sense cantants, o sense els cantants adients, és un nyap considerable.

El Liceu va donar la responsabilitat musical de la inauguració al mestre Daniel Oren, una elecció magnífica ja que el director israelià és un autèntic especialista en aquesta òpera, però immediatament sorgeix la mateixa pregunta que en els darrers anys es repeteix tossudament, per què el director musical del teatre, el mestre Josep Pons no es fa càrrec de la inauguració com és habitual en totes les cases operístiques del món?

Daniel Oren va ser per a mi el gran triomfador de la nit, malgrat que Nabucco no és precisament una òpera que es distingeixi tant per la vessant orquestral  com per la vocal, però ell va saber donar a l’obra el tremp, el cos, el so i el tempo adequat a cadascuna de les escenes, acompanyant amb contundent autoritat i contagiosa efervescència els grans conjunts i extraient de l’Orquestra del Liceu un so brillant i compacte, ressaltant-ne les virtuts i minimitzant les mancances.

No és habitual que l’Orquestra del Liceu sigui el veritable coixí on reposa tota l’estructura musical, i això ahir va ser així gràcies a l’entusiasta complicitat del mestre Oren, que va concertar amb autoritat i sentit dramàtic, amb contrastades dinàmiques i intensitats, sempre amb ma ferma i amb cura per no desestabilitzar l’equilibri entre fossat i escenari. AMb detalls de personalitatque s’agreixen en partitures tan propenses a la rutina.

A part de l’orquestra disciplinada el mestre Oren va tenir un gran aliat, el Cor del Gran Teatre del Liceu, que estrenava amb aquest Nabucco, l’oficialitat de la direcció de Conxita García, que des del comiat del mestre Burian i fins i tot abans, ja exercia de forma provisional.  El debut no va poder ser més reeixit i plaent, ja que el Cor del Liceu ahir va tenir una gran nit i gràcies a ell, el mestre Oren i l’orquestra, ahir varem poder escoltar una mica de Verdi.

Nabucco és una òpera amb una gran participació coral, i a banda de l’esperat “Va pensiero” té importants i decisives participacions: “Gli arredi festivi “, “Lo vedeste?… Fulminando “, “Il maledetto non ha fratelli…”, “È l’Assiria una regina”, on ha de demostrar una variada gamma de matisos i molta expressivitat, potència, projecció i lirisme, ja sigui en les contundents intervencions dels concertants o l’imponent “Immenso Jehovah” abans de l’escena final.

Potser el mestre Oren abusa massa de la contundència sonora i dels forte abassegadors, però tret d’algun lleuger desequilibri a l’inici, amb alguna veu que sobresortia per sobre del conjunt, l’actuació coral va ser esplèndida, enèrgica, equilibrada, expressiva i pletòrica, amb un “Va pensiero ” triomfant que es va bisar, quelcom que dirigint Oren és bastant habitual, però que tot i no ser del tot justificable, al menys va donar una mica de relleu i escalfor a una nit oblidable.

Bravo pel cor i per la feina feta per Conxita García, per fi reconeguda després d’una tasca gens fàcil de portar en moments complicats.

I les alegries s’han acabat, perquè amb les veus del primer repartiment no hi ha lloc a alegries de cap mena.

Ambrogio Maestri té una fama immerescuda. Diuen que és una gran persona, no ho dubto i me n’alegro, però no m’interessa com a persona, m’interessa com a baríton, i aleshores ens topem amb un cantant molt mediocre, incapaç, ja no de cantar Verdi, que no ho és, sinó de lligar les frases i donar sentit al que canta, no en sap, no és capaç de mantenir un discurs musical i dramàtic en moment cabdals. tendeix a parlar, se sent més còmode en els recitatius i Verdi no és Falstaff, ni molt menys Scarpia (que tampoc fa bé), perquè es tracta de cantar lligat, mantenint la tensió sense que decaigui el so, i això ell no ho sap fer. Es fatiga i el seu cant ben aviat perd el poc interès que pugui suscitar a l’inici d’una frase. La veu s’engola, no corre, es queda al darrere perquè no la  projecta bé i només de tant en tant l’allibera provocant un desequilibri molt poc musical i quasi groller. En el cabdal deliri del finale secondo “Chi mi toglie il regio scettro?” no va donar cap transcendència al seu fraseig i va ser incapaç de mantenir la mínima tensió dramàtica en el grandiós duo amb Abigaille. En la seva gran escena es va estavellar tant en el recitatiu Son pur queste mie membra!… , com en la magnífica ària “Dio di Giuda…, gens colpidora i dita d emanera maldestra, per finalitzar amb una desastrosa cabaletta “Cadran, cadranno i perfidi ” que va motivar un únic buh de protesta amb que hi vaig estar plenament d’acord. Molt malament el senyor Maestri,molt.

A Martina Serafin l’adoro, però s’ha equivocat molt incorporant el rol d’Abigaille al seu repertori. Ella és una soprano spinto, no dramàtica. Sembla que vulgui emular la carrera de la seva gran compatriota Leonie Rysanek, i com aquesta va triomfar cantant Abigaille, ella també ho ha provat. Va cantar-la a Verona i ara al Liceu. A Verona com que ara hi ha amplificació suposo que no hi va haver tants problemes, tot i que el seu problema no és qüestió de so, i més aviat és de registre i de incapacitats tècniques, ja que Abigaille necessita d’una soprano dramàtica assoluta, amb agilitat, capaç d’assumir una tessitura molt exigent que Serafin no té. Els greus són inexistents, ridículament parlats, sense cap projecció i amplitud, no són temibles i els salts d’octava desapareixen. En canvi la tessitura sobreaguda s’ha crispat i ha perdut el color vellutat i rodo d’una veu fina no fa gaire esplèndida, tebaldiana fins i tot. Ara en canvi i “gràcies” a aquest repertori gens apropiat, tendeix al crit, alhora que no resolt de manera límpida i convincent les agilitats de la partitura. Serafin és una cantant de molt bona línia (fantàstiques Mariscala i Tosca al Liceu) i per això va donar el millor de si mateixa a “Anch’io dischiuso un giorno” i en la colpidora i conclusiva intervenció final, però va resultar absolutament insuficient a la resta de l’obra, fins a desaparèixer en moments cabdals o caure en una pantomima grotesca en el duo amb Nabucco. S’ha equivocat de manera estrepitosa assumint un rol que la sobrepassa malgrat el temperament que resulta insuficient, amb la que afronta el rol.

Vitalij Kowaljow com a molt i sent generós, és un baix-baríton, per tant insuficient per assumir Zaccaria. Ni la seva veu és contundent, ni els seus greus són pilars arrelats a l’autoritat religiosa i moral que hauria de representar. És un cantant de bona línia, digne i musical, de volum limitat, per tant assumir Zaccaria i convèncer és una temeritat que ell no hauria d’assumir i noslatres no podem permetre.

La Fenena de Marianna Pizzolato és magnífica fins arribar a l’agut de “Oh, dischiuso è il firmamento!” Té poc i si no ho aprofita…Tot i així va assolir, dins la discreta fredor, un cert èxit.

Roberto De Biasio és un Ismaele vociferant sense cap èpica, ni heroïcitat. Hores d’ara sembla que no sàpiga que és el fraseig elegant i amb sentit dramàtic. Verdi i el seu fraseig noble li queda a les antípodes

Portar a Alessandro Guerzoni és inadmissible. Ho seria si fos bo, perquè treu la possibilitat de donar una oportunitat a un baix local que comenci, però encara ho és més sent dolent com ho és. S’explica que el contractin, en part i només en part,  perquè va en el pac Serafin, però si ja erren contractant-la a ella en un rol inadequat, imagineu-vos a ell sent tan dolent com és. Imperdonable!

L’Abdallo de Javier Palacios i l’Anna d’Anna Puche resolen bé les seves responsabilitats. Ella ha de sobresortir en els concertants, quelcom que no sent gens fàcil, aconsegueix. Ell té aportacions en solitari que el fan més fàcilment identificable.

La co-producció  entre teatres de tant renom hauria de garantir una qualitat que aquesta no té. El canvi d’època no queda prou justificat en l’acció. Sobre el paper i explicat pot funcionar, ja sabem que el paper ho aguanta tot, però l’escenari no.

Hi ha un bon disseny de llums, el més reeixit de la proposta, un vídeo (ara no poden faltar en qualsevol producció amb ínfules de modernitat) i una escenografia minimalista que ajudada per un mirall que també serveix de pantalla pel vídeo, intenta emmarcar l’acció sense que el resultat acabi de ser feliç perquè la confusió és total, a banda del anacronisme d’una corona que no es pot justificar en un ambient que recorda el de la persecució dels jueus a la segona guerra mundial. Ho dic pel vestuari, res més.

El treball d’actors és pràcticament nul, o els cantants són incapaços de transmetre’l. Treballar amb Maestri no deu ser gens fàcil, perquè les seves aptituds pel teatre són nul·les.

L’equip escènic es va endur una esbroncada que jo qualificaria de injusta, tot i que no em va agradar gens la producció. Potser com acostuma a passar ells van pagar els plats trencats per altres, ja que ahir les protestes, i de manera enèrgica i contundent,  les mereixien uns altres.

Trist inici.

Giuseppe Verdi
NABUCCO

Nabucco Ambrogio Maestri
Abigaille Martina Serafin
Zaccaria Vitalij Kowaljow
Ismaele Roberto de Biasio
Fenena Marianna Pizzolato
Il gran sacerdote Alessandro Guerzoni
Abdallo Javier Palacios
Anna Anna Puche

Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció Conxita García
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Direcció musical Daniel Oren

Direcció escènica Daniele Abbado
Escenografia i vestuari Alison Chitty
Disseny de llums Alessandro Carletti
Coreografia Simona Bucci
Vídeo Luca Scarzella

Coproducció Gran Teatre del Liceu, Fondazione Teatro alla Scala (Milà), Royal Opera House Covent Garden (Londres) i Lyric Opera of Chicago

Liceu 7 d’octubre de 2015

L’anècdota, o no, de la nit va ser quan el President Mas va fer entrada a la sala. Algú, aneu a saber si un alt funcionari (ahir n’hi havia molts) degudament col·locat a un lateral va cridar en solitari “Visca el President”, amb la intenció de provocar un bany de masses o una exaltació al màrtir. El crit, després de la perplexitat inicial va provocar una llarga i un tant forçada ovació que quan s’apagava va motivar les rèpliques tímides dels que no estaven d’acord o bé amb el President, o bé amb les mostres de submissió en el Liceu. Van ser crits llençats amb timidesa dels que jo vaig caçar al vol un graciós “pilota” o un  altra que deia “visca les retallades” . Els de la Polònia televisiva no ho haguessin fet millor.

Com que l’apunt i el blog no són el lloc per esplaiar-me en aquest afer, ho deixo aquí. Tot plegat preocupant. en una nit altament preocupant.

Si perilla el Benvenuto Cellini n’hi ha per llogar-hi cadires.

120 comments

  1. Carlos G.

    El abucheador de la noche habría agradecido un poco de ayuda para demostrar que el público no está sordo ni es tonto, que el cast fue peor que mediocre y la producción una vergüenza por su falta de ideas y nula dirección actoral.
    A Serafín lo único que la salvó fue su la entrega y rodearse de unos compañeros todavía peores, eso sí los resultados daban pena.
    El caso de Maestri es inexplicable, ¿en base a qué sigue cantando ese señor en los mejores teatros?, ¿por que es grande y gordo y no es necesario ponerle un relleno para hacer Falstaff?. Incapaz de construir una frase, vocinglero… No lo entiendo.
    Por cierto, abuchear me costó una discusión con las octogenarias que me rodeaban, que esperaban no volver a coincidir conmigo ya que es de muy mala educación eso de protestar por una pésima representación que te ha costado un buen dinero y pretender que el Liceu tenga un gran nivel artístico. Hay que aplaudirlo todo, perque és molt maco! i també al Presindet (en funciones)!

    Liked by 2 people

    • Estuve en un tris de secundarte pero la última vez que lo hice me prometí a mi mismo que no lo volvería a hacer. En cualquier caso el abucheo del blog me parece más argumentado y siempre se puede debatir, aunque de seguir así no sé si voy a terminar con mi auto promesa, porqué lo de ayer me pareció muy protestable, y puesto que hubo quien incluso braveó, pienso que habrá que hacer alguna cosa al respecto y más cuando los precios son escandalosos, de primer nivel.
      Gracias por tu sinceridad y tu comentario

      M'agrada

  2. alex

    Me imaginaba ese fracaso vocal que comentais porque Maestri no vale como barítono y menos para Verdi ( salvo el Falstaff ) y Serafin es tambien una soprano fuora di rolo como Abigaille y soprano dramatica de agilidad
    No pienso asistir a este primer cast salvo que se me encienda una neurona solo para escuchar coro y orquestación, iré al segundo que me corresponde en el abono PA

    Liked by 1 person

  3. Retroenllaç: Noticias de octubre de 2015 | Beckmesser

  4. Josep Olivé

    Doncs vaja inici de temporada! Ni primer ni segon cast, pel que llegeixo, estan a l’alçada, i ben lluny crec que podré disfrutar de veus en una òpera de veus. Cert desangelat consol tinc en llegir la bona crítica cap a la direcció, orquestra i principalment el cor, però això no apaivaga el desencís que tinc d’estrenar-me al Liceu aquesta temporada. Si a més ens informes que l’òpera de Berlioz perilla (suposo degut a una possible vaga), aleshores el desencís es podria tornar en emprenyamenta. I pel cabdill màrtir (+pilota) un missatge: que no, que no, que en Verdi no era català, que no, i què quan va crear el “Va pensiero”, no pensava en nosaltres, home!

    Liked by 1 person

    • Del segon no piuc, no vull, no haig de dir res, ja que un assaig és un assaig i sempre pot millorar alguna cosa, tot i que un assaig també mostra algunes coses que no són millorables a no ser que canviïn els cantants.

      M'agrada

  5. Joaquim, em tranquil·litza la teva crítica. Ahir també vaig assistir i estava molt preocupat al finalitzar l’obra: cap dels cantants m’havia agradat. Potser que estic envellint ràpid???
    Per mi el gran triomfador de la nit va ser el cor (i el president Mas, amb “l’espontani” aplaudiment, que va durar més que qualsevol aplaudiment a les àries dels cantants).
    Recordava el Nabucco de la temporada 83-84, en el qual jo estava a escena: Dimitrova. Carrolli i Nesterenko. (Per cert, no tens gravacions d’aquell dia?). Cap dels cantants s’acostaven a la gran impressió que aquells cantants em van deixar. Però, no són figures mundials Maestri i Serafin? Doncs ho seran, però, per aquests papers segur que no!
    Una altra circumstància que perjudica als cantants és que, per exigències de l’escena, els cantants canten uns 15 metres al fons de l’escenari (comptant el fossar de l’orquestra). Si, com succeeix en moltes parts, Oren no rebaixa el volum de l’orquestra, resulta ben difícil que se’ls pugui sentir.

    En fi, VIVA VERDI!

    M'agrada

    • El número polític no el vull valorar, no vull prendre mal ni tinc ganes de barallar-me amb ningú per aquest tema. la resta està tot dit. No cal anar als cantants del passat, fins i tot els que aleshores eren mediocres ara resultarien millors que els escoltats ahir. Penso que avui hi ha cantants més dignes, potser que el Liceu comenci a pensar que si vol fer-nos pagar les localitats al preu d’aquesta temporada, no ens vulgui vendre gat per llebre, perquè tot plegat pot acabar passant una factura altíssima.

      M'agrada

      • Mande?
        Jo estava castigat a les altures i no veia ni llotges ni escenari. De quina llotja em parles?
        Potser em parles de les centrals d’amfiteatre unides? No és nou i ara que l’Ajuntament ha deixat la seva, potser com que tenen més compromisos per allò del Junts pel Nabucco en van fer una única, no ho sé pas. Faries bé en fer-nos-en cinc cèntims. 🙂

        Liked by 1 person

  6. JordiP

    Quin desencís! Vaig veure el Nabucco en versió concert que van fer fa algunes temporades i em va agradar molt. Tenia ganes de tornar a escoltar-la, pero pel que llegeixo haure de triar una versio en CD. Jo hi vaig el dia 17 i em toca primer cast… En fi, hi posarem ganes i gaudirem de tot allo que en sigui digne i del que no, en farem copeta de cava a l’entreacte per allo de: a les penes punyalades i als disgustos gots de vi.

    Merces Joaquim per l’apunt.

    J.

    M'agrada

  7. Vaya… La primera en los morros. Yo tengo para el primer cast el día 19. No quise arriesgar a comprarme un Verdi extra, porque ultimamente no suelen salir buenos. Después de tantos chascos verdianos, ya tengo asumido que no podemos aspirar a algo más que una función pasable, y con esa mentalidad voy a verlas. Hasta que me harte y lo borre directamente de mi lista de entradas potenciales.
    La temporada no pinta bien en general, quitando un par de cosas, como el Berlioz o Written on Skin. Y quizá el Capuleti o el Otello de Rossini. El resto, incluido nuestro adorado Wagner, tienen todos baches complicados de sortear (Lance Ryan, Mosuc…)

    M'agrada

    • alex

      Marga, no tanto! Está la LUCIA con Juan Diego Flórez debutando el rol de Edgardo y la Mosuc aunque sea muy plana interpretativamente, ha cantado Lucia un montón de veces ( nada que ver con Serafin que no es Abigaille ni en sueños )

      M'agrada

    • Parece que hablemos de melones y si es así, el de ayer salió un pepino descomunal.
      la temporada nos dejará cosas buenas, no tengo dudas al respecto, pero lo de ayer es preocupante, no tanto por la empresa, que siempre podrá decir que era heredado y tienen razón, si no por el público complaciente y acomodaticio que susurra el “va pensiero”, aplaude antes de que el coro finalice el pianísimo o bravea, aunque sea levemente, a los cantantes, eso me preocupa muchísimo, porque la dirección vendiendo el aforo ya está contenta y teniendo a este público no buscará nada mejor, no le hace mucha falta.

      M'agrada

    • Joan

      Crec que aquest “passable” que apunta la Marga és el millor resum del Nabuco (I) que vaig escoltar ahir dissabte. Un Nabucco sense Nabucco (ni Abigail) i al damunt amb un gran sacerdot… Però bé el cor i la orquestra. Espero llegir la crítica del (II) demà tot i que nocrec que m’animi a repetir.

      M'agrada

      • Joan

        No, gran sacerdot vol dir gran sacerdot. Si per escoltar la Netrebko cal aplaudir el Nessun dorma de la seva parella encara ho puc entendre però en aquest cas ni l’una ni l’altre et quedes amb la Pankratova i ja està però és que ni això. El Zaccaria del primer torn? weeeeeno doncs com la Fenena o l’Ismaele… mitjania i ni tant sols daurada, Mitjania a seques. Era el meu primer Nabucco escenificat i he pensat que vaja! sort dels Cds Mutti/Sinoppoli xq sinó… Per cert enguany també hi ha uns casts x la Bohème que déu n’hi do!

        M'agrada

  8. Jordi

    Vaig marxar despres del quadre segon del tercer acte
    No m’agradava res. Bé, el cor sí en el Va pensiero però en altres moments no em va agradar, i no crec que Conxita Garcia sigui la directora que necessiten

    M'agrada

  9. Marc

    En a mi em va semblar una mica ironica la presencia ahir d’Albiol despres de les declaracions sobre Catalunya Musica.
    Per altra banda trobo indignant la protesta d’ahir per part dels treballadors ja que la realitat es ben diferent de la que expliquen…
    Un aclariment, pel Benvenuto han convocat vaga a menys que s’aconsegueixi un acord. Veurem!

    M'agrada

    • alex

      Ayer la función no se retransmitía por Catalunya Musica. Debió ser por eso que asistió😀 ( junto con muchos otros políticos de partidos/coaliciones varias ), muy probablemente todos ellos de ” gorra ” y para hacerse selfies o figurar

      M'agrada

      • Marc

        La realitat més aviat es que aquest grup reclama unes pagues extres que s’havia acordat que es pagarien aquest any i desde la direcció es diu que aquest any potser no es poden pagar i es vol acordar pagar la meitat l’any vinent i la resta suposo que el seguent.
        En esencia aquest grup d’empleats vol forçar la situació de manera innecessaria amb les seves exigencies.
        També voldria destacar que el més provable és que s’arribi a un acord amb lo que ja vaga quedaria anul·lada.
        El que no trobo correcte es la protesta no programada de l’altre dia que va ser per guanyar protagonisme als medis ni els aperets que es van repartir i que crec que l’únic que van aconseguir va ser donar una mala imatge del teatre.

        M'agrada

      • GRàcies per donar-nos la teva opinió, ara estaria bé que algú del Comité ens donés la sevai amb això no vull dir que no et cregui, però per fer-nos la idea total ens cal saber si ells acceptarien com a bona la teva explicació.
        La mala imatge és evident, però no només per aquelles pancartes i les protestes que s’acumulen a la dels acomodadors de finals de la temporada passada i tot el que arrosseguem de fa anys.

        M'agrada

      • Marc

        Tota aquesta informació la sé gracies a estar parlant amb membres de la societat del Liceu que el mateix dia de l’estrena havien tingut una reunió amb representants dels treballadors.
        Ara, està clar que de cada banda et donaran una explicació diferent…
        En fi, millor esperar que s’arribi a un acord i es solucioni tot.

        M'agrada

  10. ORDET

    Joaquim, m’has mort!
    Què vol dir que perilla el Cellini? Totes les funcions o només l’estrena? Ja podien fer la vaga pel Nabucco. És el que més espero d’aquesta temporada i ara m’ho treuran… En aquest país si t’agrada l’òpera la teva vida és un patiment continu!
    Jo amb lo que m’estalvio aquest any de no anar al Liceu amb els seus preus abusius i els seus casts de segona em puc permetre alguna escapada a París o Londres que em fan revifar i suposo que molta gent començarà a fer el mateix.
    Salutacions!

    M'agrada

    • l’octaveta que els treballadors donaven a l’entrada diu “…Per tots aquests motius i de manera únànime, s’acorda la convocatòria de vaga per “Benvenuto Cellini” i els concerts dirigits pel mestre Muti, respectant la programació infantil d’aquells amteixos dies……”

      M'agrada

  11. alex

    Por cierto y pregunto irónicamente: ¿ estuvisteis en la función inaugural?
    Lo pregunto porque hoy en L.V., el bueno de Alier habla de las notables voces en este NABUCCO inaugural, destacando a Maestri sobre todos…je..je…jje..
    Evidentemente se puede discrepar, pero ¿ opiniones tan divergentes? je..je..
    Quizás a Alier le explicaron la función

    M'agrada

    • Es un tema peliagudo porqué mi credibilidad ante críticos tan reconocidos y sabios, es nula, y aún así creo profundamente que el Nabucco que vi yo y que es el mismo que vieron ellos, lamentablemente, se refleja en lo que yo escribí. Puedo estar absolutamente equivocado, no lo niego, pero al menos he escrito lo que realmente creo, cosa que no se si sucede con todas las críticas, que por cierto no he leído.

      M'agrada

    • colbran

      Quizás, amigo Alex, el Sr. Alier se encontró muy cómodo “en brazos de Morfeo” -como le he visto decenas de veces- y se sintió tan a gustito que todo lo que llegó a ver y escuchar le supo a gloria ensoñadora…Y quizás quien le puso al corriente del resto da por bueno lo que al parecer es malo. Yo no he visto esta función, pero eso me dicen todos los que han hablado conmigo. La retransmisión del día 14 nos dará alguna luz al respecto a cuantos no iremos a ver este “Nabucco”. A mí me pesa mucho el milagro de la versión Dimitrova y me satisfizo la versión Gulegina/Nucci (para mí la mejor aportación de este cantante en el Liceu).

      Liked by 1 person

  12. A l'ombra del llardoner

    És acollonant llegir les crítiques d’aquest Nabucco… tu dius categòricament unes coses i en determinats diaris es llegeix el contrari. Atesa l’opinió refrendada per alguns assistents que han escrit al teu blog i atesa les dinàmiques lamentables d’alguns comentaristes d’aquest país tan pobre en crítica musical em queda més clar comv a anar la cosa. Però no deixa de sorprende’m que:
    1)Hi ha gent que té el cul ben llogat i les pressions implícites/ velades hi són reals
    2) Són uns inconscients
    3) o bé relament no en tenen ni puta idea del que parlen.

    M'agrada

    • Tot això m’incomoda una mica, la veritat, perquè en a mi no m’agrada gens ser negatiu, jo gaudeixo molt escrivint sobre representacions o concerts que m’engresquen, escriurei opinar de manera negativa sobre la feina de professionals, alguns molt reconeguts no m’agrada gens, però el dia que em faci por escriure sobre alguna cosa, plegaré.
      Tenir un blog em permet ser sobretot sincer amb mi mateix, que és la millor manera de ser sincer amb tots els meus lectors, comprenc que si jo em jugues les virolles amb el que escric i algú em pressionés per no dir el que penso, em sentiria fatal, i no sé que acabaria passant perquè si el pagament de la hipoteca que no tinc depengués de les meves crítiques ho passaria fatal.

      M'agrada

  13. Rosa Gelpi

    Vaig llegir la teva critica del altre dia i ahir i avui veig que els dos periodistes de La Vanguardia lloan amb entusiasme la mateixa funció. Em pregunto si pot esser que siguin tan oposades l’ una de l’ altre. Si algú te intenció de anar a veure aquest Nabucco, desprès de llegir l’ ho es fera un embolic de nassos.
    Jo em identifico amb la teva analisi pero a vegades dubto de si els que escriuen son de veritat entesos o els prima l’ aspecte comercial i la por de perdre la feina. Que s’ ho facin mirar !

    M'agrada

    • El millor que podeu fer és anar al teatre i omplir totes les funcions, al sortir us pronuncieu, només faltaria que la meva opinió condicionés la vostra assistència.Jo si vull veure una cosa, l’opinió del meu crític de confiança no em condiciona.

      M'agrada

  14. Diu la senyora Marta Vergonyós Pascual a La Vanguardia:
    “Sin embargo, la pieza más aplaudida ha sido el ‘Va pensiero’, interpretada por el Coro del Liceu, que ha tenido que ejecutar la pieza en dos partes porque el público la ha interrumpido con sus aplausos…”
    És greu que algú que escriu per un diari suposadament seriós digui una cosa com aquesta perquè no reuneix cap credibilitat per escriure sobre una representació o una partitura que no coneix,
    Haurà escoltat alguna vegada el “va pensiero” en un anunci, però mai haurà escoltat l’òpera sencera, ni s’ha preparat i documentat per després escriure al diari per el que treballa, i ningú l’ha corregit i ha sortit publicat per a més vergonya, no tan sols de la noia ignorant sinó també de la cap de cultura que ja ha demostrat més d’una i dues vegades que les seves contribucions a la crònica musical barcelonina són de vergonya aliena.
    Què està passant a la premsa de Barcelona?, Ja no es tracta de no tenir sentit crític, es tracta de ignorància i de desinformar, que és molt més greu, que no opinar sobre una representació per pressions de qualsevol mena.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Al Màrius Carol el que li agrada és ser tertulià. Això si. De música res de res, no li deu agradar, perquè si no no s’enten la miseria intelectual-musical-cultural del diari del qual és director, amb el permís de la Godo family, of course. El que acabo de llegir, sent un veritable esperpent, no m’estranya res d’aquest diari on es prodiga tan la incultura. Patètic, que diria el meu nano.

      Liked by 1 person

      • No em mereix cap respecte professional el senyor Carol, però la secció cultural de La Vanguardia hauria d’estar per sobre de la mediocritat dels seus directors, és clar que una cosa deu anar relacionada amb l’altra.
        L’Alier i en Radigales haurien de dir alguna cosa al respecte, però potser callant s’asseguren cobrar la nòmina que deuen rebre del diari. Si amb Chavarria semblava que ja havíem arribat a límits intolerables, ara amb la Vergonyós hem pogut comprovar que la ignorància no té límits

        M'agrada

      • Molt difícil de superar això.
        Tot i que una vegada, ja fa molts anys, però crec que en el mateix diari, un crític de gran prestigi (no és el cas ara) va parlar molt bé de Caballé en una representació que no havia cantat, Òbviament ell tampoc hi va anar. Fort, eh?

        M'agrada

  15. Manuel

    Benvolgut Marc, confio que sigui el teu nom verdader, doncs, ja en d’altres ocasions – els nostres malfactors…. directius que ens enfonsen a nosaltres i a la institució – es varen fer sentir per aquest for amb un pseudònim. Ben brillant, es feien dir Llum.

    Sense malfiar-nos de ningú i havent de carregar amb la responsabilitat de la vostra indignació, ens agradaria saber, donat que sembleu, privilegiadament, ben informat: Quina és la realitat, tant, diferent?

    Tenim acords que s’han signat amb les autoritats laborals pertinents i els representants legitimats, amb poders de l’empresa.

    Sistemàticament, tot seguit de signar cada acord i en portem dos de seguits, Roger Guasch desautoritzà i reinterpretà els continguts i finalitats provocant reiterats incompliments per part de la Fundació.

    El cas és que volem saber on i com reflecteixen, a la seva comptabilitat, els deutes que contrau amb la plantilla al llarg de les darreres temporades. En cas contrari estaria, Guasch i el seu propagandista, Corbera, enganyant a tothom; plantilla i institucions públiques. Compte amb això.

    Li aclarim, per la nostra part, que l’acord és ben senzill; volem que compleixi amb els compromisos que té la Fundació.

    El nostre respecte pels usuaris es manifesta amb paciència i donant marges suficient, tot un títol, per que reflexioni i no afectar a la programació, ni als soferts abonats.

    El servei educatiu, al llarg de la vaga plantejada, mantindrà les representacions escolars. Uns serveis mínims que ens autoimposem i amb criteri propi.

    El trist és que pensem més en el present i projecció de futur, de la activitat genuina del Liceu, que el Dir. General, que s’esta venent el Liceu de tots a bocins, de mica en mica, i no guanyem tots.

    Manuel Mártinez (President del Comitè d’Empresa de la FGTL)

    Liked by 1 person

    • Gràcies per fer-nos conèixer el vostre punt de vista. Ens va bé per fer-nos una idea més global del conflicte.
      Només una puntualització i un aclariment.
      Això no és un foro, pot semblar una fotesa, pero per a mi no ho és, i l’altra i més important, en marc no és un nick anònim, és absolutament real.
      Ja saps, a disposar

      M'agrada

    • Josep Olivé

      Tota una institució cultural que viu del diner públic en la seva major part i entre uns i altres (si, entre uns i altres) feu trontollar tot un magnífic títol de la temporada. I el “respecte pels usuaris” queda molt bonic, però molt poc sincer. Tota vaga es fa per “molestar” als usuaris (que paguen, en aquest cas, per partida doble: entrada i impostos) i aixi tenir la major repercusió possible. El dret de vaga és legitim, hi teniu dret, i encara que em falta molta informació, raons de pes vull creure que en debeu tenir, però no cal “ensabonar” al personal que, directe o indirectament, queda molt decebut, un cop més, del seu teatre.

      M'agrada

    • ORDET

      Gràcies Manuel per les teves explicacions, però no hi havia més òperes a la temporada i molt més mediàtiques per fer vaga que durant les representacions del Cellini? el que segurament és el millor espectacle de la temporada… Ja és mala sort!

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Efectivament, mala sort. I a més, mala tàctica, perquè en obres poc conegudes i que no tenen gens de reclam popular tot sovint fins a la direcció els hi va bé una bona excusa…No sé si m’explico… 🙂

        M'agrada

      • Josep Olivé

        …i estic tambè d’acord en que potser és l’òpera de la temporada. Hi han motius sobrats: gran desplagament de masses corals, esplendorosos concertants, la força juvenil d’un Berlioz que, tot i despotricar de les formes italianitzans, les utilitza a més no poder sota la seva enorme capacitat d’orquestració, acompanyaments exòtics (per exemple, presència de guitarres), una ària meravellosa de Cellini al segon acte, i una història que, en part autobiogràfica (Cellini), en part imaginaria i màgica, dona molt de joc escènic, amb barreja de farsa, commedia dell’arte, romanticisme edulcorat de final feliç, paradia religiosa, presència (intuitiva) d’un arquetip del futur Beckmeser (Fieramosca)…etc…etc…i sota la direcció escènica, en el Liceu, de Terry Giliam, component destacat de Monthy Python, un al.licient més a tenir en compte. En definitiva, una òpera fascinant, què a més és molt cara de veure. O sigui, té tots els ingredients perquè no la poguem veure! 😦

        M'agrada

  16. Manuel

    Gràcies Ximo. Entenem perfectament que això no és un foro de debat però ens ha semblat que volies un punt de vista de l’altra banda.
    Per cert, els representants no ens hem reunit mai amb els membres de la societat del Liceu.

    Salutacions

    M'agrada

  17. Josep Olivé

    En vistes de que probablement no poguem veure el que és sens dubte un dels títols de la temporada, l’he visionat/escoltat a casa ja un parell de vegades. No ho tenia que haber fet (i més sabent per experiència lo bona/sensacional que és aquesta òpera), perquè un s’en adona del que pot arribar a perdre. Però en fi, passen coses pitxors…però no moltes! 🙂

    M'agrada

  18. LLUC

    Tots els que escriviu aquí, començant pel friki Joaquim que es pensa que és un gran crític musical, potser hauríeu de passar pel Conservatori a estudiar una mica de música (segur que cap de vosaltres n´heu estudiat) i després li hauríeu de preguntar als vostres pares com és que us varen educar amb aquesta manca de respecte a les persones que no són com vosaltres parlant amb superioritat moral. Per publicar a algún assaig de menyspreu a les persones, la frase del tal Joaquim “el público complaciente y acomodaticio que susurra el “va pensiero”, aplaude antes de que el coro finalice el pianísimo o bravea, aunque sea levemente, a los cantantes, eso me preocupa muchísimo, porque la dirección vendiendo el aforo ya está contenta y teniendo a este público no buscará nada mejor”. Mare meva quina falta de respecte. no tenen dret a anar al Liceu les persones que només els agrada la música? Vaja foro elitista, nois !!

    M'agrada

    • Doncs t’equivoques Lluc, potser sóc un friqui però música n’he estudiat i possiblement et sorprendria el nivell d’estudis musicals que tenen molts dels que comenten amb el respecte que sembla que tan t’agrada i no pràctiques, fins i tot dubto que et diguis Lluc.
      El tal Joaquim va patir el fet de tenir al costat un públic que cantava el “Va pensiero” i més enllà altres que possiblement amb problemes auditius incapaços d’escoltar el llarguíssim pianisssim conclussiu van començar a aplaudir abans d’hora, pitjor seria que ells i no el director decidissin quan s’ha acabat el famós cor.
      I no en tingui vostè cap dubte que la direcció està encantada de vendre tot l’aforament encara que el cast sigui de tan baia qualitat.

      Liked by 1 person

      • alex

        Totalmente de acuerdo con Joaquim y me sorprenden estos comentarios del tal LLuc que pocos teatros de ópera habrá pisado ( salvo que confunda un teatro de opera, con un estadio o campo de fútbol o la sede de un Concierto Rock)

        Liked by 1 person

      • LLUC

        Tu sabrás los Teatros de Ópera que he pisado … pero los tiempos cambian amigo y las personas normales ya pueden ir al Liceu o al Teatro Real. Ya no les porhíben la entrada (igual a tí te gustaría) y una persona que estuvo ayer en la Feria de Abril del Besós hoy puede asistir al Liceu para ver Nabucco aunque “haya pisado pocos teatros de ópera”. pensaba que el clasismo en Barcelona no existía, demostráis que SI.

        M'agrada

      • alex

        O sea que las personas que con cierta edad y que nos gusta la ópera y hemos pisado sus teatros aquí y allí durante los últimos 45 años, ¿ somos Anormales ?😀
        En este caso, viva pues la Anormalidad

        Liked by 1 person

      • LLUC

        Amb la teva resposta segueixes sent elitista i segueixes sense respectar la gent. Et fotografies constantment … amb tots els respectes. I si aplaudeixen abans d´hora, doncs que aplaudeixin. I si no pots escoltar el pianíssim, ja l´hauràs escoltat mil cops.Hi ha alguna norma de comportament al Liceu que es digui quan i com s´ha d´aplaudir ? S´ha de posar un controlador al costat de cada fila ? O aquesta norma la posa un tal Joaquim ? Respecte, només respecte els que no són com nosaltres.

        M'agrada

      • Miri senyor lluc, si comença per creure que els temps han canviat tant que ara algú que tens assegut al costat pot xiuxiuejar el que canten a l’escenari o aplaudir quan li sembli, per part meva ja he acabat de debatre amb vostè.
        Comenci no parlant de gent i parli de persones.
        Tingui vostè un bon dia.

        M'agrada

      • albertodossi

        la manera d’actuar en aquest blog del senyor Lluc està àmpliament estudiada en el món de les xarxes socials i té un nom específic per definir ho: troll.

        M'agrada

      • rosetapiccina

        Hola, senyor Lluc.
        Soc originària del barri Besòs. No tinc estudis musicals. Quan era adolescent, anava amb els amics oel carrer picant palmes i cantant rumbes.
        Fa només uns 4 anys que he descobert l’òpera.
        No crec que se’m pugui considerar elit.

        Li asseguro que el passat dissabte em van molestar moltíssim els aplaudiments prematurs del públic, que no em deixaven sentir els finals orquestrals i corals. El propi mestre Oren, si no m’equivoco, va demanar al públic abans del bis del “va pensiero” que guardessin silenci fins el final. Al meu voltant hi havia espectadors italians enfadadíssims amb el públic del Liceu perquè eren incapaços de respectar l’obra.

        No crec que demanar respecte sigui elitista.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Rosetapiccina, aixi crec que va ser, com dius, el dissabte passat. En el primer “Va pensiero” el pianissim final (llarg, amb calderò) va ser vilment matxacat pels aplaudiments des del seu mateix inici. Des del cinquè pis, i en perfecte italià, és va sentir alguna cosa semblant a…”…vergonya di teatro!…”… Puc estar equivocat, perquè van ser varies veus trepitxan-se. El resultat de la petició del director i de la indignació esclatant d’uns quants espectadors va fer saltar el miracle: en la repetició, per fi, es va poder escoltar en tota la seva divina extensió, al Liceu, el meravellós pianissim en una providencial interpretació del cor del Liceu. Potser cal, potser cal ser valents i protegir enèrgicament, quan calgui i on calgui, les partitures i els seus fragaments sublims dels entusiasmes desfermats i poc respetuosos.

        Liked by 1 person

      • No hi enteneu gens, us heu d’adaptar als temps. Aviat tindrem la possibilitat de menjar crispetes a dins de la sala, això sí, de la Carme Ruscalleda, i al braç de la butaca hi haurà la possibilitat de guardar la copa de cava que ens subministrarà un dispensador al passadís.
        Per suposat que podrem parlar i comentar mentre es fa l’òpera i només parar atenció en els fragments més coneguts, potser fins i tot mantindran els llums oberts de la sala per tal de que sigui més fàcil inter-actuar amb les tablets i els mòbils amb l’exterior, on s’ha vist mantenir la sala a les fosques! Antics, què sou uns antics, i d’aquesta manera podrem explicar fil per randa a les xarxes el que està succeint sobre de l’escenari. Tot ben modern perquè els temps estan canviat. 😦

        M'agrada

      • Josep Olivé

        …lo de les crispetes es definitiu…hahaha…i també, aprofitant que a moltes òperes hi ha projeccions videogràfiques, el día que hi hagi xampions que ens passin els gols…efestiviwonder, the times are changing… 😦

        Liked by 1 person

      • Xavier C.

        Pixes fora de test, Lluc. Aquest discurs que fas sí que és ben antic, i t´ho diu el fill de la portera, que mai va anar a conservatori ni coses d´aquestes que escapaven les meves possibilitats. Oh, i tant!, que “tenen dret a anar al Liceu les persones que només els agrada la música”… Però on queda el meu dret a anar al Liceu a sentir només els cantants, sense canturrejos, i fins la darrera nota, sense bravos precoços? A mi em sembla molt bé que el senyor del costat i els d´unes files més enllà els agradi la música. Però a mi també m´agrada, i quan jo vaig al teatre i pago la meva entrada, que tants esforços em costa, no vull que ningú m´esguerri la funció i els pianíssims. Així que si algú no respecta la normativa del teatre, que demana silenci durant les representacions, que el pengin. Directament. Sense judici. Inaudita parte. Tant em fa (a no sé a quins set sous treus a passejar això) si és de San Cosme o de Pedralbes: que el pengin!

        Liked by 1 person

    • Josep Olivé

      A més d’insultar-nos, de presuposar aspectes personals que desconeixes, d’atribuir-nos manca d’educació, de proclamar que som el.litistes i que el que escrivim i diem ho fem des la superiorat moral innata que la providència ens ha regalat…a més de tot això, et permets la gosadia d’atacar als nostres pares. Doncs saps que et dic? Què efectivament, de tant en tant, un constata de que la famosa frase de que la ignorància no té limits és una veritat com un temple. No sols això, sinó que tambè, de tant en tant, un constata que hi ha qui està tan cofoi de poseir-la que de manera desacomplexada la fa valer de manera sectària, audaç i arrogant. Quina pena, amb lo bonic què és llegir, escoltar, discutir civilitzadament, donar la teva opnió, escoltar la dels altres…En definitiva, amb lo bonic que és apendre cada dia una mica més!

      Liked by 1 person

  19. ORDET

    Em sap greu que hagi gent com aquest Lluc que ens tracti d’ignorants a tu Joaquim i a tots els que seguim aquest blog. Suposo que com jo, hi ha molts que et llegim i que hem passat pel Conservatori fins al grau superior (que per altra banda, tampoc és garantia de res). M’alegra que plubliquis comentaris com els anteriors, que donis veu fins i tot a persones on volen buscar conflictes allà on no hi són, cosa que engrandeix la teva tasca a través d’aquest blog.

    Liked by 1 person

  20. Fernando S.T.

    Aún no he visto este Nabucco.
    No coincido siempre con Joaquim pero no hay duda que en pocos sitios como este se lee más y mejor sobre lo que acontece en la vida musical de Barcelona, entre muchas otras cosas.
    Señor Lluc su intento de desestabilizar no ha engañado a nadie.
    ¿A quién sirve Usted? Detrás de su nick evangelista sería interesante saber quien se esconde.

    Liked by 1 person

  21. dandini

    Pel qui li pugui interessar ahir 2º repartiment de Nabucco.
    Orquestra,Cor a gran nivell i gran direcció de Daniel Oren amb entusiasme contagiós.Al final enorme ovació per ell.
    Tatiana Melnychenko llevat de 2 calades claríssimes al preciós tercet ha fet una molt bona Abigaille valenta ,musical i afinada.La veu és gran i sap donar el caracter just al personatge.El greu és una mica més feble excepte quan se’l prepara.Ovacionada despres de l’aria ,la caballetta i al final
    Luca Salsi té veu de baríton !!! No li manquen ni greus ni aguts i la projecció és més que notable.Sap fraseijar ,sap fer pianíssims i en el registre greu de vegades recorda en expressivitat a Carlo Guelfi defugint d’aquesta forma el cant monòton.No és un geni pero avui en dia potser és la millor opció per aquest rol…. Ovacionat a l’aria,caballetta i final.
    Enrico Iori no té els habituals problemes d’afinació que suposa la seva 2º ària pero la veu no és suficient en projecció i un persistent tremolo perjudica la seva prestació.Ell és l’unic cantant inferior als de l’altre repartiment segons l’opinió de la gent que han vist els 2…Aplaudiments de “cortesia” i 1 sol bravo al final…
    Fantastica (al menys ahir) la Fenena de Marianna Pizzolato.ovacio al final.
    Molt bona sorpresa la del tenor asturià Alejandro Roy (1973) en el rol d’Ismaele.La veu és projecta be , canta sense por i sembla que vol imitar Franco Corelli.De la collita ibèrica a mí d’entrada m’agrada més que Jorge de León o Jose Ferrero.Aplaudiments intensos i alguns bravos,entre ells el meu…
    Un cop baixat el teló crits d’alegria de la companyia celebrant la funció

    M'agrada

    • Em reservo l’opinió ja que malauradament aquest segon cast ens toca en el torn T, repetiràs o és que no hi podeu anar?
      Jo els vaig “patir” a l’assaig però com que era un assaig deixo el benefici del dubte per la representació del torn T, si és que finalment em decideixo a anar.

      M'agrada

    • Giacomo

      Vaig anar al segon repartiment ahir (que és el meu torn d’abonament) amb esperances que van ser força decebudes.

      1. Coincideixo amb tothom que Daniel Oren, la orquestra i el cor han fet un gran treball. Fa goig ja que són la orquestra i el cor del Teatre i amb aquests ens quedem. Que segueixin així!

      2. El Nabucco de Luca Salsi i la Fenena de Marianna Pizzolato em van semblar raonables, però lluny de fantàstics. No entenc tant quant vosaltres de veus i d’ópera, i per tant no puc fer crítiques detallades. No em vaig adonar que fessin alguna cosa especialment dolenta. D’altra banda, no em van entusiasmar mai. Potser això ja es demanar massa.

      3. No m’han agradat ni l’Ismaele de Alejandro Roy ni l’Abigaille de Tatiana Melychenko. Ell em va semblar la caricatura del tenor verdià — no sé si això és el mateix del “sense por i imitant Corelli” però amb una recepció meva més negativa. Ella no ho sé, acabo parlant de coses que no tinc els mitjans tècnics per avaluar, però seria possible que ahir no controlés la veu? A la seva escena i ària van passar coses que a la ràdio italiana s’en diu perles negres. Als greus fins i tot va parar de cantar, més aviat parlava.

      4. El Zaccaria de Enrico Iori no existeix. Em sap greu, segur que el Sr Iori és un professional que fa la seva feina, però si no hi la veu per cantar un rol la professionalitat no hi té remei.

      5. La direcció d’escena de Daniele Abbado seria millor si no existís. Hauria disfrutat més d’un Nabucco en forma de concert. Tot gris i sense cap significat. Tampoc queda clar, si més no des del cinquè pis, qui és qui, o el mateix personatge quan té el poder i quan està en desgràcia. Per cert des del cinquè pis no es veuen els preciosos vídeos, però dubto del seu poder; i de totes maneres la Scala i el Covent Garden tenen molts pisos també, així que no s’excusaria una producció que només es pogués veure des de baix. El vestuari anys 30-40 i la col·locació que “podria ser al centre d’Europa,” com ens explica el director d’escena per si no som tan llestos com ell, queden entre el mandrós i l’ofensiu.

      Teatre prou plé, aplaudiments per tot arreu, malgrat que em va semblar sense massa entusiasme. La meva veïna va xiuxiuejar una mica el Va Pensiero però només la segona vegada. El llarg pianissimo final ho va respetar tothom.

      Tot plegat, hi ha aspectes positius però si hagués pogut saber abans quant m’agradaria aquesta funció hauria preferit no anar-hi. Llàstima, esperem en els propers títols.

      P.S. Joaquim, no vull escriure un altre comentari només per ser pedant, però al títol d’un altre apunt les ali dorate haurien de tenir una sola L.

      M'agrada

      • Gràcies Giacomo per la teva opinió, jo aquest segon cast el veuré demà i dilluns tindreu l’apunt corresponent.
        Ja he corregit l’errada ortogràfica, imperdonable i fruit, com sempre, de les urgències i manca de temps. T’agreixo l’advertiment

        M'agrada

    • El Zaccaria és indigne, a l’assaig va quedar ben palès que el problema no era un assaig, era de base i d eveu.
      Salsi el trobo molt millor cantant i també com a veu, que Maestri, ara bé verdià, el que és diu verdià, al menys per un rol tan dramàtic com aquest, no ho és.
      Ella si que m’hauré d’esperar, perquè em sembla una veu irregular que un dia pot estar bé i un altre no, o fins i tot el canvi es pot produir d’un acte a un altre. La veu és d’Abigaille, però el dia de l’assaig…bé, era un assaig.

      M'agrada

  22. Niklaus Vogel

    Benvolgut Joaquim, jo vaig assistir ahir i estic d’acord amb el que dius, el cor i l’orquestra el millor amb diferència, i no sé si perque anava molt predisposat, però l’Abigaille, tot i no convencer-me, no em va desagradar del tot, suposo que amb els dies la cosa pot millorar. El pitjor per a mi, Zaccaria. El que em sorprén molt és, com tu dius, que el mestre Pons no inauguri la temporada, és ben raro això…Si es confirmen els pronòstics de vaga no podrà ni estrenar-se a aquest pas. Per cert, a la “crítica” de la Vanguardia ahir no li haguès quedat cap dubte de que era un bis, ja que el mestre Oren ho va deixar ben clar dirigint-se al públic (en italià) abans de bisar.
    Una abraçada

    M'agrada

  23. Josep Olivé

    Orquesta bé, vibrant, amb ganes, i el cor també molt bé en una partitura de especial lluiment i que va estar a l’alçada, tots dirigits per un magnífic director, Oren, que contagia el seu entusiasme a músics i públic. Les veus no em va satisfer cap. Ni la de Serafin, què si bé podia amb la duríssima partitura, el timbre de la seva veu era feridor en la zona aguda, com molt metàlic. Potencia, empenta, presència, sí, tot això hi era a l’Abigail, però no sé, el cant, tot i que ha de ser enfurismat excepte en la darrera intervenció, el vaig trobat molt tibat. Maestri no fa un Nabucco gens creible, ni vocalment ni escènicament, i a més molt irregular, amb descontrolats salts d’intensitat sonora. Kowaljow amb bona línea de cant, però massa poca prestació per a lo que ha de ser un Zaccaria, el qual ha d’inspirar gravatat, solemnitat i hasta certa por. Del Gran Sacerdot ni em vaig enterar, que ja ho diu tot, i Pizzolato/Fenena relativament bé, en un rol poc aprofitat ja des del mateix llibret. Òpera aquesta per a disfrutar de cor i de veus i ens varem quedar a mitges. Aviam que ens depara el segon cast.

    M'agrada

    • Maestri imita a Nucci, per tant com que el model escollit no m’agrada, és impossible que ell em convenci, però és que té uns problemes bastant greus en la línia, quelcom que no succeeix amb Nucci, en fi, l’estuc escoltant ara en la transmissió de Catalunya Música, i com sempre, s’evidencia escandalosament les carències de tots els integrants d’aquest mal anomenat primer cast.

      M'agrada

  24. Olga

    Acabo de sortir del Liceu, de veure el segon repartiment. Si hagues de definir la funcio amb una sola paraula, aquesta seria “decepcionant”. Començant per un Zaccaria desastros, sense veu i un Ismaele cridaner, continuant per una Abigaille justeta (molt justeta), amb algun problema d’afinacio, tot i que ha fet algunes notes liriques bastant notables, i un Nabucco i una Fenena correctes i prou, he sortit del teatre molt decebuda. Certament, Oren ha fet una bona direccio i el cor ha estat a un nivell notable (per mi no n’hi havia per tants aplaudiments i menys per un bis, pero…). El muntatge m’ha semblat espantos. En fi, comencem la temporada patint!

    M'agrada

  25. Marta B

    Dissabte vaig anar al Liceu a veure el primer repartiment del Nabucco. El millor: el director, el cor i l’orquestra, els solistes el pitjor. Tant que em va agradar Martina Serafin fent de Mariscala i tant poc fent d’Abigail.

    M'agrada

    • Una boníssima Mariscala i Tosca, però efectivament i com ja es podia preveure, una inadequada Abigaille, però com em va dir ahir un bon amic, també deuen haver d epagar la hipoteca i cantant repertori italià tenen més sortida que fent Marsicales.

      M'agrada

      • El dia que canti Kaufmann digue’m qui exhaureix les localitats, fins i tot amb un Wintherreise, o la Lucia que en lloc de tenir una soprano com Déu mana tindrà el Edgardo de Flórez, en principi un tenor poc idoni. Desestimar els cantants no és un bon símptoma, ells són els artífexs de l’òpera i al seu darrere tota la resta.

        M'agrada

    • Doncs fins ara no era així, Nabucco sempre havia estat una fita per el baríton, la soprano i el baix que l’interpretessin, ara bé com que darrerament les seves àries no han estat utilitzades per a cap campanya publicitària nadalenca han perdut el reconeixement del públic, nou públic, que la direcció del Liceu necessita per quadrar el balanç.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: